Patrimoni

d'Editors i Editats de Catalunya

Rovira i Virgili, Antoni, 1882-1949


(Actualització 14/01/2016)

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949). Polític, lingüista i periodista. Estudià Dret a Barcelona. Com a periodista, col·laborà, entre d’altres, a El poble català, L’Esquella de la Torratxa, La Nació o La veu de Catalunya. Dirigí la Revista de Catalunya, La nau i La avanzada. Escrigué nombrosos llibres i articles sobre la causa nacional de Catalunya, d’entre els quals Debats sobre’l catalanisme (1915), Nacionalisme i federalisme (1917), Els polítics catalans (1929), Història nacional de Catalunya (1922-1934), o Resum d’història del catalanisme (1936). Fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Edicions. Com a lingüista, publicà un Diccionari català-castellà & castellà-català (1913), una Novíssima ortografia catalana (1916) i una Gramàtica elemental de la llengua catalana (1916).

Com a polític, col·laborà amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya, fundà Acció Catalana i, posteriorment, Acció Republicana de Catalunya. Finalment, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou diputat al Parlament de Catalunya, del qual fou designat vicepresident primer i, un cop a l’exili, a França, president. Formà part del Govern de Josep Irla. El 1946 s’instal·là a Perpinyà.  

Part de la seva obra, censurada i perseguida durant la dictadura franquista, fou publicada a partir dels anys seixanta. El 1937 rebé el Premi Valentí Almirall al millor recull d’articles periodístics.

Viquipèdia

Qui és qui (Institució de les Lletres Catalanes)

Fons Antoni Rovira i Virgili a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Llegat Teresa Rovira i Comas al CRAI de la Universitat Rovira i Virgili