Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Etiquetes



El Blog de la BC

Els goigs són cançons populars de caràcter poètic i normalment narratiu que es canten col·lectivament. Antigament solien ser anònimes. Poden estar dedicades a enaltir les virtuts de la Mare de Déu, Crist, o els sants; o de vegades també  a una imatge concreta, i a l’explicació de la història de la troballa d’aquella imatge o de la vida d’un sant, i la sol acompanyar la petició d’un favor, o de protecció davant de malalties o desgràcies.

Sembla bastant evident que els goigs deriven dels cants litúrgics de l’Església, i originàriament estaven dedicats exclusivament a la Mare de Déu. Es canten en ocasions religioses rellevants, com una processó, un aplec, o una missa important.

Igualment, reben el nom de goigs les impressions d’aquestes cançons. En un principi, els goigs es publiquen en fulls solts a gran infòlio, i més endavant, a doble full infòlio, amb una composició tipogràfica que no ha canviat gaire al llarg de la seva història. Una orla emmarca el títol, el text -en vertical i en una sola cara- constitueix la part més destacada, la imatge de l'advocació -afegida més tard- i la música -que no apareix impresa fins al 1702, al Goig de San Bruno. És a partir de la impressió dels goigs quan la seva popularitat augmenta.

Gozos de las virtudes y milagros del seraphico y gran patriarcha S. Bruno fundador de la Sagrada Orden de la Cartuxa / tono nuevo y proprio a los sobredichos gozos compuesto por el maestro Geronimo de la Torre ; Fran. Gazan esculpit. Barcelona: [s.n.], 1702. TOP: I Go A R.15134

Gozos de las virtudes y milagros del seraphico y gran patriarcha S. Bruno fundador de la Sagrada Orden de la Cartuxa / tono nuevo y proprio a los sobredichos gozos compuesto por el maestro Geronimo de la Torre ; Fran. Gazan esculpit. Barcelona: [s.n.], 1702. TOP: I Go A R.15134

El primer text conegut en català en què es fa servir el terme goig com a tal és la Ballada dels gotxs de Nostre Dona en vulgar cathalan a ball redó, inclós al Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV). Tot i això, al Ms. 486 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, es pot veure un text manuscrit amb títol Flor de lir e de gog e de legranssa que es considera anterior al text del Llibre Vermell.

Desclot, Bernat. [Crònica] [Manuscrit]. [entre 1300 i 1350], f. 110r.TOP: Ms. 486, fragment

Desclot, Bernat. [Crònica] [Manuscrit]. [entre 1300 i 1350], f. 110r.TOP: Ms. 486, fragment

Tot i que alguns goigs tenien una melodia pròpia, la major part no incloïen la música, ja que es donava per fet que la gent se la sabia de memòria, cosa que fa pensar que la tonada es reutilitzava d’altres cançons.

A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·leccionisme de goigs. Un dels grans afeccionats va ser Salvador Roca i Ballvé, de qui la Biblioteca de Catalunya va adquirir la col·lecció de goigs l’any 1936. Consta de 21.927[i] composicions que van del segle XVII al XIX, i es tracta de l’ingrés més quantiós de goigs que s’ha fet mai a la Biblioteca. Posteriorment, gràcies a la generositat de molts donants i a altres adquisicions, el nombre de goigs ha anat augmentant.

Goigs de la Santa Majestat : de la Vila de La Pobla de Lillét, Bisbát de Solsona. Barcelona: per Francisco Suriá, [175- o post.]. Top.: Goigs 5/52

Goigs de la Santa Majestat : de la Vila de La Pobla de Lillét, Bisbát de Solsona. Barcelona: per Francisco Suriá, [175- o post.]. Top.: Goigs 5/52

Actualment, a la biblioteca es conserven més de 30.000 goigs, dels quals un 20% es poden trobar al catàleg en línia, catalogats peça a peça. La resta, es poden consultar en les fitxes manuals. Per trobar els que encara no han estat incorporats al catàleg, es poden consultar els catàlegs manuals que es troben a la Sala de Reserva.

Calaixos

Un està dedicat exclusivament a la Col·lecció Roca, i un altre a la resta de goigs que no pertanyen a aquesta col·lecció, i que s’encabeixen sota el nom genèric de “Col·lecció de la Biblioteca de Catalunya”.

Al catàleg manual de la Col·lecció Roca es pot fer la cerca pel nom del lloc on es venera la imatge del sant/-a, Crist, o de la Mare de Déu que estigueu buscant.

Pel que fa al catàleg manual de la Col·lecció de la BC, està ordenada pel segle del goig, i dins de cada segle, per ordre alfabètic de l’advocació a qui està dedicat el goig. També podeu cercar en aquest catàleg per l’autor de la lletra, el compositor, o l’autor del poema recordatori.

Per últim, trobem el catàleg manual d’impressors, on es pot cercar pel nom d’un determinat impressor de goigs.

Si teniu curiositat per consultar algun dels goigs que heu trobat al catàleg manual i que no es troba al catàleg en línia, l’heu  de demanar des del formulari i al camp de topogràfic posar-hi:

Goigs -el segle corresponent- Col. BC o Col. Roca- NOM DE L’ADVOCACIÓ.

Per exemple, per buscar un gogi del segle XVIII de la col·lecció de la BC dedicat a Santa Eulàlia, el topogràfic seria:

Goigs- S. XVIII- Col. BC- Santa Eulàlia.

Però recordeu comprovar sempre primer el catàleg en línia.

 

Maria Sadurní
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

 

BIBLIOGRAFIA

Batlle, Joan Bta. Los Goigs a Catalunya: breus consideracions sobre son origen... Barcelona : L'Arxiu, 1924.

Planas, Maria R. “Algunes consideracions sobre els goigs d’Enric-Cristòfor Ricart, de la Biblioteca de Catalunya”, en Biblioteconomia, 2a època, any XXXII, 1975, núm. 79, pàg. 79-86.

 

 

[i] Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. Pàg. 176.

La Biblioteca de Catalunya va rebre l’any passat el donatiu Josep Obiols de mans dels seus hereus; el fons, format principalment per obra original (dibuixos, esbossos, proves d’impremta, etc.) relacionada amb el sector de l’edició de llibres i revistes, a part de permetre’ns l’impuls d’estudis sobre l’autor, ens ajuda a conèixer millor les tècniques i el context editorial de les primeres dècades del segle passat. El fo­­ns Josep Obiols, consultable al catàleg en línia, té un gran interès, ja que l’autor és un rellevant representant del noucentisme artístic català.

Josep Obiols i Palau (Barcelona, 1894-1967), dibuixant, gravador i pintor, va assumir el noucentisme essent pràcticament un adolescent; les seves primeres obres són dels anys 1912-1915; era assidu a la tertúlia de La Revista, de J.M. López Picó; va ésser en aquest cercle on s’introduí professionalment en l’ambient de la il·lustració i arrencà la seva extensa producció editorial. Durant els anys 1920-1921 va fer estudis de formació a Itàlia i en retornar a Barcelona, inicià la seva tasca de muralista, seguí amb la il·lustració de llibres, cartells i ex-libris i col·laborà amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

L’obra exlibrística de Josep Obiols va ser repertoriada per Pilar Vélez el 1992. El fons Obiols ens serveix per a ampliar-ne el catàleg amb ex-libris inèdits, alguns dels quals possiblement mai no van ser estampats; en alguns casos no apareix el mot “ex-libris”, en tot cas es trobaven a la carpeta que contenia els ex-libris realitzats per l’autor, a banda que les mides i els temes són els propis d’aquesta tipologia documental; tots són realitzats al voltant de 1920, i en són una mostra els que exposem a continuació.

Projecte d’un ex-libris per a Jaume Massó i Torrent: se’n conserven 4 proves de dues propostes distintes, en les quals apareix el bust del titular mirant a la dreta o a l'esquerra, en un cas, amb el seu nom en lletra tipogràfica a la part inferior. El boix amb el perfil a l'esquerra, retocat, es va publicar el 1934 a l’obra Cinquanta anys de vida literària, 1883-1933.

maso_torrens9

Jaume Massó i Torrents, (Barcelona, 9 nov. 1863 – 11 set. 1943) editor, erudit i escriptor. Es dedicà principalment a la recerca en la història de la literatura i fou un dels grans impulsors dels estudis de bibliografia catalana. A la BC, hi custodiem el seu fons personal.

Projecte d’un ex-libris per a Armengol: es conserven dues estampes xilogràfiques retocades amb clarió, en les quals apareix Sant Jordi matant el drac, amb el nom del titular a la part inferior dins un filacteri.

Armengolp

Molt possiblement el titular és l’industrial i poeta de Sabadell Francesc Armengol i Duran, impulsor de la urbanització sitgetana Terramar, que donà nom a la revista d’art del mateix nom entre els anys 1919 i 1920. En aquesta revista, hi col·laborava Obiols; precisament en la coberta del número d’abril de 1920, s’hi reprodueix una pintura de l’artista sobre Sant Jordi, i Josep Carbonell i Gener li dedica un article amb motiu de la seva marxa a Itàlia. Per una altra banda, a la festa de la poesia que es va convocar a Sitges el mes de juliol i se celebrà el setembre de 1918, també trobem el nom d’Obiols i Armengol relacionats, a més d’altres amics comuns, també titulars d’ex-libris d’Obiols, com Salvat-Papasseit, Carles Riba i Clementina Arderiu.

­­Projecte d’un ex-libris per a Narcís Verdaguer i Callís: conservem 19 documents entre esbossos, dibuixos a llapis i a tinta i estampes xilogràfiques; es tracta de proves a l’entorn de dues composicions:

La primera, amb un escut de Catalunya i el text en lletres tipogràfiques a la part inferior. 

Verdaguer

I l’altra, amb un bust de Da­­nt, el text VI Centenari i el nom del titular. Es tracta d’un ex-libris commemoratiu, ja que el 1921 se celebrava el 6è centenari de la mort de Dant, del qual Verdaguer i Callís havia traduït la Divina comèdia.

El perfil del Dant per ­­a l’ex-libris sembla inspirat en el retrat atribuït a Giotto, que és a la capella del palau Bargello de Florència, mentre que els esbossos, en forma de medalla, presenten un rictus més seriós semblant al que va fer Gustave Doré.

verdaguer2p

 

verdaguer39

Narcís Verdaguer i Callís, (Vic, 29 oct. 1862 - Barcelona 5 abr. 1918) advocat i polític. Cosí de Jacint Verdaguer i casat amb Francesca Bonnemaison. Va publicar diversos articles a la premsa de tema polític, de tendència catalanista moderada.

I per últim, dos ex-libris universals; és a dir, sense titular. Un d’ells és un aiguafort en què es representa un escut de Catalunya i dos dofins i l’altre és un esbós d’un nu femení a llapis i tinta.

Universal9

En el fons Josep Obiols, a més, també hi podem trobar dibuixos i proves d’altres ex-libris ja repertoriats.

 

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica