Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



El Blog de la BC

El fons personal d’Enric Granados s’incorporà a la Biblioteca de Catalunya el 2005 procedent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Dos anys més tard, ingressava el seu piano, procedent també de la Casa Bartomeu-Jardí dels Tarongers, a Pedralbes.

Evidentment, l’arribada del piano complementava el fons Granados però també va representar la recuperació d’un piano de gran cua per a la Biblioteca de Catalunya. Feia anys, n’havia custodiat un que es trobava a l’Auditori de la Biblioteca, l’actual Sala de Reserva. Amb el canvi d’adscripció administrativa i al passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona recobrà l’antic piano.      

Els documents confirmen que, com molts altres compositors i pianistes, Enric Granados disposà de més d’un piano. El que ens ocupa i que actualment presideix la Sala de Llevant és un piano gran cua Pleyel.

 

Piano

Piano

[fotografies:Oriol Miralles]

Ignaz Joseph Pleyel (1757-1831), compositor, editor i constructor de pianos fundà la fàbrica de pianos el 1807. Aquests pianos destacaren pel seu refinament i la seva notable qualitat i delicadesa, i assoliren gran prestigi durant el segle XIX i mitjans del segle XX. Alguns dels compositors i pianistes que gaudiren dels pianos Pleyel foren Frédéric Chopin, Franz Liszt, Claude Debussy, Camille Saint-Saëns, Maurice Ravel, Alfred Cortot, Manuel de Falla o Ígor Stravinski.

Granados havia estrenat el primer quadern de la suite per a piano Goyescas al Palau de la Música Catalana a Barcelona el 1911, i el segon quadern el va estrenar a la “Salle Pleyel” a París el 1914. El piano fou un regal de la casa Pleyel al compositor i pianista amb motiu dels seus concerts a la sala parisenca i la gran acollida que obtingué.

Aquest instrument restà sota la custòdia del compositor i posteriorment passà a la família Granados que, al final, el diposità, juntament amb les partitures, al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya el 1983. Fou al voltant d’aquest any que el piano es reparà amb criteris moderns.

Abans que s’incorporés a la Biblioteca, es va aprofitar per realitzar-li una nova intervenció. Els treballs de restauració consistiren bàsicament en posar-lo a punt i deixar-lo en òptimes condicions per tal de poder ser tocat: afinació, ajust de la mecànica i reparació de potes i rodes.

Es va comprovar que en el seu interior hi havia dues anotacions manuscrites i signades clarament amb posterioritat a les dates que hi apareixen. Una de les anotacions es troba en el claviller i diu el següent: "Avec admiration,  Enrique Granados , Y. Pleyel, 5 avril 1911". Tot i que està signat per Y. Pleyel, l’autoria és dubtosa. L’altre, és a l’arpa del piano i correspon a una signatura, aquesta sí, autògrafa de la filla del compositor: “Natàlia Granados, París, 9 de novembre de 1911”.

La presentació del piano Pleyel de Granados tingué lloc a la Sala de Llevant –el mateix espai que l’acull actualment- l’1 d’abril de 2008. L’acte “Homenatge a Granados” consistí amb un concert a càrrec de Manuel García Morante, al piano, i Yrene Martínez Roca, soprano, amb peces de la publicació Obra completa per a veu i piano d’Enric Granados, de la qual se'n presentava la 2a edició, revisada i augmentada, coeditada per l’editorial Tritó i la Biblioteca de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya vetlla per un ús equilibrat del piano per tal de preservar-lo adequadament; ni massa ni massa poc. Aquesta voluntat i pràctica hauran d’afermar-se en especial enguany i el següent perquè ens trobem immersos en l’Any Granados.

Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867 i morí al canal de la Mànega el 24 de març de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, en ser torpedinat per l’armada alemanya el vaixell on anava. Així doncs, el centenari de la seva mort el 2016 i el 150è aniversari del seu naixement el 2017 ompliran de música i estudis granadins molts espais, i no tan sols els musicals.

Avui, 24 de març, donem el tret de sortida a l’Enric Granados que coneixem i compartim amb vosaltres.

 

Rosa Montalt

Secció de Música de la BC

XV_A_24_01

BAUDRAND, Michel Antoine. La Principauté de Catalogne et Le Comté de Roussillon / suivant les nouvelles observations par les sieur abbé Baudrand, dediez a monseigneur le marechal duc de Noailles, pair de France, chevalier des ordres du roy, premier capitaine de ses gardes, gouverneur du Roussillon, etc. Par son tres humble serviteur I.B. Nolin, geographe ord. du roy ; dressé sur les memoires de monseigr. le marechal duc de Noaïlles ; P. Le Pautre inv. ; gravé par C. Roussel. A Paris : chez I. B. Nolin geographe ordinaire du roy, surle Quay de l’Horloge du Palais à l’Enseigne de la place des Victoires vers le Pont Neuf..., 1703. 1 mapa : col. ; 59 x 85 cm    

Aquest mapa del principat de Catalunya forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya, amb la particularitat que fins ara només se’n conservava la part dreta corresponent a l’est del territori català i que es va mostrar darrerament a l’exposició “Les Fronteres de Catalunya. Segles XVII i XVIII” a la Biblioteca. Gràcies a la informació del professor Agustín Hernando de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, es va adquirir la part esquerra corresponent a l’oest del territori català, a la casa de subhastes alemanya Reiss & Sohn, i d’aquesta manera la biblioteca ja disposa de l’exemplar complet.

UG-A-18

Els segles XVII i XVIII no hi havia molta producció cartogràfica a Catalunya. L’escola francesa de cartografia comença a la segona meitat del segle XVIII, coincidint amb el predomini de França com a potència europea, i es va perllongar fins a finals del segle. Entre 1650 i 1800 es produeixen importants canvis i descobriments en el món de la ciència, en el sentit modern de la paraula, i es pot parlar de reforma cartogràfica amb la invenció de nous instruments i noves metodologies. Els mapes francesos d’aquest període, com aquest de Michel Antoine Baudrand, són brillants de disseny i clars de presentació.

El panorama històrico-polític de Catalunya a la segona meitat del segle XVII i primers anys del segle XVIII el determina la seva condició d’escenari freqüent de guerres entre les monarquies francesa i hispànica. El territori de Catalunya és successivament ocupat per uns o altres exèrcits seguint l’evolució dels fets bèl·lics. Tot això justificava clarament la necessitat de disposar d’una cartografia adequada, per poder disposar la col·locació de les tropes, assenyalar fortificacions, rutes, etc. Aquest mapa de Baudrand n’és un clar exemple, i fou publicat el 1695 en primera edició, dues edicions el 1697, el 1703 (l’edició que tenim a la biblioteca) i l’edició de 1762.

Els plànols de les places fortes de Barcelona, Roses, Palamós, Castellfollit de la Roca, Tarragona, Lleida, Tortosa, Hostalric, Girona, Cotlliure, Mont-Lluís i Perpinyà amb els perfils de les fortificacions i la seva àrea influència, atorguen un valor afegit al mapa.

Parlem dels autors:

L’autor d’aquest mapa, Michel Antoine Baudrand, (1633-1700), historiador i geògraf francès, que ocupà el càrrec de secretari del cardenal Barberini, fou un reconegut autor d’obres de contingut geogràfic: el Dictionaire géographique et historique, de 1705, revisat per Dom Gelé; i de l’Atlas d’Espagne et de Portugal, que signà juntament amb Jean Nicolas de Tralage, 1762. La seva participació en aquest mapa de Catalunya fou probablement l’autoria geogràfica.  

El mapa estava dedicat al duc de Noailles (1650-1708), aristòcrata i militar al servei de Lluís XIV de França. Adrien-Maurice de Noailles (París 1678-1766) fou el tercer duc d’aquesta dinastia. Lluità a Catalunya des del 1694 com assistent del seu pare, només tenia 14 anys i ja participà a la batalla del Ter i a l’ocupació de Girona (1694), i als setges de Palamós (1695) i Barcelona (1697). En retirar-se el seu pare, ell continuà les incursions per Catalunya. Participà al setge de Barcelona de 1705, en plena Guerra de Successió i també a la campanya de la Cerdanya. La concepció estètica del mapa, amb un seguit de places fortes de Catalunya, posa de manifest el seu principal propòsit de destacar aspectes militars de les campanyes mantingudes a Catalunya pel mariscal duc de Noailles.

J. Baptiste Nolin (1657-1725) era geògraf, editor i gravador. L’any 1701 fou nomenat geògraf del rei. Fou l’editor d’aquest mapa de Catalunya, en la seva quarta edició. Les tres primeres i la quarta foren publicades en altres tallers.

Pierre Le Pautre (París 1659-1744) era gravador i escultor. La seva participació en el mapa podria haver estat com a dibuixant  o únicament de la cartel·la.

 

Concepció Isern

Unitat Gràfica

Existeix força documentació sobre les corts catalanes des del s. XIII fins als inicis del s. XVIII, i sobre els textos legals (capítols, constitucions, etc.) que s’aprovaven. Però el manuscrit que avui presentem exposa una visió diferent de les corts catalanes que es van celebrar entre els anys 1701 i 1702: és l’òptica de la institució que les va acollir i les va organitzar logísticament, la de l’antic Convent de Sant Francesc de Barcelona.

L’apunt  pretén tan sols oferir  unes pinzellades del contingut del document i donar-lo a conèixer com a un possible recurs per a la recerca històrica i historiogràfica.

El text de la pàgina de títol és el següent:

Llibre de las Corts se tingueran en lo Real Monastir y Conuent de Sant Francesch de Barcelona conuocadas per orda del senyor rey don Falip 4. de Arago y V. de Castilla desendent de Fransa  : començadas als ultims del any 1701 y closas al principi del any 1702 esent guardia lo molt reverent pare fra Joseph Rafols, lector jubilat : escrit diada per diada y cada dia lo que se feu tocant al que los religiosos veien y no mes / escrit per mans del pare fra Francisco Rius segrista de sagraments del Real Monestir y Conuent ... [Barcelona, 1701-1702]. [88] f. ; 25 cm

Pàgina de títol

Pàgina de títol

Full 2

F. [2]

La celebració de les corts de 1701-1702 va ser excepcional perquè feia un segle que no se’n convocaven; les anteriors havien estat el 1599. Van ser les primeres i últimes convocades pel recentment coronat rei Felip V de Castella i IV d’Aragó. Es van iniciar el 12 d’octubre de 1701 i es van cloure el 14 de gener de 1702, si bé l’enrenou es va allargar molt més temps, com explica el manuscrit de Ripoll.

S’hi van tractar temes polèmics com l’allotjament de tropes, les contribucions a l’exèrcit, els processos insaculatoris a la Diputació i al Consell de Cent, etc. , a bastament tractats en la bibliografia.

Se celebraren en el convent de Sant Francesc de Barcelona, fora muralles, que ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla fins al lloc on actualment hi ha la plaça del Duc de Medinaceli. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan fou desamortitzat, i enderrocat el 1837.

L'absis de l'església del Convent de Sant Francesc

L'absis de l'església del Convent de Sant Francesc (Gravat de J. Vehil publicat al llibre Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 1906. Gaietà Barraquer)

El dietari, que comença el 10 d’agost de 1701 amb els preàmbuls de les corts i s’acaba el Nadal de 1702, gairebé un any després que finalitzessin, explica de la mà de fra Francesc Rius els preparatius, la celebració i la clausura d’un esdeveniment que, per la seva magnitud –durada, assistents, despeses, etc.-, no té equivalent en els temps actuals i posa de manifest l’enorme trasbals que representà per la vida conventual i per la ciutat. La responsabilitat de l’organització i la logística recaigué sobre el pare guardià, l’encarregat de l’administració del convent. 

El dietari és un relat continu, sense apartats, rúbriques ni encapçalaments, i el llenguatge és popular. El seu contingut és el següent:

f. [1]: pàgina de títol

f. [2]-[3]: converses i contactes entre membres del consistori de la Diputació del General i del Convent de Sant Francesc i i els superiors de l’orde previs a la celebració

f. [3]-[13]: canvis que es van haver de dur a terme al convent i preparació i assajos de les cerimònies

f. [14]-[20]: arribada dels reis a Barcelona

f. [21]-[44]: dietari de la celebració de les corts, des de l’inici el 12 d’octubre de 1701 a la clausura, el 14 de gener de 1702; enumeració de les juntes de braços i els seus horaris

f. [44]-[53]: el text continua fins al Nadal del 1702, explicant el retorn a la normalitat del convent.

f. [54]-[88]: fulls en blanc; sembla que el dietari queda inacabat

En el decurs del relat, l’autor facilita gran quantitat d’informació i dades curioses, molt il·lustradores de la societat i costums de l’època. A continuació s’exposa, seguint la cronologia del dietari,  una mostra de temes i afers que van sorgint i s’il·lustra amb la transcripció d’alguns passatges.

protocol de les cerimònies

“Seguit entraran los Bras Real y se posaran en lo devant y mit dels dos brasos Eclesiastich y Militar, en sos banchs llisos, ab sos matalasets [...]. Lo qual Bras Real consistex sindichs de diferens ciutats del Principat, de vagaries, vilas y de altras negosis del Principat [...]” (f. [12] r.)

“Lo dia 30 de satembre 1701, en divendras, entra lo Sr. Rei en Barselona, sens entrada ab un cotxo tapat ab sis mulas [...]. Ana primerament a ferli enbaxada [...] la Universitat ab tots los colegis, doctors de lleis, doctors en medicina, doctors en teologia y doctors en filosofia.  [...] Dempues [...] arriba a ferli la anbaxada lo Sr. Bisba de Barselona ab lo Capitol de la Catedral [...]. Dempues en la Creu Coberta, arriba la fidelisima Ciutat de Barcelona[...]” (f. [14] r.)

estructura i parts del convent

“Seguit, tots en sambla, miraren la isglesia, capitol, claustret, capella del claustret, refato, de profundis, aula, claustro segon, cor de dalt, selda del Provincial, llibreria. [...] Y arreonant, uns ab altras y discorrent lo que se havia de fer, que astigueran dos oras y sempra lo P. Guardia, ab gran galanteria y consedia tot quant se demanava” (f.  [2] v.)

oficis que intervingueren en la posada a punt del convent

“Lo dia 21 de agost 1701, don Francisco Mari, majordom major de la Diputasio, demana selda per ell, per lo mestra de casas y per lo mestra foster, tots officials de la Diputasio.” (f. [3])

“Lo dia 14, 14, 16, 17, 18 , 19 se treballa en St. Francesch de Barcelona per ditas Cors [...], los fustes en diferens cosas, los sastres en cuir, los cordellats per lo solio y los pintos per lo Arch triumfant” (f. [13] r.)

materials emprats

“Den der dia 21 agost 1701 fins lo dia 28 de dit, aportaren per ditas Cors en nostro convent, molta fusta, rejolas, cals, guix, paper blanch, tinta, tinters, plumas y molts altras recaptos.” (f. [3])

“Quant dit Sr. Bisba de Vich vingue en dit nostre convent feu portar algunas carretadas de palla y de llenya pero en lo temps estigue en casa gasta molt mes de palla y llenya que no porta [...]”  ( f. [45] v.)

preparació d’uns urinaris

“Nota que per ditas Cors se feren uns pixadors per cada canto der segon clastro y altros pars de uns anvans y una portadora de fusta coberta de dalt ab uns tres o quatre forats per caurer abax los orins.”  (f. [7] r.)

adaptació de l’església  per a la celebració de les Corts

“Dia 28 agost 1701 – alas 6 de la tarda vingue don Francisco Mari, mestra de casas y mestra foster [...] se conferiren ab lo P. Guardia [...] i li proposaren [...] se avia de fer en nostra iglesia, en lo presbiteri de l’altar major, un trono, o, solio y un gran catafal, per donar lloch y puesto als brasos avian alli de asistir [...] y se avia de retirar lo cor de fusta de bax la isglesia”  (f. [9]v.)

preparació de la rebuda dels reis  i assistents

“Vingut lo Sr. Rei dins Barselona, la ciutat de Barselona, per son aposentador a fet fer per lo rodedor de las casas del Palasio del Sr. Rei, vuyt sens llits, per los de la familia del Sr. Rei” (f. [16] r.)

“En la dita entrada puplica del Rey, per tots quans carres passa, per orde de la ciutat se limpiaran be, se posa adornos tant de una part com de altra, que aparexia tot era un paradis [...] se feren adobar los camins dende Lleida a Barselona y los poplos y vilas gastaran mols milanars per adobar dits camins.”  [...] “Per dita vinguda del Rei vingue en esta ciutat de Barselona la maitat de las parsonas del Principat de Catalunya y gastavan ab tots grans milanars de ducats, que tot Barselona era ple y mols sen avian de tornar per no trobar posada, ni en parens, ni amichs, ni ostals, que aseguran mols que lo Principat de Catalunya avia gastat entra uns y altros de deu a dotsa milions.”  (f. [19] v.)

horaris de les juntes de braços

“Als 9 novembre 1701 los 3 brasos y dames se son ajuntats al mati de 7 a 12 y a la tarda de 3 a 10. Dit dia anviat lo Sr. Rey un recado als 3 brasos anvertinlos firmaria totas las Constitucions y estiguesen alegres y aconsolats”  (f.  [35] r.)

“Al 14 janer 1702 [...] lo senyor Rey a closas y firmadas las Cors en est Real Convent y monestir de Sant Francesch de Barselona, ab lo tenor anire dient com y de que manera dit dia los 3 brasos se son ajuntat y de mes al mati de 7 a 12 y a la tarda de 2 fins a las 3”  (f. [38] v.)

nomenament de marquesos

“Los marquesos feu lo Sr. Rey lo dia clogue las Cors foran 9 y son don Joseph de Pinos, don Joseph de Agullo, don Joseph Meca, governador de Catalunya, don Carlos de Llupia, don Pedro Samanat, don Bernat Aimerich, don Pedro Bac y don Geroni de Rocaberti; dels dits no volgue ser marques don Pedro Samanat y lo Rey per dit feu marques a don Pedro Ribas”  (f. [44] v.)

retorn a la vida conventual

“Lo dia 15 janer 1702 no a comparagut ningu de las Cors, que aparexia astava dit Convent a la groria del cel, pues hi havia una quiatut, que no se com explicaro. Sols lo delegat de la Diputasio, ab sos criats y ajudans vingue a traurer cosas de sa selda”  (f. [44] r.)

“Y lo dia 22 janer 1702 en lo dinar se a comensat de manjar a dit rafato que aparexia als dits religiosos estavan en dit rafato, en lo mig del sel”   (f. [45] r.)

aprofitament dels materials

“Als 17 de janer 1702 los de la Diputasio an tret las argollas de ferro de posar las llantias, se an donadas al cuiner per fer unas graellas”  (f. [44] v.)

“[...] respongue dit foster en nom dels Srs. Diputats que la desferra era de la Diputasio [...] aque respongue lo P. Guardia que la desferra era del Convent, que los 3 brasos o avian concedit”   (f.  [47] r.)

restabliment de la distribució original de les estances del convent

“Dit dia y 18, 19, 20, 21 y 22 de janer 1702, los fuster y mestra de casas de la Diputasio an acomodat lo rafato del matex modo estaua antes de las Cors, aspatllant lo enva den del rafato al de profundis, lo enva den del rafato al rebostet del rafato, lo anva den del refeto al partidor” (f. [45] r.)

disputes entre la Diputació del General amb el convent per no complir els compromisos

“Los Srs. Diputats avian faltat en la paraula avian donada al P. Guardia de fer tornar lo cor a son lloch, espatllar los vuyt aposentos del claustre y fer adobar las tauladas”  (f. [46] r.)

“Y lo dia 13 mars 1702 lo Consistori de la Diputasio envia un recado al P. Guardia per lo fuster de la Diputasio dient ab quina llisensia avia tornat lo cor en son lloch y feia espatllar los aposentos del clastro. Aque respongue lo P. Guardia [...] que ab sa llisensia, com a guardia y amo de casa o avia fet fer [...] y que lo cor se avida de manaster prest per lo dijous y divendres sanct.”   (f.  [47] r.)

celebracions posteriors a les corts

Als 5 fabrer [...] feu fer clos lo Sr. Rey deuant Palasio ab 3 coplas de musica y menistrils, alli dansaran en abundansia de mascaras y duraran ditas mascaras tot lo Carnestoltas.”  (f. [45] v.)

El ms. LXXVII, integrat recentment al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya juntament amb altres manuscrits dels s. XVIII i XIX de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, es troba des d’aquest moment a l’abast dels investigadors i constitueix una nova font d’informació per a l’estudi de la nostra història i, en particular, de la repercussió que tenien els esdeveniments polítics en la societat de l’època.

 

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya