Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Etiquetes



El Blog de la BC

Heus aquí l’inici de la història d’un músic de formació autodidacta: els rotlles de pianola.i

Manuel Blancafort i de Rosselló va néixer a la Garriga l’any 1897. El seu pare li va donar les primeres lliçons de solfeig i piano, tot i que bona part de la seva formació musical es degué a la seva activitat a la fàbrica familiar de rotlles de pianola “Rollos Victoria”, on va treballar des dels 17 fins als 32 anys. Ell mateix transcrivia la música -ja fos per a piano, per a orquestra o música de cambra- a partir de les partitures originals, i feia els models amb els quals es fabricaven posteriorment els rotlles. Per les seves mans van passar partitures de compositors de dins i fora del país, clàssics i contemporanis; va ser així com va instruir-se fora de les aules d’escoles de música i conservatoris i va conèixer de primera mà com escrivien els compositors de referència.

BC M 4897_26_3

Manuel Blancafort a la fàbrica de rotlles. La Garriga, 1918. Top.: BC M 4897/26/3

Aquesta formació es va completar amb un altre punt cardinal de la seva vida, el Balneari Blancafort de la Garriga, empresa també familiar i punt de trobada de gent de renom de la societat catalana com Josep Carner, Eugeni d’Ors, Amadeu Vives, Enric Granados, Joan Lamote de Grignon, per citar-ne alguns. En aquest ambient tan selecte, des del punt de vista intel·lectual i cultural, va conèixer a Frederic Mompou, amb qui va establir una sòlida amistat. Mompou va ser el seu amic, mestre i conseller. Ell el va animar a continuar la seva carrera musical i el va ajudar a editar les seves primeres obres.

La correspondència que es van creuar Blancafort i Mompou, que es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya juntament amb la resta de documentació personal, és el testimoni escrit i silenciós de la amistat que varen tenir tots dos músics.

BC M 4896_4_p

Correspondència enviada a Frederic Mompou, any 1923. Top.: BC M 4896/4

Després de la mort de Blancafort el 1987, el fons del compositor Manuel Blancafort va ingressar a la Biblioteca de Catalunya en diversos lliuraments, gràcies a la donació de la família Blancafort. El lliurament inicial, i el més voluminós, va ser l’any 1990 i el van seguir els dels anys 2000 i 2007. Dins aquest fons trobem partitures manuscrites i impreses, correspondència, documentació personal i professional, programes de mà, publicacions periòdiques i retalls de premsa, fotografies i també dos rotlles de pianola on estan enregistrades dues obres de Blancafort, Hommage à CH. Chaplin (d’American souvenir) i L’orgue de cavallets (d’El parc d’atraccions).

Aquest fons, com d’altres fons musicals, inclou documents i obres per redescobrir. Aprofitant que s’apropa el Nadal, recordem una obra seva per a orquestra, Angelorum Scherzum in Bethlehem ii (1958), que segons el catàleg de la Fundació Manuel Blancafort, no s’ha arribat a estrenar.

 

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

 [i]  Fons Manuel Blancafort. BC M 4897/5/19 doc. 100. Plec de notes diverses numerades sobre música.

[ii] Fons Manuel Blancafort. BC M 4893/14. 

Com cada any d’ençà el 2006, el 27 d’octubre la Biblioteca de Catalunya vol contribuir a la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual decretat per la Unesco. Aprofitant que el 2012 es commemoren diverses efemèrides relacionades amb compositors catalans, voldríem divulgar l’existència de dos documents significatius musicalment, però també patrimonialment. Es tracta de les obres de Manuel Blancafort Hommage to Chaplin (d’”American souvenir”, 1923) i L’orgue de cavallets (la primera de les obres de la suite “El parc d’atraccions”, 1924) enregistrades en rotlles de pianola.

Manuel Blancafort (1897-1987) era fill de Joan Baptista Blancafort, amo del balneari de La Garriga. Persuadit per un comerciant de pianoles madrileny, el 1905 Joan Baptista Blancafort es va embrancar en un negoci de rotlles de pianola que li va proporcionar reconeixement mundial per la qualitat de la seva producció, els “Rollos Victoria”, i també la possibilitat d’importar música de fora (bàsicament, de l’Argentina, on els rotlles es comercialitzaren sota el nom “Best”). “Rollos Victoria” fou la primera fàbrica de rotlles de pianola que s’establí a Espanya però, malauradament i a causa de la guerra civil, tota la documentació relacionada amb la seva activitat ha desaparegut.

Manuel Blancafort, seguint l’afany d’ampliació de l’empresa del seu pare i un seu oncle,  va fer un viatge a Nova York i Chicago per tal de conèixer de primera mà una fàbrica de rotlles de pianola. Ho féu en el transatlàntic “Mauretania” el juliol del 1923. Fruit de l’experiència d’aquest viatge, va escriure Transatlàntic en ruta i Hommage to Chaplin, dues obres fresques i gairebé de caire pictòric, per la paleta sonora de la primera i la rítmica de la segona.

El 1924, Ricard Viñes estrena a París “El parc d’atraccions”, una suite que el donarà a conèixer arreu del món. Amb la part titulada L’orgue de cavallets, que necessita de tres pentagrames per a ser representada sobre el paper, s’evoca el gir del carroussel. El títol fa referència a l’instrument que, mitjançant una manxa, feia sonar la música mentre l’atracció girava, i té una certa similitud amb la pianola mateixa, ja que en ambdós instruments la participació de l’aire (succionat o emès) hi juga un paper fonamental.

Els dos rotlles de Manuel Blancafort que reproduïm van arribar a la Biblioteca de Catalunya l’octubre de l’any 2000, juntament amb altres fons del músic donats per la filla del compositor, Camil·la Blancafort. El primer que crida l’atenció en veure’ls és el seu aspecte. L’orgue dels cavallets és dins una capsa amb l’etiqueta de la casa Victoria, però tota la informació està escrita a llapis i a mà. Hommage a Chaplin,  en canvi, es troba dins una capsa amb una etiqueta mecanoscrita amb la inscripció “Ragtime Hobby I/5195 [a mà]/ M. Blancafort”. El rotlle té la informació del títol correctament impresa sobre el paper del mateix rotlle, d’un color rosa poc freqüent en aquests materials. La segona sorpresa la tenim en no trobar aquests títols al darrer dels catàlegs impresos de “Rollos Victoria” (1929), ni tampoc el número de catàleg “5195” que consta escrit a mà en un d'ells. Aquesta informació ens indicaria que el rotlle s'hauria posat a la venda. I, finalment, emociona veure que -malgrat el temps transcorregut- l’estat de conservació dels rotlles és molt bo.

American souvenir

Parc d'atraccions

Activitats amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Aquest 2012, any electritzant i carregat d’intensitat, ens aboca plenament a la voràgine de celebracions d’aniversaris musicals: centenari dels naixements de Xavier Montsalvatge (1912-2002) i de Miquel Querol (1912-2002), centenari de la mort de Joaquim Malats (1872-1912), 50è aniversari de les morts d’Eduard Toldrà (1895-1962) i Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), 25è aniversari de les morts de Frederic Mompou (1893-1987) i Manuel Blancafort (1897-1987).

No cal dir que aquest grup de compositors és reconegut i molt estimat per la Biblioteca. Primer, perquè és inqüestionable el seu paper dins la història de la música catalana. Segon, perquè, majoritàriament, ja fos personalment o a través de familiars o hereus, van dipositar-hi els seus fons i arxius personals amb confiança plena vers la institució que els acollia.

Així, el fons Frederic Mompou va arribar de la mà de Carme Bravo, la seva vídua, després de la mort del compositor, l’any 1997. El de Manuel Blancafort ingressà el 2000, donatiu de la família. El 2005 va començar un seguit d’incorporacions en diversos lliuraments del fons Eduard Toldrà. Continuem amb el mateix any 2005, quan s’incorporen els materials del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya a la Biblioteca de Catalunya. Ingressava d’aquesta manera el fons de Joan i Ricard Lamote de Grignon, encara ara en clau de dipòsit. A l’any següent, el 2006, la Sra. Alícia Muñiz, vídua del musicòleg i compositor Miquel Querol, complint amb la voluntat del seu marit, oferí en donació la seva obra de creació.

M 4888/3. Manuel Blancafort. Les ombres perennes

M 4888/3. Manuel Blancafort. Les ombres perennes.

La Biblioteca de Catalunya ha celebrat altres efemèrides relacionades amb alguns d’aquests compositors: les exposicions commemoratives de Mompou (1988 i 1997), l’acte de presentació de l’arxiu personal de Blancafort amb una exposició (2003), i el concert amb motiu de la recepció de les partitures originals de Miquel Querol (2008), per citar-ne algunes.

És una ocasió perfecta per continuar homenatjant-los. I a cop d’ull, les programacions de concerts i actes diversos per aquest any d’aniversaris mostren una mobilització generada i, per fi, acordada, lloable i engrescadora.

Ara bé, la societat, en general, no es pot conformar amb el que coneix. Passen els anys i continuen inèrcies malaltisses: les mateixes obres, les mateixes fotografies, les mateixes dades.

Si es vol honorar de veritat els creadors, s’ha d’acomplir la seva voluntat i la dels seus hereus: que els fons siguin investigats i difosos. Van posar a l’abast de tothom la seva obra, els seus papers i les seves gravacions no només per a la seva salvaguarda. Cal exprimir les possibilitats que ofereix la Biblioteca per aportar noves imatges, nous escrits, noves idees. Tot un conjunt de documents il·lustratius per a exposicions, programes de concerts, cartells, edicions i enregistraments, que ofereixen un ventall de creacions, vivències i curiositats úniques.

Posats a commemorar doncs, celebrem la incorporació dels fons a la Biblioteca de Catalunya i tot el que comporta la seva arribada. És el nostre homenatge particular:

Mompou: 15 anys
Blancafort: 12 anys
Lamote de Grignon: 7 anys
Querol: 7 anys
Toldrà: 6 anys
... i els que desitgem celebrar en un futur pròxim.

 

Rosa Montalt
Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya