Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



El Blog de la BC

Una visita a la Biblioteca de Catalunya sempre pot despertar noves sensacions, nous interessos, noves emocions. I no ens referim només als béns que conté -dipòsit  de saber- sinó també al continent: un edifici gòtic civil català, seu des del segle XV al 1929 de l’Hospital de la  Santa Creu de Barcelona i, per cessió el 1931, de la Biblioteca de Catalunya. Ens cenyirem, però, només a una de les sales de parada pràcticament obligada en qualsevol visita, la Sala Cervantina, antiga infermeria adossada als contraforts de la nau est.

Aquesta sala aplega la major part d’obres de la col·lecció del mateix nom, que es completa amb una altra d’adjacent que conserva les adquisicions recents i amb un dipòsit de seguretat on es custodien les obres més valuoses, entre elles les primeres edicions -excepte la de La Galatea, que falta a la col·lecció- i  les primeres traduccions de l’obra cervantina, essencials a l’hora d’avaluar-ne la difusió.

Don Quixote

Primera edició del Quixot: Cervantes, Miguel de. El Ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha. Madrid, 1605

 

L’any 1914 el bibliòfil Isidre Bonsoms Sicart (Barcelona 1849-Valldemossa 1922) va proposar a l’Institut d’Estudis Catalans la donació de la seva col·lecció, d’uns 3.400 volums, amb destí a la Biblioteca de Catalunya. Ingressaria el 1915, mobiliari inclòs, i s’obriria al públic el 1916, a la Sala Blava de l’Institut d’Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat, seu de la BC des de la seva creació el 1907. Joan Givanel iniciaria la impressió del primer catàleg de la col·lecció.

A la riquesa bibliogràfica de la col·lecció -bàsicament obres impreses amb edicions de Cervantes, traduccions, adaptacions, obres inspirades, obres biogràfiques i crítiques..., sense excloure algun manuscrit i nombrós material no llibre i arxiu de premsa-, s’hi ha d’afegir l’esplèndida iconografia original -àlbums de Coypel, de Pinelli, matrius xilogràfiques de Joan Jolis, dibuixos... i un llarg etcètera. Al bon estat de conservació de les obres, s’hi ha de sumar també les enquadernacions artístiques amb què s’ornen alguns exemplars.

La Col·lecció Cervantina passà a ocupar la Sala Cervantina actual l’any 1936. Com a resultat del compromís adquirit de continuar la que fou considerada en aquell moment la millor col·lecció cervantina del món, i amb la col·laboració d’altres donants i amb una política de compres, s’ha arribat a triplicar els volums fundacionals. Les adaptacions audiovisuals es conserven a la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la BC.

Cervantes i la seva obra s’entrelliguen amb el món del llibre i amb l’empresa editorial i el col·leccionisme catalans. Cervantes, que havia estat a Barcelona, hi féu transcórrer la segona part de la seva obra immortal després que un emulador n’hagués publicat ja la continuació de la primera en una edició del 1614 amb peu d’impremta de Tarragona. Només per centrar-nos en el Quixot i a tall d’exemple,  la impremta de Barcelona publicaria la primera edició conjunta de les dues parts el 1617; la primera edició de butxaca en 4 volums el 1755; grans  edicions quixotesques il·lustrades i la primera edició facsímil al segle següent, i, ja des d’aleshores, edicions crítiques que se succeiran en el temps... La col·lecció és consultable obra a obra al catàleg en línia de la BC i a partir de la cerca per fons i col·leccions.

La  Col·lecció Cervantina no s’acaba aquí. Es projecta en altres col·leccions que contenen edicions que recullen el testimoni bibliogràfic de Cervantes. Serveixi d’exemple la traducció castellana del Tirant en l’edició de Valladolid del 1511.

Sala Cervantina de la BC

Sala Cervantina. Biblioteca de Catalunya. Barcelona

 

Presideix la sala un bust de Cervantes, obra de l’escultor Josep Reynés (1850-1926) datada el 1885. El quadre que l’acompanya, obra del pintor Josep M. Vidal-Quadras (1891-1977), mostra el retrat d’Isidre Bonsoms.

 

Joana Escobedo
Unitat Bibliogràfica