Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Gutenberg: un emprenedor del segle XV


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Etiquetes



Gutenberg: un emprenedor del segle XV

El 3 de febrer d’enguany es commemora el 550è aniversari de la mort de Gutenberg, considerat a Occident com l’inventor de la impremta. Tanmateix, les premses ja es coneixien i a l’Extrem Orient s’havien fet altres temptatives d’impressió amb tipus mòbils, amb sistemes més rudimentaris: al segle XI a la Xina, amb tipus d’argila, i al segle XIV a Corea, amb tipus de metall. Malgrat que en aquella època ja hi havia contactes entre Europa i Àsia i que alguna influència degué arribar a través d’una estada de Nicolau de Cusa a Constantinoble, no hi ha evidències que confirmin la idea d’una “transferència de tecnologia” entre aquests dos mons.                         

Però, què se’n sap de la vida i obra de Gutenberg? Quina relació va tenir amb els seus col·laboradors? En què va consistir exactament la descoberta? Encara avui resten molts interrogants oberts, degut a la manca de documents. Els testimonis es redueixen bàsicament a les seves comptades impressions –totes anònimes-, a dos processos judicials i algunes breus al·lusions de contemporanis seus i posteriors. No ens ha arribat ni un sol imprès amb el seu nom, ni una sola imatge que es pugui considerar real.

Retrat

Retrat de Gutenberg. A: Thevet, Andrée. Les vrais pourtraits et vies des hommes illustres grecz, latins et payens. París, 1584

La documentació que s’ha conservat en els arxius judicials deixa entreveure un personatge inquiet, enginyós i creatiu, amb una vida convulsa arran de les enormes dificultats per dur a terme la seva empresa. El seu nom real era Johannes Gensfleisch, si bé ha passat a la història com a Johannes Gutenberg, en referència a la casa familiar materna “Hof zum Gutenberg”. Originari de Magúncia, devia néixer a les darreries del segle XIV en el si d’una família burgesa. El seu bon coneixement del llatí fa suposar una bona escolaritat i potser uns estudis superiors. Entre els anys 1434 i 1444 el trobem a Estrasburg –una de les ciutats més influents de l’Alemanya del segle XV-  treballant en la talla de pedres precioses, en les tècniques d’orfebreria i en la confecció de miralls. Segurament aquestes incursions i recerques professionals, amb les quals adquireix una sòlida formació metal·lúrgica, tenien ja l’objectiu de la impressió tipogràfica. A mitjans segle XV el trobem novament a Magúncia amb el projecte a punt i buscant finançament. Triar els socis, seduir-los amb la seva idea i aconseguir una inversió d’una magnitud desorbitada per a l’època va ser una tasca feixuga. El capital havia de cobrir la compra de l’utillatge, un estoc suficient de paper i vitel·la i els salaris i manteniment dels obrers durant almenys tres anys. Finalment, Johann Fust, home de negocis familiaritzat amb el comerç de llibres, i Peter Schoeffer, cal·lígraf i copista reconegut, fan confiança en el projecte i s’associen amb Gutenberg; tres perfils professionals complementaris per dur a terme una gran empresa. Sembla ser que l’aportació de Peter Schoeffer en el disseny del sistema de lletres i signes va ser decisiva, fins al punt que alguns corrents historiogràfics reivindiquen la seva autoria en la invenció de la impremta.

Després d’alguns assajos amb textos curts com ara algunes indulgències i l’Ars Grammatica, d’Elius Donat, la Bíblia Vulgata llatina va ser l’obra triada com a garantia de rendibilitat del projecte. Malgrat això, l’aposta fou arriscada perquè al segle XV tenien més sortida els llibres litúrgics i els comentaris i interpretacions de les Sagrades Escriptures fetes per pares de l’Església. L’any 1455 es dona com a data probable d’acabament d’aquesta obra colossal, la Bíblia de 42 línies (B42 per als especialistes), que anirà associada per sempre més al nom de Gutenberg. Publicada en 2 volums, en format gran foli, impresa en lletra gòtica textura, a 2 columnes, amb un tiratge d’uns 185 exemplars en paper i en vitel·la, dels quals se n’han conservat 49 més o menys complets 1. Es van prendre moltes mesures per economitzar la factura de l’obra: de les 40 línies del primer plec d’alguns exemplars es va passar a les 42 línies, es van utilizar tipus angulosos i estrets, diversos componedors i tres premses van treballar simultàniament, i també es va renunciar a la rubricació impresa; però no s’aconseguí l’èxit esperat. Fust i Schoeffer demanden Gutenberg i el 6 de novembre del 1455 extingeixen la societat. Arran del judici s’arruïna i acaba la seva vida a Magúncia, pràcticament desconegut pels seus contemporanis.

B42

Detall de la Bíblia de 42 línies conservada a la Biblioteca Provincial de Burgos

S’ha dit abans que Gutenberg és essencialment el “reinventor” de la tipografia. Redefinint procediments tècnics en part ja coneguts, les millores que hi va aportar van ser decisives, per consagrar-lo com a pare de la impremta a Occident. En col·laboració dels seus socis, va crear el sistema de punxons, matrius i motlles per a la fosa dels tipus i la combinació i proporció de metalls –plom, antimoni i estany- per aconseguir una major resistència que la fusta; una premsa per obtenir una impressió neta i aprofitar les dues cares dels fulls; i una tinta espessa i grassa, que representà un salt qualitatiu respecte a la dels manuscrits de l’època.

La feina prèvia a l’inici de la impressió va ser monumental. La fabricació de les lletres i signes va durar mesos. Inicialment es van haver de fondre al voltant de 48.000 tipus i es van llimar a mà per eliminar-ne les rebaves. El joc de caràcters estava format per uns 300 signes diferents: lletres majúscules i minúscules, lletres lligades, abreviatures i signes de puntuació. Algunes lletres es van fondre amb amplades diverses per poder donar més possibilitats a la composició del text. Com que els primers impresos no tenien portada ni colofó, els incunabulistes es basen en l’anàlisi dels tipus d’impremta per a identificar els impressors.

Aquest complex ventall de caràcters, inspirat en les lletres i signes usats per als copistes dels manuscrits per agilitar l’escriptura, va jugar en contra dels fonedors i componedors, disminuint de forma evident la seva productivitat. Però en canvi va contribuir a no trasbalsar els hàbits lectors de l’època.

Fonedor

Fonedor de tipus. Xilografia de Jost Amman. A: Schopper, Hartmann. Panoplia omnium artium. Frankfurt, 1568. [Top.: Res 133-12º i BerRes 88-12º]

A l’edat mitjana un llibre no es considerava acabat fins que era rubricat i il·luminat. És de suposar doncs que els plans de Gutenberg haurien previst la mecanització d’aquestes operacions, que es van haver d’abandonar arran del litigi i la dissolució de la societat. La rubricació i decoració de la Bíblia es va fer manualment un cop acabada la impressió. Per això, cada exemplar conservat de la B42 és únic.

Amb l’arribada de la tipografia, el llibre deixa de ser patrimoni dels eclesiàstics i es converteix en un objecte cada vegada més accessible i més abundant; en una eina al servei de l’educació i del progrés de les ciències i de les arts. Sense saber-ho, Gutenberg i els seus col·laboradors van accelerar l’esperit del Renaixement i de la Reforma i van contribuir decisivament a la difusió de les idees. Durant segles, les tècniques d’impressió s’han mantingut essencialment iguals que als seus inicis i no serà fins 500 anys més tard, amb internet, que s’esdevindrà una revolució mental i cultural de tanta envergadura. L’invent es va difondre de manera ràpida per altres ciutats d’Alemanya, Itàlia, França, Països Baixos, etc. (http://atlas.lib.uiowa.edu/). A Catalunya, com en d’altres països europeus, la impremta hi arriba de la mà d’impressors alemanys, gairebé vint anys després. Probablement el 1473, Botel, Holtz, Planck publiquen a Barcelona l'Ethica, Politica Oeconomica d’Aristòtil. Malgrat la dificultat per establir-ne el lloc i l’any de publicació precisos, i la controvèrsia que aquest fet ha generat entre els experts, actualment es considera el primer incunable del nostre país. La Biblioteca de Catalunya en conserva un exemplar, força incomplet (Top.: Inc. 36-4º).

 

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

 

[1]La descripció bibliogràfica completa es troba al Gesamtkatalog der Wiegendrücke.

 

Per saber-ne més:

Emerson, Edwin. Incunabulum incunabulorum : the Gutenberg Bible on vellum in the Vollbehr collection : an authentic story of the choicest book of Christendom told anew. New York: Tudor Press, 1928.

Füssel, Stephan. Gutenberg and the impact of printing. Ashgate, 2005.

Guignard, Jacques. “Gutenberg et son oeuvre”, Bibliographie de la France, 152 année, 5e série, nº 13 (29 març 1963).

Hellinga, Lotte. Impresores, editores, correctores y cajistas: siglo XV. Salamanca: Instituto del Libro y de la Lectura, 2006.

Jampolsky, Marc. Gutenberg, l’aventure de l’imprimerie [Pel·lícula cinematogràfica]. Seppia Film, Arte France, etc., 2016

Kapr, Albert. Johann Gutenberg : the man and his invention. Aldershot: Scolar Press, 1996.

Rangel Alanís, Luz María. “Del arte de imprimir o la Biblia de 42 líneas: aportaciones de un estudio crítico”. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona, 2012.

Tormo i Freixes, Enric. “Gutemberg no fou impressor”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3a època, núm. 958, vol. LVIII, núm. 3 (1999), p. 79-138.

Comentaris