Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / La filla gran de Joan Maragall: «Haver conegut al meu pare i haver-lo viscut»


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Etiquetes



La filla gran de Joan Maragall: «Haver conegut al meu pare i haver-lo viscut»

És sabut que Joan Maragall i Gorina i Clara Noble Malvido van tenir tretze fills, la primera dels quals, Helena, nasqué el 18 de maig de 1893, tal com el poeta va anotar en una agenda especial dedicada als grans esdeveniments familiars que es conserva a l’Arxiu. 

Mrgll-Ftgr.4_07-017

Helena Maragall i els seus pares al jardí de la casa de Sant Gervasi (Top. mrgll-Ftgr. 4, 17)

L’Helena i el seu pare van tenir una relació molt estreta i afectuosa, que posen de manifest moltes cartes i postals que es van enviar al llarg dels anys.

Postal

Postal de Joan Maragall a la seva filla Helena. Cauterets, 21 d’agost de 1903 (Top. mrgll-Mss. 5-25a bis-1/13)

Transcripció: «Cauterets, 21 Agost 1907.  Helena: Las violetas son bonicas - pero no fan gayre olor Mes el Papá que t'estima - hi posa tot el seu cor. Tu postal de ayer me gustó mucho y hoy he buscado la mas bonita que hé encontrado, para ti».
     

Helena Maragall

Helena Maragall Noble (Top. mrgll-Ftgr. 3, 19 i mrgll-Ftgr. 3, 77 )

Helena Maragall es va dedicar amb gran talent al gravat en boix i es pot afirmar que gràcies a ella aquesta tècnica, gairebé desapareguda a casa nostra a principis del segle passat a causa del fotogravat, va viure un ressorgiment esplendorós.

La seu primer gravat publicat data de finals de 1906 o inicis de 1907 i es tracta d’una caricatura d’Eugeni d’Ors al primer recull del Glosari. El seu nom no hi va aparèixer, com tampoc ho va fer en altres gravats posteriors que va publicar.

Glosari

 

Moltes de les seves realitzacions tenien l’objectiu d’il·lustrar l’obra poètica del seu pare, com els boixos per a «El pi d’Estrac» o «La fageda d’en Jordà». A l’Arxiu es conserven moltes de les seves matrius i també un recull d’estampes.

Estampa xilogràfica

Estampa xilogràfica d’Helena Maragall per il·lustrar «La fageda d’en Jordà» (Top: mrgll-clx II/2/2)

L’obra més ambiciosa d’Helena Maragall va ser la il·lustració d’una edició independent  d’«El comte Arnau», en què ja havia començat a treballar amb l’impressor Oliva de Vilanova quan va morir Maragall i suposadament també amb Josep Pijoan, d’amagat del poeta, des d’abans del juny de 1910. Els gravats estan inspirats en miniatures del romànic i l’edició no va arribar mai a publicar-se. A l’Arxiu Joan Maragall se’n conserven alguns dibuixos preparatoris, fustes i proves d’impremta.

Comte Arnau

 

L’any 2000 la Biblioteca de Catalunya va editar un recull de quatre xilografies de l’artista en una edició de gran format de tiratge limitat.

A la mort prematura del seu pare el 1911, l’Helena ho deixa tot per consagrar-se a la memòria del poeta i s’afanya, amb la seva mare, a recopilar i classificar manuscrits per a l’edició de les obres completes que va publicar Lluís Gili l’any següent. De fet, aquest seria l’inici del fons de l’actual Arxiu, que s’aniria ampliant amb els anys amb retalls de premsa i bibliografia diversa sobre la vida i l’obra de Maragall.

Un dels documents més interessants que s’hi conserven és l’entrevista que Gabriel Maragall Noble li fa l’estiu de 1975 a l'Ametlla del Vallès. Al llarg d’una hora, l’Helena Maragall evoca els moments més íntims de la relació amb el seu pare i ens dibuixa un Maragall ben proper que llegeix històries i explica contes als fills malalts, que passeja i canta als nadons i gaudeix veient ballar sardanes.

Per acabar, entre unes notes mecanoscrites on recull records i impressions de la seva vida, aquest apunt glossa tendrament el que va ser el poeta Maragall per a la seva primogènita:

Notes

 

Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall

 

Bibliografia

Fontbona, Francesc. «La donzella inconeguda que gravava»,  AVUI, 16 de març de 1988, p. 34.

Fontbona, Francesc. La Xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992.

Comentaris