Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / La primera anestèsia a Catalunya


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Etiquetes



La primera anestèsia a Catalunya

Moltes vegades els llibres es fan servir per fer venir la son. No sé si això estarà o no relacionat amb el fet que la primera anestèsia a Catalunya es fes a l’antic hospital de la Santa Creu, actual seu de la Biblioteca de Catalunya.

Des de sempre, una de les principals preocupacions dels metges ha estat eliminar el dolor dels malalts. Ramon Llull ja va experimentar amb substàncies químiques i va obtenir-ne una que va anomenar “vidriol dolç”. Al segle XVIII, als salons francesos s’utilitzava un “gas hilarant”, que devia fer les delícies dels cortesans. Fins al segle XIX, els experiments es van succeir i l’element de Llull va passar a dir-se èter, que en grec significa cel. Potser és per això que als anys seixanta als carnavals brasilers s’utilitzava com a droga al·lucinògena.

Però tornem al seu ús més habitual; l’any 1842, a Geòrgia, el Dr. Crawford Williamson Long administra anestèsia a un nen abans d’extirpar-li un quist del coll. Dos anys més tard, un odontòleg va veure que en un espectacle es donava una substància als espectadors, per a fer-los perdre les inhibicions. A més d’entrar en un estat d’eufòria, si es feien mal no patien cap dolor. Va decidir autoadministrar-se aquest líquid i demanar al seu ajudant que li extragués un queixal: no va sentir res. El 1846, William Morton va fer la primera demostració pública de la utilització de l’anestèsia. A La abeja: revista científica y literaria ilustrada (1866, núm. 5, p. 304) trobem un article on s’expliquen aquests primers experiments.

El 1848 es començà a utilitzar el cloroform, sobretot per al part. Expliquen que la primera mare a qui es va aplicar va posar a la seva filla el nom d’Anestèsia. No és pas estrany, oi?

Amb aquest panorama, les experiències a Espanya i a Catalunya no es van fer esperar. A Madrid, el 28 de gener de 1847, el Dr. Diego de Argumosa va administrar la primera anestèsia amb èter. Quinze dies més tard, el 16 de febrer de 1847, a l’Hospital de la Santa Creu, es va fer una amputació de peu a una dona amb èter. El metge era Antoni Mendoza i Rueda (Màlaga, 1811 - Barcelona, 1872), militar i catedràtic, autor d’Estudios clínicos de cirujía (1850). Aquest tractat reflecteix moltes de les novetats que va incorporar a les pràctiques hospitalàries. Una mica més tard, el 1874, Narcís Carbó i d’Aloi en el seu Programa de terapéutica farmacológica, dedica les lliçons 128 a la 131 als anestèsics.

I si encara esteu desperts, llegiu a La mosca roja  (1883, núm. 55, 15 abril, p. 4) com l’èter i el cloroform a vegades no van acabar de funcionar. 

 

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Almanach de l'Esquella de la Torratxa, 1899

Comentaris

Noesiteràpia

Gràcies Marta pel teu text tan simpàtic i aclaridor. La veritat és que tot el que sigui per treure el dolor, benvingut sigui!, però cada vegada anem més enllà i hi ha terrenys sense explorar com és la nostra ment. Us relato que existeix un metge, el Dr. Angel Escudero, que opera a la clínica Quirón de València des de fa 30 anys sense anestèsia. A aquesta tècnica l’han posat el nom de Noesiteràpia, nom que procedeix de dos termes grecs: noesis (acció de pensar) i teràpia (acció de curar). Resultat: “curació pel pensament”.
Si us ha interessat el tema, us deixo un link http://www.elmundo.es/magazine/2005/288/1112387576.html on podeu trobar com una periodista i un fotògraf són testimonis oculars d’una operació de varius a una dona amb aquesta tècnica. I si us interessa encara més, el Dr. Escudero ha escrit un últim llibre titulat “Curación por el pensamiento”, que està disponible a la seva pàgina web dr.escudero.com.

Sorpresa

Realmente, no me lo esperaba y me ha encantado releer cosas que ya sabía (otras no) ¿Habrá tercera parte sobre el desarrollo de las primeras unidades de cuidados intensivos en Catalunya? Me he puesto un poco celosa...

Anestèsia agradable

Marta, m'ho he passat molt bé amb el teu article, gràcies! No provoca gens de somnolència... al contrari: és divertit i curiós, i fa ganes de saber-ne més. Espero, ansiosa, la segona part!

La primera anestèsia a Catalunya

Marta, molt interessant el teu escrit i aclaparador el que amaguen les parets medievals que ens envolten cada dia quan som dins la Biblioteca, ho expliques amb molta gràcia i molt documentat a la vegada.
Per als lectors que vulguin entrar en més detalls he vist que hi ha un llibre electrònic en francès de Marguerite Zimmer. Histoire de l'anesthésie, 2008 accessible des de la BC o des de casa si tens carnet d'usuari: http://cataleg.bnc.cat:2082/record=b2351339~S13*cat
Ah i seria molt interessant que aparegués la segona part que s'anuncia en el comentari anterior sobre les primeres radiografies!!

Cèsar Comas i Llaberia

Per cert, amenaço amb una segona part: acabo de saber que la primera sessió de Raigs X feta a Espanya també es va fer a l’Hospital de Sant Pau i Santa Creu.