Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Les dones medievals de Terrassa


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



Les dones medievals de Terrassa

A la Biblioteca de Catalunya es guarden 190 pergamins relatius al monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt i al territori del seu domini, és a dir, Terrassa, Matadepera i altres llocs del Vallès. La major part d’aquests pergamins són escrits en els segles X i XI.  Els documents van ser rigorosament estudiats i publicats per Pere Puig, arxiver de Terrassa, i editats en tres volums per la Fundació Noguera l’any 1995. Les imatges es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya entre els 14.000 pergamins que s’hi han inserit últimament. Impressiona tenir entre les mans aquests antics fragments de pell en els quals els habitants de la comarca vallesana de fa mil anys, van fer redactar als eclesiàstics que aleshores exercien la fe pública, les seves compravendes, els seus acords matrimonials, els seus testaments o les seves donacions. A partir del seu estudi es pot investigar com vivien, què cultivaven a les seves terres, què menjaven, quines preocupacions tenien, com s’asseguraven l’atenció en la vellesa i com s’amoïnaven pel futur dels seus fills. Hi ha, però, un altre aspecte que crida l’atenció en aquests vells documents, i és el paper protagonista de les dones en totes les transaccions. Moltes són titulars dels seus béns i els compren i venen tranquil·lament, sense necessitar la benedicció marital. Elles apareixen sempre als documents, soles o al costat dels seus marits i fills, en termes d’igualtat. Per això sabem els seus noms. Joaquim Miret i Sans, que fou qui va adquirir i posteriorment va donar els documents a la Biblioteca, en va fer ressò en un article publicat al Butlletí de l’Acadèmia de les Bones Lletres el 1914. Aquests noms, molts d’origen got,  després van desaparèixer totalment del santoral: Adaleva, Adalvira, Adelgarda, Alegreta, Ansetruda, Avida, Bella, Belluça, Blancuça, Bonadona, Bonafilla, Cusca, Dolça, Eigó, Eló, Em, Emena, Emò, Ermegòncia, Ermella, Ermetruit, Espetosa, Flanda, Formosa, Fruiló, Guinedella, Guisla, Imuló, Lavegod, Nina, Òria, Oruça, Paçarella, Pelegrina, Quindiverga, Quíxol, Recosinda, Rímul, Riquell, Riquella, Sabora, Saborida, Sabrosa, Semplícia, Sicarda, Todesera, Trasgòncia, Usuló, Zèria... i moltes més.

En aquells temps llunyans de l’Alta Edat Mitjana, contràriament als tòpics vigents, l’estatus de la dona era molt més lliure del que seria posteriorment. Va ser a partir del segle XII que el dret romà, amb la figura omnipotent del pater, s’aniria imposant a l‘Europa occidental en contra del dret visigot, molt igualitari cap a tots els membres de la família i molt respectuós amb els drets – sobretot els econòmics- de les dones.

1000, juliol 1. Venda. Terrassa

1 de juliol de l’any 1000 – Els esposos Sendred i Fruiló venen terres situades a Terrassa.

 

Reis Fontanals
Arxiu

Comentaris

Eufrosina

Hola Edmon; pel que dius, podria ser Eufrosina. De vegades en la escriptura antiga la s sembla una f. A finals del segle XV els noms ja són molt més semblants als d'avui.

Eufrefine

Saps si existia un nom semblant a Aufrefine, o Eufrefine o Eufrey en llatí de finals del segle XV? T'agrairia alguna informació al respecte. Gràcies

Moltes gràcies per la teva saviesa

M'ha interessat molt l'article i amb el teu permís el publicaré a la revista "l'edat mitjana". Sempre s'ha publicat poc i sobretot escrit també poc de la vida de les dones a l'època medieval. I crec que malgrat les opinions dels historiadors era una època de matriarcat, malgrat el masclisme de l'edat mitjana.
Un present per a la teva tasca per la nostra història.

Dones medievals

Gràcies Reis! és un món, l'antic, que ens deixa veure com n'estaven d'avançats o, a l’inrevés, com estem nosaltres d'aturats. La llibertat i independència de les dones d’aquesta època pot servir d’exemple per a la nostra que, fins fa poc, les dones al nostre país no tenien ni dret a tenir-ne diners propis: o els tenia el pare o el marit. Es curiós com es pot semblar, tot i això, al paper de les dones a la impremta, moltes d’elles amb peu d’impremta propi, desprès de la mort del pare o enviduar-ne, des del segle XV fins al XIX. Quant als noms...la meva àvia materna, d’Euskadi, es deia Evència...no gaire lluny d’aquets antics. Gràcies per aquest text fantàstic.

noms femenins

Gràcies per aquesta lliçó tan concisa i clara de sociologia de les dones i del paper de l'Església al X/XI. Tan ben explicada dona gust de llegir i incita a voler-ne saber més. Ara, dels noms d'aquestes dames no sé pas quin triaria. Mira que dir-se Cusca, Ansetruda, Belluça, Blancuça, Ermegòncia, Ermetruit, Espetosa, Flanda, Oruça, Paçarella, Quindiverga, Quíxol, Recosinda, Semplícia, Trasgòncia, ... !

Tafaneria i investigació

Aquest apunt fa venir ganes --gairebé per pura tafaneria-- d'investigar la vida d'aquestes dones de fa un miler d'anys.
I quins noms més bonics els posaven!