Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Les fonts de la història: Rerum italicarum scriptores


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Etiquetes



Les fonts de la història: Rerum italicarum scriptores

Els corpus documentals són una obra de referència cabdal per als estudis històrics. Si resseguim les lleixes on estan col·locats els llibres d’història a la sala general de la Biblioteca de Catalunya, hi trobem tota una sèrie d’aquests repertoris, disposats geogràficament.

La Monumenta Germaniae Historica —esmentat com MGH en bibliografies i llistats de fonts—, que recull les fonts per a l’estudi de la història d’Alemanya des del final de l’Imperi romà fins a 1500; els vint-i-quatre volums del Recueil des historiens des Gaules et de la France, conegut també com a Rerum gallicarum et francicarum scriptores o el Rerum Italicarum Scriptores —amb l’acrònim RIS—, pel que fa a Itàlia.

En el cas hispànic, podem localitzar els Textos Medievales i el Memorial Histórico Español, publicat per la Real Academia de Historia.

Acabaríem el recorregut a les contrades catalanes amb la Colección de Documentos Inéditos de la Corona de Aragón i les Fonts Històriques Valencianes.

Avui encetem una sèrie d’apunts sobre aquest tipus d’obres i la volem inaugurar amb el RIS, ja que fa poc que hem reenquadernat i recatalogat la nostra col·lecció de lliure accés. Els primers fascicles d’aquesta magna obra consten registrats el maig de 1914, pocs dies abans que la Biblioteca de Catalunya obrís al públic. 

Fitxa

El Rerum Italicarum Scriptores conté documents i fonts per a la història d’Itàlia des del segle VI fins al XV. Va ser ideada per Ludovico Antonio Muratori (1672-1750), que de 1723 a 1751 va compendiar, seguint la idea inicial del seu amic Apostolo Zeno, aquests documents. Al fullet intons Relazione sul XVIIIe Premio Bressa conferito alla nuova edizione dei "Rerum italicarum scriptores" llegim “...Muratori, nel sec. XVIII, fece il miracolo di dare da solo all’Italia il fondamento primo della sua storia...”.

La primera sèrie tenia vint-i-cinc toms en vint-i-vuit volums i va ser impulsada per la Società Palatina de Milà. Tan aviat com es va difondre la notícia de la seva confecció, van començar a arribar d’arreu d’Itàlia moltes més notícies sobre fonts locals.

L’any 1900 es va iniciar una nova edició impulsada per Giosuè Carducci i Vittorio Fiorini i continuada per l’Istituto Storico Italiano per il Medio Evo fins al 1975. Consta de trenta-quatre toms distribuïts en diversos volums i segueix i continua la numeració de la sèrie muratoriana. A la sala de lectura general de la BC hi ha l’única col·lecció completa consultable a biblioteques de Catalunya. 

0011

Aquesta segona edició va anar acompanyada de la publicació d’un butlletí Archivio muratoriano: studi e ricerche in servigio della nuova edizione dei "Rerum italicarum scriptores" di L. A. Muratori, on es donava notícia del desenvolupament de la publicació. 

A partir de 1999 l’Istituto Storico Italiano per il Medioevo (ISIME) di Roma va fer una tercera sèrie amb deu volums més que malauradament la BC no té.

Ara que ha fet cent anys que els primers fascicles d’aquesta obra van arribar a la Biblioteca i van formar part d’aquella primera “biblioteca de mà”, hem pensat que era un bon moment per saber més de les coses dels escriptors italians.

 

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Comentaris