Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Llegir la història: eines i recursos de paleografia


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Etiquetes



Llegir la història: eines i recursos de paleografia

Seríem capaços avui dia d’interpretar els textos que els nostres avantpassats van redactar fa segles? Acostumats com estem actualment a un disseny tipogràfic de lectura estàndard, probablement, en molts casos, no podríem entendre el contingut dels textos antics ja que no en coneixem les grafies.    

Sortosament, la paleografia, aquest art d’interpretar escriptures antigues ens ha permès, al llarg del temps, recuperar racons de la història, que altrament s’haurien perdut. Aquesta ciència, que té els seus inicis a França al segle XVII, ha donat lloc a la publicació de nombrosos manuals de paleografia en diversos indrets i èpoques.

Dos manuals clàssics a destacar són la Paléographie de l’Antiquité romaine et du Moyen Age Occidental de Bernhard Bischoff traduït al francès (ed. 1985), i l’obra de Paluzie.

Paluzie_web

E. Paluzie, Paleografía española (Barcelona, 1846)

 

En l’àmbit espanyol, i de l’època moderna, destacaríem la Paleografía documental hispánica, de Filemón Arribas (1965), la Paleografía española, de Zacarías García Villada i el Tratado de paleografia española, d’Agustín Millares Carlo (1983).

En l’àmbit català podem ressaltar alguns estudiosos de la paleografia com Ramon Aramon i Serra (Les edicions de textos catalans medievals, 1955) i Pere Bohigas, Anscari Mundó i  Amadeu-J. Soberanas (Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits (1977). Més recentment, la traducció al català de l’obra d’Armando Petrucci, Una lliçó de paleografia (2008) es presentà a la Biblioteca i s‘integrà a la seva col·lecció.

Petrucci

Petrucci, Armando. Una lliçó de paleografia. (València : Universitat de València, cop. 2008)

Per tal de desxifrar les escriptures antigues els especialistes han elaborat un seguit d’eines que ens permetran identificar els documents, especialment els anteriors a la impremta, independentment dels suports escriptoris (pedra, cera, papir, pergamí, etc.) processos de producció o inscripció, alfabets i llengües. En aquestes trobarem la clau per a transcriure les lletres del document original a l’alfabet actual i per a identificar-ne el contingut (abreviatures, signes auxiliars, puntuació, nexes, mòduls, tractament, etc.), per tal de facilitar-ne  lectura i la interpretació.

Per a la consulta puntual, la biblioteca disposa de diccionaris terminològics, que ens permetran conèixer el vocabulari dels manuscrits antics i medievals, com El llibre manuscrit de M.J. Arnall (2002).

A l’antiguitat i a l’època medieval era freqüent l’ús d’abreviatures amb l’objectiu d’estalviar espai i temps dels copistes. Per tal de facilitar les transcripcions, apareixen al segle XIX, els diccionaris d’abreviatures que permeten la lectura i la interpretació dels textos. Entre els més coneguts i utilitzats, citem el Dizionario di abbreviatura latine ed italiane, d’Adriano Cappelli, i el Dictionnaire des abréviations, d’A. Chassant.

 

Chassant

Dictionnaire des abreviations latines et françaises , de A. Chassant (Paris, 1862)

Un altre instrument necessari i complementari a la paleografia són les cronologies que ens permeten datar els documents. En l’àmbit català podem consultar l’article “La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular”, dins Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica (Barcelona, 1998), de Josep Baucells i Reig.

També trobarem moltes obres del tema consultant el catàleg per matèria “Cronologia històrica” i d’altres de relacionades com “Calendaris”.

A l’hora de treballar amb mostres i exemples, són molt útils les col·leccions de facsímils de producció hispana i catalana, entre les quals destacaríem la Paleografía documental hispánica de Filemón Arribas Arranz  (1965) i el Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: siglos IX-XVIII, de Josefina Mateu Ibars (1980-1991).

Colectanea

Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: siglos IX-XVIII, de Josefina Mateu Ibars (1980-1991)

En l’estudi de la paleografia, no hem d’oblidar algunes disciplines auxiliars indispensables, com ara la diplomàtica, la història, la genealogia, l’heràldica, la sigil·lografia, la codicologia i l’arxivística, que complementen la recerca. També podeu localitzar moltes obres d’aquestes disciplines al catàleg de la biblioteca.

Actualment, i disponibles a la xarxa, trobem una sèrie de recursos didàctics  molt útils per a l’estudi de la paleografia:

-Material formatiu del curs de Diplomàtica de l’École de Chartes
-Projecte [contra]TAEDIUM del Grup de Recerca en Història Medieval i Innovació Docent Universitària on hi ha tutorials, facsímils i exercicis amb autocorreccions

Amb tots aquests instruments podem interpretar el llegat patrimonial que ens han deixat els nostres predecessors i endinsar-nos en la història.

 

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Comentaris

Suggeriment

Gràcies pel repàs bibliogràfic.

Voldria saber si aquests manuals inclouen també normes de transcripció estàndards.

Llegir la història: eines i recursos de paleografia

Interessant i amè l'article Viqui. Bones eines per qui es vulgui iniciar en aquest tema.

informació útil i interessant

un tema interessant i útil per iniciar-se en la paleografia

Un tema ben trobat

Molt interessant i útil pels que remenem documents antics i volem saber que hi diuen.

Interessant

Gràcies Viqui, per aquest interessant post sobre paleografia. La informació que aportes segur que ens serà d'utilitat als que treballem amb documents manuscrits d'èpoques diverses.