Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Manuel Blancafort: “Vaig néixer quan naixia la pianola i vaig veure-la morir”


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Etiquetes



Manuel Blancafort: “Vaig néixer quan naixia la pianola i vaig veure-la morir”

Heus aquí l’inici de la història d’un músic de formació autodidacta: els rotlles de pianola.i

Manuel Blancafort i de Rosselló va néixer a la Garriga l’any 1897. El seu pare li va donar les primeres lliçons de solfeig i piano, tot i que bona part de la seva formació musical es degué a la seva activitat a la fàbrica familiar de rotlles de pianola “Rollos Victoria”, on va treballar des dels 17 fins als 32 anys. Ell mateix transcrivia la música -ja fos per a piano, per a orquestra o música de cambra- a partir de les partitures originals, i feia els models amb els quals es fabricaven posteriorment els rotlles. Per les seves mans van passar partitures de compositors de dins i fora del país, clàssics i contemporanis; va ser així com va instruir-se fora de les aules d’escoles de música i conservatoris i va conèixer de primera mà com escrivien els compositors de referència.

BC M 4897_26_3

Manuel Blancafort a la fàbrica de rotlles. La Garriga, 1918. Top.: BC M 4897/26/3

Aquesta formació es va completar amb un altre punt cardinal de la seva vida, el Balneari Blancafort de la Garriga, empresa també familiar i punt de trobada de gent de renom de la societat catalana com Josep Carner, Eugeni d’Ors, Amadeu Vives, Enric Granados, Joan Lamote de Grignon, per citar-ne alguns. En aquest ambient tan selecte, des del punt de vista intel·lectual i cultural, va conèixer a Frederic Mompou, amb qui va establir una sòlida amistat. Mompou va ser el seu amic, mestre i conseller. Ell el va animar a continuar la seva carrera musical i el va ajudar a editar les seves primeres obres.

La correspondència que es van creuar Blancafort i Mompou, que es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya juntament amb la resta de documentació personal, és el testimoni escrit i silenciós de la amistat que varen tenir tots dos músics.

BC M 4896_4_p

Correspondència enviada a Frederic Mompou, any 1923. Top.: BC M 4896/4

Després de la mort de Blancafort el 1987, el fons del compositor Manuel Blancafort va ingressar a la Biblioteca de Catalunya en diversos lliuraments, gràcies a la donació de la família Blancafort. El lliurament inicial, i el més voluminós, va ser l’any 1990 i el van seguir els dels anys 2000 i 2007. Dins aquest fons trobem partitures manuscrites i impreses, correspondència, documentació personal i professional, programes de mà, publicacions periòdiques i retalls de premsa, fotografies i també dos rotlles de pianola on estan enregistrades dues obres de Blancafort, Hommage à CH. Chaplin (d’American souvenir) i L’orgue de cavallets (d’El parc d’atraccions).

Aquest fons, com d’altres fons musicals, inclou documents i obres per redescobrir. Aprofitant que s’apropa el Nadal, recordem una obra seva per a orquestra, Angelorum Scherzum in Bethlehem ii (1958), que segons el catàleg de la Fundació Manuel Blancafort, no s’ha arribat a estrenar.

 

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

 [i]  Fons Manuel Blancafort. BC M 4897/5/19 doc. 100. Plec de notes diverses numerades sobre música.

[ii] Fons Manuel Blancafort. BC M 4893/14. 

Comentaris

manuel blancafort

No va dedicar un munt de cançons als seus parents i nétes?
Coneixo a una néta seva, la Rosa Blancafort.

Autodidactisme singular

No deixa de ser un fet singular que els rotlles de pianola ajudessin a formar un compositor de la talla de Blancafort. Però és una realitat, de la mateixa manera que també ho és que molts músics excel·leixen sense haver passat pel Conservatori, però havent escoltat molta música! Enhorabona per l'apunt!