Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Mercuri veu Herse i se n'enamora, un dels tapissos del Palau de la Generalitat (II)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



Mercuri veu Herse i se n'enamora, un dels tapissos del Palau de la Generalitat (II)

La setmana passada vam publicar la primera part d'aquest apunt sobre la tapisseria -que narra la història de Mercuri i Herse-, de la qual la Biblioteca de Catalunya conserva el primer tapís de la sèrie. En el primer apunt vam tractar aspectes com la narració, el conjunt artístic, el manufacturer Pannemaker i la compra de la Generalitat; en aquest tractarem temes com els trasllats, les altres edicions existents i les restauracions.

tapís

Mercuri veu Herse i se n'enamora. Willem Pannemaker, 1574. Biblioteca de Catalunya

 

TRASLLATS I RECLAMACIONS

El valor artístic, històric i patrimonial del conjunt de tapissos generà conflictes sobre la seva propietat. L’any 1908 es va inaugurar el Palau de Justícia que acollí la Reial Audiència, fins aleshores ubicada al Palau de la Generalitat, i els tapissos de la sèrie de Mercuri, juntament amb quatre d’una altra sèrie, Els triomfs de Petrarca, també comprada per la Generalitat, van servir per decorar el nou edifici del Palau de Justícia.

Les institucions ubicades al Palau de la plaça de Sant Jaume (Diputació de Barcelona, Generalitat republicana) van reclamar els dos conjunts de tapissos que es van retornar en diverses etapes: el 1926 (dos de la sèrie de Petrarca), el 1942 (tres de Mercuri) i el 1959 (dos de Petrarca i tres de Mercuri).

El 15 de gener de 1937 la Conselleria de Cultura de la Generalitat, publicà una ordre que deia: “Que siguin incorporats al Museu d’Art de Catalunya els tapissos que existeixen a diverses sales de l’audiència de Barcelona [...] i els que decoren les dependències del Palau de Justícia”. Aquesta decisió fou impulsada per la Junta de Museus que buscava un destí més adequat i visible per aquestes peces. Duran i Canyameras ho explica en un article al Butlletí dels Museus de Barcelona.

D’aquesta decisió en feu ressò La Vanguardia: “El presidente del Tribunal de Casación de Cataluña, se ha puesto de acuerdo con el consejero de Cultura, para realizar el traslado de unos tapices de incalculable mérito, existentes en diferentes salas del Palacio de Justicia y que por deficiencias de instalación y de la acción del calor y del humo de las estufas, están estropeándose de una manera lamentable, que si no se pusiera remedio llegarían a destruirse...”

No tenim detalls sobre l’execució d’aquesta ordre. Segons la “Nota sobre los tapices de la Diputación (15/5/1959)” conservada a l’Arxiu de la BC, l’any 1942, amb motiu de la “venida del Generalísimo”, la Diputació de Barcelona va recuperar tres tapissos del Palau de Justícia, de la sèrie de Mercuri, que es van col·locar a la sala d’exposicions de la Biblioteca, aleshores ja ubicada a l'edifici de l'Hospital de la Santa Creu. Els tapissos eren:

- Mercuri veu Herse i se n’enamora o Les nimfes
- El passeig o Mercuri caminant al costat d’Herse
- El ball o festa de les bodes de Mercuri i Herse

L’any 1959 la Diputació recuperà la resta de tapissos ubicats al Palau de Justícia i així es completaren les dues sèries (Mercuri i Petrarca). La majoria dels de la sèrie de Petrarca s’ubicaren al Palau de la Generalitat i els de la sèrie de Mercuri a la Biblioteca, excepte El ball que s’ubicà a l’Escola de Bibliotecàries.

La intenció era tenir un conjunt complet de tapissos a cada edifici i utilitzar-los per als actes solemnes sempre que convingués. Així, trobem una vintena de documents des dels anys seixanta i fins a finals dels setanta que testimonien les sortides dels tapissos de la Biblioteca per guarnir sopars solemnes de congressos, ornamentar el Palau el dia de Sant Jordi, de Corpus Christi o decorar la visita oficial dels prínceps d’Espanya l’any 1975. La finalitat dels tapissos de guarnir actes solemnes és habitual des del segle XVI.

0007_petit

Document que constata la sortida de 4 tapissos per decorar un acte solemne. 28/05/1968. Arxiu BC. Capsa 1228-1-2-3

0009_petit

Document que il·lustra la sortida de tapissos de la BC amb motiu de la visita dels prínceps d'Espanya l'any 1975. Arxiu BC, Capsa 1228-1-2-3

Els tapissos pertanyents a la BC s'exhibiren en diverses sales (sala d’exposicions -actual sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans-, auditori, sala de ciències, sala de revistes...) al llarg dels anys.

El primer tapís de la sèrie, Mercuri veu Herse i se n’enamora, s’ubica l'any 1942 a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya; després, no en sabem la data exacta, fou dut al Saló Sant Jordi del Palau on romangué segurament fins als anys vuitanta, d’acord amb les notes dels inventaris de béns artístics de la BC (1965 i 1975).

tapís

Sala d'exposicions de la BC (actual sala Prat de la Riba de l'IEC). 1945. A la dreta el tapís de Mercuri enamorat d'Herse. Foto: Arxiu BC.

 

Ball. 1945

Sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya. 1945. A la dreta el tapís El Ball. Foto: Arxiu BC.

 

Aglauros en pedra. 1965

Sala d'exposicions de la BC. 1965. A la part superior esquerra el tapís sobre la transformació d'Aglauros, avui no localitzat. Foto: Arxiu BC.

 

L’any 1976  l’Institut d’Estudis Catalans recuperà l’edifici de la Casa de Convalescència i entre 1977 i 1982, la Biblioteca va haver d’abandonar una gran part de les seccions i despatxos que hi tenia instal·lats. Les obres de remodelació de la BC de 1993-1998 van separar físicament ambdues institucions i la nova distribució atorgà noves funcions als espais però alguns dels tapissos continuaren al seu lloc i encara acompanyen els actes celebrats a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.

El pla d'obres de la Biblioteca també afectava l’Escola de Biblioteconomia, que durant l’estiu de 1992 fou traslladada a l’edifici de la Maternitat, i el tapís sobre el Ball, que havia decorat l’aula magna de l’Escola, fou emmagatzemat a la Diputació.

Tapís

Alumnes del curs 1987-1988 a l'aula magna de l'Escola de Biblioteconomia. Al fons el tapís El Ball de la sèrie de Mercuri.

 

ALTRES MERCURIS MOLT DESTACATS

D’acord amb els estudis de Concha Herrero existeixen dues edicions més sobre la història de Mercuri:

- Un conjunt d’extraordinària qualitat, datat cap al 1570, teixit en seda, llana, or i plata que s’ha conservat complet, el disseny del qual s’atribueix actualment a Giovanni Battista Lodi da Cremona, del cercle de l’artista Giulio Romano, deixeble de Rafael. S’ha constatat que des de 1603 pertany al I Duc de Lerma i sembla que va ser encarregat per Juan de la Cerda, IV Duc de Medinaceli i governador dels Països Baixos, a Willem Pannemaker que proveïa de tapisseria de luxe les cases reials i nobles més importants d’Europa, entre elles la del rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.

Aquesta sèrie es va conservar a la Casa del Duc de Medinaceli fins a l’any 1909, data en què es van dispersar les vuit peces. L’any 2010 es va fer una exposició “Los amores de Mercurio y Herse” al Museo del Prado que va reunir tot el conjunt.

El primer tapís de la sèrie, Mercuri s’enamora d’Herse, està ubicat al Palacio de las Dueñas (Sevilla) i forma part de la col·lecció Fundación Casa de Alba. Aquest primer tapís coincideix amb el de la Biblioteca, tot i que les sanefes i les mides del tapissos són diferents. El de Sevilla (ca. 1570) fa 444 x 728 cm i el de la BC (1574) 500 x 550 mm; el primer conté més informació a la part dreta del tapís i les històries descrites a les sanefes són diferents. Els cartons solien ser reutilitzats i adaptats d'acord amb els encàrrecs. Es pot suposar que els cartons base utilitzats per fer la sèrie del Duc  de Lerma, de qui s'ha investigat el nom del possible artista, es tornen a  fer servir per fer aquesta sèrie.

- Una altra sèrie sobre els amors de Mercuri va pertànyer a la casa de Savoia i es conserva al Palazzo del Quirinale de Roma. Va ser teixida entre 1555-1559 i correspondria a la primera edició. D’aquesta sèrie només queda el darrer tapís sobre la metamorfosi d’Aglauros, teixit en aquest cas per Dermoyen i no per Pannemaker.

Duquesa de Alba_petit

Mercuri veu a Herse i se n'enamora (ca. 1570). Propietat de la Fundación Casa Alba. Foto: Los amores de Mercurio. Museo del Prado.

 

LES RESTAURACIONS

En relació a la restauració i conservació del conjunt de Catalunya es coneix la intervenció del pintor Enric Simonet feta a principis de segle XX seguint criteris de restauració actualment obsolets. La BC conserva pressupostos i factures -des dels anys seixanta- de diferents restauracions fetes per “Tapicería Llosá”. Un dels pressupostos més detallats (12/4/1978) explica les intervencions a fer: “colocando en el interior del mismo tiras especiales para aguantar el peso del tapiz en evitación de que pudiera abrirse de parte en parte, surzir todos los rotos, forrarlo de nuevo y colocarle cordón en su parte alta para poder colgarlo a los clavos”. El preu depèn de cada tapís i oscil·la entre 45.000 i 70.000 pessetes.

El tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya va ser restaurat recentment (2009-2010) sota els criteris del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Els teixits utilitzats, la seda i la llana, especialment la seda, es deterioren inevitablement amb el pas del temps. El tràfec que ha patit la peça al llarg de la història ha afectat enormement l’estat de conservació tant de les fibres –provocant pèrdues importants i irreparables de teixit- com dels colors. En el moment de la restauració es va constatar que tant la data com el nom de Pannemaker havien desaparegut. L’actuació feta pels restauradors ha consistit a fer una neteja i consolidar el teixit, s’han tancat els relés oberts utilitzant fils de seda de dos caps i s’ha fet servir una roba de cotó o lli cru per folrar completament el tapís. Per assegurar la fixació vertical s’ha utilitzat Velcro sobre la part superior del folre. L’altra part de Velcro va fixada en un llistó de fusta collat a la paret.

Els tapissos de Mercuri de l'Institut d'Estudis Catalans van ser netejats i es va fer una valoració de l'estat físic l'any 1999 sota els criteris del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb motiu de les obres de restauració de la Casa de Convalescència.

Tapís

Restauració del tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya. 2010. Foto: BC.

 

UNA JOIA

Han passat anys des que el tapís de Pannemaker sobre l’enamorament de Mercuri va viatjar des de Brussel·les per mar amb l'objectiu d'ennoblir palaus i trobà lloc al Palau de la Diputació del General de Catalunya on romangué fins a principis del segle XX. Posteriorment passà uns anys al Palau de Justícia i finalment quedà ubicat (amb algunes etapes al Palau de la Generalitat) a la Biblioteca de Catalunya. Tot i el pas del temps, continua mostrant la seva majestuositat als visitants que encuriosits pregunten sobre els seus orígens, la confecció i el significat històric d'aquesta joia que cal conservar.

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Referències bibliogràfiques:

Llibre de cauteles de la Deputació del General de Catalunya. 1578. Arxiu de la Corona d’Aragó. Generalitat. N-Cauteles 559. 1575-1578. Foli LXXXVIII verso i foli LXXXX verso.
 Inventari del patrimoni artístic: els tapissos, 1959-1978. Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Capsa 1228-1-2-3 i capsa 940/3.

Duran Canyameras, Ferran. “Els tapissos de l’Audiència al nostre Museu”. Butlletí dels museus d’art de Barcelona. 1937. Desembre, núm. 79, volum VII. Pàg. 367-384. http://ddd.uab.cat/record/20706
 Los Amores de Mercurio y Herse, una tapicería rica de Willem de Pannemaker. Madrid : Museo Nacional del Prado, 2010. Catàleg de l'exposició celebrada al Museo del Prado, de l'1 de juny al 26 de set. de 2010. BC.  Grav 684.7 Pannemaker (061) 4º
 El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788

Comentaris

Déu meu!

Quan en unes jornades de portes obertes vaig veure aquest tapís mai hagues pensat que un drap penjat a la paret donés tant de si. Déu meu, estic aclaparat.

Tapís

L'enhorabona pels dos articles de recerca interessants i suggestius sobre una peça artística que tenim ben a prop i de la qual es desconeixien tantes coses.

Exposició

M'ha interessat molt l'article, felicitats!
Estaria bé fer una exposició amb tota la sèrie.

"decoratiu"

No deixa de ser curiós que, l'any 1975" encara es considerin els tapissos elements "decoratius"

Chapeau!

T'ha quedat rodó Núria, molt molt interessant! Gràcies per tota la informació que ens has aportat, sembla mentida toda la història que amaguen alguns objectes pel costat del quals passem cada dia sense pensar-hi oi? Ara crec que ja no serà així :-)

N'hi ha per a escriure una novel·la!

Per a quan la tercera part? Aquestes dues ens han deixat amb ganes de saber-ne més coses. Que algú investigui el que encara no se sap o que n'escrigui una novel·la, si us plau!!

Gràcies per la investigació i Tapissos

Gràcies a tu Marga i Reis pels vostres comentaris. He de dir que m'ha resultat molt interessant aquesta recerca, la il·lustrada en els tapissos i la pròpia dels tapissos. Més que les gràcies a mí, les gràcies us les he de donar jo a vosaltres pels consells i suggeriments que m'heu donat al llarg de la cerca. I també a moltes altres persones que des de diferents àmbits m'han donat informació i han manifestat interès en el tema. Encara queden algunes coses per indagar que són també de força interès i que m'agradaria desenvolupar. Però el repte més gran està pendent: On és el tapís d'Aglauros? A veure si la xarxa dóna algun fruit!

Els tapissos

Molt interessant i molt ben explicat tot el procés dels tapissos. La tasca detectivesca ha donat fruits notables. Però els pobres tapissos amb tant de moviment decorant parets diverses, han perdut un membre de la sèrie. Tant de bo que amb motiu d'aquests apunts aparegui la misteriosa Aglauros!

Gràcies per la investigació

Gràcies a aquesta acurada investigació, a partir d'ara, quan els visitants facin alguna pregunta sobre el tapís, els podrem il·lustrar profusament.
El que té mèrit és que hagin sobreviscut, amb tants trasllats!