Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / “Una herbeta presa a temps, cert que pot evitar malura"


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



“Una herbeta presa a temps, cert que pot evitar malura"

Sant Ponç

Esplai, núm. 129, 20 de maig de 1934, p. 237

La Fira de Sant Ponç està íntimament lligada al carrer de l’Hospital de Barcelona. Des de l’any 1817 que s'hi celebra, en veneració al sant representat a l’església de l’antic Hospital de la Santa Creu, actual seu de la Biblioteca de Catalunya i d'altres institucions. És a dir, que cada 11 de maig plantes remeieres i llibres es vinculen de manera especial.

Segons el Costumari català, no tenim notícia escrita d'aquesta celebració al carrer de l’Hospital fins a l’any 1874. Al Diario de Barcelona del 12 de maig de 1883 llegim aquesta nota: “Con motivo de celebrarse en la iglesia del Hospital de Santa Cruz la fiesta de San Poncio, se estableció ayer en la calle del Hospital la acostumbrada feria de yerbas silvestres aromáticas que se bendicen en dicha iglesia”.

En un moment que les medicines alternatives estan de moda, aquest fira, sempre multitudinària, sembla que ha guanyat rellevància, si és que l’havia perduda mai. Al Borinot (15 de maig de 1924, p. 6) llegim un article on es compara la festa del “muguet” francesa amb la de Sant Ponç i es diu que els reis de les fires i els mercats, o sigui els francesos, no tenen res a envejar als barcelonins.

A les paradetes hi podem tastar mel, fruites confitades, melmelades, mató, iogurts i formatges artesans, herbes medicinals. A la revista Destino (1951, nº 717-720 (maig), p. 7) trobareu un suculent article sobre tècniques i productes de venda.

Però la mel i les confitures no han estat sempre protagonistes de la fira. A través de la premsa de l’època podem veure que la primera parada de confitura va aparèixer a principis de segle, i a poc a poc, va guanyar protagonisme entre les tradicionals parades d’herbes i flors, convertint la fira en una dolça barreja de perfums, colors i sabors (Destino de maig de 1964, p. 24).

I com que Sant Ponç també és advocat contra les xinxes i altres paràsits, encara que potser vosaltres no ho necessiteu, sembla que si compreu a la fira un paquet d’herbes beneïdes i el poseu sota el llit, la casa quedarà protegida tot l’any d’aquestes bestioles. Bona sort!

 

Salomé Cerezuela
Marta Riera
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

Comentaris

fira de sant pons

recordo els anys seixanta que els primer bany 1 de maig
al desert els berebers la vestimenta és molt fosca.
I com no, hi ha canvi climàtic

Mostra de dolços

Aquesta mostra de dolços, no sé si hi haurà mitjans tècnics ja l'any que ve per poder tastar-los i sentir-ne la flaire a través de la pantalla, però sort de la til·la i el ginseng de sant Ponç per poder fer front a tots els embats d'aquest període ;-)

Perfum

És una sort que determinades tradicions es mantinguin i les tinguem a més ben documentades.
Avui al carrer Hospital es respira un perfum agradable de plantes, mel i fruites confitades. Sense soroll de cotxes i només transitat pels clients que volen adquirir algun d'aquests productes.

Canvi climàtic

La roba que porten les senyores de la foto i la calor que fa avui, 78 anys després, semblen confirmar el canvi climàtic...

herbetes...

Les herbetes sota el matalàs també serveixen per espantar els polls dels caps dels nens de la casa... perquè si així fos, qui les vengués podria fer una fortuna!

Oblit

L'any que ve l'apunt anirà acompanyat d'una mostra d'aquests dolços