Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Vols ballar?: el fons de la música ballable a la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Etiquetes



Vols ballar?: el fons de la música ballable a la BC

 

Coincidint amb el “World Day of Audiovisual Heritage” de la UNESCO i, malgrat aquesta època de relació social cada cop més reduïda, o precisament per animar-vos a mantenir-la, us volem fer conèixer un aspecte del patrimoni musical conservat a la BC: la música ballable. Link to the English version

 

 

 

 

Dibuix amb diverses parelles ballant vestits amb roba dels anys 1920 - 1930

Il·lustració d’Artur Moreno(1909-1993) per a un fulletó que acompanyava el disc Odeón ¿Qué bailaremos? [1932]

 

Generalment, s’entén per música ballable aquella composta o arranjada per acompanyar un ball.

El ball, a més de ser un element de socialització, és una manifestació cultural – en diverses etapes històriques i en diverses zones del planeta, no necessàriament coincidents en espai ni temps.

Sense ànims de ser exhaustius, us proposem una panoràmica breu dels balls i la seva música, amb alguns exemples extrets del fons de la BC.

Els anomenats “balls de saló” deriven d’alguna manera de la contradansa (country dance), un ball popular aparegut a Anglaterra el s. XVI i portat a la cort francesa un segle després. En aquesta cort francesa, a instàncies del rei Lluís XIV, es creà una escola de ball, en la qual s’originà la dansa barroca a partir de la contradansa. La dansa barroca consisteix en una suite que inclou danses com l’alemande, la courante, el minuet, la gavota, la sarabanda, la giga i el rigodon.

Sarabanda Música de manuscrits catalans TOP: 2006-CD 1411

Escolteu l'enregistrament sonor

[Recull de danses] (partitura manuscrita)  TOP: M 691/2

 

La dansa barroca, artificiosa i molt reglamentada, va anar-se abandonant davant d’altres formes considerades més modernes, com ara l’escocesa o el vals, els balls preferits durant el segle XIX, juntament amb les polques, els galops, les masurques i les quadrilles. Es caracteritzaven per un ritme molt més ràpid, no tan cerimoniós.

Rotlle per a pianola del vals Ramona de Gilbert y Wayne.

Vals Ramona / Gilbert y Wayne (rotlle de pianola)  TOP :PIG 95

Escolteu l'enregistrament sonor

Ramona : exquisito vals-canción / Mabel Wayne TOP.: 2007-Fol-C 18/4

 

A Cuba apareixen l’havanera, el bolero i, més avançat el segle, el danzón.

Portada de la partitura Siboney, amb un bust d'una dona amb una tocat de roba i arracades

Danzón Siboney/Ernesto Lecuona (disc 78 rpm) TOP: RB-PM 5894

Escolteu l'enregistrament sonor

Siboney / Ernesto Lecuona (partitura) TOP: 2019-4-C 8/4

 

Certes danses provinents de Llatinoamèrica (algunes amb categoria de balls folklòrics) són deutores també de la contradansa, a través de la influència colonial espanyola, com ara el pericón ( a l’Argentina, Xile, Uruguai i Paraguai).

En canvi d’altres tenen les arrels en la cultura indígena, com ara el bambuco, (Colòmbia), de tradició inca. La majoria contenen influència africana (derivada de la importació d’esclaus) i seran ritmes que es mantindran vigents al segle XXI: el merengue (República Dominicana), la cúmbia(Colòmbia i Panamà), la rumba (Cuba), la samba (Brasil), ...

Les danses folklòriques tenen un component ètnic i es consideren tradicionals. A Europa, les més conegudes són la tarantel·la (sud d’Itàlia), la bourrée (Provença), el sirtaki ( Grècia), la jota (a la major part de territori espanyol), el flamenc (originari d’Andalusia), el zortziko (País Basc), la sardana (Catalunya), …

Portada de la partitura per a piano de la sardana Sospirs del cor, de Joseph Serra.

Sardana  

Sospirs del cor / Josep Serra (disc 78 rpm)   TOP: PM 1049

Escolteu l'enregistrament sonor

Sospirs del cor /Josep Serra (partitura)  TOP: 2005-Fol-C 3/22

 

Els balls populars moderns estan íntimament lligats al desenvolupament de la indústria de la música. El fonògraf i la ràdio en van facilitar la difusió: el foxtrot, el tango, el swing, a principis del segle XX, en serien exemples. Posteriorment, a partir de la dècada dels cinquanta, el pop i el rock.

Portada de la partitura Poker de besos

Foxtrot

Poker de besos/ Josep Casas Augé (disc 78 rpm) TOP: RB-PM 5624

Escolteu l'enregistrament sonor

Poker de besos/ Josep Casas Augé (partitura) TOP: 2005-4-C 32/36

 

Galeta del disc de vinil que conté la composició Shimmy de los besos

Shimmy - derivat del jazz

Shimmy de los besos/ J. Demon(disc 78 rpm) TOP: PM 6411

Escolteu l'enregistrament sonor

Shimmy de los besos / J. Demon (partitura) TOP: 2006-4-C 1/19

 

La indústria musical va saber treure profit de la popularització dels balls: els segells discogràfics van començar a editar èxits internacionals. Paral·lelament es van desenvolupar impremtes musicals especialitzades en partitures d’aquest tipus de música. Per exemple a  Catalunya trobem:

Música del Sur, Canciones del Mundo, Ediciones Gramófono-Odeón, Editorial Musical Ibero-Americana, Ediciones musicales RCA española, Ediciones Clipper's, Publicaciones Juan Reynes, Publicaciones José Font Grau, Ediciones Musicales Bernard Hilda, Canciones Francis Day, Radio Record Ibérica, Ediciones Algueró.

L’aparició de les discoteques com a espais de ball i, després als anys vuitanta, dels instruments electrònics assistits per ordinador, donaran lloc a nous gèneres: per exemple, la música disco, el house, el dance... Darrerament predominen els balls que tenen una forta influència dels ritmes llatins, com ara el reggaeton, la salsa, etc. 

Salsa

Huelga en la cocina / Senén Palacios (partitura) TOP: DL 78-4-C 22/10

Escolteu l'enregistrament sonor

Cumbias y merengues / Orquesta la Pesada (CD) TOP : 92-CD 269a                         

 

Al fons documental de la Biblioteca de Catalunya trobem -com acabem de mostrar amb els exemples citats més amunt - una àmplia representació de la música ballable, tant pel que fa als gèneres de la primera meitat del segle XX, com l’actual. Els formats són molt variats i van des de partitures (manuscrites i impreses) a enregistraments sonors (rotlles de pianola, discos de 78 rpm, 33 i 45 rpm i CD).

Una font important d’adquisició d’aquest tipus de música és el Dipòsit Legal que recull  música impresa, editada o enregistrada a Catalunya, i que complementa altres formes d’ingrés, principalment el donatiu.

També es conserven fons de compositors i d’intèrprets que van dedicar bona part de la seva carrera professional a aquest tipus de música (Xavier CugatJordi Domingo i MombielaJoan Fontàs CasasRamon Ollé i GiraltLluís Risueño Quilis). Dins d’aquests fons personals a banda de partitures també es conserven fotografies, programes o cartells de les actuacions.

La música ballable  també la trobem en molts altres fons, per exemple Josep M. Ruera i les seves orquestres i els seus conjunts que van ser molt famosos a l’època, així mateix, molts mestres van escriure alguna peça ballable o es van dedicar al principi de la seva carrera musical a tocar música de ball en cafès del Paral·lel, com per exemple Enric Granados, Eduard Toldrà o Emili Salut. Alguns d’ells van fer servir pseudònims per aquestes peces de ball. Però això ja és una altra història, i si som al ball hem de ballar!.

Home amb vestit del s. XIX, amb barret de copa. A les solapes hi ha escrit els noms dels balls i al barret el nom de la Societat Julian Romea, que organitzava el ball

Invitació ball de Societat (1877). UG

 

Eulàlia Barbosa Baladas
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Pilar Estrada Bonell
Unitat Bibliogràfica. Secció de Música

Comentaris

Molt per descobrir

Fantàstic post, enhorabona. Hi ha un gruix enorme de particel·les impreses publicades expressament per a les formacions de ball, sobretot per a petites orquestres de ball, de swing... etc. Val la pena descobrir el llegat de músics compositors com Salvador Font "Mantequilla" i molts d'altres. Gràcies per treure-ho a la llum.

Ballem!

Gràcies, companyes, per aquesta alenada d'aire fresc, rigorosa, ben documentada i amena. L'enhorabona!

Companyes, enhorabona!

Ha estat un plaer llegir i escoltar el vostre article. Gràcies i enhorabona a les dues!

L'enhorabona

Enhorabona Biblioteca de Catalunya per compartir esperança i joia en aquests moments tan complicats.
Un magnífic treball.

L'enhorabona!

Enhorabona Biblioteca de Catalunya per compartir esperança i joia en aquests moments tan complicats per a tothom. Agraïment i reconeixement!

Ballar!

Un article ben interessant!
Tant de bo ben aviat puguem tornar a ballar!

Una bona parella de ball



Hola Eulàlia i Pilar!


Gràcies, Eulàlia i Pilar,

Acabo de llegir el vostre blog. Una obra en col·laboració. No podia ser d'una altra manera si es tractava de ballar. Una hi ha posat la música, l'altra la partitura. Està bé, és lleuger com la música ballable. No us heu entrebancat.

Interessant!

Sempre es pot conèixer una mica més el que es té ben a prop