Partint d’un nucli d’artistes molt significatius en el moviment de la Nova Cançó, els Setze Jutges, donà suport també a altres cantants més propers al pop, al ieié, i a la cançó melòdica o “lleugera”. Amb la implicació de l’escriptor Josep Maria Espinàs i del músic Francesc Burrull, i amb la clara intenció de comptar amb el públic juvenil, adaptà al català els grans èxits de la música anglosaxona promovent grups de pop rock, i publicà un bon nombre de discs dedicats als infants.

Concèntric, més enllà de l’edició discogràfica, implicà els dissenyadors, fotògrafs, il·lustradors i grafistes més moderns del moment, aconseguint una renovació estètica del sector. A més, impulsà La Cova del Drac, un local on fer presentacions de discs i, de retruc, remoure activament la vida artística de Barcelona.

Amb un catàleg de 138 referències pròpies, Concèntric aturà la seva activitat el 1973. La seva col·laboració amb altres discogràfiques com Vergara, TIC o Als 4 Vents permeté que el segell figurés en algunes produccions alienes, de la mateixa manera que el seu primer disc, Guillem d’Efak, veu de Mallorca, va sortir al mercat emparat per Vergara.

Concebuda en commemoració del 50è aniversari de la seva creació, aquesta exposició permet resseguir-ne la història a través de documents propis de cada àrea de la Biblioteca; la majoria, procedents del Fons Concèntric, que inclou tots els documents vinculats a l’activitat discogràfica del segell donats al Departament de Cultura de la Generalitat el 1990. El fons administratiu d’empresa es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.