-
EL MÓN DELS TROBADORS
L’art dels trobadors va crear una lírica cortesana cantada, composta i adreçada als ambients nobles, que contribuïa a l’entreteniment, alhora que retratava les corts de manera idealitzada i en difonia la ideologia. Des dels inicis, a l’entorn del poderós duc Guilhem IX d’Aquitània, a cavall entre el segle XI i el XII, la seva influència es va estendre per tot l’Occident medieval. Els cançoners ens han transmès uns 3.500 poemes, atribuïts a més de 500 autors, durant els dos segles següents. A Catalunya, i més breument a les corts del nord d’Itàlia, aquesta tradició poètica es va adoptar com a pròpia, tant en les formes com en la llengua.
QUI SÓN ELS TROBADORS?
Tot i que les notícies històriques són escasses i tardanes, les petites biografies (vidas) i les caplletres d’alguns cançoners presenten els trobadors com un grup força divers: hi trobem nobles, clergues, alguns trobadors qualificats de joglars, i fins i tot algunes dames.
El cançoner I (s. XIV) inclou les vidas dels trobadors i en caracteritza la diversitat a les caplletres:
Bonifaci Calvo, trobador genovès, cantant
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 95v
Castelloza, trobairitz
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 125
Perdigó, caracteritzat com a joglar, tocant el rebell
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 49
Rigaut de Berbezilh, noble
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 87v
Arnaut de Maruelh, clergue
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 46
LÍRICA I CORTESIA
El tema central dels poemes trobadorescos és l’amor. A través de l’esforç de servir la seva dama, representada com a superior i omnipotent, els enamorats adquireixen i difonen els valors de la cortesia, tot retratant l’educació i el bon comportament necessaris a la cort.
Música d’un poema de Peire d’Alvernha (Cançoner La Vallière, R). S. XIV.
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 22543, f. 6
La dama sotmet l’enamorat, detall d’una arqueta amb escenes d’amor cortès. ca. 1180.
Original: Londres, British Museum / Font: Michael Camille, L’art de l’amour au Moyen Age, Köln: Könemann, 2000, p. 8
L'enamorat ofereix el cor a la dama, que el rep amb un gest imperiós, caplletra del Romanz de la Poire. 2a meitat s. XIII
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 2186, f. 41v
Una altra escena de cortesia: la dama i l’enamorat comparteixen la pera al·legòrica que dóna títol a l’obra, caplletra del Romanz de la Poire. 2a meitat s. XIII
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 2186, f. 15r
Dama i enamorat al cèlebre Codex Manesse. Principis s. XIV
Original: Heidelberg, Biblioteca universitària, Cod. Pal. Germ. 848, f. 252v / font: Ingo F. Walther, Norbert Wolf. Codices illustres, Köln: Taschen, 2003, p. 198
LES XARXES DE LA CORTESIA
Els trobadors i les seves poesies circulen per una xarxa de corts. El mecenatge atorgava prestigi a la noblesa promotora d’aquesta lírica, que també reflectia els seus interessos polítics i dinàstics. Les corts acaben adoptant i imitant el comportament cortès cantat pels trobadors, com denoten les descripcions i la iconografia de celebracions i tornejos.
Torneig, escena del Roman de Guiron le Courtois. Nàpols, ca. 1352-1362
Original: British Library, ms. Add. 12228, f. 150v-151 (detall) / font: La Légende du roi Arthur. Paris: BnF ; Le Seuil, 2009, p. 34-35
Artur i Ginebra en un banquet amb Lancelot agenollat, escena de l’Estoire du Saint-Graal. ca. 1315-1325
Original: British Library, ms. Royal 14 E III, f. 89 / font: Pamela Porter. Courtly Love in Medieval Manuscripts. London: British Library, 2003, p. 48
L’ESPAI CULTURAL OCCITANOCATALÀ
Una densa xarxa d’aliances polítiques i de lligams dinàstics va ajudar a construir un espai cultural occitanocatalà que es fa evident, per exemple, en la circulació d’obres i manuscrits. Aquesta qüestió s’ha estudiat sobretot per als trobadors, però també es pot resseguir en les obres religioses, científiques, les traduccions, o en l’obra de Ramon Llull.
LAURENT D'ORLÉANS. Libre de vicis e virtutz, en occità. 1a meitat s. XIV
Top.: BC, ms 2020
Llibre d’hores segons l’ús de París; a la fi, oracions en occità. 2a meitat s. XV
Top.: BC, ms 1851
Set savis de Roma, fragment que havia servit com a reforç de coberta. Segle XIV
Top.: BC, ms 109/7
RAMON LLULL. Doctrina Pueril, fragment. Segle XIV
Top.: BC, ms. 700
CATALUNYA AL MAPA TROBADORESC
La integració de Catalunya al món trobadoresc no sempre ha estat prou reconeguda: alguns estudis han destacat només els límits lingüístics a l’hora de definir-lo, sense parar prou atenció a la cohesió cultural de l’espai occitanocatalà. Els mapes il·lustren les diferents visions, del continuum cultural a l’exclusió de Catalunya com a territori trobadoresc, passant per l’equiparació de les corts catalanes a d’altres que van incorporar elements trobadorescos dins la seva pròpia tradició lírica. Finalment, una nova proposta de mapa històric digital.
Mapa de l’espai trobadoresc, que inclou el territori catalanoaragonès
A Martí de RIQUER, Los trovadores, Barcelona: Planeta, 1975
Catalunya entre les tradicions que s'inspiren en els trobadors
A Irenée MARROU, Les troubadours, Paris: Seuil, 1961
Mapa de l’espai trobadoresc que exclou el territori catalanoaragonès
A L.T. TOPSFIELD, Troubadours and Love, Cambridge: University Press, 1975
Mapa dels territoris trobadorescos, ca. 1200
Font: Projecte Trob-eu, www.trob-eu.net
Mapa de les corts vinculades amb els trobadors actius a Catalunya, ca. 1200
Font: Projecte Trob-eu, www.trob-eu.net
ELS TROBADORS A CATALUNYA
L’adopció com a pròpia de la lírica trobadoresca a la Catalunya medieval va ser completa. Molts trobadors d’altres territoris van passar per les corts catalanes i la producció dels trobadors catalans va circular per tot l’àmbit trobadoresc. Els reis catalanoaragonesos van exhibir la cultura trobadoresca com a emblema: s’han conservat poemes d’Alfons el Trobador i de Pere el Gran. Més enllà del període trobadoresc, queden testimonis de poesies de Jaume el Just i de Pere el Cerimoniós.
Lloc d’origen dels trobadors vinculats amb corts catalanes. Evolució cronològica, 1150-1300
Font: Projecte Trob-eu, www.trob-eu.net
Lloc d’origen dels trobadors vinculats amb corts catalanes. Gràfic de lloc d’origen, ca. 1200
Font: Projecte Trob-eu, www.trob-eu.net
Lloc d’origen dels trobadors vinculats amb corts catalanes. Mapa del lloc d’origen, ca. 1200
Font: Projecte Trob-eu, www.trob-eu.net
L’època dels trobadors: segells reials. Alfons el Cast
Top.: Sgl-1 (7/1)
L’època dels trobadors: segells reials. Pere el Catòlic
Top.: Sgl-2 (14/1 i 2) i Segells capsa III, núm. 39
L’època dels trobadors: segells reials. Pere el Catòlic
Top.: Sgl-2 (14/1 i 2) i Segells capsa III, núm. 39
L’època dels trobadors: segells reials. Jaume el Conqueridor
Top.: Sgl-4 (28/2)
L’època dels trobadors: segells reials. Pere el Gran
Top.: Sgl-5 (34)
Els reis com a trobadors i mecenes: Caplletra d’Alfons el Cast al cançoner I, que en conserva la vida i una canso
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 854, f. 108
Els reis com a trobadors i mecenes: Segell de Jaume el Just
Top.: Segells capsa III, núm. 27
Els reis com a trobadors i mecenes. Sentència de Pere el Cerimoniós sobre la qüestió entre Jaume March i el vescomte de Rocabertí
Top.: BC, ms. 1744, f. 5v
IRÉNÉE CLUZEL. «Princes et troubadours de la maison de Barcelone», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XXVII (1957-1958), p. 321
-
ELS CANÇONERS
Els cançoners demostren el prestigi de la lírica. Poden ser objectes valuosos que exhibeixen el poder dels mecenes o còdexs més modestos, però tots denoten l’esforç per transmetre els textos acuradament, sovint a mans d’escrivans professionals. La plasmació escrita d’aquesta poesia oral també serveix per descobrir com s’entenien els trobadors als segles XIII i XIV. Organitzats per seccions d’autor que s’iniciaven per biografies i caplletres, els cançoners posen en relleu la centralitat de la figura del trobador. El caràcter monogràfic d’aquests manuscrits, que contrasta amb el criteri miscel·lani de la majoria de còdexs medievals, subratlla l’entitat atorgada a aquest gènere poètic. Tot i així, també trobem poemes trobadorescos afegits en tota altra mena de manuscrits.
COM ES FA UN CÒDEX DE LUXE
L’escrivà del cançoner Gil va transcriure les poesies amb lletra librària i sobre un pergamí, cosa que en aquesta època ja era un tria de luxe. Les va copiar a ratlla tirada, separant els versos amb punts mètrics (i una taca de vermell a la primera lletra del vers) i les estrofes amb calderons (que alternen blau i vermell). Els elements decoratius també indiquen l’estructura: una caplletra de gran dimensió i probablement ricament il·luminada hauria d’haver introduït la vida de cada trobador, seguida dels poemes; cada poema comença amb una caplletra més petita, però miniada; el final de la secció s’assenyala per un espai en blanc. Només la inclusió puntual de textos en metre narratiu, a dues columnes, altera la impaginació. Tanmateix el còdex restà inacabat: a banda dels espais en blanc per a les caplletres grans, a partir del f. 39r es van deixar de pintar els elements de color blau. Posteriorment s’hi afegiren dues noves caplletres, d’un estil completament diferent.
Suport material, escriptura i disposició del text: pergamí, lletra librària, calderons i punts mètrics.
Original: BC, ms. 146, f. 12r, meitat superior
La jerarquia de les caplletres: exemple de les caplletres més petites, que indiquen l’inici de cada poema.
Original: BC, ms. 146, f. 12v.
La figura del trobador: a l’inici de cada secció d’autor, una caplletra gran (que no es va arribar a fer i que potser hagués retratat el trobador) precedeix la vida i els poemes de l’autor. L’espai en blanc separa una secció de l’altra.
Original: BC, ms. 146, f. 45v-46r.
La cura en la impaginació: els únics canvis en la manera de disposar el text responen a la inclusió ocasional d’una obra en un metre narratiu, que requereix la còpia vers per vers i a dues columnes. Comparant els dos folis també es pot veure que a partir del 40v desapareixen tots els elements de color menys el vermell perquè el còdex va quedar inacabat.
Original: BC, ms. 146, f. 38v-39r.
Una decoració inacabada: més tard es van introduir dues caplletres d’un estil molt diferent, als folis 49v i 50r. Potser va ser iniciativa d’un nou posseïdor?
Original: BC, ms. 146, f. 49v.
EL CANÇONER GIL
Copiat a la segona meitat del segle XIV, és el cançoner conservat de confecció catalana més luxós, segurament transcrit i decorat a Lleida per encàrrec dels comtes d’Urgell (que també havien comissionat el cançoner exposat a l’àmbit 5 en l’edició de Llabrés de 1906). Comparteix el format dels cançoners trobadorescos de luxe, com ara el llenguadocià C o el català V (segons les sigles de Bartsch). Ha transmès un gran corpus del trobador Cerverí, seguit per nou seccions de trobadors i una antologia de poetes del segle XIV.
Cançoner Gil (Sg)
Top.: BC, ms. 146
Un poema afegit a les guardes del cançoner Gil al s. XV, Bertran de Falgar.
Original: BC, ms. 146, f. 127
Un taller lleidatà: comparació amb els Usatges de l’Arxiu Capitular de Lleida. Figures humanes
Originals: BC f. 11r i 2r / Lleida, Arxiu Capitular, LC_0028, olim ms. 3, f. 65
Un taller lleidatà: comparació de la decoració del cançoner Gil amb els Usatges de l’Arxiu Capitular de Lleida: Marginalia amb ocells
Originals: BC f. 9v / Lleida, Arxiu Capitular, LC_0028, olim ms. 3, f. 69v
Un taller lleidatà: comparació de la confecció del cançoner Gil amb els Usatges de l’Arxiu Capitular de Lleida: Signatures de quadern
Originals: BC f. 1r / Lleida, Arxiu Capitular, LC_0028, olim ms. 3, f. 71r
Altres cançoners de format equivalent. Cançoner C
Font: gallica.bnf.fr. Bibliothèque nationale de France. Ms. français 856, f. 75r
Altres cançoners de format equivalent. Cançoner V
Original: Biblioteca Nazionale Marciana, ms. fr. App. cod. XI, f. 29v
EL CANÇONER VEGA-AGUILÓ
El cançoner Vega-Aguiló correspon a una altra tipologia, que trobem a Catalunya des de finals del segle XIII xiiial fragment Mh (Madrid, Real Academia de la Historia, ms. 9-24-6 / 4579, n.3): de gran format i impaginació acurada, però en paper i amb lletra cursiva. Datat a la primera meitat del segle XV, la lírica ja s’hi copia vers per vers, verticalment al cançoner Vega-Aguiló. Al segle XIX era ja molt malmès, dividit en dos volums i afectat per la humitat. Inclou poetes catalans coetanis, vint-i-dos trobadors, una secció de narrativa en vers i un petit recull de lírica francesa.
Cançoner Vega-Aguiló. Segle XV. En el cançoner líric s’hi va afegir posteriorment un sirventès de Joan Ramon Ferrer, glossat pel mateix autor (al foli de la dreta)
Top.: BC, ms. 7
Cançoner Vega-Aguiló. Segle XV. El recull de narrativa inclou, entre d’altres textos, la Ventura de Vicenç Comes.
Top.: BC, ms. 8
Allò que amaga la humitat
Original: BC, ms. 7, f. 95v, reproducció amb llum ultraviolada
PERE BOHIGAS. «El cançoner català Vega-Aguiló». En: Homenaje a la memoria de Don Antonio Rodríguez-Moñino, Madrid: Castalia, 1975, p. 115-138
A l’origen del format: el fragment Mh. Segle XIII
Original: Real Academia de la Historia, ms. 9-24-6 / 4579, num. 3, f. 4
LA TRANSMISSIÓ EXTRAVAGANT DE LA LÍRICA
La recerca en els arxius ha donat com a resultat troballes de molta importància, que canvien substancialment el panorama de la lírica conservada: des de fragments lírics conservats per accident, en registres notarials, a poemes inclosos en manuscrits destinats a altres menes de textos, tot sovint copiats en espais que havien quedat en blanc. Els poemes de Sant Joan de les Abadesses, per exemple, són un testimoni rar de la transcripció musical de la lírica.
En textos notarials. Poemes de Sant Joan de les abadesses. Segle XIII
Top.: BC, ms. 3871
En textos notarials. Poemes de Castelló d’Empúries. Segle XIII
Original: Girona, Arxiu Històric de Girona, Notaria de Castelló d’Empúries, 40. Liber comunium del notari Pere Perrí, anys 1322-1323, part interior de la coberta anterior.
En textos científics – a la fi d’un formulari mèdic. Principis s. XIV
Top.: BC, ms 850, f. 8v
En reculls d’altres autors – Eiximenis. Segle XV
Top.: BC, ms. 1720, f. 88v-89
ELS «PREDECESSORS» DE MARCH
En alguns cançoners del segle XV, centrats ja en els poetes que Amadeu Pagès va qualificar el 1912 de «predecessors d’Ausiàs March», encara hi trobem algun trobador incorporat originalment a l’antologia de poetes antics (com ara Raimbaut de Vaqueiras al cançoner L, segons les sigles de Massó) o bé afegit per una mà posterior (com Guillem de Berguedà a K).
Cançoner L. Darrer quart del s. XV
Top.: BC, ms. 9
Cançoner d’obres enamorades (K). Finals s. XV
Top.: BC, ms. 10
AMÉDÉE PAGÈS. Auzias March et ses predecesseurs, Paris: Honoré Champion, 1912.
Top. : 2016-4-936, exemplar amb notes de Jordi Rubió
LA LÍRICA DESPRÉS DELS TROBADORS
En alguns dels cançoners tardans conservats a la Biblioteca de Catalunya, la còpia dels trobadors sembla que s’hagi interromput, mentre que Ausiàs March s’ha convertit clarament en l’autor central. Un cas curiós és el cartipàs autògraf de Joan Berenguer de Masdovelles, en el qual recull la producció poètica familiar. Hi destaca la «traducció» d’alguns poemes del seu oncle, escrits en occità, a un català ja molt allunyat dels trobadors. Tanmateix tenim notícies de cançoners perduts que encara al segle XVI inclouen els trobadors.
Cançoner de la família Masdovelles. Segle XV
Top.: BC, ms. 11
El mateix poema de Guillem de Masdovelles de la imatge anterior, actualitzat lingüísticament pel seu nebot Joan Berenguer.
Original: BC, ms. 11, f. 132r-132v
Cançoner d’Ausiàs March, copiat per Pere de Vilasaló per a l’almirall de Nàpols, Folch de Cardona. Nàpols, 1542
Top.: BC, ms. 2025
-
EL MESTRATGE DELS TROBADORS
La influència dels trobadors sobre la cultura medieval no es limita al paper modèlic sobre la lírica occidental, ni tan sols a la manera d’expressar l’amor. També representen una de les fonts fonamentals de la narrativa cortesa d’amor i aventures, i els trobadors mateixos, com a personatges i com a autoritats, són recordats i citats en la literatura posterior. Com a mestres poètics, inspiren tractats retòrics i gramaticals vernacles, que a partir del segle XIV proliferen a l’entorn dels certàmens. Tot plegat eleva la tradició trobadoresca a la categoria de saber (allò que s’arribarà a conèixer com a Gai Saber).
EL BREVIARI D'AMOR
L’enciclopèdia del franciscà Matfré Ermengaut, de 1273, inclou moltes citacions de trobadors en el tractat final, dedicat a l’amor. Va circular i es va traduir de seguida en català i se’n conserven diversos manuscrits de mà catalana. El luxós Breviari d’amor de Sant Petersburg, copiat a Lleida per a un ciutadà desconegut, és obra del mateix taller que va confegir el Cançoner Gil.
Breviari d’amor, en català. Segle XV
Top.: BC, ms. 266
Breviari d’amor, en occità. Lleida, s. XIV. Ed. facsímil, Madrid: AyN ediciones, 2003-2007
Original: Sant Petersburg, Biblioteca Nacional de Rússia, ms. fr. F V. XIV.1
NARRATIVA EN VERS
Diversos poemes narratius cortesos, conservats a Catalunya, provenen de la cultura trobadoresca i de la seva aclimatació local, com és el cas de la Ventura d’Huc e Madona. Aquest gènere i la seva forma mètrica en versos apariats van tenir molt d’èxit en terres catalanes: l’empra Bernat Metge al Llibre de Fortuna i Prudència (emparentat amb l’obra de Cerverí), però també en trobem ramificacions ben allunyades del model cortès, com ara a la Disputació d’en Buc i son cavall.
Sermó del Bisbetó. Segle XIV
Top.: BC, ms. 372
Ventura del cavaller n’Huc e de Madona, fragment. Segle XIV
Top.: BC, ms. 2922
BERNAT METGE . Llibre de Fortuna i Prudència. 1a meitat s. XV
Top.: BC. Ms. 831
FRANCESC DE LA VIA. A bella Venus. Segle XV
Top.: BC, ms. 1833
Disputació d’en Buc i son cavall. Segle XV
Top.: BC, ms. 3705
TRACTATS POÈTICS I CONCURSOS
Els tractats poètics, molt vinculats a la tradició catalana, s’inicien al segle XIII amb les Razos de trobar de Ramon Vidal de Besalú. Les Leys d’amor tolosanes recullen el seu mestratge a l’entorn d’un concurs poètic de Tolosa de Llenguadoc (el Consistori del Gai Saber), fundat el 1327. Aquests certàmens arrelaran a Catalunya i seran el model que recuperen els Jocs Florals decimonònics. El ms. 466 reprodueix alguns discursos del dominicà Felip de Malla per al lliurament de premis de l’any 1413 a Barcelona.
Canso del comte de Foix guardonada als Jocs de Tolosa
Original: BC, ms. 146, f. 118v, detall de la rúbrica del Cançoner Gil. Com hem vist al darrer apartat de l’àmbit 2, les rúbriques dels cançoners sovint indiquen quins poemes han concursat i han estat premiats als certàmens poètics.
Tractats de gramàtica i retòrica trobadoresca. Finals s. XIV
Top.: BC, ms. 239
FELIP DE MALLA. Parlament als trobadors, 1413
Top.: BC, ms. 466, f. 86v-87
Traité de l’origine des jeux floraux à Toulouse: lettres patentes du roi portant le rétablissement des Jeux floraux, À Toulouse: chez Gilles le Camus, 1715
Top.: 6-VI-85
-
L’ESFORÇ DELS BIBLIÒFILS
Després d’un període de relatiu oblit, a finals del segle XVIII els erudits il·lustrats (Vega i Sentmenat, Torres Amat, Capmany, els Mayans) comencen a interessar-se per la lírica medieval, tal com comenten en la correspondència. Ja al segle XIX, atiats pel retorn a les arrels medievals del Romanticisme, els col·leccionistes intenten recuperar per a les seves biblioteques els volums abans menyspreats. Els estudis sobre la literatura medieval duran les institucions universitàries i patrimonials a procurar adquirir aquest material de primera importància per a erudits i acadèmics. A principis del segle XX els acadèmics de l’Institut d’Estudis Catalans, en gran part universitaris, intentaran incorporar els cançoners a la biblioteca de la institució, per afavorir una recerca rigorosa sobre la lírica medieval en el territori català.
LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA AGUILÓ
L’erudit Marià Aguiló somniava reunir una biblioteca que li permetés recollir les obres escrites en català des dels orígens fins al segle xix. Gràcies a la seva recerca localitzà la biblioteca de l’erudit il·lustrat Josep de Vega i Sentmenat, que adquirí a l’aleshores propietari, Josep d’Amat. La biblioteca incloïa un conjunt important de manuscrits medievals, entre els quals dos volums del segle xv que coneixem actualment com a cançoner Vega-Aguiló.
Retrat de Marià Aguiló
Top.: XXIII Pedragosa BC 4
MARIÀ AGUILÓ. Còpia de carta a Cayetano Rossell, director de la biblioteca de la Universitat, explicant la biblioteca Amat. 26 de desembre de 1872
Top.: Fons Aguiló 52/4, camisa 6
MARIÀ AGUILÓ. Còpia de carta a Cayetano Rossell, director de la biblioteca de la Universitat, explicant la biblioteca Amat. 26 de desembre de 1872. Continuació de la carta anterior.
Top.: Fons Aguiló 52/4, camisa 6
JOSÉ DE AMAT. Carta a Marià Aguiló sobre la compra de la seva biblioteca. 15 de març de 1873
Top.: Fons Aguiló 46/1, camisa 7
BARTOLOMÉ PARERA. Factura pel pagament de la biblioteca Amat. 30 de març de 1873
Top.: Fons Aguiló 6/5, camisa 1,6
MARIÀ AGUILÓ. «Testament», sobre la seva col·lecció. Ca. 1890-1895
Top.: Fons Aguiló 54/5, camisa 2
MARIÀ AGUILÓ. «Testament», sobre la seva col·lecció. Ca. 1890-1895. Continuació del document anterior.
Top.: Fons Aguiló 54/5, camisa 2
LA COMPRA DEL CANÇONER AGUILÓ
Marià Aguiló moria el 1897, havent expressat la voluntat que la seva col·lecció pogués servir de pedra angular per a la formació d’una biblioteca catalana. Coneixedors de la seva vàlua extraordinària, els acadèmics de l’Institut d’Estudis Catalans demanaren a la Diputació de Barcelona els crèdits necessaris per incorporar-la a la naixent biblioteca de la institució. Hi ingressà el juliol de 1908, i és la base de les seves col·leccions patrimonials.
Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Josep Pijoan. Ca. 1907
Top.: Arxiu administratiu BC. Fotografies
[JAUME MASSÓ I TORRENTS, MIQUEL S. OLIVER]. Dictamen-acord de l'Institut d'Estudis Catalans proposant a la Excma. Diputació Provincial de Barcelona l'adquisició de la Biblioteca Aguiló. Barcelona: Institut d’Estudis catalans, 27 de setembre de 1907
Top.: 2016-8-C 29/37
Acta de lliurament de la Biblioteca Aguiló, amb les signatures dels membres de l’Institut i d’Enric Prat de la Riba. 4 de juliol de 1908
Top.: Arxiu administratiu BC, c. 1430/1, camisa 4
Acta de lliurament de la Biblioteca Aguiló, amb les signatures dels membres de l’Institut i d’Enric Prat de la Riba. 4 de juliol de 1908. Continuació del document anterior.
Top.: Arxiu administratiu BC, c. 1430/1, camisa 4
JORDI RUBIÓ. Inventari de la biblioteca Aguiló en el moment del lliurament, amb esmenes. [Juliol de 1908]
Top.: Arxiu administratiu BC, c. 1430/1, camisa 6
JORDI RUBIÓ. Inventari de la biblioteca Aguiló en el moment del lliurament, amb esmenes. [Juliol de 1908]. Continuació de la document anterior.
Top.: Arxiu administratiu BC, c. 1430/1, camisa 6
JORDI RUBIÓ. Inventari de la biblioteca Aguiló en el moment del lliurament, amb esmenes. [Juliol de 1908]. Continuació de la document anterior.
Top.: Arxiu administratiu BC, c. 1430/1, camisa 6
AMÉDÉE PAGÈS. Carta a Jaume Massó i Torrents sobre la foliació dels cançoners. La Rochelle, 26 d’octubre de 1908
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Pagès
AMÉDÉE PAGÈS. Carta a Jaume Massó i Torrents sobre la foliació dels cançoners. La Rochelle, 26 d’octubre de 1908. Continuació de la carta anterior.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Pagès
UN CANÇONER A LA BIBLIOTECA DE PABLO GIL
El catedràtic de la Universitat de Saragossa Pablo Gil y Gil conservava a la seva biblioteca un cançoner d’extraordinari interès, que havia estat donat a conèixer pels erudits Milà i Fontanals i Pagès. La reticència que Gil mostrà envers els erudits per deixar veure el valuós manuscrit féu que el seu coneixement restés limitat i atià la curiositat dels investigadors i les institucions.
MANUEL MILÀ I FONTANALS. Notes sur trois manuscrits. Paris: Maisonneuve, 1876. Coberta.
Top.: 09-8-C 2/9, exlibris de J. Massó i Torrents
MANUEL MILÀ I FONTANALS. Notes sur trois manuscrits. Paris: Maisonneuve, 1876. Portada.
Top.: 09-8-C 2/9, exlibris de J. Massó i Torrents
AMÉDÉE PAGÈS. Notes sur le chansonnier provençal de Saragosse. Toulouse: Privat, 1890. Separata de la biblioteca d'Antoni Rubió i Lluch, adquirida el 1891.
Top.: 2016-8-C 62/20
CAMILLE CHABANEAU. Carta a M. Milà i Fontanals sobre la dificultat de consultar el Cançoner Gil. Montpeller, juny de 1882
Top.: 7-V-94, Galerades del vol. III de l’Epistolari d’en M. Milà i Fontanals, núm. 470, p. 64
EL DONATIU DEL CANÇONER GIL
El 1905 moria a Saragossa Pablo Gil; la sort del cançoner provençal, conegut però no estudiat, suscità un extraordinari interès entre institucions i col·leccionistes, entre els quals la Biblioteca Nacional de França. Per tal d’afavorir que el manuscrit restés a Catalunya, un grup de deu mecenes feu una subscripció amb la voluntat d’oferir-lo a la naixent Biblioteca de Catalunya, on ingressà per donatiu el maig de 1908.
JOSEP MA. VIDAL-QUADRAS. Retrat d’Isidre Bonsoms. Post. 1916
Original: Biblioteca de Catalunya, sala cervantina / top.: Cerv. 43-V-5/1
Diploma de donació del Cançoner Gil; amb signatura dels donants (Teresa Amatller, Isidre Bonsoms, Manuel Girona, Hugo Herberg, Josep Mansana, Pere G. Maristany, Marqués de Casa Maury, Eduardo Sevilla, Jacinte Serra). Maig de 1908
Top.: IV.1 A R.9808/1
Diploma de donació del Cançoner Gil; amb signatura dels donants (Teresa Amatller, Isidre Bonsoms, Manuel Girona, Hugo Herberg, Josep Mansana, Pere G. Maristany, Marqués de Casa Maury, Eduardo Sevilla, Jacinte Serra). Maig de 1908. Detall de la caplletra.
Top.: IV.1 A R.9808/1
JAUME MASSÓ I TORRENTS. «El Cansoner Gil», El Poble Català (4 de setembre de 1910)
Top.: Fons Massó i Torrents. Retalls de premsa, 5-1910
JAUME MASSÓ I TORRENTS. «El Cansoner Gil», El Poble Català (4 de setembre de 1910). Continuació de l’article document anterior.
Top.: Fons Massó i Torrents. Retalls de premsa, 5-1910
STANISLAW STROŃSKI. Carta a Jaume Massó i Torrents, demanant fotos de les vidas. Paris, 12 d’agost de 1908
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Stroński
STANISLAW STROŃSKI. Carta a Jaume Massó i Torrents, demanant fotos de les vidas. Paris, 12 d’agost de 1908. Continuació de la carta anterior.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Stroński
-
ELS INICIS DE LA RECERCA
La consciència del lligam històric amb la cultura dels trobadors i l’interès del Romanticisme pel passat medieval va esperonar els primers investigadors a estudiar aquests còdexs i la poesia que transmeten. La publicació del fonamental De los trovadores en España (1861), de Milà i Fontanals, i l’arribada del cançoner Gil a Catalunya van orientar especialment els estudis cap als trobadors nascuts en terres catalanes, una tendència historiogràfica que ha predominat fins gairebé avui. Una de les úniques excepcions són els estudis de Jaume Massó sobre la tradició manuscrita dels trobadors, en particular sobre Raimbaut de Vaqueiras. L’Institut d’Estudis Catalans va ser el nucli més important d’aquesta recerca com a centre d’ensenyament, com a fons bibliogràfic i com a instrument de publicació i difusió internacional dels resultats.
INICIS DEL MÈTODE HISTORIOGRÀFIC MODERN
A Itàlia, l’interès pels trobadors entre els erudits continuava ben viu als segles XVI, XVII i XVIII. Antoni Bastero, exiliat a Roma, va entrar en contacte amb aquests cercles i va iniciar l’elaboració d’un diccionari trobadoresc: La Crusca Provenzale (Venècia 1724). Tanmateix les notícies sobre trobadors en relació a la Península Ibèrica eren molt més migrades, com testimonien la compilació de Fèlix Torres Amat o les dades que espigola, per exemple, l’il·lustrat Luis José Velázquez, marquès de Valdeflores.
ANTONI BASTERO. La Crusca provenzale. Roma: Stamperia di Antonio de’ Rossi, 1724
Top.: 14-V-55
LUIS JOSÉ VELÁZQUEZ. Orígenes de la poesia castellana. Málaga: F. Martínez, 1797
Top.: A 83-8º-7482
FÉLIX TORRES AMAT. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes, Barcelona: J. Verdaguer, 1836. Portada.
Top.: Tor-1-8º, exlibris de la Biblioteca Torres Amat
FÉLIX TORRES AMAT. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes, Barcelona: J. Verdaguer, 1836. Entrada brevíssima sobre el trobador català Cerverí.
Top.: Tor-1-8º, exlibris de la Biblioteca Torres Amat
L’ESCOLA DE MANUEL MILÀ I FONTANALS
De los trovadores en España, publicat el 1861, va suposar un abans i un després. Ho fa evident el canvi de rumb entre la tesi de Josep Coll i Vehí, presentada aquell mateix any, i les seves ressenyes a l’obra de Milà aquell octubre i novembre. La formidable quantitat de dades que Milà va posar en circulació és encara avui un punt de partida necessari per estudiar els trobadors a Catalunya. Va ser un mestre extraordinari, que va inculcar a Rubió i Lluch «l’austeritat del mètode i el contacte amb l’erudició europea».
Recull factici de tesis al voltant dels trobadors, totes amb una anotació per dedicar-les a Marià Aguiló: el volum conté JOSEP COLL I VEHÍ. La Sátira provenzal, Madrid: 1861 / TORIBIO DEL CAMPILLO. Ensayo sobre los poemes provenzales de los siglos XII y XIII, Madrid, 1860 / PEDRO VIGNAU. La Lengua de los trovadores, Madrid, 1865. A la imatge, la portada de la tesi de Coll i Vehí.
Top.: 4-III-5
MANUEL MILÀ I FONTANALS. De los trovadores en España. Barcelona: Joaquín Verdaguer, 1861
Top.: A 83-8º-3346, exemplar de Miret i Sans, anotat
JOSEP COLL I VEHÍ. Ressenya a De los trovadores en España. En: Diario de Barcelona, 1a part (26 d’octubre de 1861), p. 9759-9760; 2a part (13 de novembre de 1861), p. 10308-10310; 3a i última part (27 de novembre de 1861), p. 10779-10782
Top.: 07(46.71) Dia
MANUEL MILÀ I FONTANALS. Poëtes lyriques catalans. París: Maisonneuve, 1878. Portada.
Top.: 83-8º-C 20/31, exemplar de Massó i Torrents, amb les sigles dels cançoners revisades
MANUEL MILÀ I FONTANALS. Poëtes lyriques catalans. París: Maisonneuve, 1878. Notes de Massó i Torrents respecte al sistema de sigles per identificar els cançoners esmentats.
Top.: 83-8º-C 20/31, exemplar de Massó i Torrents, amb les sigles dels cançoners revisades
LES EINES DELS INVESTIGADORS
L’Institut d’Estudis Catalans i després la Biblioteca de Catalunya van posar a l’abast dels investigadors eines essencials, repertoris, estudis contemporanis, diccionaris i noves edicions difícilment accessibles en altres institucions. Així ho remarca Coll i Vehí a la ressenya a De los trovadores en España i ho constata Nicolau d’Olwer en una carta al seu mestre Massó i Torrents. Els exlibris mostren també l’abast d’algunes biblioteques, com la dels Rubió.
FRANÇOIS RAYNOUARD. Choix des poésies originales des troubadours, vol. III. Paris: Firmin Didot, 1818
Top.: 2015-8-8974, exlibris de Jordi Rubió
KARL BARTSCH. Grundriss zur Geschichte der Provenzalischen Literatur. Elberfeld : R.L. Friderichs, 1872
Top.: 2016-8-5249, exlibris de Jordi Rubió
CARL APPEL. Provenzalische Inedita aus Pariser Handschriften. Leipzig : Fues's Verlag (R. Reisland), 1890
Top.: 2015-8-9353, exlibris de Jordi Rubió
EMIL LEVY. Petit dictionnaire provençal français. Heildelberg : Carl Winters Universitätsbuchhandlung, 1909
Top.: 2015-8-12356, exlibris de Jordi Rubió
ALFRED PILLET. Bibliographie der Troubadours ; ergänzt… von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933
Top.: 2016-8-2361, exlibris de Jordi Rubió
ISTVAN FRANK. Répertoire métrique de la poésie des troubadours. Paris : Honoré Champion, 1953
Top.: 2016-8-19454, exlibris de Jordi Rubió
ELS RUBIÓ
«Per primera vegada a Catalunya els deixebles treballen sobre les fonts originals, s’encaren amb la bibliografia, consulten les revistes i són tinguts al corrent de les últimes recerques», afirma Nicolau d’Olwer sobre el mestratge d’Antoni Rubió i Lluch. Els llibres de l’extraordinària biblioteca Rubió, durant tres generacions d’investigadors, són testimoni d’aquest sistema de treball, del respecte per part d’estudiosos estrangers, la constant actualització de notícies bibliogràfiques i la lectura minuciosa -com el volum d’Anglade, copiosament marcat, i el de Llabrés, corregit i anotat.
EMIL LEVY. Der Troubadour Bertolome Zorzi. Halle: Max Niemeyer, 1883
Top.: 2016-8-C 38/7, dedicatòria a Joaquim Rubió i Ors
NAPOLÉON. Antoni Rubió i Lluch vestit de cònsol de Grècia. 11 de març de 1905
Top.: Unitat Gràfica
Poesia provençal: orígens i gèneres poètics, material de treball d’Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió. Ca. 1890-1960
Top.: ms. 9600/2, capsa 2
JOSEPH ANGLADE. Les Troubadours : leurs vies, leurs ouvres, leur influence. Paris: Armand Colin, 1908
Top.: 2015-8-9356, exlibris d’Antoni Rubió i Lluch, nota de Jordi Rubió
CAMILLE CHABANEAU. Biographies des troubadours en langue provençale. Toulouse: Privat, 1885
Top.: 2016-fol-65, exlibris i afegitons bibliogràfics de Jordi Rubió
Cançoner dels comtes d’Urgell, edició de Gabriel Llabrés. Barcelona: Societat catalana de bibliòfils, 1906
Top.: 2016-fol-53, amb notes i nombroses esmenes al text de Jordi Rubió
BARCELÓ FOTOS. Jordi Rubió al seu despatx. Ca. 1950
Top.: Arxiu administratiu BC, 1445/7
JAUME MASSÓ I TORRENTS
Autor de repertoris fonamentals que seguien el camí obert pels estudis europeus del seu temps, Massó introdueix nocions i programes de treball de gran ambició sobre l’estudi dels manuscrits de la lírica, alguns dels quals encara no s’han dut a terme. Els seus materials de treball i la seva correspondència permeten resseguir la seva recerca meticulosa de dades, la seva xarxa de contactes i la preocupació per donar a conèixer les troballes catalanes.
Material de treball de Jaume Massó per a la Bibliografia d’antics poetes catalans. Ca. 1906
Top.: Fons Massó i Torrents, capsa 7
BERTHAUD FRÈRES. Carta a Jaume Massó i Torrents. París, 17 de setembre de 1919, en resposta a la seva petició de reproduccions fotogràfiques del cançoner trobadoresc R.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Berthaud
BODLEIAN LIBRARY. Carta amb descripció del cançoner trobadoresc S. Oxford, 30 de març de 1914
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Bodleian
BODLEIAN LIBRARY. Carta amb descripció del cançoner trobadoresc S. Oxford, 30 de març de 1914. Continuació de la carta anterior.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Bodleian
BODLEIAN LIBRARY. Carta amb descripció del cançoner trobadoresc S. Oxford, 30 de març de 1914. Càlculs de Massó per obtenir les dimensions del cançoner en mm.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Bodleian
ANTOINE THOMAS. Carta a Jaume Massó i Torrents. 12 de juny de 1920
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Thomas
ANTOINE THOMAS. Carta a Jaume Massó i Torrents. 12 de juny de 1920. Sobre de la carta anterior.
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Thomas
JAUME MASSÓ I TORRENTS. «Riambau de Vaqueres en els cançoners catalans». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1907, p. 414-462.
Top.: BTMan
JAUME MASSÓ I TORRENTS. Bibliografia dels antics poetes catalans. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1914
Top.: A 83-fol-18, dedicatòria a Joaquim Miret i Sans
JAUME MASSÓ I TORRENTS. Repertori de l’antiga literatura catalana, vol. I: La poesia. Barcelona: Editorial Alpha, 1932
Top.: 2016-4-361, exlibris de Jordi Rubió
LLUÍS NICOLAU D'OLWER
Durant la seva època d’estudiant, Lluís Nicolau d’Olwer es va interessar per la lírica dels trobadors, i sobretot per l’obra de Cerverí de Girona, del qual en volia fer una edició. Publicacions, conferències i la correspondència amb el seu mestre Massó mostren el progrés de la seva recerca i la manera com integra els trobadors, i sobretot Cerverí, en la construcció de la historiografia literària dels orígens, seguint la petja de Milà i Fontanals.
Retrat de Lluís Nicolau d’Olwer. Ca 1920
Top.: BC, ms. 2325/10
LLUÍS NICOLAU D'OLWER. Carta a Jaume Massó i Torrents sobre els poemes de Cerverí al Cançoner dels comtes d’Urgell i l’edició de Llabrés. 15 de desembre de 1905
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Nicolau
LLUÍS NICOLAU D'OLWER. Carta a Jaume Massó i Torrents sobre els poemes de Cerverí al Cançoner dels comtes d’Urgell i l’edició de Llabrés. 15 de desembre de 1905. Continuació de la carta anterior
Top.: Fons Massó i Torrents. Correspondència / Nicolau
LLUÍS NICOLAU D'OLWER. «Fruyts de les càtedres», treball sobre Jofre de Foixà. Estudis Universitaris Catalans I (juliol-agost 1907) , p. 234-256
Top.: 05(46.71)Est
LLUÍS NICOLAU D'OLWER. Jaume I y los trovadors provensals. Barcelona: Altés, 1909
Top.: 2016-8-C 56/16, biblioteca de Jordi Rubió. Exemplar dedicat a Rubió per l’autor
Article sobre una conferència de Nicolau d’Olwer a Girona, La Publicitat (7 de març de 1923), p. 3
Top.: BC, ms. 9600/2, capsa 2. Retall arxivat entre els materials de treball dels Rubió.
HIGINI ANGLÈS
Deixeble de Felip Pedrell i de musicòlegs alemanys, com Friedrich Ludwig, Higini Anglès va esdevenir cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, director de l’Institut Pontifici de Música Sacra i de l’Instituto Español de Musicología del CSIC. Els inicis d’aquesta trajectòria es reflecteixen en l’estudi de les melodies del trobador Guiraut Riquier: de l’original de les transcripcions musicals, a un joc de proves corregit per Friedrich Ludwig i un altre amb correccions pròpies i integracions de les correccions de Ludwig, i finalment l’article publicat als Estudis Universitaris Catalans.
JEAN BECK. Die Melodien der Troubadours. Strasbourg: Karl Trübner, 1908
Top.: 784.1(44)”04-14” Bec-4
JEAN BECK. Die Melodien der Troubadours. Strasbourg: Karl Trübner, 1908. Detall de la portada.
Top.: 784.1(44)”04-14” Bec-4
Transcripció de la música de Giraut Riquer per Higini Anglès. Ca. 1925
Top.: HA. Transcripcions / Riquier
Galerades de l’article de Giraut Riquier, amb esmenes de Friedrich Ludwig i amb les esmenes incorporades per Anglès. Ca. 1926
Top.: HA 18-30 i 31
HIGINI ANGLÈS. Les Melodies de G. Riquier, separata d’Estudis Universitaris Catalans XI (1926)
Top.: 78-8 1896
HIGINI ANGLÈS. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1935
Top.: 2006-4-2514
MARTÍ DE RIQUER
Deixeble dels Rubió, durant la guerra civil el jove Martí de Riquer va participar en el salvament d’arxius patrimonials. Dels trobadors, amb els quals avui s’associa estretament el seu nom, amb l’excepció d’un breu treball als Quaderns de poesia, gairebé no se’n va ocupar fins als anys 40, quan en poc temps publicà volums importantíssims. Hi combinà panorames generals amb l’estudi i edició de Cerverí i anuncià, amb La lírica de los trovadores (aquí en exemplar dedicat a Jordi Rubió), el germen de l’extraordinari Los trovadores (1975). Després vindrà Guillem de Berguedà i, sobretot, la seva enorme influència com a mestre de diverses generacions d’investigadors.
Fitxa de Martí de Riquer com a col·laborador del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat Republicana. 12 d’agost de 1936
Original: ANC 1-T-8018
MARTÍ DE RIQUER. «Dues poetesses catalanes de l’escola de Tolosa», Quaderns de poesia 1 (1935), p. 29
Top.: S-8-5925
MARTÍ DE RIQUER. Bernatz de Ventadorn. Poesia, Barcelona: Yunque, [1940]. Coberta
Top.: 80-8-346
MARTÍ DE RIQUER. Bernatz de Ventadorn. Poesia, Barcelona: Yunque, [1940]. Portada
Top.: 80-8-346
MARTÍ DE RIQUER. Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Barcelona: Instituto de Estudios Mediterráneos, 1947
Top.: RiA-4-57, biblioteca de Carles Riba. Exemplar dedicat per l’autor.
MARTÍ DE RIQUER. Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Barcelona: Instituto de Estudios Mediterráneos, 1947. Portada
Top.: RiA-4-57, biblioteca de Carles Riba
MARTÍ DE RIQUER. La lírica de los trovadores. Barcelona: Escuela de filología, 1948
Top.: 2015-8-15444, dedicatòria a Jordi Rubió
MARTÍ DE RIQUER. La lírica de los trovadores. Barcelona: Escuela de filología, 1948. Portada
Top.: 2015-8-15444, dedicatòria a Jordi Rubió
MARTÍ DE RIQUER. Resumen de literatura provenzal trovadoresca. Barcelona: Seix Barral 1948
Top.: 2016-8-856, dedicatòria a Jordi Rubió
RAMON ARAMON I L'EDICIÓ DELS CANÇONERS
Ramon Aramon emprengué l’edició dels cançoners catalans de la Biblioteca de Catalunya, però només arribà a completar la del còdex dels Masdovelles abans de l’esclat de la guerra. Com a delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a la Unió Acadèmica Internacional, el 1961 va presentar-hi el projecte Corpus des Troubadours per reunir i donar accés a l’edició de l’obra de tots els trobadors, amb l’ajuda dels repertoris que havien anat apareixent. Va ser nomenat director del projecte amb un comitè format, entre d’altres per Nicolau, Anglès, Rubió, juntament amb Stanley C. Aston i Angelo Monteverdi. Durant molts anys desenvolupat a Itàlia, el projecte ha estat reprès ara per l’IEC en format digital.
Cançoner dels Masdovelles, a cura de Ramon Aramon. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, 1938
Top.: Bad-4-314, biblioteca d’Antoni Badia i Margarit
UNION ACADÉMIQUE INTERNATIONALE. Informe d’O. Gigon de la reunió de la Comission Speciale du Corpus des Troubadors. 15 de juny de 1961
Top.: ms. 9626, fons Rubió
RAMON ARAMON. Le projet du Corpus des troubadours de l’Union Académique internationale. Avignon: Centre d’Etudes et culture provençales, 1964
Top.: Bad. 8-C 5/22
-
ELS TROBADORS A L’IMAGINARI CATALÀ
Els trobadors, cada cop més coneguts i reconeguts des de finals del segle XIX, esdevenen una de les imatges que els poetes recuperen com a avantpassats distingits. La recerca dels erudits, amb les connotacions romàntiques, ideològiques i també polítiques que comportava, va divulgar-se fora dels àmbits acadèmics, gràcies en part a articles de premsa o a iniciatives com els Jocs Florals, que posaven tots dos ambients en contacte. Modestament, Joaquim Rubió i Ors declara al pròleg de Lo Gayter del Llobregat que no aspira «á cenyir la gorra de trobador ni á puntejar sa lira», però més enllà del mestratge poètic, els trobadors adquireixen també importància com a personatge literari i la iconografia d’inspiració trobadoresca es converteix en un dels ingredients de regust medieval en l’imaginari català.
ENTORN DELS JOCS FLORALS
Els Jocs Florals mostren la porositat entre recerca i creació poètica. Rubió i Ors participà en les dues esferes i, a diferència del seu amic Milà, també s’interessà pels trobadors com a model poètic, d’acord amb l’aura romàntica que connota el seu nom poètic, Lo Gayter del Llobregat. També Verdaguer s’identificà com a trobador contemporani i el 1896 va presentar el poema El trobador als Jocs Florals. És en aquest entorn que va entrar en relació amb Milà, com a «aymadors del Gay Saber».
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Lo gayté del Llobregat. Barcelona: Joseph Rubió, 1841
Top.: Tor. 719-8, amb dedicatòria a Torres Amat
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec de José Lamarque de Novoa. Ca. 1860
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860. Continuació del document anterior.
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860. Continuació del document anterior.
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860. Continuació del document anterior.
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860. Continuació del document anterior.
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. Traducció al castellà del poema “El trovador y la dama”, a càrrec d’Antonio Arnao. Ca. 1860. Continuació del document anterior.
Top.: fons Joaquim Rubió i Ors, 3.3.a
JACINT VERDAGUER. El trobador. Esborrany, ca. 1896
Top.: BC, ms. 368/1, f. 1
JACINT VERDAGUER. Carta a Manuel Milà i Fontanals, a Epistolari d’en M. Milà i Fontanals, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1922, vol. I, p. 121
Top.: 2016-8-2615, biblioteca de Jordi Rubió
JOAQUIM RUBIÓ I ORS. La littérature catalane: étude ; ... précédée d’un aperçu sur la littérature provençale par Charles Boy. Lyon: Chateauneuf, 1879
Top.: Bad. 8-1846, amb dedicatòria del traductor, biblioteca d’A.M. Badia i Margarit
LA DIFUSIÓ A LA PREMSA
Al llarg dels anys 20, a banda de les conferències a càrrec de Jaume Massó i Lluís Nicolau, diverses notícies de diari s’ocupen dels trobadors, com ara la sèrie d’articles de Josep Maria de Sagarra a La Publicitat sobre els trobadors catalans (el primer «Poetes de l’any de la picor», de 1925). Un jove Martí de Riquer va dedicar mitja dotzena d’articles, publicats a La Veu de Catalunya i a La Publicitat, a ressenyar l’aparició de volums de Jaume Massó i Torrents, Alfons Serra Baldó i Alfred Jeanroy.
Els trobadors: text provençal i versió catalana; a cura d’Alfons Serra-Baldó. Barcelona: Barcino, 1934
Top.: Bad. 8-1785, Biblioteca d’A.M. Badia i Margarit
MARTÍ DE RIQUER. Ressenya de Els trobadors de Serra Baldó a La Veu de Catalunya (12 d’abril de 1934), p. 8
Top.: RRC-Gfol-116, biblioteca de Carles Riba
MARTÍ DE RIQUER. Ressenya de La Poésie lyrique des troubadours d’Alfred Jeanroy, La Publicitat, (12 d’agost de 1934), p. 2
Original: RRC-Gfol-0157
MARTÍ DE RIQUER. Ressenya de La Poésie lyrique des troubadours d’Alfred Jeanroy, La Publicitat, (12 d’agost de 1934), p. 2. Detall amb l’article de Riquer.
Original: RRC-Gfol-0157
MARTÍ DE RIQUER. Ressenya de La Poésie lyrique des troubadours d’Alfred Jeanroy, La Publicitat, (12 d’agost de 1934), p. 2. Detall amb l’article de Riquer.
Original: RRC-Gfol-0157
ALFRED JEANROY. La poésie lyrique des troubadours. Toulouse: Privat, 1934
Top.: 2015-4-1008, biblioteca de Jordi Rubió
DAMES I ENAMORATS ALS EXLIBRIS
L’Edat Mitjana imaginada pels catalans de principis del Nou-cents es fa evident a la tria de motius dels exlibris: els trobadors i la cortesia no en són l’excepció. Des de la dama reial que llegeix a l’exlibris de Jaume Bofill (identificat com a poeta amb un nom de ploma amb ressons trobadorescos: Guerau de Liost), fins a una bona col·lecció de parelles de dames i enamorats que festegen cortesament.
JOSEP MA: SERT. Exlibris i superlibris de Mercè Bultó amb un personatge medieval que duu pergamins. 1892
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, vol. 8, p. 30
Exlibris amb dames medievals llegint. JAUME LLONGUERAS. De Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, núm 8519 i núm 8297
Exlibris amb dames medievals llegint. JOSEP TRIADÓ. De Pau Font de Rubinat.
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, núm 8519 i núm 8297
Exlibris de dames medievals amb enamorats. JOSEP TRIADÓ. De Jaume Pahissa.
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, núm 8396 i vol. 7, p. 8, f1
Exlibris de dames medievals amb enamorats. ISMAEL SMITH. De Mamie Cohn.
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, núm 8396 i vol. 7, p. 8, f1
Exlibris de dames medievals amb enamorats. JOSEP TRIADÓ. De Paulina Cassan
Top.: Miracle. Exlibris espanyols, núm 8396 i vol. 7, p. 8, f1
TROBADORS A L'IMAGINARI MUSICAL
Mentre els estudiosos començaven a divulgar les melodies dels trobadors, com ara Pierre Aubry en una conferència a Barcelona el 1908, allò que més fascina el públic i els llibretistes d’òpera i sarsuela és la figura romàntica del trobador, que canta l’amor desesperat per la dama acompanyat d’arpes i llaüts. Tot i les variacions, com ara el tombant mitològic i llegendari que hi introdueix Richard Wagner, la iconografia trobadoresca del segle XIX queda gravada en l’imaginari europeu.
El trovador: drama en cuatro partes, música del maestro Verdi, llibret de l’òpera. Barcelona : Tomás Gorchs, 1859
Top.: BC, M 4512
Programa de la conferència Pierre Aubry al Palau de Belles Arts de Barcelona el 6 de desembre de 1908
Top.: BC, M 941/13
Retrats de cantants d’òpera en representacions del Liceu d’ambientació medieval i trobadoresca. J. Martí. Virgilio Bellatti a Els Mestres cantaires de Nuremberg. 14 de febrer de 1905
Top.: fons Joan Borràs de Palau. Fotografies, amb dedicatòria
Retrats de cantants d’òpera en representacions del Liceu d’ambientació medieval i trobadoresca. Mario Ancona a Il trovatore. 5 de maig de 1912
Top.: fons Joan Borràs de Palau. Fotografies, amb dedicatòria
Retrats de cantants d’òpera en representacions del Liceu d’ambientació medieval i trobadoresca. Margot Kaftal caracteritzada com l’Elisabeth de Tannhäuser. 1912
Top.: fons Joan Borràs de Palau. Fotografies, amb dedicatòria
El canto de los trovadores: Zarzuela en dos actos ; libro de Armando Oliveros y José Ma. Castellví; música del maestro Emilio Acevedo. Madrid: Ildefonso Alier, [entre 1919 i 1925]
Top.: BC, M 3700/2, 16
RESSONS TROBADORESCOS A LA VIDA QUOTIDIANA
La boga medieval i les recreacions de personatges i escenes de regust trobadoresc aflora en diversos objectes de la vida quotidiana, que alhora imaginen la vida de cada dia en època medieval. Dames i cavallers decoren les postals, felicitacions, programes, tot recreant les festes i els tornejos que es descriuen i s’il·lustren en llibres de divulgació. Un dels autors d’aquests llibres, Enric Bagué, tria un poema de Bernart de Ventadorn per anotar-lo a l’àlbum de Rosa Leveroni.
Programes amb imatges d’inspiració medieval i trobadoresca. Programa d’un concert, amb una comitiva de músics entrant en unes muralles. 1886
Top.: IV (8)BC 1886
Programes amb imatges d’inspiració medieval i trobadoresca
a. Programa del Teatre català, amb la imatge d’un portaestandard amb la senyera. 1906. Top.: IV(10) C 1906
b. Felicitació de nadal de la Unió catalanista. Top.: Unió catalanista III(9) C
JOHN F. ROWBOTHAM. The Troubadours and courts of love. London: Sonnenschein, 1895
Top.: 1999-8-2400
ENRIC BAGUÉ. La dona i la cortesia a la societat medieval. Barcelona: Aymà, 1947
Top.: 2018-8-2897
ENRIC BAGUÉ. Dedicatòria a Rosa Leveroni amb un poema del trobador Bernart de Ventadorn. 1937.
Top.: BC, ms. 3334, p. 2
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
EL MÓN DELS TROBADORS
ELS CANÇONERS
EL MESTRATGE DELS TROBADORS
L’ESFORÇ DELS BIBLIÒFILS
ELS INICIS DE LA RECERCA
ELS TROBADORS A L’IMAGINARI CATALÀ
