-
FORMACIÓ
En els anys cinquanta, l’ensenyament del català era lluny dels currículums acadèmics. Solà inicià els estudis al Seminari de Lleida i després a l’Escola de Magisteri de la mateixa ciutat. Mentrestant el seu germà l’ensinistrava en les beceroles del català i, a través d’alguns professors, descobrí obres que influïren el seu pensament i el conduïren cap a la filologia. L’any 1960 ingressaria a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filologia Clàssica el 1965 i es doctorà en Filosofia i Lletres el 1970. Ampliaria estudis a Anglaterra. Sobre la formació i els seus principals referents, Fabra i Coromines, reproduïm en aquest àmbit textos del mateix Solà pronunciats en la recepció del doctorat Honoris Causa a la Universitat de Lleida, l’any 2009.
VERDAGUER
Estudiant al Seminari de Lleida, el professor Manuel Guallar li féu conèixer L’Atlàntida: «Em colpien les colossals figures poètiques, però també un lèxic potent, senyorívol, rescatat miraculosament per Verdaguer, que l’havia anat recollint i xuclant a base de caminades i consultes a llibres, a companys i a especialistes. Perquè a ell, al seminari de Vic, no li va ensenyar ningú aquella llengua, aquella literatura, aquella cultura que hi havia al darrere de la paraula [...] El miracle, doncs, se’l va haver de fer tot sol, contracorrent i contragovern: contra un govern que l’havia eliminat, a ell i al seu país, de la vida noble de les lletres i de la història.»
Jacint Verdaguer. L'Atlàntida : poema. Ed. definitiva. Barcelona : Llibreria Catalònia, 1928. (Obres completes / Jacinto Verdaguer ; 1)
Top.: 1998-8-3405
Carnet d’estudiant de Joan Solà a la Escuela del Magisterio «Mosen Cinto Verdaguer» de Lleida. 30.04.1958
Top.: Fons J. Solà. Documentació personal
Papereta d’examen a l’Escola de magisteri, curs 1957-1958. 10.06.1958
Top.: Fons J. Solà. Documentació personal
CAP A LA UNIVERSITAT
«Però mentrestant [durant els anys d’estada al Seminari] el meu germà Sebastià m’ensenyava epistolarment les beceroles de la meva llengua. [...] pot estranyar una ignorància tan radical, però així ens trobàvem aleshores tots plegats, que, parlant en català entre nosaltres, dèiem tranquil·lament i sense cap rubor triàngulo equilàtero, pijama (amb j castellana) o acento (a[s]ento). En deixo constància, no fos cas que un dia no s’ho pogués creure ningú.»
Sebastià Solà. Ortografia, etc. Carpeta. Entre 1954 i 1958
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Butlleta d’inscripció de Joan Solà a la prova de Lletres del curs preuniversitari. 08.06.1962
Top.: Fons J. Solà. Documentació personal
Butlletí de qualificacions de Joan Solà de la Facultat de Filosofia i Lletres, assignatura Filologia Llatina 1r, professor Joan Bastardas. 11.06.1963
Top.: Fons J. Solà. Documentació personal
L'ODISSEA
«Entretant vaig descobrir la segona traducció de L’Odissea de Carles Riba (1948/1953), que em va causar un impacte tan fort com anys enrere L’Atlàntida. [...] El poema d’Homer està escrit en hexàmetres, que es componen de dàctils i espondeus. I Carles Riba va estudiar la manera de donar el poema en català amb el mateix tipus mètric. [...] Quan has llegit una obra com aquesta, el teu camí ja és irreversible, el teu camí lingüístic i el teu pensament patriòtic i polític: perquè aquesta realitat pren sediment en les teves entranyes per sempre.»
Homer. L'Odissea. Novament traslladada en versos catalans per Carles Riba. Barcelona : Alpha, 1953
Top.: 2005-8-10897
Joan Solà. “Tria literària de l’Odissea”, basat en la traducció de Riba. Treball del curs 1960-61
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Joan Solà. “Esparsa de la llengua. N.º 1”. Exemple de “llenguatge mort” amb el fullet La confessió a Montserrat. Cursos 1960-62
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Joan Solà. “La llengua catalana a Bell-lloc”. Nadal 1961
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Apunts de Joan Solà sobre diferents mots, amb dibuixos il·lustratius. Ca. 1961
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Mapa dels escenaris de l’Odissea, dibuixat per Joan Solà per a les seves filles i reproduït en el recordatori de la seva mort. 2010
Top.: Fons J. Solà. Documentació personal
DE LA FILOLOGIA CLÀSSICA A LA LINGÜÍSTICA
El 1960 inicia la carrera de Filosofia i Lletres: «A primer curs teníem un professor de llatí que es deia Lisardo Rubio [...] Doncs aquell any Rubio acabava de descobrir el llibre recentíssim Éléments de syntaxe structurale, de Lucien Tesnière (París 1959) i no va poder-se resistir de fer-nos-en partícips [...] Es tracta d’una interpretació de la sintaxi escrita amb el rerefons de l’estructuralisme, que aleshores havia arribat a la culminació del refinament; a una culminació efímera, perquè Chomsky ja havia col·locat el primer tascó que havia de fer saltar les estelles d’aquells arbres de Tesnière o de les capses de Hockett o de les posicions de Harris.»
Joan Solà. “Coniunctio relativa = Relativos entrelazados = Relatif de liaison”. Treball de curs de filologia clàssica per al professor Lisardo Rubio. 10.05.1965
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Joan Solà. “Casos llatins”. Apunts de l’assignatura de Lisardo Rubio. Primer trimestre 1966
Top.: Fons J. Solà. Documentació acadèmica. Formació
Lucien Tesnière. Éléments de syntaxe structurale. 10e éd. rev. et corr. Paris : Klincksieck, 1969
Top.: 40-8-189
Nicolas Ruwet. Introduction à la grammaire générative. 2e éd. corr. et augm. Paris : Librairie Plon, 1968
Top.: 40-8-156
Noam Chomsky. Aspectos de la teoría de la sintaxis. Madrid : Aguilar, 1970
Top.: Bad-8-599
Noam Chomsky. Reflections on language. New York : Pantheon Books, 1975
Top.: 2017-8-8659
-
INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA
Investigació i docència, docència i investigació: en Joan Solà ambdues realitats han estat sempre profundament lligades. La recerca lingüística li ha servit de base per a bastir les classes i, a la vegada, el contacte amb l’alumnat i amb els altres docents li ha proporcionat un retorn, sovint aprofitat per a fer avançar la mateixa investigació. Solà ha exercit la docència sobretot a la Universitat de Barcelona, però el seu mestratge depassa amb escreix aquest àmbit. L’àrea privilegiada de recerca és la sintaxi, amb un particular interès per les repercussions dels estudis de Chomsky, que havia descobert en els anys d’aprenentatge, però tampoc deixa de banda les qüestions lexicogràfiques ni l’estudi de la història i de la historiografia de la llengua.
PRIMERES PASSES
Tot i que la trajectòria professional de Joan Solà es desenvoluparà a la Universitat de Barcelona, la seva vocació docent es posa de manifest ben aviat. A mitjans dels 60 comença a fer classes de català a Rosa Sensat, vinculació que mantindrà durant el període del servei militar a Jaca. Solà farà cursos igualment, entre altres, a l’Escola de Periodisme de l’Arxidiòcesi de Barcelona, i per Òmnium Cultural.
Carta-redacció i postals enviades a Joan Solà per alumnes de Rosa Sensat. 1965-1966
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. Cursos de català
Llista de qualificacions dels alumnes de l’Escola de Periodisme de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Curs 1967-1968
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. Cursos de català
Circular d’Òmnium Cultural sobre una classe de català de Joan Solà a la seva delegació de Lleida. 1974
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. Cursos de català
A LA UNIVERSITAT
L’any 1966, tot just acabada la llicenciatura, Solà comença la seva carrera com a professor a la Universitat de Barcelona. Hi romandria fins a la seva jubilació, si s’exceptuen dos cursos al Col·legi Universitari de Girona, depenent de la UAB (1968-1970). Solà fou un professor dedicat, amatent a introduir els fruits de la seva recerca en les classes que impartia. L’any 2009 la seva tasca fou reconeguda amb un doctorat Honoris Causa a la Universitat de Lleida.
Graella d’horaris per a l’examen oral de les assignatures Llengua catalana i Història de la llengua. Universitat de Barcelona, curs 1972-73
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. UB, Llengua catalana
Preguntes d’examen de l’assignatura Sintaxi catalana. Universitat de Barcelona, curs 1977-78
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. UB, Llengua catalana
Fitxes de temes gramaticals. Dècada de 1980
Top.: Fons J. Solà. Obres. Material de treball, Fitxers
Programa de la lliçó “Introducció a l’oració composta” de l’assignatura Sintaxi catalana. Universitat de Barcelona, curs 1978-79 (maig 1979)
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. UB. Llengua catalana
Exemples de la lliçó “Introducció a l’oració composta. Il·lustracions” de l’assignatura Sintaxi catalana. Universitat de Barcelona, curs 1978-79 (maig 1979)
Top.: Fons J. Solà. Documentació professional. UB. Llengua catalana
Joan Solà. [Contradiccions i interrogants en la llengua catalana] : lliçó inaugural del curs 86-87. Lleida : Estudi General de Lleida, DL 1987
Top.: 1993-8-C 4/30
Investidura com a doctor honoris causa del senyor Joan Solà Cortassa. Lleida : Universitat de Lleida, 2009
Top.: 2015-8-C 14/19
SINTAXI I LEXICOGRAFIA
L’interès de Solà per la sintaxi i la lexicografia es desenvolupa molt aviat, i estarà present al llarg de la seva vida, començant pels Estudis de sintaxi de catalana (1972-1973), referent per a generacions d’estudiants. Destaquen particularment la fascinació per la descoberta de la gramàtica generativa i l’atenció a les diversitats gramatical i lexicogràfica dels diversos dialectes del català, que contribueixen a estructurar el seu corpus lingüístic.
Joan Solà. Estudis de sintaxi catalana. Barcelona : Edicions 62, 1972-1973. 2 vol.
Top.: 2005-8-4005, Bad-8-3272
Sebastià Bonet; Joan Solà. Sintaxi generativa catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, DL 1986
Top.: 2006-8-18829
Joan Solà. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona : Edicions 62, 1987
Top.: G 80-8-662
Joan Solà (ed.). Sobre lexicografia catalana actual. Barcelona : Empúries, DL 1992
Top.: 2002-8-11455
Albert Rico; Joan Solà. Gramàtica i lexicografia catalanes : síntesi històrica. [València] : Universitat de València, 1995
Top.: 1997-8-9848
HISTÒRIA DE LA LLENGUA
De la mateixa manera, en l’obra de Solà cal valorar-hi un coneixement aprofundit de la llengua al llarg de les seves etapes històriques, així com un domini ampli de la historiografia lingüística sobre el català. Ho testimonia la seva biblioteca especialitzada i altre material bibliogràfic i documental utilitzat en la redacció de les seves obres científiques i, indirectament, en molts dels seus textos divulgatius.
Joan Solà. Del català incorrecte al català correcte : història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona : Edicions 62, 1977
Top.: Bad-8-3029
Pere Marcet i Salom; Joan Solà. Història de la lingüística catalana : 1775-1900 : repertori crític. Girona : Universitat de Girona ; Vic : Eumo [etc.], 1998. 2 vol.
Top.: 1999-8-2023 (1)
Material de treball per a la Història de la lingüística catalana. Carpeta corresponent a l’any 1851
Top.: Fons J. Solà. Obres. Història de la lingüística catalana
-
NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ
La norma lingüística ha estat al centre de la vida professional de Solà, tant per que fa a l’establiment del corpus normatiu de la llengua com a la normalització del seu ús en la societat. Solà va contribuir a fixar el coneixement de la llengua actual mitjançant la redacció d’una gramàtica descriptiva, però alhora no va defugir participar en la fixació de la gramàtica normativa impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans. Per altra part, en un context de represa de l’ús institucional del català amb la recuperació de les institucions democràtiques, també va contribuir al foment del bon ús de la llengua a través de manuals per a escriure i publicar de manera correcta i de diverses tasques d’assessorament.
GRAMÀTICA DEL CATALÀ CONTEMPORANI
Iniciada com a encàrrec de l’editorial Empúries, la Gramàtica del Català Contemporani (GCC) esdevindrà la primera de les grans obres col·lectives de Solà. Amb una capacitat d’organització extraordinària, aconseguí reunir, dirigir i encoratjar un equip format per cinquanta-sis especialistes dels diferents territoris de parla catalana per tal de dur a terme un projecte lingüístic de gran dificultat: descriure la sintaxi, la fonètica i la morfologia del català actual, i oferir així una visió novedosa de la llengua i del seu funcionament.
Joan Solà. Lingüística i normativa. Barcelona : Empúries, 1990
Top.: 2006-8-17422
Joan Solà. Sintaxi normativa, estat de la qüestió. Barcelona : Empúries, 1994
Top.: 2008-8-25896
Joan Solà et. al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona : Empúries, 2002. 4ª ed. definitiva. Barcelona : Empúries, 2008. 3 vol.
Top.: 2011-8-20726-20728 (1-3), 2008-8-45473 (1)
Joan Solà. Projecte presentat a l’editorial (justificació de la GCC, terminis i costos). 31.01.1997
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica del Català Contemporani
Llista d’autors dels diferents capítols de la GCC, ordenats per apartats. 03.07.1997
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica del Català Contemporani
Còpia d’una carta de Joan Solà als directors dels diferents apartats de la GCC. 17.06.1999
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica del Català Contemporani
Invitació a la presentació de la GCC. Terrassa, 02.12.2002
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica del Català Contemporani
GRAMÀTICA DE L'IEC
Mentre que la GCC proposava una aproximació descriptiva a la llengua, la Gramàtica impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans tenia com a objectiu dotar el català d’una eina normativa que posés al dia la gramàtica de Fabra. Solà hi participà en primer lloc com a assessor, i a partir del 2001 com a coordinador de l’apartat dedicat a la sintaxi. La publicació de la Gramàtica de l’IEC, esdevinguda sis anys després de la seva mort, és fruit també de la seva capacitat de treball i consens.
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2016
Top.: 2019-8-3246
Carta del president de la Secció Filològica, Joan A. Argenter, a Joan Solà, proposant-li la participació en el comitè d’assessorament de la Gramàtica de l’IEC. 11.12.1996
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica de l’IEC
Acta de la reunió núm. 72 de la Comissió de Gramàtica. 22.06.2001
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica de l’IEC
Joan Solà. Projecte presentat per a l’elaboració de l’apartat dedicat a la sintaxi de la Gramàtica de l’IEC. 21.12.2001
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica de l’IEC
Observacions de Joan Solà al capítol dedicat als colors de la Gramàtica de l’IEC (concordança i flexió). [2003?]
Top.: Fons J. Solà. Obres. Gramàtica de l’IEC
Fotografia dels membres de la Secció Filològica de l’IEC. 11.03.2005
Top.: Fons J. Solà. IEC
Joan Solà. Com es fa una sintaxi normativa : criteris i exemples. [Barcelona] : Institut Ramon Llull, DL 2010
Top.: 2012-4-C 57/8, 2011-4-C 87/26
NORMALITZACIÓ I ASSESSORAMENT
La tasca normativitzadora, a la qual Solà destinà grans esforços, no es pot deslligar de les seves intervencions, no per puntuals menys importants, en l’assessorament sobre la llengua i el procés de normalització endegats a partir de la recuperació de les institucions catalanes. Així, és paradigmàtic que, ja el 1981, sigui assessor lingüístic del mètode de català per a estrangers Digui, digui, impulsat per la Generalitat, o les seves observacions al projecte de Llei de normalització lingüística de 1997.
Digui, digui : curs de català per a no catalanoparlants adults. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Enciclopèdia Catalana, 1984
Top.: 2006-8-15759
Digui, digui : curs de català per a estrangers. Unitats 1-4. Casset. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Enciclopèdia Catalana, 1993
Top.: 2000-C6
Acta de la reunió conjunta núm. 8 de la Comissió de Seguiment de la Llengua Normativa i la Comissió del Català Estàndard de la Secció Filològica de l’IEC. 22.09.1990
Top.: Fons J. Solà. IEC
Observacions de Joan Solà a la Llei de normalització lingüística. 31.08.1997
Top.: Fons J. Solà. Assessorament
EDICIÓ I ESTIL
El bon ús de la llengua en el diferents àmbits de la societat va ser una de les preocupacions constants de Solà. Com a lingüista, a més de les gramàtiques normatives i descriptives, intentà donar eines precises per a ajudar a escriure bé. En alguns casos, el seu assessorament fou requerit per a la redacció de llibres d’estil; fou el cas d’institucions i entitats com l’Ajuntament de Barcelona o La Caixa.
Joan Solà; Josep M. Pujol. Tractat de puntuació. Barcelona : Columna, 1989
Top.: 2018-8-12802, Ber-8-10652
Josep M. Pujol; Joan Solà. Ortotipografia : manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 2a ed. rev. Barcelona : Columna, 1995
Top.: 2008-8-25336
Joan Solà. Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona : Consorci per a la Normalització Lingüística, Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, [1995]
Top.: 2006-8-22419
Joan Solà (dir.). Llibre d'estil. Barcelona : Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, Direcció de Comunicació, DL 1991
Top.: 2009-8-16424
-
DIVULGACIÓ I OPINIÓ
Si una cosa diferencia Solà de la resta de lingüistes de la seva generació és l’interès per fer arribar a un públic generalista els seus coneixements i les seves preocupacions. I això ho fa no només a través de les classes, sinó sobretot a través d’una presència continuada en la premsa escrita i altres mitjans de comunicació, sense oblidar la participació en xerrades, col·loquis i altres activitats diverses arreu del país. A través de la columna “Parlem-ne!”, publicada al diari Avui, Solà aclareix dubtes i preocupacions lingüístics. Però la secció també esdevé testimoni privilegiat de les polèmiques al voltant de la llengua i de l’evolució, en tots els sentits, de la societat, alhora que agombola bona part del pensament cívic del lingüista.
UNA TRAJECTÒRIA DE LLARG RECORREGUT
Gairebé tan llarga com la seva trajectòria com a docent, investigador i gramàtic és la seva dedicació a al divulgació del coneixement lingüístic o de tot allò relacionat amb la llengua. Si en algun mitjà excel·lí fou en el de la premsa, on començà a col·laborar l’any 1974 al Diario de Barcelona, fins al 1976 en una primera etapa. També va escriure regularment a El Món (1981-1984), amb intervencions puntuals en altres mitjans com Serra d’Or.
“La Iglesia y la lengua” (Diario de Barcelona, 14.04.1974)
Top.: 07(46.71Bar)Dia GFol
“L’hora del diccionari” (Diario de Barcelona, 31.01.1976)
Top.: 07(46.71Bar)Dia GFol
Joan Solà. A l’entorn de la llengua. Barcelona : Laia, 1977
Top.: Bad-8-2477
“El diccionari, sense barretina” (El Món, 05.03.1982)
Top.: 05(46.71Bar)Mon GFol
“Una llei de vençuts i per a vençuts” (El Món, 24.12.1982)
Top.: 05(46.71Bar)Mon GFol
“La llengua catalana i els mitjans d’informació” (Serra d’Or, 04.1986)
Top.: 05/16-4º
AVUI (I)
L’any 1991 inicia les col·laboracions amb el diari Avui. Sota el títol “Parlem-ne”, publicarà amb una periodicitat setmanal, poques vegades interrompuda, una sèrie de centenars d’articles, alguns dels quals seran recopilats posteriorment en forma de llibre. Solà aprofita els seus coneixements per a bastir uns articles atractius i entenedors que, a la vegada, li permeten sovint un intercanvi enriquidor de punts de vista amb la comunitat de lectors.
“Això és quelcom (de) complicat” (20.07.1991)
Top.: 07/1-GFol
“Plurilingüisme i estat (2)” (11.01.1992)
Top.: 07/1-GFol
Joan Solà. La Llengua, una convenció dialèctica. Barcelona : Columna, 1993
Top.: 2002-8-18493
“El xampany de Sant Joan” (23.06.1994). Retall de diari, material per a la seva preparació i carta de Teresa Espinalt a Joan Solà. Arenys de Munt, 26.07.1995
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
“«Tu rai», una història enlluernadora” (21.01.1999). “Com s’usa la paraula rai” (28.01.1999, 04.02.1999 i 11.02.1999). Retalls de diari, material de treball de Joan Solà, amb el detalls de l’aparició de Rai als diferents diccionaris, i correu electrònic de M. Teresa Espinalt sobre la paraula “rai”. 13.01.1999
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui.
Joan Solà. Parlem-ne : converses lingüístiques. Barcelona : Proa, 1999
Top.: 1999-8-13829
AVUI (II)
Els articles de divulgació de l’Avui permeten accedir a un lingüista proper al seu públic. Ens desvetllen també el seu compromís amb la llengua i amb els anhels d’una bona part de la societat catalana. Títols com “Plantem cara” o “Llibertat, dignitat” es poden considerar com manifestos del seu pensament polític. La trajectòria del Solà articulista conclou el 21 d’octubre del 2010, poc abans de la seva mort, amb un “Adéu-siau i gràcies!”.
“Relatius més complexos” (12.12.2002)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
“Una gramàtica per als russos” (03.04.2003)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
“TV3” (11.09.2003)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
“Cap on va Catalunya?” (10.05.2008)
Top.: 07/1-GFol
“Plantem cara” (28.12.2006)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
“Accents diacrítics” (20.09.2008)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
“Llibertat, dignitat” (08.12.2009)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
Joan Solà. Plantem cara : defensa de la llengua, defensa de la terra. Barcelona : La Magrana, 2009
Top.: 2018-8-21223
“Adéu-siau i gràcies!” (21.10.2010)
Top.: 07/1-GFol
A PEU DE CARRER
La tasca de divulgador de Joan Solà no es va limitar a la premsa escrita. La seva presència de savi amable va ser requerida sovint per múltiples entitats i col·lectius per a conferències i xerrades adés científiques, adés merament divulgatives, que li donaren l’oportunitat de convertir-se en un referent lingüístic a peu de carrer.
Programa de la conferència de Joan Solà “Nació i llengua al segle XIX i avui” a la Penya Barcelonista de Palamós. 24.04.1982
Top.: Fons J. Solà. Conferències i actes
Programa i notes per a la conferència de Joan Solà “Anàlisi estructural i fenomenològica del croissant” al CIC de Terrassa. 22.04.1986
Top.: Fons J. Solà. Conferències i actes
Programa de la conferència de Joan Solà “La normalització del català: dificultats i perspectives” a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. 3 i 10.05.1990
Top.: Fons J. Solà. Conferències i actes
Programa de la tertúlia “Tres aspectes de la llengua: lingüístic, pedagògic i polític” al Centre Excursionista de Terrassa. 25.02.2010
Top.: Fons J. Solà. Conferències i actes
Memòria de l’acte d’Òmnium Cultural sobre la llei de l’occità a Catalunya i Aran al Cercle d’Agermanament Occitano-Català. Barcelona, 06.04.2010
Top.: Fons J. Solà. Conferències i actes
DIVULGACIÓ I HOMENETGE
La tasca divulgativa i el compromís polític, indestriables en Solà, no es poden separar de la publicació d’obres d’assaig rigoroses, bé a nivell individual, bé participant en projectes col·lectius. Cap al final de la seva vida, ja malalt, es comencen a succeir obres i reculls en homenatge al mestre d’una generació de filòlegs i al divulgador del català contemporani.
Joan Solà. Episodis d'història de la llengua catalana. Barcelona : Empúries, 1991
Top.: 2009-8-16528
Joan Solà. Panorama de la llengua catalana. Aiguafort original de l’artista Daniel Argimon. [Olot : Miquel Plana], 1996
Top.: 096-Fol-500
Joan Solà. Ensenyar la llengua. Barcelona : Empúries, 2003
Top.: 2003-8-29640
Josep-Lluís Carod-Rovira, Albert Rossich, Joan Solà. El Futur del català. Barcelona : Empúries, 2005
Top.: 2006-8-480
Joan Solà. L'Última lliçó : parlaments polítics i acadèmics. Barcelona : Empúries, 2011
Top.: 2011-8-21940
Neus Nogué et al. (eds.). Joan Solà : 10 textos d'homenatge. Barcelona : Empúries, 2010
Top.: 2010-8-36486
Jornada Joan Solà (1a : 2015: Barcelona, Catalunya). Joan Solà : una memòria viva. Barcelona : Universitat de Barcelona Edicions, [2017]
Top.: 2018-8-7328
-
FABRA I COROMINES, DOS REFERENTS
Hem volgut deixar per al final dos noms que varen ser punt de referència per a Solà, tant en la seva recerca com en la relació amb la llengua i amb la realitat del país. Pompeu Fabra (1868-1948) i Joan Coromines (1905-1997), figures cabdals en la lingüística catalana que uneixen el rigor científic en el tractament de la llengua amb el compromís pel redreçament del país, poden ser considerats els seus mestres. No només s’hi va emmirallar en la trajectòria com a docent i com a lingüista, sinó que els va convertir en objecte d’estudi i els va dedicar una part important de la seva recerca. Per a rememorar la seva influència, reprenem les paraules de Solà pronunciades el 2009 a la Universitat de Lleida.
POMPEU FABRA (I)
«De Fabra me n’ha interessat i captivat exactament igual cada un dels dos vessants de la seva personalitat: el de reformador tècnic de la llengua i el d’ideòleg del paper social i polític d’aquesta llengua. Com a tècnic, podríem esmentar una multitud de textos d’una pulcritud i una exactitud exemplars, molt més exemplars si els situem en la precarietat lingüística dels contemporanis del nostre autor. Per exemple, el text, breu i contundent, del congrés de 1906 en què defineix i concreta la concordança del participi passat; o bé els dos articles titulats “Les tres preteses lleis d’escurçament, de distinció i d’eufonia” [...] en què rebat enèrgicament les teories ingènues i fantasioses de Nonell i Grandia [...]».
Pompeu Fabra. Tractat d’ortografia catalana. Ca. 1904
Top.: Fons Massó i Torrents. Obra d’altri
Pompeu Fabra. “Les tres preteses lleis d’escursament, de distinció y d’eufonia”. El Poble català, 09.09.1905
Top.: 07(46.71Bar)Pob GFol
Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1r : 1906 : Barcelona, Catalunya). Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana : Barcelona octubre de 1906. [Barcelona] : Estampa d'En Joaquim Horta, 1908
Top.: 43-4-96
Pompeu Fabra. Qüestions de gramàtica catalana. Barcelona : L'Avenç, 1911
Top.: Bad-8-3183
Joan Solà. L'Obra de Pompeu Fabra. Barcelona : Teide, 1987
Top.: 1999-8-10450
POMPEU FABRA (II)
«Com a ideòleg, Fabra se situava al costat de Prat de la Riba, en el sentit que pretenia restituir a la comunitat catalanoparlant tota la seva dignitat com a poble. [...] per a Fabra la qüestió lingüística no era de cap manera una qüestió més o menys sentimental o folklòrica o lateral sinó una qüestió central en la tasca empresa a finals del segle XIX de reconstrucció i dignificació del nostre poble en tots els sentits, lingüístic, econòmic, científic, polític.»
Homenatge a Pompeu Fabra : 1868-1948 : fidelitat a la llengua nacional : biografia, antologia, bibliografia. Barcelona : Generalitat de Catalunya : Institut d'Estudis Catalans, 1998
Top.: Bad-8-4362
Jordi Ginebra; Joan Solà. Pompeu Fabra : vida i obra. Barcelona : Teide, 2008
Top.: 2009-8-6414
Pompeu Fabra. Obres completes. A cura de Jordi Mir i Joan Solà. Barcelona : ECSA, DL 2005-2021
Top.: 2005-8-20098 (1)
Joan Solà. “Obres completes de Pompeu Fabra. Segona hipòtesi de col·laboradors”. Proposta amb l’assignació de títols i volums. 02.04.2003
Top.: Fons Joan Solà. Obres. OC Pompeu Fabra
Joan Solà. Notes de treball en forma de dietari de l’edició del volum VI (Gramàtica) de les Obres Completes de Pompeu Fabra. 06.2008-07.2009
Top.: Fons Joan Solà. Obres. OC Pompeu Fabra
“Gramàtica pòstuma. Edició de Coromines, anotada per J. Solà. Graella. Quarta revisió”, amb nombroses esmenes manuscrits de Solà. 03.04.2008
Top.: Fons Joan Solà. Obres. OC Pompeu Fabra
Fullet promocional de les Obres Completes de Pompeu Fabra. 2011
Top.: Fons Joan Solà. Obres. OC Pompeu Fabra
JOAN COROMINES (I)
«Joan Coromines [...] posseeix l’altíssim rigor tècnic que hem vist en Chomsky i en Fabra, però al mateix temps bolca en la seva obra catalana el vessant emotiu que hem dit que tot parlant ha d’experimentar per força però que molts científics eviten curosament de permetre que els aflori. És justament per això que el nostre personatge ha esdevingut polèmic. [...] El fet que, al llarg de la seva quantitativament monstruosa obra, hi hagi punts discutibles o poc aprofundits i algun estirabot o bé alguna ofensa als col·legues és simplement per la condició humana: [...] Però tot això, com va dir Joan Veny, són imperceptibles onades enmig d’un oceà d’encerts.»
Coromines, Joan. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. Madrid : Gredos, cop. 1954. 4 vol.
Top.: Bad-4-147 (1)
Joan Solà. “L’obra de Joan Coromines”. Nota per a l’addenda del volum. 29.06.1998
Top.: Fons Joan Solà. Obres. Joan Coromines
Joan Solà. “Cor[omines], el gegant”. Notes per a una presentació de L’obra de Joan Coromines . Ca. 1999
Top.: Fons Joan Solà. Obres. Joan Coromines.
L'Obra de Joan Coromines : cicle d'estudi i homenatge. Joan Solà (ed.). Sabadell : Fundació Caixa de Sabadell, 1999
Top.: 1999-4-6256
JOAN COROMINES (II)
«Sí, Coromines barreja la ciència pura amb l’anècdota. Però és que són les coses mateix que realment estan barrejades: la llengua, la cultura, les emigracions, l’economia, la pàtria, la història, l’Estat, els pronoms febles, la geografia, l’etimologia, els conflictes de parella, els divertits jocs de paraules, les enveges, la fonètica, l’amor i l’odi. L’any 1957, al pròleg del seu diccionari castellà, el nostre autor deia amb fermesa que no es podia estudiar una llengua romànica sense conèixer-les totes i afirmava que por fin soy romanista sin limitaciones. Crec que no és cap exageració ni cap estirabot de concloure ara que, barrejant tot això, tenint-ho tot en compte sempre, Coromines era, per fi, no el romanista total sinó el lingüista total [...]»
“Coromines i l’onomàstica”. Avui (19.05.2001)
Top.: Fons J. Solà. Obra. Articles Avui
Joan Solà. Joan Coromines com a exemple : inauguració del curs acadèmic 2005-2006. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2005
Top.: 2006-8-C 32/27
Joan Coromines : vida y obra. Antoni M. Badia i Margarit, Joan Solá (eds.). Madrid : Gredos, 2008
Top.: Bad-8-4734
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
FORMACIÓ
INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA
NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ
DIVULGACIÓ I OPINIÓ
FABRA I COROMINES, DOS REFERENTS
