Descripció

La mort de Carles II l’any 1700 provocà una guerra entre dues de les  dinasties europees més poderoses: els Habsburg d’Àustria i els Borbons  de França, que pugnaven pel domini d’Europa i del comerç internacional.

Els catalans donaren suport principalment  a l’arxiduc Carles d’Àustria com a futur rei d’Espanya perquè garantia  les lleis i institucions catalanes i defensaren aquesta decisió fins a  les últimes conseqüències.

La guerra colpí durament el territori i  la seva gent: crema de viles, setges, fam, mort i devastació. Les  carències de recursos humans i materials afectaren la societat civil i  s’evidencien, per exemple, en les obligacions de participar a la milícia  i de declarar els objectes de valor, en la publicació de disposicions  sobre distribució de queviures, en la gestió de l’Hospital de la Santa  Creu, i en l’aparició de fraus, com la circulació de moneda falsa.

Malgrat  tot, la vida no s’aturà ni al camp ni a les ciutats mentre durà el  conflicte, llevat dels moments més difícils. El país, a les darreries  del segle XVII, havia encetat una etapa de prosperitat econòmica que es  percebia en el progrés agrícola i el dinamisme comercial. L’establiment  de la cort de l’arxiduc Carles a Catalunya entre 1705 i 1713 esperonà,  de forma notable, la producció i renovació artística, musical i  literària de caràcter erudit. En l’àmbit popular proliferà l’aparició de  villancets i cançons de caire polític i propagandístic.

L’activitat  diària generava divergències entre estaments, gremis o famílies que  sovint derivaven en causes judicials, les quals, juntament amb la  documentació notarial privada, són una mostra dels valors socials i  morals de l’època.

La devoció religiosa estava molt arrelada en la  població, tanmateix no impedia la circulació de comèdies satíriques,  romanços o poesies eròtiques que posaven de manifest el vessant més  frívol de la societat.

El català era la llengua més utilitzada com  constaten els documents de l’esfera privada o de la literatura popular;  en canvi, la creació musical, literària o política més culta es feia en  castellà. El llatí s’emprava per a textos acadèmics, eclesiàstics o  jurídics.

L’exposició aplega 146 peces produïdes principalment  entre 1700 i 1714 que provenen majoritàriament de la col·lecció de  Fullets Bonsoms i de l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu de la  Biblioteca de Catalunya. És, doncs, una gran oportunitat per contemplar  peces úniques que formen part del patrimoni del país.