• Entreacte biogràfic

    Entreacte biogràfic

    Nani Valls ideà, escriví i acomplí tot el que va absorbir, viure i compartir amb intensitat; d’aquí la seva debilitat per la família. Coincidí a la Universitat de Barcelona amb J. Perucho, N.Luján i J. Palau i Fabre. Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori del Liceu, també amb el Pare Donostia. Més tard, exercí de professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

    F. Mompou, X. Montsalvatge i X. Turull van ser alguns dels amics de joventut que l’acompanyaren al llarg de la seva vida. Altres noms del món literari, artístic i musical contemporanis amb els que també es relacionà foren S. Espriu, J. M. Espinàs, J. M. de Martín, el seu cosí germà X. Valls, O. Martorell o L. de Pablo, per citar-ne alguns. Juntament amb Montsalvatge, formà part de la “Colla dels dimarts”, un grup d’amics, bon vivants, amb els que va compartir dinars, viatges i converses.

    Auca del Nani. Juny de 1970. 3 f. mecanoscrits. D’autoria desconeguda, tot i que pel contingut sembla provenir d’algun familiar.

    Jutjat Municipal de Badalona. Certificat de naixement de Manuel Valls. Badalona, 3 novembre 1958. 

    Ejército Popular de la República Espanyola. Cèdula militar d’identitat a nom de Manuel Valls. 12 juliol 1938. Carnet manuscrit amb signatures autògrafes de Manuel Valls i José [Baños?].

    Universitat de Barcelona. Sol·licitud per realitzar l’examen d’ingrés a nom de Manuel Valls. Barcelona, 12 agost 1939. Manuscrit amb signatura autògrafa de Manuel Valls i Pujol.

    Guia de la más formidable promoción de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona. 1975. Imprès. Inclou nota biogràfica sobre Valls amb els seus àlies de Nani i Clown.

    Col·legi d’Advocats de Barcelona. Targeta identificativa a nom de M. Valls. Barcelona, 18 abril 1951.

    Ministere de l’Èducation. Carnet d’estudiant a nom de Manuel Valls, expedit a França per a l’any universitari 1952-1953. Mecanoscrit. 

    Biblioteca Central (actual Biblioteca de Catalunya). Carnets de lector a nom de Manuel Valls.

    - Carnet de lector, 1942, autògraf amb signatura de Felipe Martínez Llopis.

    - Carnet de lector, 30 abril 1969, mecanoscrit amb signatura del compositor.

    Fotografia de Manuel Valls i Maria Antònia Aubert, la seva esposa. Sense data En b/n. Numerada: 19. Del matrimoni van néixer tres fills: l’Ester, en Víctor i en Xavier.

    Manuel Valls. Preludi a un vespre humit. Barcelona, 29 setembre 1945. Partitura hològrafa, [2] fulls. Per a piano. Dedicat a M. Antònia, amb un escrit adreçat a ella a l’exterior del bifoli.

    Ajuntament de Barcelona. Targetes d’identificació a nom de Manuel Valls.

    - Barcelona, 8 juliol 1946.

    - Agrupación de Funcionarios Independientes del Ayuntamiento de Barcelona, 24 octubre 1979.

    Joan Perucho. Carta autògrafa a Manuel Valls. Barcelona, 16 setembre 1945. Amb signatura.

    Fotografia de Manuel Valls, Eugènia Creixell, Elena Pérez, Montserrat Albet, Josep M. Mestres Quadreny, Xavier Turull, Frederic Mompou, Anna Ricci, Xavier Montsalvatge, Carme Bravo, Maria Antònia Aubert i Joan Comellas, entre d’altres, durant un berenar a El Masnou, 1959. En b/n.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4989/7, 86.

    Fotografia de Xavier Turull, Frederic Mompou, Roland-Manuel, Eugènia Creixell, Maria Antònia Aubert i Manuel Valls a Calella de Palafrugell. Sense data. En b/n.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4989/9, 129.

    Antoni Capella. Fotografia de Manuel Valls, Carme Bravo i Frederic Mompou durant un carnaval a S’Agaró, 1970. En b/n.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4989/9, 211.

    Reproducció fotogràfica d’una obra pictòrica que representa als membres de la “Colla dels dimarts”. Sense data. En color. Apareixen representats Xavier Montsalvatge, José Palomo Monegal, Josep Pratmarsó, Ramon Masramon, Manuel Valls i Jordi Dou Mas de Xexàs, entre d’altres.

    Fotografies de Manuel Valls amb alguns membres de la “Colla dels dimarts”:

    - Fotografia amb Josep Pratmarsó i Xavier Montsalvatge. Sense data. En color.

    Fotografies de Manuel Valls amb alguns membres de la “Colla dels dimarts”: 

    - Fotografia amb una altra persona no identificada. Sense data. En color. Numerada: 348.

    Fotografies de Manuel Valls amb alguns membres de la “Colla dels dimarts”: 

    - Fotografia amb Jordi Dou Mas de Xexàs i José Palomo Monegal a l’Estartit, 10 juliol 1972. En b/n.

    Serra d’Or, núm. 514 (octubre de 2002). A la coberta: una fotografia de Xavier Montsalvatge i Manuel Valls a Còrdova.

    Marc Honegger. Nadala autògrafa. Sense data. Director de l'Institut de Musicologie d'Estrasburg, també del Dictionnaire de la musique editat per Bordas (París), en el que col·laborà Manuel Valls.

    Joan Comellas. Nadala autògrafa amb signatura i dibuixos originals. 1976. Inclou reproducció de la partitura autògrafa d’El Cant de la Sibila, febrer 1968.

    Top.: M 7144/256.

  • Entreacte musical

    Entreacte musical

    En el camp musical conreà un ampli ventall de formes i gèneres musicals, entre els que s’hi troben nombroses musicacions a poetes i escriptors reconeguts com S. Espriu, T. Garcés, J. M. de Sagarra, A. Machado, R. de Castro o W. Shakespeare.

    També és significativa la presència de composicions per a cor, conjunts instrumentals i de cambra, música escènica com Primera història d’EsterCAL 33-33 o El bon samarità, així com les bandes sonores de les pel·lícules La ciutat cremada i Victòria!, d’A. Ribas, i Companys: procés a Catalunya de J. M. Forn i Costa. La seva música de film ‒com s’anomenava aleshores‒ resulta neutra, complementària i funcional com la de N. Rota, E. Morricone o M. Legrand.

    En general, la seva obra és eclèctica, comunicativa, fresca, provocadora, lliure i inclassificable. Beu de les arrels clàssiques de tradició europea així com de les populars amb aires folklòrics i ballables.

    Fotografia de Manuel Valls tocant el piano. Sense data. En b/n. Numerada: D0615.

    Manuel Valls. [Música vocal i instrumental]. 1943-1953. Quadern en espiral. Hològraf. Inclou, entre d’altres, una obra per a piano dedicada a Rosa Sabater. Barcelona, hivern de 1946.

    Manuel Valls. Sonata per piano. Barcelona, 1948 – istiu 1949. Partitura hològrafa. Dedicada a Josep Cercós; ell també dedicà Preludi, recitatiu i fuga, per a piano, núm. 2 a M. Valls, [1947?].

    Top.: M-JCer-240.

    Manuel Valls. Cançons de la roda del temps : per mezzo-soprano i flauta, oboè, clarinet en si b, guitarra, violí i cello / sobre 12 poemes de Salvador Espriu. Barcelona, 31 maig 1954. Partitura hològrafa. Estrenada per Conxita Badia el 1954.

    Joan Pedragosa. Fotografia de Salvador Espriu. Dins: Fotografies d'escriptors catalans pels cartells del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: figures de la literatura catalana del segle XX.

    Top.: XXIII Pedragosa BC 28.

    Manuel Valls. 1a Història d’Ester / text Salvador Espriu. [1959]. Partitura hològrafa. Música incidental per a soprano i orquestra.

    Salvador Espriu. Les veus del carrer: suggeriments musicals sobre algunes remors de ciutats i pobles. Barcelona, gener 1966. Mecanoscrit, reprografiat.

    Manuel Valls. Les veus del carrer: suggeriments musicals sobre algunes remors de ciutats i de pobles: trio per a flauta oboè i clarinet, amb recitat ad libitum. [Barcelona]: Vergara, 1966. Disc sonor: 45 rpm.  

    Top.: S 2351.

    Salvador Espriu. D’una vella i encerclada terra / dibuixos de Josep Maria Subirachs. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1980. Top.: 83-8-18520. Evoca als Països Catalans, arran d’un recorregut a peu pel Passeig de Gràcia ‒Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega.

    Salvador Espriu. D’una vella i encerclada terra. Sense data. Mecanoscrit. Esmenes i anotacions autògrafes de M. Valls.

    Montserrat Sagarra. Fotografia de Manuel Valls tocant una trompeta. Sense data. En b/n.

    Diversos autors. Carta mecanoscrita a Manuel Valls. Barcelona, 24 setembre 1956. Signatures autògrafes d’Antoni Massana, Lluís M. Millet, Narcís Bonet, Joan Massià, Eduard Toldrà i Xavier Montsalvatge.

    Top.: M 7144/240.

    Manuel Valls. Invencions: para violín y piano. Madrid: Unión Musical Española, 1975. Partitura i particel·la. Dedicada al violinista i compositor Xavier Turull.

    Top.: 2014-4-C 63/27.

    Manuel Valls. Xavier Turull i la música catalana per a violí. Sense data. Còpia mecanoscrita.

    Manuel Valls. Alborada / letra de R. Alberti. Barcelona, novembre 1949. Partitura hològrafa. Per a veu i piano. Dedicada a la soprano Conxita Badia.

    Top.: Fons Conxita Badia, M 4592/71.

    Fotografia de Conxita Badia. 1934. En b/n.

    Top.: Fons Conxita Badia.

    Fotografia d’Anna Ricci caracteritzada per a la representació de Carmen al jardí de l’Hospital de la Santa Creu. Barcelona, 1960. En b/n.

    Top.: Fons Anna Ricci, M 5072/12.

    Manuel Valls. Viure així sol / poema de Joan Teixidor. Barcelona, abril 1961. Partitura hològrafa. Per a veu i piano. Dedicada a la mezzosoprano Anna Ricci.

    Manuel Valls. Canciones sefarditas: para soprano, flauta y guitarra. Madrid: Unión Musical Española, 1975. Partitura. Popularitzades per la soprano Victòria dels Àngels.

    Top.: M-4-C 9/27. 

    Fotografia de Victòria dels Àngels. Sense data. En b/n.

    Manuel Valls. Canciones sefarditas; Homenaje a Falla. Gelida: Columna, 2005. Disc sonor (CD).

    Top.: CD 7582.

    Manuel Valls. Cançó de taverna; El barret del prestidigitador / [text de la 1a obra] Josep M. de Sagarra; [text i música] M. Valls. Barcelona: Boileau, 2008. Partitura.

    Top.: 2010-4-C 20/32.

    Manuel Valls. Tot esperant / text: Pere Quart. [Barcelona]: Federació Catalana d'Entitats Corals, 1983. Partitura de butxaca.

    Top.: M-8-C 8/4.

    Manuel Valls. Nocturn: piano: con fondo de saxofón. Madrid; Barcelona: EMEC, 1978.

    Top.: 2006-Fol-C 13/25.

    Manuel Valls. Homenatge a Manuel de Falla = Homenaje a Manuel de Falla; Tema i Variacions a la memòria de Béla Bartók: piano. Barcelona: Boileau, 2008.

    Top.: 2010-4-C 20/31.

    Manuel Valls. Llibre del Contrapunt = Libro del Contrapunto: dos instrumentos. Madrid: Quiroga, 1979.

    Top.: 2014-8-C 101/44.

    Manuel Valls. Concert: per a guitarra i orquestra. Barcelona: Clivis, 1985. Partitura.

    Top.: 2006-Fol-C 6/30.

    Manuel Valls. Suite brevíssima: variacions radiofòniques sobre "El cant dels ocells" per a grup de cambra. Barcelona: Tritó, 2008. Partitura.

    Top.: DL 78-4-C 123/12.

    Programa de mà dels espectacles Cal 33-33 o El bon samarità, de Manuel Valls, i Acció musical I per a Joan Miró, de Joan Brossa i J.M. Mestres Quadreny, [...] Teatre Adrià Gual (Barcelona) 3 i 4 de juliol de 1997, dins del cicle Òperes de cambra del Grec’97.

    Top.: Fons Anna Ricci, M 5071/5a.

    La ciutat cremada: (Musica: minutatge). Sense data. Mecanoscrit. Esmenes i anotacions autògrafes de Manuel Valls.

    Manuel Valls. La Ciutat cremada: habanera / letra y música de M. Valls Gorina. Madrid; Barcelona: Quiroga, 1976. Partitura.

    Top.: M-4-C 9/16.

    Antoni Ros-Marbà; Manuel Valls. Victòria!: la gran aventura d'un poble. Madrid: CBS, 1983. Disc sonor : 33 rpm, estèreo. Música d’Antoni Ros-Marbà i de Manuel Valls.

    Top.: LP 10253.

    Manuel Valls. [Companys: procés a Catalunya]. Barcelona, 25 febrer 1979. Guió mecanoscrit amb anotacions autògrafes.

    Manuel Valls. Companys, procés a Catalunya: banda original del film. Barcelona: Edigsa, 1979. Disc sonor: 33 rpm, estèreo.

    Top.: LP 10251.

  • Entreacte crític i d’assaig

    Entreacte crític i d’assaig

    Són prou conegudes les seves col·laboracions en publicacions periòdiques com Diari de Barcelona, El País o Serra d’Or, i en diversos diccionaris i enciclopèdies musicals de reconeixement internacional com The New Grove Dictionary of Opera. El seu activisme durant la resistència cultural dels anys 40 el portà a incorporar-se a la revista clandestina Ariel (1946-1951) sobre art i literatura.

    Pronuncià nombroses conferències al llarg dels anys per arreu de l’estat espanyol i també a fora d'ell, especialment a la Radiodiffusion Télévision Française, la BBC i a Ràdio Berna. 

    Destaca especialment la difusió i la publicació de nombrosos assaigs divulgatius com Història de la música catalana, Per comprendre la música, La música española después de Manuel de Falla o el controvertit La música en cifras, per citar-ne alguns.

    Manuel Valls. La Música catalana contemporània: visió de conjunt / pròleg de Xavier Montsalvatge. Barcelona: Selecta, 1960.

    Top.: BTMús 78.036(467.1) Val 8º.

    Oriol Martorell. El Fet musical / Oriol Martorell, Manuel Valls. Barcelona: Dopesa, 1978.

    Top.: BTMús 78(467.1) Mar 8º.

    Manuel Valls. Història de la música catalana. Barcelona: Taber, 1969. 218 p. Dedicat a Oriol Martorell. Manuel Valls li demanà assessorament en tant que historiador. I aquest, li comentà la voluntat de fer el mateix llibre.

    Top.: BTMús 78(467.1) Val 8º.

    Oriol Martorell. Carta autògrafa a Manuel Valls. Sense data. Anotació autògrafa de Valls (ca. 10 març 1969).

    Top.: M 7144/288. 

    Emili Bosch. Fotografia d’Oriol Martorell al Palau d’Esports de Barcelona. Final del curs 1967-1968. En b/n. Numerada: 0522A12.

    Una Dècada de música catalana: 1960-1970: Barcelona, octubre 1970: exposició muntada per Joventuts Musicals durant el VIII Festival Internacional de Música a Barcelona a [...] del Palau de la Música Catalana. Barcelona: [s.n.], 1970.

    Top.: BTMús 78.071.1(467.1) Dec 8º.

    Manuel Valls. La Música española después de Manuel de Falla. Madrid: Revista de Occidente, 1962.

    Top.: 2013-8-15668.

    - Manuel Valls. El Prodigiós món de la música. Barcelona: Bruguera, 1966.

    Top.: 2007-8-22088.

    - Manuel Valls. Para entender la música. Madrid: Alianza, 1978. Edició en català, Barcelona: Destino, 1986 (Llibres a mà; 39).

    Manuel Valls. Modificaciones que deben efectuarse en Diccionario de la música: (nº 334 de la Colección de Bolsillo. Alianza Editorial). Barcelona, març 1975. Manuscrit autògraf.

    Manuel Valls. Diccionario de la música. Madrid: Alianza, 1971. (Colección de bolsillo; 334).

    Top.: 2005-8-12356.

    Manuel Valls. Música indiscreta: la música, els músics i l'anècdota. Barcelona: Pòrtic, 1970.

    Top.: BTMús 78.01 Val 8º.

    Manuel Valls. “Nuevo ramillete de anécdotas” (per afegir a l’original). Sense data. Manuscrit autògraf. Concretament aquest fragment es va editar dins Música indiscreta (Barcelona:  Pòrtic, 1970).

    Manuel Valls. Entreactes de concert. Barcelona: Pòrtic, 1973.  Conté els davantals apareguts a la Guia musical del Palau de la Música Catalana entre els anys 1966-1972.

    Top.: 082.1Lib12º. (abans 2004-8-29459).

    Manuel Valls. Música de tota mena. Barcelona: Clivis, 1982.  Conté els davantals apareguts a la Guia musical del Palau de la Música Catalana entre els anys 1972-1981.

    Top.: 2006-8-7237.

    [Montserrat Sagarra]. Fotografia de Manuel Valls recolzat sobre una guitarra. Sense data. En b/n.

    Manuel Valls. La Música en cifras. Esplugas de Llobregat: Plaza & Janés, 1974.

    Top.: 2004-8-24627.

    Manuel Valls. La Música contemporània i el públic. Barcelona: Edicions 62, 1967.

    Top.: 1999-8-24691.

    Manuel Valls. La Música actual. Barcelona: Noguer, 1980.

    Top.: 2006-8-16816.

    Manuel Valls. La Música en el món d'avui i altres assaigs. Palma de Mallorca: Moll, 1971.

    Top.: BTMús 78(09) Val 8º.

    Manuel Valls. La Música en el abrazo de Eros: aproximación al estudio de la relación entre música y erotismo. Barcelona: Tusquets, 1982.

    Top.: 2004-8-24675.

    Manuel Valls. Federico Mompou. Sense data Mecanoscrit, amb signatura i esmenes autògrafes. Original de l’edició Frederic Mompou, Barcelona: SGAE, 1984.

    Manuel Valls. Frederic Mompou. Barcelona: SGAE, 1984. Altra edició en català, Barcelona: Nou Art Thor, 1983 (Gent nostra; 24).

    Top.: 2006-8-C 75/19.

    Manuel Valls; Joan Padrol. Música y cine / prólogo, revisión y notas críticas a cargo de Miquel Porter i Moix. [Barcelona]: Salvat, 1986.

    Top.: 2006-8-13760.

    Alfonsina Janés Nadal. L'Obra de Richard Wagner a Barcelona / pròleg de Manuel Valls; pòrtic de Jaume Sobrequés i Callicó. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d'Història: Rafael Dalmau, 1983.

    Top.: 2010-8-3608.

    Robert Donington. Los Instrumentos de música / traductor: Manuel Valls. Madrid: Alianza, 1967.

    Top.: 2005-8-17688.

    Ariel, núm. 1, any I (Barcelona: maig del 1946). Inclou l'article “Frederic Mompou o la puresa expressiva” de M. Valls.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 5020/72-8º.

    Manuel Valls. Sobre las nuevas grafías musicales. Separata de: Revista de Occidente, núm. 64 (juliol de 1968), pp. 105-118.

    Pau Barceló. Fotografia de Manuel Valls amb Xavier Montsalvatge al Palau de la Música, 21 març 1981. En b/n. Numerada: 35. També apareixen Josep Tarradellas, Antònia Macià, Salvador Mas i Lluís Claret, entre d’altres.

    Guia musical, núm. 3-4 (25 d’octubre de 1968). Inclou l’article “El disc i l’alta fidelitat” de M. Valls, amb anotació autògrafa.

    Roberto, Carlos. La bella Argentina: tango. [Orange, N.J.]: Thomas A. Edison, [1913]. Contenidor del cilindre de cera. Manuel Valls va recopilar, juntament amb Xavier Turull, una col·lecció de cilindres de cera. La seva part està conformada per uns seixanta-vuit cilindres.

    Top.: CIL-442. 

    - Royal Opera House. Permís a nom de M. Valls per restar al backstage. Sense data. Autògraf de William E. Beresford. 

    - L. Bösendorfer Klavierfabrik A.G. Targeta identificativa a nom de M. Valls. Sense data.

    Diario de Barcelona. Targeta d’identificació a nom de M. Valls. Barcelona, 12 gener 1976. Signatures autògrafes de M. Valls i de José Pernau Riu.

    - Palau de la Música Catalana. Credencial a nom del Diari de Barcelona per a la temporada 1983-1984. 

    - Gran Teatre del Liceu. Credencial a nom de M. Valls per a la temporada d’òpera 1983-1984. Com a crític musical d’El País.

    Programes a la Televisió Francesa, per Manuel Valls. Sense data. Còpia mecanoscrita.

    Serra d’Or, núm. 212, any XIX (15 de maig de 1977). Anotacions autògrafes de Manuel Valls. Inclou l’article “El centenari del gramòfon o la breu història de la música en conserva” de Valls, pp. 47-48.

    Radiodiffusion Télévision Française. La rose des vents. Sense data. Full desplegable. Programa de l’emissió radiofònica dedicada a Claudio Gallico, Manuel Valls, Günter Birkner i Norbert Dufourcq. M. Valls dirigí emissions dedicades a la música espanyola als anys 70.

    Salvat. Enciclopedia Salvat de la Música. Informe sobre la obra. 1967. Manuel Valls apareix en la relació d’autors.

    Grove’s Dictionary of Music & Musicians. Targetó adreçat a Manuel Valls. Londres, 31 desembre 1973. Mecanoscrit. Signa: Stanley Sadie.

    Manuel Valls. Veu “Arámbarri y Gárate, Jesús”. Separata de: Die Musik in Geschichte und Gegenwart (sense data).

    Fotografia de Manuel Valls i d’altres durant una conferència. Sense data. En b/n.

    Programa de la conferència “Manuel Valls” a càrrec de Josep Casanovas, Ateneo de Madrid, 12 març 1964.

    Antoni Comas. Carta mecanoscrita a Manuel Valls. 17 juliol 1971. Amb signatura autògrafa i anotacions manuscrites. Sobre la participació de M. Valls al Curs Internacional de Cultura Romànica (Puigcerdà).

    Josep Porter. Carta autògrafa a Manuel Valls. Barcelona, 1 d’abril de 1977.  Adjunta un programa de mà del cicle de conferències celebrat a Porter-Llibres, Barcelona, del 27 d’abril al 25 de maig amb motiu del centenari de la publicació de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

    Programa de mà de la sessió íntima d’homenatge a Frederic Mompou que tingué lloc a l’Estudi Conxita Badia, Barcelona, 28 novembre 1979.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4988/76, 26.

    Manuel Valls va freqüentar les vetllades de la família Agustí-Badia arran de la seva amistat. En aquesta ocasió va ser el conferenciant.

    Pilar Aymerich. Fotografia de Rosa Sabater, Natàlia Granados, Frederic Mompou, Carme Bravo i Manuel Valls. Barcelona, 28 novembre 1979. En b/n.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4989/9, 232.

    Pilar Aymerich. Fotografia de Conxita, Mariona i Carme Agustí Badia, Natàlia Granados, Frederic Mompou, Carme Bravo i Rosa Sabater, entre d’altres. Sense data. En b/n.

    Programa de mà d’El cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra, Teatre Romea, juliol 1982. Imprès. Manuel Valls formà part de l’equip tècnic.

  • Entreacte estètic-perceptiu

    Entreacte estètic-perceptiu

    Fou un dels fundadors del Cercle Manuel de Falla sota l’aixopluc de l’Institut Francès a Barcelona l’any 1946, que es proposà ser el contacte amb la música europea d’entreguerres per evitar l’aïllament cultural que comportà la Guerra Civil espanyola.

    Es programaren obres de Nani Valls al costat de mestres com A. Schönberg o P. Hindemith, i es van incloure harmonitzacions seves dins programes d’examen de la Federació de Cors Clavé. Fou membre fundador de l’Associació Catalana de Compositors, i membre de la Societat Catalana de Musicologia i de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural. Amb O. Martorell, fou coordinador de l’àmbit de la música dins el Congrés de Cultura Catalana els anys 1975-1977. A partir de 1980, fou membre de la Comissió Assessora de Música de la Generalitat de Catalunya i des de 1982, vocal del jurat de la Fundació Jaume I.

    Fotografia d’Albert Blancafort, Xavier Montsalvatge, Joan Comellas, Manuel Valls, Maria Antònia Aubert, José Pascual, Enric Casals, Conxita Badia, Carme Bravo, Pura Gómez i Frederic Mompou durant un concert a l’Ateneu Barcelonès (Cercle Manuel de Falla). Barcelona, ca. 1949.

    Top.: Fons Frederic Mompou, M 4989/6, 30.

    Igor Strawinsky. Symphonie de psaumes. London [etc.]: Boosey & Hawkes, 1948. El 1958 Manuel Valls intercanvià aquesta partitura, adquirida a París el novembre de 1951, per Noche en los jardines de España de Manuel de Falla, propietat de Manuel Blancafort.  

    Top.: Fons Manuel Blancafort, M 4897/31.

    Fotografia de Manuel Valls amb Joan Guinjoan, Manuel Blancafort, Oriol Martorell i Xavier Montsalvatge, entre d’altres. Sense data. En b/n.

    - Programa de mà del cicle “Arnold Schönberg i la seva escola”, Jardí dels Tarongers, Casa Bartomeu (Pedralbes, Barcelona), curs 1953-1954. 

    Top.: Fons Josep Bartomeu.

    - Programa de mà de la sessió “Schönberg i després”, Casa Bartomeu (Pedralbes, Barcelona), 11 juliol 1954. Full volander.  

    Top.: Fons Josep Bartomeu.

    Programa del II Festival Internacional de Música de Barcelona, octubre 1964. 168 p. Dedicatòries autògrafes de M. Valls i de Francesc Todó a Elvira Farreras i Joan Gaspar. Barcelona, 1 octubre 1964, p. 13.

    Top.: Fons Elvira Farreras, M-EFV-24. 

    Aspectes de la cultura catalana actual / D. Abella, Ll. Gassó, J. Sarri, A. Esclasans, M. Serrahima, O. Bohigas, A. Cirici-Pellicer, M. Porter, F. Miracle, M. Valls, A. Mirambell, T. Roig i Llop, J. Perarnau. Barcelona: Editorial Franciscana, 1961. Valls és un referent cultural als anys seixanta.

    Top.: 082.1 Cri 12º.

    Pau Barceló. Fotografia de Manuel Valls i el Quartet Tarragó durant el concert de clausura del XXVIII Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals de Barcelona, Palau de la Música, 30 març 1982. En b/n. Numerada: 28. El Quartet Tarragó va estar format pels guitarristes Jordi Codina, Laura Almerich, Manuel Calve i Jaume Torrent (que substituí Josep Henríquez el 1976).

    Ramón Amposta. Extracto de la Emisión de Universidad del Aire nº 266, trasmitida desde Radio España de Barcelona el lunes día 29 de Febrero de 1960. Y desde Radio Gerona el viernes día 4 de Marzo. Sense data. Mecanoscrit. Amb anotació autògrafa de M. Valls. Fa menció a La música catalana contemporània de Valls.

    Radio + fernsehen, núm. 19, quadern 2 (14-21 maig 1967). Inclou article “Musik von Manuel Valls” de F.S., p. 15.

    Aulas, núm. 10 (desembre 1963). Inclou “Entrevista con Manuel Valls”, p. 48.

    Jacques Bodmer. Carta mecanoscrita a Manuel Valls. Buenos Aires, 1 març 1971. Amb signatura autògrafa.

    Top.: M 7144/278.

    Sants Sagrera. Carta mecanoscrita a Manuel Valls. Barcelona, 7 agost 1972. Inclou anotació autògrafa de Valls.

    Top.: M 7144/219.

    “Manuel Valls, compositor y musicólogo / El próximo viernes pronunciará el Pregón del VIII Festival Internacional de Música de Barcelona”, article dins: Diario de Barcelona (23 setembre 1970).

    Top.: Fons Manuel Blancafort, M 4897/25.

    Ignasi Marroyo. Fotografia de Manuel Valls amb M. Dolors Bonal, Salvador Pueyo, Oriol Martorell, Xavier Benguerel i altra persona no identificada. Sense data. En color. Numerada: 1.0861.1

    Manuel Valls. Proposta: Programa d’actuació política en el camp de la Música. Barcelona, 21 octubre 1980. Còpia mecanoscrita. Relativa a les conclusions del Congrés de Cultura Catalana de 1977.

    Programa dels actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana, Palau de Congressos, Palau de la Música Catalana i Fundació Joan Miró, 21-27 novembre 1977. Representació de Primera història d’Esther, música de M. Valls.

    Montserrat Albet. Presència de Manuel Valls. Barcelona, gener 1991. 5 f. Mecanoscrit amb esmenes i anotacions manuscrites.

    Top.: Fons Montserrat Albet.

    Fotografia de Jordi Maluquer, Romà Escales, Fèlix Millet, Maricarmen Gómez Muntané, Antoni Ros Marbà i Antoni Sàbat, entre d’altres, durant un acte de Catalunya Música, Revista musical catalana. [2004 o post.] En color. Numerada: 1307/1. Manuel Valls apareix citat a la pantalla.

  • Entreacte social

    Entreacte social

    Durant el 1974, juntament amb Josep M. Espinàs i Jaume Picas, participà en un concurs per escollir l’himne per al Futbol Club Barcelona; el seu resultà guanyador.

    Nani Valls ens deixà el 1984 a l’edat de seixanta-quatre anys. Foren nombrosos els homenatges rebuts. Deixà més d’un projecte inacabat, com L’últim suspir, un assaig a partir de la seva particular col∙lecció d’esqueles recollida a la premsa i compartida amb els seus amics.

    A més del seu somriure, ens ha captivat el seu entusiasme, ironia i bonhomia. Ens ha llegat nombroses lliçons; una de les més  reiterades en els seus escrits és la d’aprendre a conviure qualsevol moment en societat i com a individu, perquè la suma de moments i d’individus donaran fruit a un col∙lectiu i a un futur més poderosos.

    Manuel Valls. FC Barcelona himne oficial / lletra: Josep Ma. Espinàs i Jaume Picas. Barcelona : Boileau, 2017.

    Top.: DL 78-4-C 253/25.

    Manuel Valls. Cant del Barça. Sense data. Partitura manuscrita, reprografia a color. Per interpretar en cas de canviar de divisió.

    Himno oficial F.C. Barcelona : y versiones musicales en salsa, rock, rumba y samba. El Mundo Deportivo, 1999. Disc (CD). Col·lecció privada de Jordi Codina.

    R.B. “Tertulia con Nani Valls”, article dins: Revista barcelonista (10 desembre 1974), p. 5. Anotacions autògrafes de M. Valls.

    Asociación Cultura Musical. Diploma com a soci de mèrit. Barcelona, 30 maig 1967. Signatures autògrafes, una d’elles de Santiago Noguer-Moré.

    Penya dels Dinars del Dimarts. Al mestre Nani Valls. [1974]. Bifoli manuscrit. Signatures autògrafes de Jordi Dou, Oriol de Riba, Francesc de Riba, Ramon Masramon, Xavier Montsalvatge i Joan Teixidor, entre d’altres.

    Xavier Montsalvatge. Nana = Lullaby: for voice and piano. New York: Southern Music, 1964. Partitura. Dedicatòria autògrafa de l'autor a Manuel Valls, Barcelona, 26 desembre 1964.

    Joaquín Rodrigo. Danzas de España: para piano: inspiradas en “Tonadas viejas”, de Víctor Espinós: segundo cuaderno. Madrid: Gama, [s.a.]. Partitura. Dedicatòria autògrafa de l'autor a M. Valls, Madrid, juny 1948.

    Luis de Pablo. Tombeau. 1962-1963. Partitura hològrafa ciclostilada. Dedicatòria autògrafa a M. Valls.

    Albert Sardà. Apsaras II. Partitura hològrafa ciclostilada. Dedicatòria autògrafa a M. Valls, Barcelona, 11 febrer 1976.

    Revista Musical Catalana, núm. 1 (novembre 1984). El decés de Manuel Valls coincidí amb el primer número de la nova etapa de la Revista Musical Catalana. El número incloïa articles d'Oriol Martorell i Xavier Montsalvatge, així com un article pòstum de M. Valls.

    Andreu Avel·lí Artís. Targetó de condol mecanoscrit a Maria Antònia Aubert. Sitges, 14 setembre 1984. Signatura autògrafa: Sempronio. Capçalera d’El Cronista Oficial de la Ciutat.

    Associació Catalana de Compositors. Carta de condol mecanoscrita a la família Valls. Barcelona, 25 setembre 1984. Amb les signatures autògrafes d’Albert Sarda, Francesc Taverna-Bech, Andrés Lewin-Richter, Llorenç Balsach, Jordi Cervelló i Eduardo Polonio.

    Antonio Ruiz-Pipo. Carta de condol autògrafa a Maria Antònia Aubert. París, 10 octubre 1984. 

    Joaquim Nin-Culmell. Carta de condol mecanoscrita a Maria Antònia Aubert. 2 desembre 1984. Amb signatura i esmenes autògrafes.

    Lleonard Balada. Carta de condol autògrafa a Maria Antònia Aubert. 15 desembre 1984. 

    Programa del concert d’homenatge a Manuel Valls, Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 16 abril 1985.

    Eugeni Forcano. Fotografia de Maria Antònia Aubert, entre d’altres, durant el concert d’homenatge a Manuel Valls al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 16 abril 1985. En color. Numerada: 2417/28.

    Programa de mà del concert extraordinari d’homenatge a Manuel Valls al Casal del Metge, Barcelona, 24 novembre 1985. Col·lecció privada de Jordi Codina.

    Cartell del concert-homenatge a Manuel Valls, església de Calella de Palafrugell, 29 juny 2000.

    [Manuel Valls]. Esquema del projecte L’últim suspir. (Lectura sociològica de l’esquela mortuòria). Sense data. Còpia mecanoscrita.

    Josep M. Espinàs. Carta mecanoscrita a Manuel Valls. Barcelona, abril 1978. Signatura autògrafa. Capçalera del Quartet Tarragó. Top.: M 7144/156. Inclou un comentari sobre el projecte d’esqueles de M. Valls.

    Fotografia de Manuel Valls davant d’unes esqueles a Itàlia. Sense data. En color.

  • Piano

    Piano

     

    Anècdotes extretes de Música indiscreta de Manuel Valls. Barcelona: Pòrtic, 1970. (Llibre de butxaca; 10)

    El futbol, és el futbol

    «A Montbui (Mallorca) el violinista Xavier Turull i el pianista Àngel Soler donaren un recital. Fins aquí, res de particular. El que ja és més xocant és que el primer tocava a l’escenari i el pianista al pati de butaques. La comissió organitzadora (?), davant l’anomalia, explicà: “els homes són al futbol, i no han pogut pujar el piano”. Tot aclarit.» (pàgina 30)

    Amistat i sinceritat

    «Aquesta és personal meva: L’Orquestra Municipal m’estrenà una obra (Estudis concertants per a piano i orquestra) que en el programa apareixia entre el Concert de Brandeburg número 6 de Bach i el poema de R. Strauss Don Quixot.

    Un amic em digué que havia vist l’anunci del concert i que, per descomptat, pensava anar-hi. En contestar a l’encobert compliment, vaig creure prudent i discret de dir-li: “Gràcies, però per mi no et molestis”. La resposta fou ràpida i d’una total contundència: “Ja veuràs, Bach i Strauss m’agraden molt”.» (pàg. 31)

    Indiscriminació estilística

    «En un concert dirigit per sir John Barbirolli participà com a solista el pianista Luis Galve. En el programa, entre altres obres, constava un Concert per a piano i orquestra del compositor brasileny Héctor Villalobos.

    A darrera hora, el “material” d’aquesta partitura no arribà. L’obra fou substituïda per un concert per a piano de Beethoven.

    Unes senyores, ignorants del canvi, comentaren una mica sorpreses: “Aquest Villalobos no és tan modern com diuen”.» (pàg. 34-35)

    La música a través de la moda

    «En un dels concerts inicials del V Festival de Música de Barcelona es donà l’audició de la “Missa Solemnis” de Beethoven amb l’Orquestra i Cor de la RTV espanyola, dirigits per Theodor Egel.

    Una senyora, en constatar que la indumentària de l’element femení del cor discrepava amb la “línia” de vestit a què estava acostumada amb motiu de les actuacions de l’Orfeó Català, exclamà disgustada: “Oh, avui no canta el cor «Pertegaz»”.

    (És sabut que aquest gran dissenyador de la moda femenina és l’autor del model que, a partir de 1958, porten les cantants de l’Orfeó Català).» (pàg. 37-38)

    Flamenc al Conservatori

    «Un anunci oficial al “Diario de Barcelona” del 28 de novembre de 1962, sobre l’activitat del Conservatori Superior de Música, diu: “Ha quedado abierta la matrícula especial para los cursillos de canto gregoriano, etc., y jaleografía”.»

    (Facilitat pel mestre J. Ricart Matas) (pàg. 43)

    Un anunci sorprenent

    «Señorita desea profesor de guitarra “método Segovia” que sepa tocar pandereta y castañuelas.»

    (Contat per Josep Tomàs) (pàg. 60)

    Barcelona, port musical

    «A la pàgina 29 de “La Vanguardia” del dia 9 de desembre de 1966 aparegué la següent notícia: “RUBINSTEIN Y ANDRÉS SEGOVIA, EN EL CAMAROTE GRANADOS. A ambos y al pintor Benjamín Palencia les ha sido ofrecida la medalla con el nombre del gran compositor”, etcètera.

    Fins aquí, la cosa no té gràcia especial. El que ja en té més és que probablement al reclam del terme “Camarote Granados”, la notícia sortí junt amb les notícies de l’“Activitat portuaria”.» (pàg. 49)

    M. de Falla i la música lleugera

    «Arran d’una audició que tenia lloc de L’Atlàntida aparegué en un periòdic una fotografia de Manuel de Falla mentre aquest dirigia el seu famosíssim i discutit concerto.

    Al peu de la il∙lustració hom llegia: “Manuel de Falla y su quinteto”.»

    (Contat per Carmen Bravo) (pàg. 59)

    Les matemàtiques i la propaganda

    «Explica el mestre Pich Santasusana que, per tal de donar importància a l’acte del concert, el programa assegurava que les obres serien interpretades per un numeroso quinteto.» (pàg. 99)

    De cara el sol que més escalfa

    «Contava en una ocasió el gran pianista lleidatà, que un dia, en la interpretació d’un concert per a piano i orquestra, aquesta es perdé completament, de forma que cada grup instrumental anava pel seu cantó. “Però jo no vaig deixar mai de tocar” –afirmà a manera de conclusió, Ricard Viñes.

    –I com t’ho feies? –inquirí un contertuli.

    –Sempre acompanyava els instruments que sonaven més...!»

    (Contat per J. Ricart Matas) (pàg. 81)

    Coratge

    «La Simfonia Mediterrània de Montsalvatge tingué a la seva estrena una acollida més aviat freda per part del públic. Després del concert, alguns amics del compositor ens reunírem a casa seva per celebrar l’esdeveniment de l’estrena. En Montsalvatge estava una mica decaigut i moix pel resultat de l’execució. En Comellas l’animà: “No t’amoïnis, Xavier. La propera obra que estrenis, sí que serà bona”.» (pàg. 82)

    Coses d’en Toldrà

    «Eduard Toldrà havia de dirigir un concert al Palacio de la Música de Madrid. Anava curt de temps i, en entrar precipitadament al local, el porter li barrà el pas. “Mire usted que tengo prisa y hoy soy el protagonista” –afirmà en to convincent Toldrà. “Sin el boleto no puede usted entrar”, contestà el disciplinat empleat. Toldrà es descordà l’abric i, com a prova concloent d’allò que afirmava, mostrà el frac que portava a sota. “Sí, lo que usted quiera –insistí el conserje–, pero sin entrada no puede pasar”. Toldrà, angoixat per la pressió del temps, mirà al cel, o el sostre (que pel cas és igual) i el seu desconcert fou total en no reconèixer el local on es trobava. Era al vestíbul del Cine Avenida i no al Palacio de la Música.»

    (Contat per Odón Alonso) (pàg. 83)

    La música, per la vista entra

    «El compositor Joaquim Serra assajava una obra seva amb un conjunt improvisat. Per necessitats de la distribució de papers, hom assignà al trombonista Prim (que tenia uns coneixements rudimentaris de contrabaix) l’execució de la part d’aquest instrument. En el curs de l’assaig –que no anava pas massa rodó–, J. Serra, davant d’unes irregularitats d’execució, s’aturà i, tot dirigint-se a en Prim, exclamà: “Però, Prim, ¿es pot saber quina nota fas?” “Mira, tu mateix – contestà l’altre sorprès–, encara li tinc el dit a sobre”.»

    (Contat per Antoni Ros-Marbà) (pàg. 122)

    Els instruments i la higiene capil·lar

    «Davant la quasi calvície del violoncel∙lista J. Ricart Matas i pensant potser en Pau Casals i en altres violoncel∙listes, algú afirmà:

    –Pel que es veu, hi ha instruments –com el violoncel– que fan caure els cabells.

    –I n’hi ha que els fan créixer –replicà ràpidament el mestre Ricart Matas.

    –Quins? –inquirí l’intrigat interlocutor.

    Ricart Matas contestà amb un somriure:

    –La guitarra elèctrica!...» (pàg. 139)

    Noms eufònics

    «Juraria que l’emissora en qüestió era Radio Juventud però no puc assegurar-ho ni afirmar-ho. Es radiaven unes obres per a clavecí interpretades per la gran clavicinista Wanda Landowska. En acabar la peça, el locutor declarà: “Por Wanda Landowska hemos radiado...”, i seguidament anuncià: “Por la misma banda les ofrecemos a continuación...”.» (pàg. 92)