5.4.12 Correcció d'errors causats per desalineament de l'equip d’enregistrament

5.4.12.1 Els desalineaments en els magnetòfons donen lloc a imperfeccions en l’enregistrament que poden prendre múltiples formes. Tot i que moltes no són (o quasi no són) corregibles, alguns d'aquests problemes es poden detectar objectivament i es poden compensar. Cal prendre mesures de compensació en el procés de reproducció dels documents originals, ja que aquesta correcció no serà possible una vegada el senyal s’hagi transferit a una altre suport.

5.4.12.2 Alineament de l’azimut i recorregut de la cinta: Un alineament inadequat del capçal d’enregistrament de l’aparell original té com a conseqüència que en reproduir-se el senyal aparegui una disminució de la resposta d'alta freqüència i, en el cas de la reproducció de dues o més pistes, una alteració de la relació de fase entre els dos canals. L’ajustament  de l'angle del capçal de reproducció per aconseguir que l’orientació del capçal estigui en el mateix pla que el camp magnètic de la cinta s’anomena ajustament d’azimut, i aquest simple ajustament pot millorar notablement la qualitat i la intel·ligibilitat del senyal reproduït. No hi ha dificultat en la formació del personal en aquesta tasca, i una bona oïda binaural és tota la tecnologia necessària. Tot i que un mesurador de fase de precisió o un oscil·loscopi ajuden en l’ajustament de cintes mono i cintes correctament enregistrades, aquestes eines també poden induir a errors a l’hora de reproduir cintes enregistrades en equips barats o no professionals. En aquests casos cal confiar en l’avaluació auditiva de les altes freqüències. A més, o alternativament, es pot emprar un programa informàtic que proporcioni una espectrograma a temps real. L’ajustament d’azimut ha de formar part rutinària de totes les transferències de cinta magnètica.

5.4.12.3 Els sistemes digitals poden corregir la relació de la fase del senyal (sovint descrit com a correcció d'azimut), però aquests procediments no poden recuperar la informació d'alta freqüència que es perd. Cal ajustar l’azimut per a la cinta original abans d’iniciar la transferència a digital.

5.4.12.4 L'alineament vertical dels capçals en l'equip d'enregistrament original pot representar un obstacle per a la reproducció adequada del senyal. Aquest és particularment el cas en enregistraments fets amb equips amateurs o no professionals. Per a obtenir una representació visual de l'alineament de les pistes en la cinta enregistrada cal seguir el procediment següent: es protegeixen petites parts enregistrades de les cintes amb una làmina transparent molt fina de Mylar o un material transparent similar. Seguidament s’empolvora el full transparent amb serradures ferromagnètiques seques o en suspensió de partícules de grandària inferior a 3 µm. Les propietats magnètiques de la part enregistrada delimitaran les pistes de la cinta i les faran visibles. Una sèrie de línies de mesurament marcades acuradament sobre el full ajudaran en la detecció del desalineament. Aquests ajusts del recorregut de la cinta habitualment són menys necessaris que no pas els ajusts d’azimut, però en el cas que ho siguin caldrà que un tècnic qualificat recalibri l'equip de reproducció. Cal evitar que quedin partícules de ferro en contacte amb la cinta, perquè poden danyar els capçals de reproducció.

5.4.12.5 Carcassa de casset. Les caixes on s’allotgen les cintes de baix cost poden fer que la cinta s'encalli o es reprodueixi amb més ploricó i tremolor. En aquests casos, sovint és beneficiós traslladar la cinta a una carcassa d'alta qualitat, amb cargols, sempre assegurant-se que s’hi han inclòs els rodets, el coixí de pressió i els alineadors lubricants.

5.4.12.6 Ploricó, tremolor i variacions periòdiques de velocitat de la cinta. No es pot fer gran cosa per a reduir l’efecte de les variacions periòdiques en el senyal enregistrat. Per tant, cal inspeccionar, alinear i mantenir a fons l'equip de reproducció per assegurar que no s’introdueixen artefactes addicionals relacionats amb la velocitat. Amb la disponibilitat de convertidors A/D i components d'alta resolució, sembla possible capturar durant la transferència el senyal de polarització d'alta freqüència de cintes magnètiques analògiques, fet que podria permetre la correcció posterior del ploricó i el tremolor. Hi ha, però, molts obstacles importants per a la realització d'aquest procés, com la falta d'equips disponibles per a extreure els senyals de freqüències tan altes i la manca de fiabilitat inherent al senyal de polarització en si. Com que el procediment és generalment llarg i complex i no s’esperen millores substancials respecte a aquest tema, l'aplicació és poc probable i, fins i tot si esdevé possible ho serà només per a un grup limitat de cintes produïdes en circumstàncies específiques.

 ____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 5.4