Presentació del CD "O Rex Gloriae. Francesc Valls. La música de l'Arxiduc Carles"
El proper dimecres 9 de desembre, a les 20.30 h, a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, es farà la presentació oficial del primer CD de Guillamí Consort: O Rex Gloriae. Francesc Valls. La música de l'Arxiduc Carles. El CD ha estat acollit per la discogràfica La Mà de Guido i la distribució ha estat a càrrec de DiscMedi.
Ulrike Haller i Guillamí Consort interpretaran peces contingudes en el CD.
La programació d’aquest CD està dedicada als motets que compongué el mestre Valls durant el primer terç del segle XVIII. Aquest gènere va ser molt important dins la litúrgia catòlica i permetia l’ús de diverses tècniques compositives, des de l’estructura polifònica clàssica fins a les excentricitats més recents i en voga a Europa. Es complementa la programació d'aquest CD amb obres instrumentals d’autors italians que tingueren algun tipus de relació amb la cort barcelonina de Carles III. Pràcticament la totalitat de les obres incloses en aquest CD no han estat mai enregistrades.
Francesc Valls, segons les últimes investigacions, va néixer a Barcelona l’any 1671. Fou nomenat mestre de capella de Santa Maria del Mar l’any 1696 i a finals d’aquell any passà a ser-ne a perpetuïtat de la catedral de Barcelona. El 1726 i després de 30 anys de servei demanà la jubilació. Morí en aquesta mateixa ciutat l’any 1747.
A Francesc Valls se'l pot considerar un compositor clau per a la música catalana del barroc, tant per la importància del càrrec que va ocupar com per la seva llibertat intel·lectual, que el portaren a interessar-se pel que es feia musicalment arreu d’Europa
La seva gosadia harmònica va provocar entre 1716 i 1720 la polèmica més important del segle XVIII a Espanya i que va implicar diversos mestres de capella i organistes nacionals i estrangers, com per exemple Alessandro Scarlatti, defensor de Valls. L’origen d’aquesta polèmica va ser el tractament harmònic que Valls va donar a una de les veus en un fragment de la seva missa Scala Aretina, composta el 1702. Aquesta llibertat harmònica per uns, o error acadèmic per uns altres, va derivar ràpidament en una discussió estètica entre els músics més conservadors i els defensors d’una nova música més moderna i efectista.
Entrada lliure. Aforament limitat.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca