Menú superior





Ets a: Inici / Visita'ns / Exposicions / El Cargolí. Una revista catalana manuscrita il·lustrada




El Cargolí. Una revista catalana manuscrita il·lustrada

Data inici: 06/06/2011 Data final: 03/07/2011

Lloc: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, dissabtes de 9 a 14 h

Comissariat: Joana Escobedo
Directora de la Unitat Bibliogràfica

La Biblioteca de Catalunya ha rebut en donació un dels set originals de la revista manuscrita produïda dins el context social de la postguerra per la Colla Cargol en el període que abasta de l’estiu de 1952 al Nadal de 1961. Formaven la Colla els set fills d’Albert Bastardas i Dolors Parera (Albert, Rafael, Montserrat, Mercè, Carme, Dolors i Joan) i les seves parelles, i alguns dels seus fills respectius -més nombrosos a mesura que avançava el temps. Es tracta d’una publicació en set exemplars, sense periodicitat aparent, que es produïa manualment: els textos són mecanografiats, inclouen notes i alguna signatura manuscrites, i nombroses il·lustracions amb diverses tècniques de realització, amb dibuixos, en general, originals. Es feia en tres fases de realització: El Cargolí, que s’editava amb el subtítol Setgermanari. Full pels infants -més o menys petits- de la “Colla Cargol”; la Cargolada, elaborada amb motiu de dates o esdeveniments assenyalats en el calendari familiar (aniversaris, festes de Nadal i Reis, vacances, excursions, comiat de solters, primeres comunions, noces, malalties...), i el Noticiari, més breu en el temps, síntesi de Cargolins i Cargolades, útil a l’hora de confirmar l’autoria d’unes creacions només mig anònimes, in

tuïdes per característiques ben personals recloses en l’entorn familiar. La música i els balls, generalment adaptats, i algun text descobrien la font. 

Els textos s’hi confegien amb un llenguatge col·loquial, amesurat, que s’expressava a través d’un nosaltres col·lectiu que emprava l’aparença de contigüitat per transmetre familiaritat i accentuar una certa ingenuïtat. A més de la textual, el document tenia una altra modalitat bàsica d’articulació: la il·lustrada. La pàgina responia a la fusió entre la plasticitat del llenguatge i l’expressivitat de la il·lustració, dues plasmacions d’un mateix món. 
La revista reflecteix tant la vitalitat dels lligams interns d’una família com d’una manera d’explicar-se el món i la societat i d’explicar-los als infants, amb una finalitat que, a ulls d’ara i de la hipòtesi, admet lectures variades segons que es vegi a contraclaror d’un rerefons social, polític o ideològic. Els autors, que amb el temps esvaïren la seva producció fins a fer-la testimonial, van deixar-hi una empremta puntual, cercle tancat de la llegenda d’un còmic, oberta, com qualsevol altra activitat creativa, a tot tipus d’interpretació. 

Aquesta publicació incrementa la sèrie de publicacions periòdiques manuscrites il·lustrades de diversa índole adquirides recentment per la Biblioteca de Catalunya: El Trapecio, Il Tiberio, La Bugadera, El Consueta...
 
Tríptic

Tornar