Menú superior





Ets a: Inici / Visita'ns / Exposicions / Literatura polonesa abans i després de Czesław Miłosz (1911 – 2004). Premi Nobel de Literatura 1980




Literatura polonesa abans i després de Czesław Miłosz (1911 – 2004). Premi Nobel de Literatura 1980

Czes?aw Mi?osz

Data inici: 02/10/2011 Data final: 31/10/2011

Lloc: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h

Des del segle XIII la literatura polonesa havia anat reflectint les tendències de la literatura europea. A finals del XVIII, Polònia va perdre la independència i deixà d’existir com a país durant cent vint-i-tres anys. La literatura va esdevenir l’única forma de conservar la identitat nacional i l’escriptor es convertí en líder espiritual i autoritat moral. Així doncs, els poetes més grans del segle XIX, Adam Mickiewicz, Juliusz Słowacki, Zygmunt Krasiłski i Cyprian Kamil Norwid, es van convertir en “profetes” al servei de la nació.

En un món literari tan carregat de responsabilitat patriòtica, alguns autors es debatien entre l’universalisme i l’hermetisme com Henryk Sienkiewicz (1846-1916) i W?adyslaw St. Reymont (1867-1925), premis Nobel el 1905 i 1924 respectivament.

Quan Polònia va recuperar la independència (1918), volia desprendre’s d’aquesta dimensió excessivament patriòtica, com es veu en l’obra de Witold Gombrowicz.

Durant l’època comunista, la literatura polonesa es va manifestar, d’una banda, com la literatura de l’emigració (Czes?aw Mi?osz, Witold Gombrowicz, Gustaw Herling-Grudzi?ski, Leszek Ko?akowski...), lliure de les limitacions de la censura i de la "servitud ideològica"; i de l’altra, com la literatura del país, creada malgrat les limitacions. I és, potser, a causa d’aquestes condicions històriques que la literatura adquirí una capacitat especial, combinant la perspectiva individual amb la universal, l’existencial i metafísica amb la històrica. Així en la dramatúrgia satírica i humorística de S?awomir Mro?ek, la prosa de Jerzy Andrzejewski, Jaros?aw Iwaszkiewicz, Tadeusz Konwicki, Andrzej Szczypiorski, Marek H?asko o Jaros?aw Iwaszkiewicz, i la ciència-ficció, poètica i filosòfica d’Stanis?aw Lem.

L’any 1989, amb la caiguda del comunisme, els escriptors de Polònia van marcar noves tendències. Una de les més destacables, fou la recerca d’arrels espirituals o una "pàtria petita", representada per l’obra novel·lística de Pawe? Huelle, Stefan Chwin, Antoni Libera o Olga Tokarczuk. 
L’ "Escola Polonesa de Poesia" la formen un grup de destacats poetes contemporanis: Czes?aw Mi?osz (1911-2004) —premi Nobel 1980; Tadeusz Ró?ewicz (1921); Zbigniew Herbert (1924-1998); Wis?awa Szymborska (1923) —premi Nobel 1996— o Adam Zagajewski (1945). 
"L’Escola Polonesa del Reportatge Periodístic" va néixer arran de les experiències extremes de la II Guerra Mundial. Les obres de Ksawery Pruszy?ski tendeixen a la prosa de ficció, les de Zofia Na?kowska i Tadeusz Borowski són de caire testimonial, mentre que Ryszard Kapu?ci?ski, “l’emperador del reportatge” interpreta l’existència humana i la realitat a través de països llunyans, costums i gents diverses. 
La selecció que es presenta aquí és un recull d’obres escrites des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat, conservades en els fons de la Biblioteca de Catalunya. Quasi totes les obres seleccionades no estan en llengua original, sinó que són traduccions. Aquest aspecte posa en relleu la recepció de la literatura polonesa a nivell internacional.

Cerca bibliogràfica: Núria Altarriba – Victòria Casals. Biblioteca de Catalunya

Text: Hanna Podolska. Consolat General de la República de Polònia a Barcelona

Tríptic 

Vídeo

Tornar