“Si anessis tan lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí”

Fragment del poema “La rosa als llavis” de Joan Salvat-Papasseit que Eduard Toldrà va musicar en forma de sèrie de sis cançons per a veu i orquestra i que va dedicar a la soprano Conxita Badia. “La rosa als llavis” va ser reconeguda amb el Premi Isaac Albéniz de l’any 1935, concedit per la Generalitat de Catalunya i valorat amb un import de 5.000 pessetes.

Els versos de J. Salvat-Papasseit i d’altres escriptors coetanis catalans van inspirar moltes de les cançons que Eduard Toldrà va compondre en el transcurs de la seva trajectòria.  Conegut com el creador del lied català, no és estrany, doncs, que la poesia fos la font d’inspiració de les seves melodies: “Cançó de l’oblit” i “L’ombra del lledoner” (Tomàs Garcés), “Cançó incerta” (Josep Carner), “Vinyes verdes vora el mar” (Josep M. de Sagarra), “Anacreòntica” (Clementina Arderiu) i un llarg etcètera.

A banda de cançons originals i harmonitzacions de cançons populars catalanes i espanyoles, el seu catàleg d’obres inclou altres gèneres com música d’escena, música simfònica, música de cambra i música per a cobla. Fou compositor, violinista i també un gran director d’orquestra: va dirigir conegudes orquestres internacionals i durant 18 anys, des de la seva fundació l’any 1944 fins al 1962, va ser el director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona (l’actual Orquestra Simfònica  de Barcelona i Nacional de Catalunya).

L’endemà de la seva mort, l’1 de juny de 1962, Xavier Montsalvatge el recordava en un article publicat a La Vanguardia: “Eduardo Toldrá, ejemplo de inspirada tenacidad”.

Enguany se celebra el 50è aniversari de la seva mort i ho volem commemorar tot recordant el llegat artístic que Eduard Toldrà ha deixat a l’escena musical catalana, en bona part localitzat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a la Biblioteca de Catalunya. L’any 2005 la BC va adquirir part del Fons Eduard Toldrà a la seva filla, Narcisa Toldrà i Sobrepera, que s’ha anat completant amb diversos lliuraments, per compra o donació, en el transcurs dels darrers set anys.

La primera tramesa va incloure bona part de la correspondència, i més tard, entre l’any 2009 i el 2010, arribaren programes de mà, fotografies, partitures, alguns exercicis d’oposició per entrar a formar part de la plantilla de l’Orquestra Municipal de Barcelona... Entre tots aquests materials destaquem el dietari inèdit que Toldrà va escriure entre els 14 i 16 anys, intitulat “Impresións incoherents de la meva vida frivola a Barcelona (Total res!)”.

Informació addicional

Documentació relacionada amb Eduard Toldrà a altres fons de la BC:

Correspondència i altres manuscrits:Col·lecció d’Autògrafs Borràs, Fons J. Barberà i Humbert, Fons Manuel Blancafort, Fons Josep Carner, Fons Joan Llongueras, Fons Frederic Mompou, Fons Antoni Planàs,  Fons Amadeu Vives 

Fotografies:  Fons Manuel Blancafort, Fons Frederic Mompou, Fons Antoni Planàs, Fons Anna Ricci, Fons Manuel Valls

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Aquest 2012, any electritzant i carregat d’intensitat, ens aboca plenament a la voràgine de celebracions d’aniversaris musicals: centenari dels naixements de Xavier Montsalvatge (1912-2002) i de Miquel Querol (1912-2002), centenari de la mort de Joaquim Malats (1872-1912), 50è aniversari de les morts d’Eduard Toldrà (1895-1962) i Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), 25è aniversari de les morts de Frederic Mompou (1893-1987) i Manuel Blancafort (1897-1987).

No cal dir que aquest grup de compositors és reconegut i molt estimat per la Biblioteca. Primer, perquè és inqüestionable el seu paper dins la història de la música catalana. Segon, perquè, majoritàriament, ja fos personalment o a través de familiars o hereus, van dipositar-hi els seus fons i arxius personals amb confiança plena vers la institució que els acollia.

Així, el fons Frederic Mompou va arribar de la mà de Carme Bravo, la seva vídua, després de la mort del compositor, l’any 1997. El de Manuel Blancafort ingressà el 2000, donatiu de la família. El 2005 va començar un seguit d’incorporacions en diversos lliuraments del fons Eduard Toldrà. Continuem amb el mateix any 2005, quan s’incorporen els materials del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya a la Biblioteca de Catalunya. Ingressava d’aquesta manera el fons de Joan i Ricard Lamote de Grignon, encara ara en clau de dipòsit. A l’any següent, el 2006, la Sra. Alícia Muñiz, vídua del musicòleg i compositor Miquel Querol, complint amb la voluntat del seu marit, oferí en donació la seva obra de creació.

La Biblioteca de Catalunya ha celebrat altres efemèrides relacionades amb alguns d’aquests compositors: les exposicions commemoratives de Mompou (1988 i 1997), l’acte de presentació de l’arxiu personal de Blancafort amb una exposició (2003), i el concert amb motiu de la recepció de les partitures originals de Miquel Querol (2008), per citar-ne algunes.

És una ocasió perfecta per continuar homenatjant-los. I a cop d’ull, les programacions de concerts i actes diversos per aquest any d’aniversaris mostren una mobilització generada i, per fi, acordada, lloable i engrescadora.

Ara bé, la societat, en general, no es pot conformar amb el que coneix. Passen els anys i continuen inèrcies malaltisses: les mateixes obres, les mateixes fotografies, les mateixes dades.

Si es vol honorar de veritat els creadors, s’ha d’acomplir la seva voluntat i la dels seus hereus: que els fons siguin investigats i difosos. Van posar a l’abast de tothom la seva obra, els seus papers i les seves gravacions no només per a la seva salvaguarda. Cal exprimir les possibilitats que ofereix la Biblioteca per aportar noves imatges, nous escrits, noves idees. Tot un conjunt de documents il·lustratius per a exposicions, programes de concerts, cartells, edicions i enregistraments, que ofereixen un ventall de creacions, vivències i curiositats úniques.

Posats a commemorar doncs, celebrem la incorporació dels fons a la Biblioteca de Catalunya i tot el que comporta la seva arribada. És el nostre homenatge particular:

Mompou: 15 anys
Blancafort: 12 anys
Lamote de Grignon: 7 anys
Querol: 7 anys
Toldrà: 6 anys
... i els que desitgem celebrar en un futur pròxim.

Rosa Montalt
Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya