Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / “EM VA FER JOAN BROSSA”, ELS PRIMERS TEMPS (BARCELONA, 19 DE GENER DE 1919 – BARCELONA, 30 DE DESEMBRE DE 1998)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



“EM VA FER JOAN BROSSA”, ELS PRIMERS TEMPS (BARCELONA, 19 DE GENER DE 1919 – BARCELONA, 30 DE DESEMBRE DE 1998)

Enguany, que se celebra el centenari de Joan Brossa, s’ha parlat molt del seu estil avantguardista i rupturista, i de les actituds molt avançades al seu temps. Brossa, artista transgressor, va trencar les fronteres entre els gèneres artístics; com ell mateix deia «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideixen al punt més alt».

Però sabem el camí que va recórrer abans d’elaborar el seu propi estil?

En aquest escrit, ens centrarem en l’etapa en què Brossa inicià la seva trajectòria poètica (1938-1950). En aquests anys, començà a experimentar la poesia en diverses vessants i va contactar amb molts altres artistes que influirien en la seva obra. És l’etapa en què s’inicia en el surrealisme, que es desenvolupà en un ambient de postguerra, opressió i tancament del règim franquista.

Guerra Civil

Els seus primers escrits es remunten a l’època de la Guerra Civil, quan tenia 17 anys. Mentre era al front republicà, va redactar els seus primers textos en què narrava algunes escaramusses que havia presenciat, incloent-hi l’explosió d’una granada de morter que li va ferir un ull. Anys més tard, ho reviuria en el poema La batalla de l’Ebre, publicat al Butlletí de la 30 Divisió i, molt més tard al volum, Ball de sang.

Brossa, Joan. Ball de sang. Barcelona: Critica, 1982 (Dibuix de la coberta: Antoni Tàpies). TOP: 83-8-23205

Acabada la guerra, el van destinar a Salamanca per fer el servei militar dins de l’exèrcit franquista. Allà va tenir l’ocasió de llegir una traducció del xinès de l’obra Chung-Kuei, domador de demonios, novel·la tractada com un poema i que esdevingué una peça clau en les seves lectures. 

Chung-Kuei, domador de demonios: narración popular china. Madrid: Revista de Occidente, 1929. TOP: Mts 2804

Chung-Kuei, domador de demonios: narración popular china. Madrid: Revista de Occidente, 1929. TOP: Mts 2804

Cal dir que Brossa va ser un gran aficionat a la màgia, al teatre, al transformisme, al mim, al joc i a tota forma de sorpresa i il·lusió. Ja des de ben jove havia fet espectacles de màgia de franc en diversos centres i, posteriorment al front, també va col·laborar actuant, amb el nom de “Mag Wu”, per animar les tropes. Com ell afirmaria posteriorment en una entrevista (1988): “Un poeta és un mag i un mag ha de ser un poeta perquè funcioni. La capacitat de sorpresa em sembla fonamental”.

Formació en poesia

En tornar a Barcelona, l’any 1940, inicià un període molt fèrtil d’escriptura. La coneixença d’Enric Tormo durant el servei militar a Salamanca li obrí molts coneixements, ja que gràcies a ell va poder accedir a la revista D’ací i d’allà (1918-1936) i començà a introduir-se al món del surrealisme. Tormo també li descobrí diversos autors, com ara Tagore o Jung. Fou a partir de les lectures d’aquest últim que Brossa comença a interessar-se en l’estudi de la psicologia i del subconscient de l’home, i, posteriorment, aprofundí en aquest aspecte a través de Freud i l’automatisme psíquic.

Arran de la influència d’aquests autors neixen els seus poemes hipnagògics, és a dir, els que sorgeixen de les imatges rebudes durant la fase inicial del son. Com ell deia: “Es tractava d’anar descobrint aquest mèdium que tots portem a dins i que té infinites possibilitats”.

Brossa, Joan. Poemes hipnagògics. Barcelona: RSalvo, 1995. TOP:  2001-8-C 19/19

Posteriorment, a través de Manuel Viusà va contactar amb J.-V. Foix, a qui mostrà els seus primers poemes experimentals. Foix li aconsellà que, per començar, s’iniciés en la mètrica clàssica i tradicional i en el sonet, i que aprofundís en l’estudi de la llengua catalana.

Seguint les recomanacions de Foix, Brossa orientà la seva escriptura cap a un major control formal i escrigué els seus primers sonets en La bola i l’escarabat (1941). En aquests primers anys, va compondre molts més sonets que serien publicats anys més tard en els reculls Poesia rasa: tria de llibre: 1943-1959, editat l’any 1970 i Fogall de sonets (poemes de 1943-1948), del 1985. 

Brossa4

L’any 1941, per mediació de J.-V. Foix, Brossa coneix Joan Miró i Joan Prats. Cal dir que Miró fou una figura primordial, que influí profundament en el seu procés creatiu. Si de Foix havia après la tècnica, el mètode i la disciplina, amb Miró va prendre l’actitud rupturista que el caracteritzaria més endavant.

A partir d’aquests contactes i noves experimentacions, Brossa s’endinsà en el coneixement del propi jo, i s’interessà per algunes tradicions orientals i el budisme zen. Fou una etapa de recerca en què escrigué els seus primers poemes experimentals, inspirant-se en els cal·ligrames d’Apollinaire i Salvat-Papasseit i en els poemes acròstics de Josep M. Junoy.

Brossa5

 

Gestació dels poemes objecte

L’observació i el joc seran objectes d’interès al llarg de la seva vida. I és així, observant, que gestà el seu primer poema objecte: caminant pel carrer va trobar en un cubell d’escombraries un tros de cartró arrugat que semblava una escorça d’arbre; li va cridar l’atenció i, després de recuperar-lo, va demanar a un fuster que li col·loqués un peu i el transformà en la seva obra “Escorça” (1943).

 

Inici de la poesia escènica

És a l’any 1944 quan Brossa començà a experimentar en el món del teatre a través de peces breus, que considerà com una extensió de la seva poesia i és per això que les anomenà “Poesia escènica”.

La primera obra teatral que va escriure és El cop desert, on s’evidencia la influència de Mallarmé i Nietzsche, i a la qual van seguir centenars de peces que busquen una altra dimensió al poema.

Brossa, Joan. Poesia escènica VI: circ, màgia i titelles. Tarragona: Arola Editors, 2013. TOP: 2015-8-6105

Brossa, Joan. Poesia escènica VI: circ, màgia i titelles. Tarragona: Arola Editors, 2013. TOP: 2015-8-6105

 

Algol i Dau al Set

Un altre personatge important en la seva formació fou el pintor Joan Ponç, a qui va conèixer l’any 1946. La tècnica d’aquest artista enigmàtic i d’obra fortament onírica el va atraure des del principi. Els dos artistes van col·laborar en diverses obres i s’enriquirien mútuament. Conjuntament, l’any 1947, van crear la revista Algol (nom del diable en àrab).

Algol. Barcelona: E. Tormo, 1947. TOP: Grav 8º C XVII/5

Algol. Barcelona: E. Tormo, 1947. TOP: Grav 8º C XVII/5

D’aquesta revista, només en va sortir un número ja que, en aquells moments, una publicació escrita en català i de caire avanguardista, no tenia gaire sortida. La portada era una natura morta de Joan Ponç, molt característica del seu estil.

Posteriorment van fer la revista Dau al Set (1948-1951), nom que fa referència a la setena cara del dau, juntament amb Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre d’altres.

Dau al Set. Barcelona: [s. n.], 1948-1956. TOP: RRC-4-0025

Dau al Set. Barcelona: [s. n.], 1948-1956. TOP: RRC-4-0025

“Dau al Set” fou també un grup avantguardista inspirat en els treballs de Max ErnstPaul Klee i Joan Miró. Els membres fundadors van ser el poeta Joan Brossa (que va idear el nom del grup i de la revista), el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç (director de la revista), Antoni TàpiesModest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. La revista va sortir fins a l’any 1951, tot i que alguns membres van canviar. 

A la revista Dau al Set, es van publicar alguns dels Romancets del dragolí, que s’editaren l’any 1950 en un llibre.

Brossa, Joan. Romancets del dragolí: 1948. Barcelona: Edicions 62, 1986. TOP: G 84-8-503

Brossa, Joan. Romancets del dragolí: 1948. Barcelona: Edicions 62, 1986. TOP: G 84-8-503

D’aquesta època són també els llibres Sortija (1948) i Sonets de Caruixa (1949)

Brossa10

 

Final de l’etapa

A finals dels anys quaranta l’obra de Brossa ja ha dissenyat alguns camins que no abandonaria mai: la poesia literària, la poesia escènica, la poesia visual i la poesia-objecte.

Aquesta primera etapa acabaria amb l’obra Em va fer Joan Brossa, publicada l’any 1951, de la qual hem seleccionat el poema titulat “Un home esternuda” ja que sembla que l’últim vers ens ho estigui remarcant: “Això és tot”.

Brossa11

Amb aquesta obra, influenciat pel poeta João Cabral de Melo, iniciaria una nova etapa centrada en imatges més quotidianes, simples i col·loquials, deixant de banda el llenguatge hermètic i complex. A la segona part de la dècada dels cinquanta conrearia una poesia més essencial i de temàtica més patriòtica i social i també destacaria la seva col·laboració amb Joan Miró.

La col·laboració amb altres artistes (Miró, Tàpies, Prats, ...) i la diversificació de la seva producció artística caracteritzarà tota una època posterior molt prolífica i variada, en què seguirà creant, entre d’altres llocs, des del seu despatx tan característic:

Fotografia extreta de: Joan Brossa, o, La revolta poètica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Fundació Joan Brossa: Fundació Miró, 2001. TOP: 2001-8-8680

Fotografia extreta de: Joan Brossa, o, La revolta poètica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Fundació Joan Brossa: Fundació Miró, 2001. TOP: 2001-8-8680

 

Victòria Casals
Pilar González 
Secció de Col·leccions Generals

 

 

 

Comentaris