Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Pinzellades de la Secció de Música de la BC (Part 1)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Etiquetes



Pinzellades de la Secció de Música de la BC (Part 1)

Aquest dies de confinament i teletreball derivats de la COVID-19 han comportat una revisió de la informació i l’accés als fons musicals de la Biblioteca de Catalunya. La impossibilitat de fer consultes presencials dificulta la recepció de recomanacions i dades proporcionades in situ. És per això que ens disposem a concentrar-les, perquè es puguin visualitzar i rebre fàcilment des de l’exterior de les naus gòtiques.

Els més de cent anys d’història de la Secció de Música, així com la complexitat dels seus fons, fan recomanable disposar d’una sèrie de dades per tal de conèixer millor l’organització del conjunt del fons i, d’aquesta manera, facilitar la seva consulta de forma adequada.

Selecció de cinc manuscrits de música

Selecció de manuscrits.1- M 1451/1. 2- M 1409/6a. 3- M 888. 4- M 251. 5- M 971

 

La Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya té cura d’un dels fons patrimonials de música més remarcables i singulars, amb una dedicació especial a la recopilació i la preservació de la música catalana.

El fons musicals, que abasten documents del segle IX fins al segle XXI i que es consulten en la seva majoria a la sala de reserva, comprenen:

Manuscrits i impresos sobre música,

Partitures manuscrites i impreses

Col·leccions i fons personals de compositors, intèrprets, musicòlegs, pedagogs, ballarins, crítics i col·leccionistes de música, entre d’altres. Tanmateix, aquestes col·leccions i fons poden incloure materials diversos:

 -documents epistolars

 -partitures

 -monografies

 -fotografies

 -programes de concert

 -cartells

 -diplomes

 -publicacions periòdiques

 -retalls de premsa

 etc.

 

Selecció de manuscrits musicals

Selecció de manuscrits.1- M 1327. 2- M 785. 3- M 454. 4- M 788. 5- M 539

 

 DADES HISTÒRIQUES

1892. Compra de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas per part de la Diputació de Barcelona.

1906. Registre de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas per la Junta de Museus de Barcelona[1].

1907. Creació de la Biblioteca de Catalunya com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans amb seu al Palau de la Generalitat de Catalunya. La Secció de Manuscrits acull els manuscrits musicals fins que es crea la Secció de Música el 1917.

1908-1909. Edició del catàleg de la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas, a cura del musicòleg i compositor Felip Pedrell[2]. Es classifica temàticament i es dona un número identificatiu, diferent del número de registre de l’any 1906.

 1914. Obertura de la Biblioteca de Catalunya al públic en general.

1917. Felip Pedrell ofereix en donació la seva biblioteca i el seu arxiu personal a l’Institut d’Estudis Catalans amb la condició que s’obri un centre per a l’estudi de la música i la musicologia. Creació de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.

1918. Higini Anglès, primer bibliotecari de la Secció, recupera el número de registre de 1906 per a la col·lecció musical de Joan Carreras i Dagas, que correspon al número de signatura emprat actualment. La numeració continua en el Llibre de registre de Reserva de Música[3].

1920. Higini Anglès cataloga la col·lecció de manuscrits musicals de Felip Pedrell[4].

1923-1924. Higini Anglès estudia musicologia a Freiburg i Göttingen.

1927. Rosina Jordana, vídua d’Isaac Albéniz, ofereix en donació el fons del compositor i pianista. Esdevé el tercer fons personal adquirit després dels fons fundacionals de Carreras i Dagas i Pedrell.

1931. L’Ajuntament de Barcelona adquireix la Casa de Convalescència i l’Hospital de la Santa Creu i cedeix espais a l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.

1932. S’incorpora la bibliotecària Montserrat Cumellas.

1934. El compositor Robert Gerhard ocupa de forma interina el càrrec de bibliotecari.

1936. La Secció de Música, sota la direcció d’Anglès i Gerhard, coordina i assumeix la secretaria del Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (SIM) i del Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC). La Biblioteca de Catalunya comença la tasca de salvaguarda de documents i fons patrimonials que s’accentua amb l’esclat de la Guerra Civil. Higini Anglès es refugia a Alemanya per la seva condició d’eclesiàstic fins l’any 1939. Abans però té temps de recuperar el fons musical de la catedral de Barcelona[5], entre altres. El trasllat a la nova seu hospitalària coincideix amb la Guerra Civil.

1939. Robert Gerhard s’exilia arran de l’ocupació militar de Catalunya.

1939-1940. La Biblioteca de Catalunya canvia de seu. Deixa el Palau de la Generalitat i passa a ocupar l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu (ubicació actual). La Secció de Música s’instal·la a la Casa de Convalescència, al costat dels actuals jardins Mercè Rodoreda.

1941. Ingrés del quart arxiu personal ofert en donació: el fons Joaquim Pena.

1943. Creació de l’Instituto de Musicología del CSIC, amb Higini Anglès de director. S’insta·la a l’actual sala del Via Crucis que actualment acull el Museu Marès de la Biblioteca de Catalunya.

1948-1958. Higini Anglès, aleshores conservador, dirigeix la Secció de Música des de Roma, durant uns deu anys, en tant que president del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma. Es jubila el 1958.

1959. Incorporació del musicòleg Josep M. Llorens com a conservador i substitut d’Anglès.

1973. Josep M. Llorens deixa la plaça i amb ell s’extingeix la figura del conservador de la Secció de Música.

1975. Jubilació de Montserrat Cumellas.

1976. Comença la bibliotecària M. Josefa Martorell fins el 1979.

1979. Trasllat de la Secció a la seu actual, la sala Higini Anglès. Es calcula que es traslladen uns 30.000 documents de fons general de música[6].

 

Selecció de 5 manuscrits musicals

Selecció de manuscrits.1- M 1452. 2- M 791/19-21. 3- M 798/1. 4- M-Gra-68/1. 5- M-Pad-26

 

1980-1982. La Secció queda sense responsable titular.

1981. El Parlament de Catalunya aprova la Llei 3/1981 de biblioteques, atorgant a la Biblioteca de Catalunya la condició de biblioteca nacional, el que suposa rebre, conservar i difondre el dipòsit legal dels documents impresos a Catalunya.

1988. Comença a ingressar el dipòsit legal de la música impresa, emmagatzemat en unes dependències de la Universitat de Barcelona i reclamat per Joana Crespí, la responsable de la Secció de Música en aquell moment.

1990. El catàleg de la Biblioteca és accessible en línia.

1991. El dipòsit legal de la música impresa és accessible per primer cop des del catàleg en línia.

1993. El Parlament de Catalunya aprova la Llei 4/1993 del sistema bibliotecari, i la Llei 9/1993 sobre el patrimoni cultural català. El traspàs de l'Hemeroteca, la Fonoteca, el Material Menor i els serveis bibliogràfics nacionals a la Biblioteca implica la seva reestructuració en quatre grans unitats, entre elles, la Unitat Bibliogràfica en la que s’integra la Secció de Música, que ara centra la seva gestió en la música notada, col·leccions i fons personals.

2005. Incorporació dels fons del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, després del tancament definitiu del centre. Alguns dels fons incorporats són els de José Subirà, Enric Granados, Joan Llongueras, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera o Joan Comellas, entre d’altres.

2008. Implementació del format MARC 21, utilitzat per biblioteques de referència arreu del món i adoptat pel Répertoire Internationale de Sources Musicales (RISM). Aquest fet permet iniciar la catalogació dels manuscrits musicals i fons personals al catàleg general.

Imatges de tres espais que han acollit la Secció de Música de la BC al llarg dels anys

1- Biblioteca Central. Secció de Música, Sala Pedrell. Barcelona, [1940?]. Top.: Fons fotogràfic històric de la BC, A900 (inv. 6822). Estança situada a l’antiga Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, des dels anys 40 i fins al 1979. 2- Biblioteca Central. Sala d’exposicions permanents. Barcelona, [1943?]. Top.: Fons fotogràfic històric de la BC, A902 (inv. 6824). Estança de l’Instituto Español de Musicología a la Sala del Via Crucis de l’edifici de la Gardunya de l’antic Hospital. 3- Biblioteca de Catalunya. Sala Higini Anglès. Barcelona, 2017

.

DENOMINACIONS DIVERSES

La Biblioteca de Catalunya, i al seu torn la Secció de Música, ha sofert canvis onomàstics, encara visibles en fonts de referència on surt citada i que, en alguns casos, ha comportat certa confusió al ser identificades com a institucions diferents.

1917. Biblioteca de Catalunya. Departament de Música

1940. Biblioteca Central. Sección de Música  

1993. Biblioteca de Catalunya. Unitat Bibliogràfica. Secció de Música

 

RESPONSABLES AL CAPDAVANT 

Durant aquests més de cent anys, tan sols hi ha hagut quatre responsables, entre conservadors i caps. S’ha considerat oportú afegir també el bibliotecari Robert Gerhard, per la tasca realitzada i pel què ha representat la seva incorporació, i les bibliotecàries Montserrat Cumellas i M. Josefa Martorell, per ser al capdavant de la Secció en solitari durant les èpoques en que no van comptar amb el responsable-conservador del moment.    

1917-1958  -- Higini Anglès, musicòleg                             -- bibliotecari i conservador

1932-1975  -- Montserrat Cumellas, bibliotecària             -- bibliotecària

1934-1938  -- Robert Gerhard, compositor                      -- bibliotecari  i oficial primer

1959-1973  -- Josep M. Llorens, musicòleg                     -- conservador

1976-1979  -- M. Josefa Martorell, bibliotecària              -- bibliotecària

1983-2005  -- Joana Crespí, bibliotecària especialitzada  -- bibliotecària i cap

2005-          -- Rosa Montalt, bibliotecària especialitzada  -- bibliotecària i cap

 

Fotografies de cinc dels conservadors i caps de la Secció de Música de la BC

1- Higini Anglès, primer bibliotecari i primer conservador. 2- Robert Gerhard, tercer bibliotecari. 3- Josep M. Llorens, segon conservador. 4-Joana Crespí, cinquena bibliotecària i primera cap.

Els catàlegs i les signatures, entre d’altres temes, s’explicaran en una segona part. Us animem a fer-nos partícips dels vostres suggeriments i observacions; no cal dir que la Secció de Música és un reflex de l’estat de l’àmbit musical dins la societat actual. 

Mentrestant, continuem treballant per a vosaltres...

 

Rosa Montalt
Secció de Música 

 

Notes

[1] Museos artísticos municipales, 1906, entradas. Manuscrit. Topogràfic: M 2263.

[2] Felip Pedell. Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Palau de la Diputació, 1908-1909. 2 vols.

[3] Llibre de registre. Reserva de Música. Topogràfic: M 3709.

[4] Higini Anglès. Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1920.

[5] Segons nota manuscrita de mà d’Higini Anglès al llibre de registre de música, foli 97v, amb data de 30 d’abril de 1940: “Hay que notar para conocimiento de los estudiosos, que los números M 1469 hasta el M 1628, con música que perteneció a la Catedral de Barcelona, fueron donados a nuestra Biblioteca en abril 1940 por el Cabildo Catedralício en agradecimiento a nuestra Biblioteca por los servicios prestados a la Catedral y sus códices durante la época del 1936-1939”.

[6] Joana Crespí. “Els arxius musicals de la Biblioteca de Catalunya”. Dins: En torno al patrimonio musical en Cataluña: archivos familiares. Madrid: Ediciones de la Coria: Fundación Xavier de Salas: Biblioteca Nueva, 2001. (Cuadernos de trabajo; 5).

Comentaris

institució musical

Moltes gràcies per la notícia històrica que posa de relleu la tasca ingent de professionals i col·laboradors que vetlleu pel patrimoni i per la Música, en el marc d'una institució rellevant, nacional i centenària. També per poder resseguir la trajectòria i protagonistes dels qui ho feu possible. A l'espera del segon!