Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Richard Wagner a la Biblioteca de Catalunya


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Etiquetes



Richard Wagner a la Biblioteca de Catalunya

El passat 22 de maig va fer dos-cents anys del naixement del compositor Richard Wagner (Leipzig, 1813 – Venècia 1883). Amb motiu de l’efemèride, la Biblioteca de Catalunya presenta aquests dies l’exposició "Wagner col·leccionat per Joaquim Pena" on es mostren més de cent documents procedents del fons del musicògraf i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1883-1944). El 1901 Pena fou un dels fundadors -i el primer president- de l’Associació Wagneriana, i esdevingué l’impulsor cabdal del wagnerianisme barceloní. Dins del seu fons es poden trobar manuscrits i correspondència, monografies, partitures, fotografies, dibuixos i escenografies, publicacions periòdiques i programes de concert, en la seva majoria relacionats amb el gran mestre alemany.

 

pena_wagner

Joaquim Pena

017_retall_Wagner

Richard Wagner

 

Una carta de Richard Wagner

La Biblioteca de Catalunya disposa, però, de molts altres documents, col·leccions i fons relacionats amb Wagner que s’han anat adquirint des dels seus inicis. Un dels més significatius és una carta escrita pel compositor i adreçada a Karl Voltz, un dels seus agents i editors. En un document adjunt a la carta hi ha una anotació manuscrita de l’aleshores director de la Biblioteca, Jordi Rubió, en què es diu que l’autògraf havia estat ofert per F. Mayer, la muller del qual era descendent d'un dels agents de Wagner, Karl W. Batz.

   

ms_1752_f3-extret copia

Ms. 1752, f. 3

La carta està escrita a Bayreuth el 19 de desembre de 1875. Són dos fulls de paper lleugerament esgrogueït que amiden 285 x 220 mm, amb una taca d’humitat a la part central que no impedeix, però, la seva perfecta lectura. En el document, escrit a doble cara, Wagner es refereix a les seves relacions difícils amb Karl W. Batz, soci de Voltz, i als seus afers amb l’editorial d’Adolf Fürstner.

Es tracta d’una de les molt nombroses missives escrites per Wagner al llarg de la seva vida (se’n comptabilitzen més de 9000). La correspondència de Wagner va ser des de molt d’hora cobejada pels col·leccionistes; les cartes als seus agents es troben escampades, actualment, en diverses biblioteques europees (Munic, Zuric…) i americanes, i moltes van sortint regularment a subhasta arreu del món. L’edició completa del corpus epistolar wagnerià, empresa per la Universitat de Würzburg i prevista en 34 volums, permetrà conèixer millor la vida del compositor; probablement, la nostra carta hauria de ser publicada en el volum 27, dedicat a la correspondència de 1875.

_BNC0010_blog

Ms. 1752, f. 1

 

_BNC0013_blog

Ms. 1752, f. 2

 

Altra correspondència wagneriana

Dins del fons Pena trobem altres mostres de correspondència wagneriana, escrites pels seus familiars. S’hi conserva, per exemple, la carta autògrafa de la dona del compositor, Cosima Wagner, adreçada a l’Associació Wagneriana el 6 d’octubre de 1906 amb motiu de la traducció catalana de Lohengrin (es pot veure a l’exposició de la Biblioteca fins el 29 de juny). Hi trobem també un retrat en forma de targeta postal del seu fill, Siegfried Wagner, amb una anotació manuscrita adreçada al compositor i director d’orquestra català Joan Lamote de Grignon en què tracta de coneixences comuns.

La traducció al castellà de les cartes wagnerianes conservades a la Biblioteca va ser publicada per Jordi Mota i Maria Infiesta a la revista de l’Associació Wagneriana (“Correspondencia de Wagner en España”, Wagneriana núm. 4, (1991)).

Compositors catalans wagnerians

Si bé el conjunt de manuscrits autògrafs de la família Wagner és significatiu per la seva raresa a Catalunya, també caldria tenir en compte el gran bloc conformat pels documents relacionats amb tots aquells compositors catalans considerats wagnerians, influïts o seduïts d’alguna manera per l’estètica del compositor alemany. La Biblioteca de Catalunya conserva els fons de la majoria d’aquests compositors: Josep Garcia Robles (1835-1910), Felip Pedrell (1841-1922), Claudi Martínez Imbert (1845-1919), Isaac Albéniz (1860-1909), Enric Morera (1865-1942), Amadeu Vives (1871-1932), Joan Lamote de Grignon (1872-1949), Jaume Pahissa (1880-1969), Joan Manén (1883-1971), Antoni Massana (1890-1966), Joan Altisent (1891-1971) o Eduard Toldrà (1895-1962).

Per acabar, no podem oblidar els nombrosíssims materials gràfics, sonors i audiovisuals conservats a la Biblioteca que donen imatge i veu a Richard Wagner gràcies a creadors com Adrià Gual o intèrprets com el tenor Francesc Viñas, de qui se celebra enguany el 150è aniversari del naixement. Wagner, un veritable fenomen, ha estat present en el catàleg de la Biblioteca des dels seus inicis, i continuarà essent-hi en les diverses i noves formes d’expressió.

 

Anna Gudayol
Rosa Montalt
Biblioteca de Catalunya

Comentaris