Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / "Tota la casa, tot lo dia, és un tosir seguit, seguit"


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



"Tota la casa, tot lo dia, és un tosir seguit, seguit"

Al fons de l’Arxiu Joan Maragall, dins d’un arxivador on es conserva documentació personal de l’esposa del poeta, Clara Noble, i de la seva filla primogènita, Helena Maragall, hi ha una llibreta enquadernada en pell marró que conté el que sembla una còpia autògrafa de Clara de dietaris perduts de Maragall, amb anotacions que van del vint-i-set de desembre de 1891, data en què es van casar, fins el vint-i-sis de novembre de 1911, quatre dies abans que s’allités, ja malalt. Inclou també les anotacions del quadern de vellut vermell que Clara li va regalar i on va brodar el nom “Juan”, en què el poeta va consignar els principals esdeveniments familiars de 1891 a 1911.

Coberta oberta de pell marró repussada, amb floró i orla

Coberta de pell marró repussada, amb floró i orla, top: mrgll-Arx I/7/2, 1

 

Al llarg dels 51 fulls escrits, es poden llegir anotacions de tota mena sobre la seva quotidianitat: el naixement dels fills, la mort de parents o amics, els casaments, les malalties, els trasllats per l’estiueig, les excursions, el temps, els articles que escriu, les lectures, cartes o trobades amb amics, els fets socials més destacables...

Per exemple, s’hi pot llegir, amb transcripció diplomàtica:

9 de novembre de 1893
«Bomba explosiva en el Liceo al ir à empezar el terzetto de Guglielmo Tell. Estábamos con mis padres y hermanas en el palco nº 7».

Agost de 1895
«Verano en San Juan. Excursión a Nuria con Pep Soler. (“Goig de la Mare de Deu de Núria”)». 

5 de maig de 1899
« (Cuarts d’una de la matinada). Mort el meu Pare».

1 de juliol de 1904
«Estiu à Blanes fins à 15 Setembre (Jo à Cauterets de 18 Juliol à 10 Agost) ».

1906
«Últims maig publico Enllá».

5 de febrer de 1906
«Cartes, visites, diligencies».

3 d’abril de 1906
«Park Guell y Principal».

14 de març de 1907
«Pau y trevall».

24 d’abril de 1907
«Carta á Unamuno».

11 de novembre de 1907
«Clara al llit per estat gàstrich».

15 de desembre de 1908
«Humitats à casa».

13 de setembre de 1909
«Fusellament de Ferrer».

27 de gener de 1911
«A les 8 ¾ del vespre neix el 13è fill que es batejat Jordi, padrins Comas y Josepa Munt».

Pel que fa en concret a les malalties, hi ha diverses referències, però la que vull destacar és la que es descriu en les anotacions del 29 de setembre al 8 d’octubre de 1910.

En aquelles dates ja havien nascut dotze dels tretze fills de Maragall i Clara: Helena (1893), Maria (1894), Eulàlia (1896), Clara i Anna (1899), Josep (1900), Joan Anton (1902), Ernest (1903), Guillem (1905), Raimon (1906), Elvira (1907) i Gabriel (1909). Només faltava en Jordi, que no va néixer fins el gener de 1911.

El dia 29 Maragall anota «Tos ferina general y entra el Dr Badia». La tos ferina o catarro, com s’ha normalitzat actualment i com defineix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és una «malaltia infecciosa i molt contagiosa, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per violents accessos de tos convulsiva, que afecta sobretot els infants».

A can Maragall van passar uns dies amb la canalla ben malalta, però el poeta s’ho va prendre amb resignació i una mica d’humor, i va consignar tot el procés de la manera següent:

«1910
Octubre

2
 Festa en pau....relativa per la tos.
 Tussen de nit, tussen de dia.

3
 No hi  ha repos, no val dormir.

4
 Tussen l’Helena y la Maria
 la Eulalia mes cop de tusir.

5
 Tussen les dues bessonetes.
 Tus el Josep, tus el Toton.
 
 6
 L’Ernest també fa tussidetes.
 Tus el Guillem tus el Raymond.

7
 Tus l’Elvira y s’enrabia
 y mes que tots el mes petit.

8
 Tota la casa, tot lo dia.
 Es un tosir seguit seguit».

Dues pàgines manuscrites per Joan Maragall

Pàgines 46-47, top: mrgll-Arx I/7/2, 1

Finalment, tots els malalts es van guarir i la «pau y trevall» que tantes vegades Maragall anota en els seus dietaris van retornar a la casa.

 Esther Vilar
 Arxiu Joan Maragall

Comentaris

Mort de Maragall

Segons el seu fill Gabriel, que el 1988 publica el "Joan Maragall : esbós biogràfic", sembla que va agafar una malaltia infecciosa que els metges van diagnosticar com a Brucel·losi o Febre de Malta, encara que la febre no es va presentar fins als darrers dies. El poeta s’havia enllitat el 30 de novembre de 1911 i va morir el 20 de desembre, amb 51 anys.

microbis

premonitòria, aquesta relació del poeta
amb els microorganismes patògens.

és veritat que una infecció bacteriana
(causada per Brucella, Listeria, Yersinia...)
contreta a partir d'una llet no esterilitzada
li va causar la mort?

han passat més de cent anys,
ja no hi ha vaqueries a la ciutat,
però un coi de microbi, amb un polsim d'RNA,
porta tota la humanitat de corcoll...

Estossegant

Moltes gràcies per l'aportació.

Tota la casa, tot lo dia

La frase, amb algunes variacions és molt adequada a la situació de confinament: Tots a casa, tot el dia.
Molt oportú l'article Esther

Com pesa l'ortografia...

Pau y trevall. Ara!

Poesia qüotidiana

La poesia també és el do d'expressar amb bellesa els fets de la vida quotidiana

'Pau y treball' serà el nou 'Salut i feina'

Ja està dit!

Clara i família

Fer un estudi de casos i la història de la vida quotidiana són bàsics per a poder conèixer com es vivia en una altra època i per a veure com eren els nostres avantpassats i la nostra societat. Aquestes dades, a més d'oportunes són molt interessants, tan íntimes i familiars com són. Quants més secrets i misteris que deu contenir! Felicitats i gràcies per compartir-ho!

Entranyable i interessant

Entranyable i interessant. Molt escaient en una època com aquesta en què tots estem fent el nostre "diari de confinament" a través de les xarxes socials. Maragall amb molt més d'humor i trascendència, no cal dir-ho.

Pau i trevall

Una anècdota molt curiosa i adient als moments que estem vivint. Tant de bo "la pau i el trevall" tornin ben aviat per a tots!