Menú superior





Estàs a: Inici / Visita'ns / Exposicions / Josep Carner, de príncep a mite




Josep Carner, de príncep a mite

Josep Carner, de príncep a mite

Data inici: 01/10/2013 Data final: 31/10/2013

Lloc: Sala d'Exposicions

Horari: De dimarts a divendres, d'11 a 15 h i de 17 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 14 h.

Comissaris: Anna Gudayol, cap de Manuscrits
Jaume Clarà, cap de Col·leccions Generals

Web de l'exposició

El 9 de febrer de 1884 neix, a l’eixample barceloní, Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970). Fill únic del periodista i home de lletres Sebastià Carner, destaca des de ben jove pel domini absolut del llenguatge poètic –i de la llengua, ras i curt– i pel seu carisma, factors que el duran ben aviat a ser considerat pels seus coetanis com a «príncep» de la poesia catalana. Allunyat del país des de 1921, inicialment per la carrera consular i després per l’exili, per a les generacions de la postguerra Carner esdevé, més que una presència poètica, un mite llunyà, admirat pel seu mestratge poètic i pel capteniment polític. Tant és així que, cap al final de la seva vida, se’l presenta com a candidat al Premi Nobel.

L’extraordinària obra poètica de Carner ha fet que, sovint, altres aspectes de la seva producció passessin més desapercebuts. Tanmateix, no cal oblidar que Carner s’estrena –als dotze anys!– amb un article sobre les endevinalles, i que la seva primera obra editada és una peça teatral, Al vapor. Les col·laboracions periodístiques, amb una prosa caracteritzada per la ironia i l’anàlisi sagaç, són una pràctica iniciada a Barcelona que l’acompanyarà en les destinacions consulars i, amb menor dedicació, en l’exili belga. Una època, aquesta darrera, en què també compondrà algunes obres teatrals de reflexiva maduresa.
Poc temps després de la mort de Josep Carner, la seva vídua, la professora i crítica literària Émilie Noulet (Auderghem, Bèlgica, 1892-Koksijde, 1978), ofereix els papers personals i literaris del poeta a l’Institut d’Estudis Catalans. Després de diverses vicissituds, el fons és dipositat a la Biblioteca de Catalunya la tardor de 1995, on des d’aleshores es troba a disposició dels estudiosos. Altra documentació carneriana, procedent dels papers i biblioteques d’amics i coneguts de Carner –entre aquests els dels poetes Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) i Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), el músic Josep Valls (Barcelona, 1904-L’Havre, 1999) i l’editor i factòtum cultural Joan Estelrich (Felanitx, 1896-París, 1958)–, s’ha anat incorporant a la Biblioteca en els darrers anys.
L’exposició presenta una tria de documents, conservats a la Biblioteca de Catalunya, relacionats amb l’obra de Josep Carner i amb la seva trajectòria personal.
Quan ha estat possible, s’han acompanyat les edicions dels seus llibres amb altres documents relacionats –esborranys, proves d’impremta, correspondència, musicacions, programes...– que ajuden a explicar el procés de creació i de recepció de la seva obra. Es pretén així contribuir a donar a conèixer la trajectòria de qui, d’incipient «príncep», es va convertir en un «mite».

Tríptic

Exposició virtual

Cartell

Presentació dels comissaris

Tornar