Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Aribau, un clàssic català que mai no va pensar ser-ho


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Aribau, un clàssic català que mai no va pensar ser-ho

El 27 de setembre de 1862 moria a Barcelona Bonaventura Carles Aribau, un home polifacètic. De formació essencialment tècnica, i molt interessat pels avenços científics, treballà per a diferents entitats privades abans de dedicar-se a l’administració pública de l’estat, on adquirí fama de competència i d’honestedat. Al llarg de la seva vida, Aribau alternà els diferents càrrecs professionals amb una abundosa activitat periodística i literària: i és precisament per aquesta faceta que el recordem encara avui.

Aribau havia conreat des de jove la poesia, majoritàriament de circumstàncies i en castellà. A finals de 1832, mentre treballava a Madrid com a secretari del banquer i empresari Gaspar de Remisa, se li demanà que participés en un recull poètic que s’havia d’oferir al seu patró el dia de Reis; el seu poema havia de ser escrit en català. Aribau compongué una peça d’un romanticisme abrandat, plena d’enyor per la terra nadiua i per la seva llengua -que volia enllaçar amb la dels antics trobadors-, i que començava “Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau...”. Havia nascut La pàtria.

Ms. 923. Aribau, Bonaventura Carles. Oda a la pàtria

Ms. 923. Bonaventura Carles Aribau. Oda a la pàtria

 

Ms. 923. Aribau, Bonaventura Carles. Oda a la pàtria

Ms. 923. Bonaventura Carles Aribau. Oda a la pàtria

 

Aribau envià el poema a un bon company, l’arquitecte i dramaturg Francesc Renart i Arús, més entès que ell en “lletres” catalanes, per tal que hi fes les esmenes que considerés necessàries. Li demanava igualment que el fes estampar pel seu comú amic Antoni Bergnes de las Casas, ja que la seva intenció, sens dubte, era oferir el poema bellament imprès, en un d’aquells magnífics fulls orlats característics de la impremta vuitcentista. No s’ha conservat cap còpia d’aquesta impressió, però sí l’original manuscrit amb les esmenes de Renart, juntament amb la carta en què Aribau remetia l’obra al seu col·lega. L’autògraf ingressà a la Biblioteca per donatiu de la família Conill-Montobbio, que el 1923 lliurava a la Biblioteca de Catalunya el fons dels seus avantpassats, els Renart. Alguns anys més tard hi entrarien un conjunt de cartes adreçades a Ignasi Santponts sobre un projecte de traducció de Walter Scott, i en els anys setanta la correspondència amb un altre dels seus amics i valedors, Fèlix Torres Amat.

Ms. 923. Cartes de Bonaventura Carles Aribau a Francesc Renart Arús, Madrid, 10 de novembre de 1832-Barcelona, 3 de juliol de 1833

Cartes de Bonaventura Carles Aribau a Francesc Renart Arús (Madrid, 10 de novembre de 1832-Barcelona, 3 de juliol de 1833)

La primera edició coneguda de La Pàtria fou la del periòdic El Vapor del 24 d’agost de 1833, i la segona la de Fèlix Torres Amat a les seves Memorias el 1836; a partir d’aquí el poema fou reprès en diverses ocasions al llarg del segle XIX, amb un èxit sempre creixent. El poema –que Rubió i Ors cità el 1839 com a “Oda a la pàtria”, nom amb què va ser conegut habitualment–ha estat considerat per molts, des d’aleshores, com l’iniciador de la Renaixença literària catalana. Poc es pensava Aribau, quan el va escriure, la glòria que li duria aquell breu encàrrec...

El Vapor (24 agost 1833)

El Vapor (24 d’agost de 1833)

 

Anna Gudayol
Secció de Manuscrits

Comentaris

Moltes gràcies per l'aclariment

Us agraeixo l'aclariment en relació a la data així com les dades que aporteu al respecte.

Aribau morí el 27 de setembre de 1862

“La data de la mort d'Aribau consta a les notes necrològiques del "Diario de Barcelona" (28 i 29 de setembre) i "El Telégrafo" (27 setembre, tarda, i 28), i a l'esquela inserida per la família a "La Corona" (27 setembre, tarda). També a la “La última enfermedad de Aribau”, de Carlos Ronquillo (“La Corona”, 28 de novembre), etc. L'error persistent d'atribuir-la al 17 de setembre (el "Diario de Barcelona" d'aquest dia deia que l'havien viaticat el 16) deu arrancar de l'article de Josep Coll i Vehí publicat al "Diario de Barcelona" el 9 d'octubre (llegir al manuscrit, el tipògraf, un 1 per un 2 no és cosa estranya), d'on devia passar, per exemple, a "Las calles de Barcelona", de Víctor Balaguer, una obra molt consultada, i a altres obres de tipus enciclopèdic.”

Un petit error de dates

Molt interessant l'apunt, però una petita correcció: Aribau va morir el 17 de setembre del 1862.