Miquel Querol (1912-2002)

Nascut a Ulldecona ara fa cent anys, Miquel Querol va rebre una sòlida formació humanística i musical, en bona part marcada per la seva estada al monestir de Montserrat on va estudiar Humanitats, Filosofia, Teologia i Música, des del 1926 fins al 1936. A l'inici de la Guerra Civil va ser empresonat i tancat a un vaixell ancorat al port de Tarragona; tres mesos més tard, l’octubre de 1936, va ser alliberat a canvi de dirigir gratuïtament la Banda de Música i l’Orfeó d’Ulldecona.

Després d’un periple que el va portar per Barcelona, Saragossa i de nou a Ulldecona, el 1946 Higini Anglès, assessorat per Jordi Rubió, Tomàs Carreras i Artau i José Subirá, li va oferir la plaça de col·laborador i secretari de l’Instituto Español de Musicología (actualment Institució Milà i Fontanals) del CSIC. Amb la mort d’Anglès, el desembre de 1969, la direcció de l’Instituto va passar a mans de Miquel Querol, càrrec que va exercir durant dotze anys i que va compaginar amb una llarga llista de nomenaments i reconeixements: president de la Societat Catalana de Musicologia, president del comitè espanyol del RISM, membre del praesidium de la Societat Internacional de Musicologia, professor de paleografia musical, Premio Nacional de Música (1985), Creu de Sant Jordi (1997)... només per citar-ne alguns.

Miquel Querol va mantenir sempre vincles d’amistat i col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya; molt possiblement, l’origen d’aquests lligams es troba en la relació acadèmica i professional que varen tenir Querol i Mn. Anglès, responsable de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.

L’any 2006, per voluntat expressa del musicòleg i compositor, la Sra. Alicia Muñiz, vídua de Querol, va donar a la Biblioteca de Catalunya unes 400 partitures manuscrites, en alguns casos acompanyades de particel·les, una desena de manuscrits, mecanoscrits i també unes 40 partitures i particel·les impreses. Va treballar diversos gèneres i formes musicals: misses, motets, himnes cristians marians, goigs, música instrumental, música vocal -destacant musicacions de poetes reconeguts com J. Verdaguer-, música per a piano, música per a orgue, així com espirituals negres i altra música popular.

Curós amb els seus papers, acostumava a signar i datar les partitures i, moltes vegades, hi afegia comentaris sobre la seva estrena, anècdotes, intèrprets, localitzacions, etc.

Partitura manuscrita de la Sonata per a viola i piano de Miquel Querol. Barcelona, 1952

 

Miquel Querol va ser i és conegut principalment per la seva vessant musicològica i no tant per la compositiva, sovint oblidada; així doncs, aquest fons ens ofereix una bona oportunitat per conèixer les seves obres de creació i redescobrir-lo com a compositor, el seu primer vessant en l’àmbit musical.

 

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Comentaris

Querol professor

Entre altres coses Querol va ser el primer professor d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona. Jo el vaig tenir quan estudiava la carrera, els anys seixanta. Era una curiosa barreja de savi i rústec, filòsof i naif.

Miquel Querol

Molt interessant. Poc a poc anem coneixent el importants fons musicals que es guarden a la BC