Amb esperit olímpic! Revistes esportives a Catalunya: dels inicis a la Barcelona del 92

Cartell exposició "Amb esperit olímpic"

Data inici: 27/02/2024 Data final: 02/04/2024

Lloc: Espai Zero

Horari: De dilluns a divendres de 9 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h.

Comissariat: Pepa Bagaria
Vanessa Torres

Tríptic   Vídeo

Preparats, llestos... ja! - Documents

Els esportius anys vint - Documents

El blau guanya al grana - Documents

Què es deia i què es llegia - Documents

“El Don” de l’oportunitat... - Documents

L’esport és un sidral - Documents

“À la ville de...” - Documents

Entre juliol i agost d’enguany se celebraran a París els trenta-tresens Jocs Olímpics de l’era moderna. Fa cent anys, el 1924, la mateixa ciutat fou l’amfitriona de la vuitena edició. Aquell any Barcelona també presentà la seva primera candidatura, però no aconseguí ser escollida. No ho seria fins al cinquè intent, en els Jocs de 1992 que tots recordem. Curiosament, també aquesta vegada s’havia enfrontat a la candidatura parisenca.

L’afició i la pràctica de l’esport a Catalunya havia anat evolucionant des de finals del segle XIX, primer entre les classes benestants, per anar a poc a poc estenent-se a les més populars. En el seu desenvolupament i consolidació hi van influir en un primer moment la fundació de clubs representatius de diverses disciplines com l’equitació, el ciclisme, l’automobilisme, l’atletisme, el futbol o l’excursionisme. Aquestes noves entitats, que s’anaren creant al voltant d’un esport concret, començaren a editar també els seus propis butlletins per a poder informar els socis i aficionats.
Però el revulsiu necessari per a fer créixer l’interès, estendre la pràctica i fomentar la passió per l’esport, va ser el naixement de la premsa i les revistes d’informació exclusivament esportiva. També la majoria dels diaris d’informació general hi van incloure una secció que en molts casos es convertiria en suplements amb entitat pròpia.
Amb la finalitat de defensar i regular aquest nou tipus de periodisme, el 1911 es fundava a Barcelona el Sindicat de Periodistes Esportius, que ajudà a difondre l’esperit olímpic i recolzà la candidatura de 1924.
A principis de la dècada dels anys vint, va aparèixer també un altre tipus de premsa, amb la mateixa finalitat però amb un to ben diferent: la premsa humorística-esportiva. 
Els anys previs als Jocs Olímpics i durant el 1992, diverses publicacions van voler cobrir els esdeveniments. Des de seccions a diaris o suplements especials a revistes dedicades a l’olimpisme. Fins i tot s’edità un diari exclusivament durant els dies de la celebració.
Força han estat els títols apareguts al llarg del temps amb més o menys fortuna, essent un reflex de la societat en cada moment. Entre tots, destaca especialment El Mundo Deportivo. Començà a publicar-se el 1906 i actualment es continua editant, el que la converteix en la publicació periòdica esportiva de més llarga durada de Catalunya i la segona més antiga del món.
La Biblioteca de Catalunya conserva moltes d’aquestes capçaleres, d’algunes només uns números, d’altres la col·lecció completa. Hem seleccionat per a aquesta exposició una petita mostra. La competició ha estat dura i només unes poques han pogut classificar-se per a la final. Però totes i cadascuna d’elles ha contribuït amb el seu esforç i entusiasme a la difusió i la consolidació de l’esport en el nostre país.

Tornar