Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 119

El dia 28 d'agost de 1871, en vigílies de la primera vinguda a Barcelona del rei Amadeu I, El Telégafo tornà a ésser prohibit. L'endemà mateix sortia, sense donar explicacions, i dient que es farien càrrec de les subscripcions del diari suspès, amb el nou títol de La Imprenta. Canvià, això sí, d'impremta -ara el tiraven a la casa Ramírez, del carrer d'Escudellers-, i la redacció s'instal·là amb l'administració, al número 7 de la Plaça Reial. La direcció de La Imprenta, com la de El Telégrafo, era compartida per Manuel Patxot i Manuel de Lasarte, i entres els redactors figuraven josep Laribal, Lluís Carreras, Robert Robert, Josep Patxot, germà del director, Joan B. Fauró i Josep Coroleu. També figurà entre els redactors de La Imprenta Eusebi Pascual i Casas, que havia de fundar i dirigir, més endavant, La Publicidad. El nou diari, es declarava republicà, i la publicació per La Imprenta, en l'edició matutina del 27 de febrer de 1875, d'un telegrama de Madrid en el qual es deia que el govern havia pres mesures preventives, bastà perquè el governador civil, don Cástor Ibañez de Aldecoa, imposés una suspensió de quinze dies al diari. Aquest ja sabia el sistema: canviar de nom.