You are at: Home / BC Blog


Right menu

Mo Tu We Th Fr Sa Su
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Tags



BC Blog

“La ciencia pedagògica reclama que s’instruheixi als noys en la llengua que coneixen”.
Patronat de la Ensenyansa catalana: llista general d'associats

El 20 d’octubre del 1912 se celebrà a Tarragona la darrera assemblea d’Unió Catalanista, on es prengué la decisió de refundar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

L’Associació fou una entitat privada, fundada el 22 de desembre de 1898 per Francesc Flos i Calcat, en el marc de la Unió Catalanista. El seu objectiu era fomentar l’ensenyament en català i el desenvolupament de l’escola catalana. Entre 1899 i 1912, tot i que va anar funcionant, tenia pocs socis i el seu creixement era molt lent. No fou fins al 1912 que hom decidí donar-li un nou impuls.

Des de finals del segle XIX havien anat sorgint iniciatives i projectes per constituir escoles adaptades a les necessitats del país, tant pel que fa a la llengua com per les matèries que s’hi impartien. Una d’aquestes iniciatives fou el Patronat de la Ensenyansa Catalana, fundat el 1887, precursor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Entre 1897 i 1914 el Patronat va recollir un bon nombre de signatures que demanaven l’ensenyament en català. L’àlbum de signatures, il·lustrat pel cal·lígraf Flos fou lliurat el 26 de maig de 1914 a Prat de la Riba, per a ser arxivat a l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les signatures destaquen personalitats catalanes de tots els àmbits, com Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Narcís Oller, Antoni Bulbena, Francesc Carreras Candi, Bonaventura Bassegoda, Lluís Millet, Lluís Domènech i Muntaner, etc.

Patronat de la Ensenyansa catalana [Manuscrit] : llista general d'associats. Barcelona, 1897-1914

Patronat de la Ensenyansa catalana [Manuscrit] : llista general d'associats. Barcelona, 1897-1914. Ms. 346

Entre les tasques que desenvolupà l’Associació al llarg de la seva història destaquen la concessió de beques, les subvencions a iniciatives a favor de la llengua catalana, l’organització de colònies escolars, la creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia i història de Catalunya; la creació de biblioteques escolars, etc. Potser la seva obra més rellevant va ser l’edició de llibres escolars catalans i la millora del material docent. Entre les seves publicacions destaquen: Geografia elemental de Catalunya, de Pere Blasi, Història de Catalunya: primeres lectures, de Ferran Soldevila; Introducció a la gramàtica, d’Alexandre Galí; Lliçons d’aritmètica de Concepció Vandellòs; Lliçons de gramàtica d’Alexandre Galí; Sil·labari català de Pau Romeva, Cartipàs català: mètode d’escriptura vertical, també de Pau Romeva amb dibuixos de Josep Obiols, etc.

La Biblioteca conserva entre els seus fons, a més de les diferents edicions dels llibres de text i altres publicacions de l’Associació, un seguit de documents que permeten seguir la seva història i evolució.

Entre els documents destacaríem, pel que tenen de peces úniques, els dibuixos originals que Josep Obiols va fer per a l’obra Lectures d’infants, de Maria Assumpció Pascual, en ploma i tinta xinesa; i l’àlbum de signatures descrit més amunt. Ambdues peces van ser donades a la Biblioteca per l’Institut d’Estudis Catalans.

La síndria / Josep Obiols. [1930?]

La síndria / Josep Obiols. [1930?]

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Com cada any el Carnestoltes ha arribat. Entre el seu valuosíssim fons la Biblioteca de Catalunya custodia molts documents relacionats amb aquesta temàtica, que ens poden ajudar a endinsar-nos en la història i veure com es vivia aquesta festa fa anys. 

Al llibre de J. A. Clavé El carnaval en Barcelona en 1860 se’ns diu que “avui és un dels més notables, però fa només cinc anys era un dels més frívols i, si se vol, repugnant”. Haurem de continuar llegint les 186 pàgines següents per esbrinar quines eren les “quisicosazas” que feien els barcelonins abans i després de 1860.

Ja se sap que el Carnestoltes és temps de disbauxa. Un Fullet Bonsoms (F. Bon. 12410) de 1684 el prohibeix per evitar mals majors: Ara ojats totom generalment queus notifican y fan á saber de part del... senyor Alexandro duch y princep de Bournonville... que com per los grans inconvenients y de serveys que se seguian à Nostre Senyor Deu y al benefici publich en los anys passats al temps de las carnastoltas, ocasionats dels abusos y desordes de las mascaras y balls... Sa Magestat... tinga manat y ordenat à Sa Excellencia... que se prohibissen ditas mascaras, disfraços y balls tant de dia com de nits ...

Però a banda de prohibicions, els balls de màscares i disfresses han estat molt nombrosos a casa nostra, com ho exemplifica aquest cartell del Círculo Artístico. També ha servit d’inspiració per vinyetes humorístiques com les de la revista Cu-Cut de març de 1905 i de febrer de 1905.

I per als que busqueu una mica d’inspiració, podeu consultar la revista D’Ací i d’Allà de març de 1924 i de febrer de 1923.

Però també, com cada any, el Carnestoltes mor i ens deixa aquest testament per poder resistir millor èpoques menys frívoles.

Com es pot veure al peu de pàgina, el testament correspon a un romanç de Vilanova i la Geltrú, població que compta amb gran tradició en la celebració dels carnestoltes, fins i tot està considerada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquí teniu dues mostres de la celebració a Vilanova, la primera extreta de la Veu de Catalunya de febrer de 1929, i la segona del Destino de febrer de 1978.

 

Dibuix de David Santsalvador realitzat durant l'any 1936

Salomé Cerezuela i Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents



Avui s’inaugura a Terrassa l’exposició: ROSER CAPDEVILA. Unes bèsties molt poc animals  comissariada per Anna Batet que presenta una selecció de dibuixos originals de la Roser Capdevila. Actualment aquests dibuixos formen part del fons de la Biblioteca de Catalunya.

La il·lustradora Roser Capdevila -reconeguda internacionalment per les tres bessones creades el 1983- va donar a la BC els dibuixos originals per a la publicació dels seus llibres. L’autora va fer aquest donatiu el mes de març de 2011 amb l’objectiu que aquesta obra sigui conservada i posada a l’abast dels investigadors. Es tracta de 136 carpetes que contenen un total de 2.300 dibuixos  realitzats entre els anys 1989 i 2003, on la tècnica principal és el dibuix a tinta acolorit amb anilines, i en alguns casos també hi ha les maquetes.

Història musical de Palmira

 

Història Musical de la Palmira. 1995

Roser Capdevila i Valls va néixer a Barcelona el 23 de gener de 1939. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i des del 1980 es dedica a la il·lustració de llibres infantils i juvenils. D’entre les seves creacions es poden destacar: La Rosa de Sant Jordi, que durant tres anys va rebre el premi al llibre més venut; Sol i lluna, Premi Serra d'Or i La Cosidora, finalista del premi Apel·les Mestres, així com els originals dels llibres publicats a la editorial Gakken de Japó  i Hachette i Bayard de París. 

El llegat de la Roser Capdevila a la Biblioteca de Catalunya enriqueix enormement la seva col·lecció. Aquesta obra, ja catalogada i accessible als investigadors, s’ha prestat a través del servei de préstec per a exposicions, amb la finalitat de contribuir en la difusió d’aquest llegat cultural.   

L’exposició es podrà veure al Centre  Cultural Unnim de Terrassa del 19 de gener al 18 de març de 2012. No us la perdeu! http://www.fundacioct.es/exposiciones_detall.php?lse=1&id=1

 

Lourdes Martín
Servei d’Accés i Obtenció de Documents