BC Blog
El 2012 arrenca amb força per a Joaquim Malats. El passat dilluns 5 de març, van coincidir a la Biblioteca de Catalunya la presentació de l’Associació Musical Joaquim Malats, l’exposició de l’edició de l’obra integral de Malats per l’editorial Boileau i l’homenatge amb motiu del centenari de la seva mort.
Vam poder escoltar quatre peces d’aquest pianista i compositor: La morena cubana, Suite pour piano, Impresiones de España i, per acabar, Trio en Sib Major. Un tastet que van oferir Nataliya Borysyuk, Svetlana Tovstukha i Melani Mestre, reconeguts integrants del Granados Piano Trio, que s’han llançat a interpretar compositors catalans, una tasca difícil, lloable i compromesa, que exigeix una assegurança a tot risc.
I se’n van sortir, amb l’acompanyament d’instruments impressionants -un violí Amati, un violoncel Marianus Petz i, el piano Pleyel de Granados-, l’entusiasme de la família Malats, els admiradors de les edicions acurades de Boileau, els incondicionals i els amants dels concerts en família, que no familiars.
La Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya ens aporta vetllades privilegiades, concerts íntims i sonoritats vellutades, sense estridències, com els concerts als palauets del segle XVIII o com les vetllades musicals a les cases burgeses dels segles XIX i XX.
Partitures impreses, enregistraments sonors, correspondència, manuscrits, fotografies, programes... tot un conjunt d’empremtes de Malalts que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. El Granados Piano Trio ens va permetre gaudir del Malats viu, de la seva música, Boileau ens assegura la possibilitat de tornar-lo a escoltar, i la Biblioteca de preservar-lo per a la memòria col·lectiva. Durant el concert, lluïa la imatge en blanc i negre del compositor Joaquim Malats, amb posat seriós, reflexiu, però sense deixar de moure els bigotis.
Rosa Montalt
Secció de Música
Joaquim Malats. Biblioteca de Catalunya
Aquest 2012, any electritzant i carregat d’intensitat, ens aboca plenament a la voràgine de celebracions d’aniversaris musicals: centenari dels naixements de Xavier Montsalvatge (1912-2002) i de Miquel Querol (1912-2002), centenari de la mort de Joaquim Malats (1872-1912), 50è aniversari de les morts d’Eduard Toldrà (1895-1962) i Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), 25è aniversari de les morts de Frederic Mompou (1893-1987) i Manuel Blancafort (1897-1987).
No cal dir que aquest grup de compositors és reconegut i molt estimat per la Biblioteca. Primer, perquè és inqüestionable el seu paper dins la història de la música catalana. Segon, perquè, majoritàriament, ja fos personalment o a través de familiars o hereus, van dipositar-hi els seus fons i arxius personals amb confiança plena vers la institució que els acollia.
Així, el fons Frederic Mompou va arribar de la mà de Carme Bravo, la seva vídua, després de la mort del compositor, l’any 1997. El de Manuel Blancafort ingressà el 2000, donatiu de la família. El 2005 va començar un seguit d’incorporacions en diversos lliuraments del fons Eduard Toldrà. Continuem amb el mateix any 2005, quan s’incorporen els materials del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya a la Biblioteca de Catalunya. Ingressava d’aquesta manera el fons de Joan i Ricard Lamote de Grignon, encara ara en clau de dipòsit. A l’any següent, el 2006, la Sra. Alícia Muñiz, vídua del musicòleg i compositor Miquel Querol, complint amb la voluntat del seu marit, oferí en donació la seva obra de creació.
M 4888/3. Manuel Blancafort. Les ombres perennes.
La Biblioteca de Catalunya ha celebrat altres efemèrides relacionades amb alguns d’aquests compositors: les exposicions commemoratives de Mompou (1988 i 1997), l’acte de presentació de l’arxiu personal de Blancafort amb una exposició (2003), i el concert amb motiu de la recepció de les partitures originals de Miquel Querol (2008), per citar-ne algunes.
És una ocasió perfecta per continuar homenatjant-los. I a cop d’ull, les programacions de concerts i actes diversos per aquest any d’aniversaris mostren una mobilització generada i, per fi, acordada, lloable i engrescadora.
Ara bé, la societat, en general, no es pot conformar amb el que coneix. Passen els anys i continuen inèrcies malaltisses: les mateixes obres, les mateixes fotografies, les mateixes dades.
Si es vol honorar de veritat els creadors, s’ha d’acomplir la seva voluntat i la dels seus hereus: que els fons siguin investigats i difosos. Van posar a l’abast de tothom la seva obra, els seus papers i les seves gravacions no només per a la seva salvaguarda. Cal exprimir les possibilitats que ofereix la Biblioteca per aportar noves imatges, nous escrits, noves idees. Tot un conjunt de documents il·lustratius per a exposicions, programes de concerts, cartells, edicions i enregistraments, que ofereixen un ventall de creacions, vivències i curiositats úniques.
Posats a commemorar doncs, celebrem la incorporació dels fons a la Biblioteca de Catalunya i tot el que comporta la seva arribada. És el nostre homenatge particular:
Mompou: 15 anys
Blancafort: 12 anys
Lamote de Grignon: 7 anys
Querol: 7 anys
Toldrà: 6 anys
... i els que desitgem celebrar en un futur pròxim.
Rosa Montalt
Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya