You are at: Home / BC Blog


Right menu

Mo Tu We Th Fr Sa Su
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Tags



BC Blog

A la Biblioteca de Catalunya es guarden 190 pergamins relatius al monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt i al territori del seu domini, és a dir, Terrassa, Matadepera i altres llocs del Vallès. La major part d’aquests pergamins són escrits en els segles X i XI.  Els documents van ser rigorosament estudiats i publicats per Pere Puig, arxiver de Terrassa, i editats en tres volums per la Fundació Noguera l’any 1995. Les imatges es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya entre els 14.000 pergamins que s’hi han inserit últimament. Impressiona tenir entre les mans aquests antics fragments de pell en els quals els habitants de la comarca vallesana de fa mil anys, van fer redactar als eclesiàstics que aleshores exercien la fe pública, les seves compravendes, els seus acords matrimonials, els seus testaments o les seves donacions. A partir del seu estudi es pot investigar com vivien, què cultivaven a les seves terres, què menjaven, quines preocupacions tenien, com s’asseguraven l’atenció en la vellesa i com s’amoïnaven pel futur dels seus fills. Hi ha, però, un altre aspecte que crida l’atenció en aquests vells documents, i és el paper protagonista de les dones en totes les transaccions. Moltes són titulars dels seus béns i els compren i venen tranquil·lament, sense necessitar la benedicció marital. Elles apareixen sempre als documents, soles o al costat dels seus marits i fills, en termes d’igualtat. Per això sabem els seus noms. Joaquim Miret i Sans, que fou qui va adquirir i posteriorment va donar els documents a la Biblioteca, en va fer ressò en un article publicat al Butlletí de l’Acadèmia de les Bones Lletres el 1914. Aquests noms, molts d’origen got,  després van desaparèixer totalment del santoral: Adaleva, Adalvira, Adelgarda, Alegreta, Ansetruda, Avida, Bella, Belluça, Blancuça, Bonadona, Bonafilla, Cusca, Dolça, Eigó, Eló, Em, Emena, Emò, Ermegòncia, Ermella, Ermetruit, Espetosa, Flanda, Formosa, Fruiló, Guinedella, Guisla, Imuló, Lavegod, Nina, Òria, Oruça, Paçarella, Pelegrina, Quindiverga, Quíxol, Recosinda, Rímul, Riquell, Riquella, Sabora, Saborida, Sabrosa, Semplícia, Sicarda, Todesera, Trasgòncia, Usuló, Zèria... i moltes més.

En aquells temps llunyans de l’Alta Edat Mitjana, contràriament als tòpics vigents, l’estatus de la dona era molt més lliure del que seria posteriorment. Va ser a partir del segle XII que el dret romà, amb la figura omnipotent del pater, s’aniria imposant a l‘Europa occidental en contra del dret visigot, molt igualitari cap a tots els membres de la família i molt respectuós amb els drets – sobretot els econòmics- de les dones.

1000, juliol 1. Venda. Terrassa

1 de juliol de l’any 1000 – Els esposos Sendred i Fruiló venen terres situades a Terrassa.

 

Reis Fontanals
Arxiu

La Biblioteca de Catalunya conserva diversos fons de pergamins, arribats des de temps remots, de procedències molt dispars. Entre les donacions, destaquen particularment les que va fer Joaquim Miret i Sans entre 1907 i 1919, dels valuosos pergamins que va anar adquirint durant els seus viatges d’estudi pel Pallars i l’Alt Urgell. Un dels fons de pergamins d’especial interès el formen els documents procedents de l’antiga col·legiata de Santa Maria de Mur, situada al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.

L'església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars, Ramon i València, i consagrada l’any 1069.

Absis de l' església de Mur. Fons Salvany, 1920

En el segle XII, l'església de Mur fou decorada amb pintures romàniques que foren adquirides per un museu de Boston, després que el col·leccionista Lluís Plandiura les comprés el 1907 i les posés a la venda a Nova York.

Pantocràtor de Mur, al Museum of Fine Arts de Boston des de 1921

Pantocràtor de Mur, al Museum of Fine Arts de Boston des de 1921

  

L’arxiu de Mur

L’any 1794, el canonge Josep Martí, de Bellpuig de les Avellanes, va copiar en un llibre manuscrit que es titula Recopilación y resumen de los instrumentos y papeles que se hallan recónditos en el Archivo de la Iglesia Colegiata de Mur, el document de consagració de Mur de 1069 i el regest de tots els documents de l’arxiu, amb ressenya de pergamins, butlles, establiments, testaments, visites pastorals, concòrdies, sentències, lligalls i plecs de cartes. El manuscrit de Martí fou propietat de l’arabista Francesc Codera el qual el va donar a l’Institut d’Estudis Catalans el 1911, per a la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Ms 150).

Els documents de Mur tornen a ser esmentats a principis del segle XIX per Villanueva en el seu famós Viage literario a las iglesias de España, on explica que l’arxiu de la col·legiata és el més ben arreglat que ha vist, amb els seus pergamins classificats per matèries, ben enrotllats i lligats amb cordills.

A partir de mitjans segle XIX, Mur i el seu arxiu van passar a mans privades i això feu possible que Joaquim Miret i Sans pogués comprar els documents, segons relata Carreras Candi. No n’especifica la data, però l’any 1911, Miret va publicar al Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona dos articles sobre la fundació de Mur, cosa que concorda amb la seva manera de fer, que sense afany col·leccionista, comprava documents i, quan ja els havia estudiat, els donava a l’Institut d’Estudis Catalans. Efectivament, l’Anuari de 1919 de l’Institut d’Estudis Catalans, en la memòria d’activitats entre 1915 i 1919, esmenta com a molt important el donatiu dels pergamins de Mur fet per Miret i Sans a l’Institut, per dipositar-los a la Biblioteca.

El fons de Mur de la Biblioteca de Catalunya consta de 95 pergamins. El més antic és el de la fundació, de 1069, i es va registrar a l’arxiu de la BC l’any 1913. Els 94 restants van del segle XI al segle XV i es van registrar l’any 1918, poc abans de la mort de Miret i Sans.

Pergamí de Mur, del segle XIII, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya

Pergamí de Mur, del segle XIII, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya

 

Actualment el Dr. Jesús Alturo, professor de Paleografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, està preparant l’edició del diplomatari de Santa Maria de Mur. Confiem que el seu estudi aporti més llum a la història de l’església de Mur i del seu arxiu.

 

Reis Fontanals
Arxiu de la Biblioteca de Catalunya