You are at: Home / BC Blog / Xifres i dades sobre incunables


Right menu

Mo Tu We Th Fr Sa Su
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Tags



Xifres i dades sobre incunables

Els visitants de la Biblioteca de Catalunya sovint fan preguntes relacionades amb xifres, dades i curiositats relatives a la producció del llibre. Per aquest motiu es considera oportú fer aquesta entrada que recull xifres i dades, en aquest cas concret, sobre els primers llibres impresos: els incunables.

Sobre els incunables existeix una bibliografia prou extensa que podeu localitzar a través dels catàlegs. Però per citar algunes característiques generals dir que els incunables són els primers llibres impresos des del descobriment de la impremta fins a l’any 1500 inclòs; aquesta és una data límit convencional. Una altra característica general és que la majoria s’imprimien sense portada i alguns d’ells combinen el text imprès amb ornamentació manual, especialment les caplletres. 

La impremta és una tècnica desenvolupada per Gutenberg a Magúncia. L’invent s'estén molt ràpidament a la resta de ciutats alemanyes i en poc temps es troba en molts països europeus. La llengua dels incunables és principalment la llatina i la temàtica és bàsicament religiosa, filosòfica i literària; tot i que també hi ha obres de caràcter legal i científic. Durant aquesta època, que coincideix amb l’humanisme del renaixement, es recuperen molts autors clàssics grecs i llatins.

El primer llibre imprès fou la Bíblia de 42 línies de Gutenberg, iniciada el 1452 i acabada el 1455 a la ciutat de Magúncia. Se’n conserven 49 exemplars -molts incomplets- un dels quals es conserva al Museu de Gutenberg. Les primeres ciutats on van imprimir llibres amb aquesta nova tècnica foren: Estrasburg (1460), Colònia i Basilea. Posteriorment es troba a ciutats com Roma (1467) i París (1470).

A Espanya el primer incunable documentat és el Sinodal de Aguilafuente, imprès per Juan Parix de Heidelberg el 1472, a la província de Segòvia, que es conserva a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Segòvia.  

El primer incunable imprès a Catalunya, concretament a Barcelona, en llengua llatina és l’Ethica  d’Aristòtil, que s’ha datat l’any 1473, conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Aristòtil

Ethica, d'Aristòtil. Barcelona, 1473

El primer incunable imprès en llengua catalana és Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, imprès a València per Lambert Palmart l'any 1474 i conservat a la Universitat de València.

El primer incunable imprès a Barcelona i en català és Regiment de prínceps de Egidio Romano, imprès a Barcelona per Nicolau Spindeler el 1480, conservat també a la Biblioteca de Catalunya.

RegimentdePrínceps

Regiment de prínceps. Egidio Romano. Barcelona, 1480

 

Alguns incunables destacats de la Biblioteca de Catalunya són:

Rudimenta grammatices de Niccolò Perotti, imprès a Tortosa per Brun i Spindeler el 1477; la  Suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment impresa el 1482 per Pere Posa -primer impressor català- de qui es va fer una mostra expositiva l’any 2010 a l’espai zero.

Antiquitates Judaicae de Josep Flavi imprès a Barcelona per Spindeler el 1482; destaca també la col·lecció de butlles, les edicions d’autors catalans com Ramon Llull o Francesc Eiximenis i el Liber Chronicarum per ser profusament il·lustrat.

 Els primers incunables impresos a les principals ciutats catalanes són:

-Lleida: Breviarium Ilerdensis, imprès per Botel el 1479, conservat juntament amb el manuscrit original de 1451 a l’Arxiu de la Catedral de Lleida.

-Girona: Memorial del pecador remut, de Pere Vendrell, imprès a Girona el 1483, se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

-Tarragona: Manipulus curatorum, imprès per Spindeler el 1484, conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La Biblioteca de Catalunya té un fons d’incunables notable. Les dades -d'aquest moment- recullen 575 edicions que corresponen a 641exemplars. Es poden localitzar a través del catàleg utilitzant l’opció “gènere”: incunables. Una part important d'aquesta col·lecció està digitalitzada i és accessible a través de la Memòria digital de Catalunya.

A Catalunya destaquen les col·leccions d'incunables de: Universitat de Barcelona (947), Abadia de Montserrat (425), Biblioteca Pública de Tarragona (230), Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada (195), per citar alguns exemples.

La Biblioteca que conserva més incunables del món és la Bayerische Staatsbibliothek, (Múnic), que posseeix una col·lecció d’uns 20.000 exemplars que corresponen a 9.742 edicions d’incunables.

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Comments

Gràcies i enhorabona

M'ha agradat de debò i molt aquest teu escrit tan clar, complet i concís sobre els incunables. És un tema que desperta curiositat i la satisfàs de manera precisa i sistemàtica, amb una gràcia que incita a voler saber-ne més.
Gràcies i enhorabona.

Bíblia Valenciana

Gràcies per aquesta aportació! Molts lectors potser el buscaran per llegir-lo, si no el troben, a la BC el tenim.

Una novel·la policíaca sobre un incunable

Moltes gràcies per totes aquestes dades! M'ha fet venir al cap la novel·la de Rafael Tasis “La Bíblia Valenciana” que tracta, justament, sobre un incunable en català: http://www.llibrevell.cat/wp/la-biblia-valenciana/