Dos plànols de Sarrià de 1886, per Francesc Mariné

El passat mes de febrer es va presentar a L’Arxiu Històric de la Ciutat, a Barcelona, el llibre Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis amb motiu de les Terceres Jornades d’Història de la Cartografia de Barcelona, celebrades l’octubre de 2015.

És important la realització anual d’aquestes jornades i la publicació dels diferents estudis i presentacions; així com seguir donant llum i continuar estudiant i divulgant l’evolució de la representació del territori i de l’urbanisme de la ciutat de Barcelona.

Aquesta publicació abraça un arc cronològic ampli, des de l’Alta Edat Mitjana fins l’actualitat, és un conjunt d’aportacions que ajuden a avançar en el coneixement de les diferents representacions que s’han fet del territori de Barcelona.

A la cartoteca de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya es conserven dos dels plànols que ajuden a conèixer l’evolució del territori barceloní i concretament de l’antic municipi de Sarrià. Es tracta del Plano general descriptivo de San Vicente de Sarriá (Top. XV A 257) i el Plano General de San Vicente de Sarriá (Top. XV M 187), de Francesc Mariné, de 1886 i que en aquest llibre Jesús Burgueño els dedica un ampli estudi.

A finals del segle XIX en els mapes de Barcelona hi veiem la ciutat vella i l’Eixample i tota una sèrie de pobles disseminats pel pla. Aquests petits municipis eren els de Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Andreu i Sant Martí i que entre 1897 i 1921 queden agregats a la ciutat de Barcelona que finalment quedarà conformada amb 10 municipis.

Concretament Sarrià fou l’última annexió municipal a Barcelona, el 1921, amb Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat. I així es culminarà el vell projecte (iniciat el 1859) d’urbanitzar tot el pla de Barcelona seguint uns criteris urbanístics unificats.

Francesc Mariné i Martorell (1845-1902) a més de ser arquitecte municipal de Sarrià també ho va ser de Cornellà i de l’Hospitalet de Llobregat. A Sarrià s’ocupà del pla d’alineacions i projectà l’edifici del nou ajuntament (1896). Algunes notes biogràfiques afirmen que també va ser arquitecte municipal de Granollers i Puigcerdà. Com a arquitecte, el seu estil auster i solemne, allunyat del romanticisme modernista, arriba a la màxima expressió en l’edifici dels Escolapis de Sarrià (1891-93).

Malgrat la pèrdua del plànol general original de Mariné, existeixen altres còpies o mapes que se’n deriven:

Sarrià. Plano general. Escala 1:2.000; dimensions 188 x 107 cm., conservat a l’Arxiu de Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Els que tenim a la Biblioteca de Catalunya són versions d’aquest. Plano general descriptivo de San Vicente de Sarriá amb una mena de subtítol dins un segell: “Plano general de nuevas alineaciones trazado por el arquitecto D. Francisco Mariné”. Impremta F. Altés, de Sarrià, dimensions 68 x 50,5 cm. El mapa topogràfic és una reducció fotogràfica monocroma (sèpia) de l’original, sense escala gràfica, i amb els noms de carrers i rieres superposats en vermell.

Plano general descriptivo de San Vicente de Sarriá (Top.: XV A 257)

 

L’altre exemplar conservat a la biblioteca, Plano General de San Vicente de Sarriá, es podria tractar d’una prova d’impremta del mapa anterior, però en tinta vermella i sense la superposició de toponímia. Dimensions 41 x 39 cm. Escala aproximada 1:5.400.

Plano General de San Vicente de Sarriá (Top.: XV M 187)

Mariné no tan sols va ser l’autor del plànol en les seves diferents versions sinó l’encarregat de la seva aplicació en qualitat d’arquitecte municipal, encara que molts dels carrers i places projectats van ser descartats per motius diversos.

 

Concepció Isern

Unitat Gràfica

 

Comments

01/01/1967

555