La Societat Pírica vista des del seu arxiu

Els papers de la Societat Pírica ingressen a la Biblioteca de Catalunya la primavera del 2011 com a part integrant del conjunt documental Alòs-Moner, donat pels germans Alòs-Moner i Vila.

Aquesta entitat fou una acadèmia i societat aristocràtica catalana que, tal i com s’esmenta en el seu Reglament de 1847, es feia anomenar “Lluentíssima Societat Pírico-billardesco-gastronómico-gimnàstico-gaseosa” i neix amb l’objectiu de: “… promoure lo divertiment y recreo dels socios…” (Ms. 9387/1). Els papers de la Societat  permeten fer un seguiment de la seva activitat des dels seus inicis el 1843 fins a  la dècada dels cinquanta, període durant el qual funcionà amb més o menys intensitat, i són una aportació no només curiosa, sinó particularment important per a la història de la literatura catalana del segle XIX.

Des de mitjans del segle XIX, eren habituals les tertúlies i reunions privades, algunes reduïdes a un cercle de familiars i amistats, i d’altres amb caràcter semipúblic, com ara la Reunió familiar del mestre de cases Josep Cuyàs (1865-1877). Aquestes reunions s’organitzaven al voltant d’un grup de gent escollida que sovint feien representacions teatrals, bé sessions de teatre d’ombres (és el cas de la Societat Senzilla de Nevas al carrer Canuda, 1869), o bé de teatre humorístic amb els membres de la societat o tertúlia com a actors (com és el cas de la Pírica). Moltes d’aquestes entitats utilitzaven revistes com a mitjà d’expressió, difusió o reclam per fer publicitat de les seves actuacions.

La Pírica estava formada per membres de diverses famílies de la petita noblesa catalana, algunes emparentades entre si, i integrades per eclesiàstics, nobles, militars o juristes; entre aquestes trobem les famílies Dou, Alòs, Magarola, Ferran, Sentmenat, Ponsich, Delàs i Senillosa. La BC conserva documentació d’alguns dels seus membres:  Ferran de Sagarra i els Magarola, el fons dels quals conté documentació patrimonial i correspondència de la família i la seva vinculació i emparentament amb els Sentmenat, i ben evidentment els Dou i els Alòs.

El fons de la Societat Pírica és una gran troballa que destaca, d’entrada, per les peculiaritats i formes estrictes del seu funcionament i pel seu codi tancat. També sorprèn pel context que els envolta, per les figures que en formen part, per la seva prolixitat, així com per l’escenografia. L’entramat de noms de les colles, de càrrecs –com el de Mestre, per exemple –, i la denominació dels mesos de l’any imitant la cronologia instituïda per la Revolució Francesca (Ms.9390/1): Nevat (gener), Febrós (febrer), Bufador (març), Mullat (abril), etc, fan que la lectura i estudi dels documents, fins que hom no s’habitua a les denominacions i a situar-se i identificar-ne els protagonistes, sigui més lenta. Fins i tot tenien un “Mestre higiènic” que actuava com a metge, i van crear una ordre de cavalleria anomenada de La Concòrdia que queda establerta als estatuts (Ms. 9387/1).

Tota la documentació generada està escrita en català, i se’n poden diferenciar tres grans blocs:

I) Documentació de gestió i vida interna de la societat: relacions entre els seus membres, queixes, propostes, activitats lúdiques, decrets i correspondència…

 Documentació de constitució

“Reglament  per la Lluentíssima Societat Pirico-Billardesco-Gastronomico-Gimnastico-Gaseosa“. Acta d’aprovació, 24 de juny de [1844] (Ms. 9387/2, 8)

“Reglament  per la Lluentíssima Societat Pirico-Billardesco-Gastronomico-Gimnastico-Gaseosa“. Acta d’aprovació, 24 de juny de [1844] (Ms. 9387/2, 8)

“Reglament per la Lluentíssima Societat Pirico-Billardesco-Gastronomico-Gimnastico-Gaseosa“. Acta d’aprovació, 24 de juny de [1844] (Ms. 9387/2, 8)

 

Documentació comptable, notarial i jurídica

“Causa Pírica”; acusats: Mestres Gola, Fugots, Flautins, Corasa i Canó; defensors: MestreTitas i Mestre Molsut; fiscal: Mestre Cargols. 23 de Bufador [març] – 20 de Mullat [abril] de l’any VII  (Ms. 9388/3, 4)

“Causa Pírica”; acusats: Mestres Gola, Fugots, Flautins, Corasa i Canó; defensors: MestreTitas i Mestre Molsut; fiscal: Mestre Cargols. 23 de Bufador [març] – 20 de Mullat [abril] de l’any VII (Ms. 9388/3, 4)

 

Activitat de la Societat

Mestre Titas [ANDREU DE FERRAN]. Programa de la festa fresca. Palau Titetas, 11 de  Calent [juny] de l’Any VIII [1850]. (Ms. 9389/4, 28)

Mestre Titas [ANDREU DE FERRAN]. Programa de la festa fresca. Palau Titetas, 11 de Calent [juny] de l’Any VIII [1850]. (Ms. 9389/4, 28)

 

II) Literatura de marcat caràcter humoristico-satíric:

L’obra de creació és molt diversa;  inclou deu títols de  revistes satíriques inèdites (cal destacar “La Gateta” amb il·lustracions satirico-còmiques), i fins a vint-i-sis obres de teatre (per exemple, “Los lluents mirats de perfil” de Francesc de Dou i “Amors i asañas del Gran Arlequí”, de Ferran de Sagarra i de Llinàs). 

“La Claredad: periodich que no dirà sino la pava veritat “; conté el prospecte, núm. 1-11 (1 Nevat -4 Florit Any Vè) (Ms. 9392/5)

“La Claredad: periodich que no dirà sino la pava veritat “; conté el prospecte, núm. 1-11 (1 Nevat -4 Florit Any Vè) (Ms. 9392/5)

Una peça que ressalta és un àlbum romàntic amb poemes, retrats, dibuixos i pintures en el qual podem trobar la representació gràfica dels múltiples actes que celebraven:

Mestre Cargols [JOSÉ ANTONIO DE ROS]. “Escena pírica” dins Àlbum romàntic. [184-] (Ms. 9394/3)

Mestre Cargols [JOSÉ ANTONIO DE ROS]. “Escena pírica” dins Àlbum romàntic. [184-] (Ms. 9394/3)

A més d’aquest àlbum poètic, hi ha un gran nombre de poemes solts:  l’”Himne per la inauguració del Teatro Pirich”, “La Pyrica: poema historich en cants” dedicat al president de la Societat, Mestre Bolitx [Joaquim de Dou], (Ms. 9394/2), i altres. Hi ha també apunts per a una petita història de la Societat que emmarca i dóna context a la resta de documentació.

”Himne per la inauguració del Teatro Pirich”; música: Mestre Payola; paraules: Mestre Pastetas. [184-]. (Ms. 9394/1)

”Himne per la inauguració del Teatro Pirich”; música: Mestre Payola; paraules: Mestre Pastetas. [184-]. (Ms. 9394/1)

“A la Llentisima Sociedad Pirica-Gastronomica”.   [184-] (Ms. 9394/1)

“A la Llentisima Sociedad Pirica-Gastronomica”. [184-] (Ms. 9394/1)

III) Accessoris: objectes, vestimenta i insígnies com l’arlequí, bandes, anells i medalles que utilitzaven en les seves sessions privades, així com també pintures i dibuixos per a servir de  decorats. 

Accessoris utilitzats en les representacions teatrals (Ms. 9396/3-4)

Accessoris utilitzats en les representacions teatrals (Ms. 9396/3-4)

Un article d’Albert Rossich publicat recentment fa una aproximació més exhaustiva al conjunt material: http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/l_avenc/391/Focus/Els-papers-de-la-Societat-Pirica-una-troballa-il-luminadora .

El fons de la Societat Pírica, així com altra documentació donada per la família Alòs-Moner , es troba disponible a través del catàleg de la Biblioteca de Catalunya, i es pot consultar a la sala de Reserva:

------

Bibliografia

Lluís Bonada, “Surt a la llum l’exuberant producció literària de la Pírica, societat aristòcrata barcelonina del XIX” dins El Temps, 55 (25 juny 2013).

Josep A. Martín, El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric.Barcelona: Publicació de l’Abadia de Montserrat, 1998 (Biblioteca de Serra d’Or; 197), p. 155-156

La Pírica o Societat Pirico-Billardesco-Gastronomico-Gimnastico-Gaseosa; selecció, textos i maquetació de Néstor Bogajo. Barcelona, autoedició,  3 d’octubre de 2013.

Albert Rossich, “Els papers de la Societat Pírica: una troballa il·luminadora” dins L’Avenç, 391 (juny 2013).

 

Anna Nicolau
Secció de Manuscrits 

Comments

Una "joia"

És un text enriquidor i aclaridor; i una descoberta molt important per a la literatura catalana. Gràcies Anna per obrir-nos les portes i poder endinsar-nos en el teatre Píric.