Oriol Sàbat és un artista complet, ha desenvolupat un gran nombre de tècniques de pintura, dibuix i gravat, i també s’ocupa d’altres disciplines com l’escultura i la ceràmica. En el seu vessant d’escriptor cultiva la poesia i el conte. Recentment ha fet una incursió en la historieta i la il·lustració amb el relat L’escletxa d’un somni. En totes aquestes obres s’hi copsa una energia, passió i entusiasme que fan reconèixer l’artista immediatament, sigui quina sigui la disciplina emprada.
En paraules d’Albert Mercadé:
“Masses informes, paisatges profètics, rostres entotsolats, albades incandescents, roques vulcanitzades, muntanyes flamejants, troncs en erupció, creus, tòtems, serps, ulls… Reivindicar l’univers plàstic d’Oriol Sàbat significa apropar-se als valors més genuïns de la creació artística. El pintor afirma la seva individualitat en un art que podríem titllar d’original, en tant que ha sabut remuntar-se als orígens de la personalitat i de la natura.”
També Àlex Mitrani ha escrit sobre la seva obra:
“A l’altre extrem de la transparència de les imatges virtuals, de les falses construccions d’un enganyós món feliç de Huxley, trobem artistes que s’encaren amb les coses i amb si mateixos. Aquesta exploració és difícil, com l’enfrontament amb l’esfinx. Però l’aspiració legítima a la felicitat no es resol en l’autoengany i la facilitat de fugida d’un mateix, sinó en l’esforç, en l’ànsia de veritat, de la qual parla Corredor-Matheos a propòsit d’Oriol Sàbat.”
Des de l’any 1988 ha fet un gran nombre d’exposicions col·lectives i trenta exposicions individuals, la darrera a Oaxaca de Juárez, Mèxic. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Nacional Juan Ramón Masoliver l’any 2000.
Aquesta exposició gira al voltant de l’obra gràfica, comprèn dibuixos i gravats fets entre el 1986 i el 2021 en una gran varietat de tècniques. És una mostra de la seva dedicació i fidelitat a un estil expressiu, amb un segell propi i inconfusible. Sens dubte, una singularitat en l’art actual.
Sobre la seva pròpia trajectòria l’artista afirma el següent:
“L’any 1986 tot just començàvem Belles Arts. Érem un grup d’amics joves, ambiciosos i força arrogants. Confiàvem amb les nostres capacitats i teníem tota la il·lusió del món. Aquells eren els anys en què les galeries de Barcelona eren plenes de gent encuriosida, i l’artista jove era com un heroi en una ciutat on l’art era important… Després tot va canviar, el temps va passar implacable. La Facultat ens va decebre, l’efervescència cultural es va anar diluint i la major part dels galeristes van perdre tot l’interès per l’art. Vam intentar tota mena d’iniciatives infructuoses i els dies es van fer feixucs i molt prosaics.
Però en el meu cas, lluny de desistir, he estat fidel a la meva vocació. L’art era inevitable i vaig continuar endavant amb molta constància; però era evident que amb això no n’hi hauria prou, i en la intimitat del meu taller també he intentat ser audaç. El que teniu davant dels ulls és una petita mostra dels traços i pinzellades de tots aquests anys, el testimoni del treball que dia rere dia ha conformat la meva obra. Després de tant temps veig aquests dibuixos -no sempre va ser així- com una benedicció, perquè l’art és una de les coses que més m’ha ajudat a viure.”
