Avui, Dia de la Música, volem destacar dues veus líriques tan famoses fa cent anys, com pràcticament desconegudes pel gran públic en l'actualitat: Giuseppina Huguet (1871-1950) i Graziella Pareto (1889-1973). Entre elles es donen diverses coincidències:

Les dues havien nascut a Barcelona i les dues van italianitzar llurs noms de fons, la qual cosa no ens ha d'estranyar, si tenim en compte el pes tan important de la lírica italiana, durant les primeres dècades del segle passat. El nom real de Giuseppina Huguet era Josefina Huguet i Salat [http://ca.wikipedia.org/wiki/Josefina_Huguet_i_Salat] i Graziella Pareto es deia Engràcia Pareto i Homs [http://ca.wikipedia.org/wiki/Graziella_Pareto]. El cas de Pareto possiblement també obeeix a causes d'ordre personal, ja que visqué molts anys a Itàlia, morí a Roma, els seus dos marits foren italians i, de fet, el seu cognom procedeix d'un avi genovès¹.

Les dues eren sopranos i van fer una carrera internacional, als teatres operístics d'Europa i Amèrica. Es duien divuit anys i van cantar per primer cop al Teatre del Liceu, també amb divuit anys de diferència. Van debutar-hi amb el mateix paper de Micaela, de l'òpera Carmen, de Bizet: Huguet, el 1888 i Pareto el 1906.

A més, enregistraren discs per al mateix segell discogràfic His master's voice(Gramophone). Entre d'altres àries - una nova coincidència - l'esmentada de Micaela: Io dico. Dirigides, les dues, per Carlo Sabajno.

Ambdós enregistraments són en versió italiana, cosa que confirma el paper d'aquest idioma en l'òpera, alhora que accentua la italianització de les dues intèrprets catalanes.

Josefina Huguet i Graziella Pareto no van ser pròpiament rivals a l'escena, ja que la primera es va retirar el 1908, mentre que la segona iniciava la seva carrera de manera oficial, justament aquest mateix any. Per això és més curiós que els enregistraments esmentats tinguin tan poca diferència temporal entre ells.

La Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya conserva, entre els seus fons més antics, aquests dos enregistraments, que daten de 1907 i 1908, respectivament (segons Alan Kelly², autor del catàleg històric de Gramophone).

Al catàleg: 053136 HMV Huguet i 53208 HMV Pareto

I si els voleu escoltar:

Aquests enregistraments van ser digitalitzats i editats en CD el 1998 (Pareto) i el 2003 (Huguet) per Aria Recording, discs que també formen part del nostre fons

Eulàlia Barbosa Baladas
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

1Pareto i Martí, Lluís: Graziella Pareto. Barcelona: Labor, 1992  (Gent Nostra; 94)

2 http://www.charm.rhul.ac.uk/discography/search

Dades transcrites de les entrades dels fitxers de la Gramophone, des del 1898 fins el 1930, per Allan Kelly 

Com cada any d’ençà el 2006, el 27 d’octubre la Biblioteca de Catalunya vol contribuir a la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual decretat per la Unesco. Aprofitant que el 2012 es commemoren diverses efemèrides relacionades amb compositors catalans, voldríem divulgar l’existència de dos documents significatius musicalment, però també patrimonialment. Es tracta de les obres de Manuel Blancafort Hommage to Chaplin (d’”American souvenir”, 1923) i L’orgue de cavallets (la primera de les obres de la suite “El parc d’atraccions”, 1924) enregistrades en rotlles de pianola.

Manuel Blancafort (1897-1987) era fill de Joan Baptista Blancafort, amo del balneari de La Garriga. Persuadit per un comerciant de pianoles madrileny, el 1905 Joan Baptista Blancafort es va embrancar en un negoci de rotlles de pianola que li va proporcionar reconeixement mundial per la qualitat de la seva producció, els “Rollos Victoria”, i també la possibilitat d’importar música de fora (bàsicament, de l’Argentina, on els rotlles es comercialitzaren sota el nom “Best”). “Rollos Victoria” fou la primera fàbrica de rotlles de pianola que s’establí a Espanya però, malauradament i a causa de la guerra civil, tota la documentació relacionada amb la seva activitat ha desaparegut.

Manuel Blancafort, seguint l’afany d’ampliació de l’empresa del seu pare i un seu oncle,  va fer un viatge a Nova York i Chicago per tal de conèixer de primera mà una fàbrica de rotlles de pianola. Ho féu en el transatlàntic “Mauretania” el juliol del 1923. Fruit de l’experiència d’aquest viatge, va escriure Transatlàntic en ruta i Hommage to Chaplin, dues obres fresques i gairebé de caire pictòric, per la paleta sonora de la primera i la rítmica de la segona.

El 1924, Ricard Viñes estrena a París “El parc d’atraccions”, una suite que el donarà a conèixer arreu del món. Amb la part titulada L’orgue de cavallets, que necessita de tres pentagrames per a ser representada sobre el paper, s’evoca el gir del carroussel. El títol fa referència a l’instrument que, mitjançant una manxa, feia sonar la música mentre l’atracció girava, i té una certa similitud amb la pianola mateixa, ja que en ambdós instruments la participació de l’aire (succionat o emès) hi juga un paper fonamental.

Els dos rotlles de Manuel Blancafort que reproduïm van arribar a la Biblioteca de Catalunya l’octubre de l’any 2000, juntament amb altres fons del músic donats per la filla del compositor, Camil·la Blancafort. El primer que crida l’atenció en veure’ls és el seu aspecte. L’orgue dels cavallets és dins una capsa amb l’etiqueta de la casa Victoria, però tota la informació està escrita a llapis i a mà. Hommage a Chaplin,  en canvi, es troba dins una capsa amb una etiqueta mecanoscrita amb la inscripció “Ragtime Hobby I/5195 [a mà]/ M. Blancafort”. El rotlle té la informació del títol correctament impresa sobre el paper del mateix rotlle, d’un color rosa poc freqüent en aquests materials. La segona sorpresa la tenim en no trobar aquests títols al darrer dels catàlegs impresos de “Rollos Victoria” (1929), ni tampoc el número de catàleg “5195” que consta escrit a mà en un d'ells. Aquesta informació ens indicaria que el rotlle s'hauria posat a la venda. I, finalment, emociona veure que -malgrat el temps transcorregut- l’estat de conservació dels rotlles és molt bo.

American souvenir

Parc d'atraccions

Activitats amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Ràdio Barcelona començà a emetre (1) el 14 de novembre de 1924 amb l'indicatiu EAJ-1, des d'un pis de l'hotel Colon, a la plaça Catalunya (1). A punt de complir els 70 anys, el novembre de 1993, el Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, i el president de la Sociedad Española de Radiodifusión (SER), Jesús de Polanco, signaren un conveni pel qual l'emissora cedia en dipòsit a la, aleshores, Fonoteca de la Generalitat de Catalunya el seu arxiu sonor. Un any abans havien iniciat les converses Mercè Rubió, directora de la Fonoteca i Josep M. Martí, director de Ràdio Barcelona. El 1994, ja en ple 70è aniversari de l'emissora, la Fonoteca va passar a formar part de la Biblioteca de Catalunya. Aquell mateix any arribaven els documents a la Biblioteca, s'organitzava una exposició commemorativa i s'editava el disc 78 rpm amb una selecció de temes del fons discogràfic “de pedra”. L'emissora havia editat aquell any un triple CD amb documents de l'arxiu sonor (70 anys : antologia sentimental de Ràdio Barcelona).

L'arxiu estava format per dues seccions diferenciades: l'Archimag (10.000 cintes magnetofòniques) i la Discoteca (12.000 discs de 78 rpm i 80.000 vinils, de 45 i 30 rpm). A partir de la seva incorporació a la Biblioteca tots els documents es cataloguen dins el mateix catàleg general.

L'Archimag

El fons de cintes magnetofòniques en bobines obertes conté un recull de la programació històrica de l'emissora: programes d'entrevistes  (2), concerts en directe  (3), programes musicals, retransmissions esportives, informació política, discursos  (4), esdeveniments culturals, debats  (5), talls de veu i radioteatres amb els seus guions mecanografiats  (6) . El rang cronològic va dels anys 50 a l'any de la cessió. Es pot trobar algun document anterior, procedent de còpies que van arribar posteriorment a l'arxiu, i que normalment es troben a totes les fonoteques  (7) .

Malgrat haver nascut el 1924, a l'hora de cercar documentació sonora en arxius radiofònics s'ha de tenir en compte que el magnetòfon de cinta arriba a Espanya a la segona meitat dels anys quaranta. Els sistemes d'enregistrament que existien abans, discs d'acetat i magnetòfon de fil, no facilitaven el seu ús sistemàtic, tot i que van ser utilitzats per les emissores. S’ha de tenir en compte també que els criteris per tal de enregistrar i conservar documents als arxius sonors no tenien en un principi objectius de preservació històrica. Es conservaven sobretot programes que es poguessin tornar a emetre, i això explicaria que s'hagin conservat tants radioteatres i, en canvi, pocs capítols de serials radiofònics. Aquestes radionovel·les es mantenien molt de temps en la programació i acabaven tenint centenars de capítols, els quals, un cop radiats, era impensable tornar a emetre. Els radioteatres, en canvi, sí que podien omplir un buit en la programació d'estiu, per exemple, la qual cosa va fer que se'n conservin més de tres-cents.

També s'intentava tenir un “catàleg de veus” el més complet possible, encara que la durada de l'enregistrament fos d'uns segons en alguns casos. Amb els anys es va anar adquirint consciència de la importància de preservar per a la història. L'arxiu, per exemple, és molt ric en documents d'entrevistes i fets de la Transició espanyola.

La programació durant el franquisme, com sabem, es feia majoritàriament en castellà, encara que es comença a emetre algun radioteatre en català a partir de finals dels anys 50. Dels 353 que es conserven, 118 són en aquesta llengua. A partir de la Transició s'incrementen progressivament les hores de programació en català.

Tot aquest fons de bobines obertes està parcialment incorporat al catàleg general de la Biblioteca. La resta es poden localitzar a l'inventari: Bobines de l'arxiu històric de Ràdio Barcelona [http://www.bnc.cat/Catalegs/Catalegs-de-la-BC/Bobines-de-l-arxiu-historic-de-Radio-Barcelona].

Ramon Sunyer
Unitat de Sonors i Audiovisuals

1. Maria Sabaté, la primera veu. 1924. 35”
2. Manuel del Arco entrevista a Salvador Dalí. 25 de maig 1966. 3'14”
3. Concert de Louis Armstrong a Barcelona. Sala Windsor Palace, 23 de desembre 1955. Editat en doble CD l'any 2000 per la discogràfica catalana Fresh Sound. 3'44”
4. Discurs de Francisco Franco. Discurs amb motiu del desè aniversari del lliurament del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Montjuïc, 22 de juny 1970. 3'27”
5. Debat entre Amando de Miguel, sociòleg, i Aina Moll, directora general de Política Lingüística de la Generalitat. A partir de la polèmica suscitada per la publicació a Diario 16 d'un manifest signat per intel·lectuals que consideren discriminat el castellà a Catalunya per la política de normalització del català. Març 1981. 3'12”
6. El senyor Perramon / J. M. de Sagarra. Radioteatre emès el 26 de març de 1961 amb Joan Capri en el paper protagonista. 4'20”
7. Macià proclama la República Catalana. 14 d'abril 1931. 13”