Avui fa 99 anys que la Biblioteca de Catalunya s’obria al públic. L’havia fundat l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 i, en els primers set anys de funcionament intern, havia recollit, comprat i adquirit per intercanvi o donació un notable conjunt de llibres i documents que la convertien ja en la biblioteca patrimonial més important de Catalunya: la Biblioteca Aguiló, la Biblioteca Verdaguer, la Biblioteca Dalmases, la col·lecció de fullets polítics Bonsoms, la Biblioteca del Papa Luna, la Biblioteca Musical Carreras Dagas i una magnífica col·lecció de pergamins i manuscrits, com les Homilies d’Organyà, el Cançoner Gil i molts d’altres. D’altra banda, la subscripció i l’intercanvi amb nombroses revistes científiques internacionals, la feien el centre de recerca més important del país.

La creació d’una biblioteca nacional catalana va ser un dels objectius principals de l’Institut d’Estudis Catalans i del seu impulsor, Enric Prat de la Riba. Com a primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Prat va voler que la inauguració de la Biblioteca coincidís amb la Primera Assemblea del nou organisme polític, celebrada precisament dins la flamant Sala de Lectura el 28 de maig de 1914. Aquest acte solemne va posar la Biblioteca de Catalunya en les portades de tots els diaris del país i la va projectar a nivell internacional com a centre d’alta cultura.

Per arribar a la inauguració amb els objectius realitzats, una comissió o ponència, s’havia encarregat d’organitzar l’obertura des de l’any 1911, comprant llibres, triant els que serien d’accés directe, decidint el sistema de classificació,  contractant personal d’atenció al públic i de catalogació, redactant els estatuts... Així, el 28 de maig s’obria als ciutadans “una Biblioteca pública lliure on se trobin tots els elements d’estudi per a la coneixença del passat i del present en tot allò que concerneix als països de la nostra llengua i tot quant d’una manera o altra constitueixi document o instrument de cultura”

L’obertura al públic significava també el condicionament dels espais per a la consulta dels llibres, la formació d’un catàleg en fitxes que hauria de ser públic i consultable pels lectors, i finalment, l’organització del préstec de llibres a domicili, altra innovació que molts abocaven al fracàs i que es va convertir en un dels factors d’èxit del centre.

Les novetats que convertirien la Biblioteca en una entitat moderna i única a Catalunya quant al contingut, la gestió i la disposició de recursos, exigia de la presència d’un director amb idees renovadores i amb l’empenta necessària per implantar-les. Jordi Rubió i Balaguer va rebre la comanda personal de Prat de la Riba de fer-se càrrec de la direcció de la Biblioteca el juny de 1913, quan tenia només 26 anys.

Els espais

La ubicació de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya a la seu de l’Audiència Provincial (l’antic Palau de la Diputació), va comportar un conjunt de modificacions importants en l’estructura de l’edifici, dirigides i dissenyades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, també membre de l’Institut. La Sala de Lectura va ser l’espai més espectacular, amb el seu sostre de claraboia per on entrava la llum natural, i amb el frontó de Josep Llimona que representava Catalunya envoltada de les Arts, les Ciències i les Lletres.

Com a reconeixement del suport que li havien donat les institucions públiques, al centre del fris es va gravar la llegenda «L’Institut obre aquesta Llibreria de Catalunya per la munificència de la Diputació i la Ciutat. XXVIII de Maig MCMXIV».

Les persones

A més dels ja esmentats Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch i Jordi Rubió i Balaguer, altres persones van ser clau en la creació i obertura de la Biblioteca al públic: Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan i Soteras, Jaume Massó i Torrents, Eugeni d’Ors, tots ells membres de l’IEC, el poeta Joan Maragall amb la seva carta oberta a l’Ajuntament, demanant recursos per a llibres, i també la feina entusiasta i desinteressada dels ajudants, Francesc Martorell, Ramon d’Alòs-Moner, Manuel de Montoliu i Eudald Duran i Reynals.

L’any vinent es complirà el centenari de la Biblioteca de Catalunya com a centre obert al públic.

La mirada cap enrere ens mostra una institució que va néixer amb l’empenta d’una generació il·lusionada per recuperar una llengua i una cultura. La seva història de superació de les adversitats és un mirall que no podem oblidar. 

Reis Fontanals
Arxiu Biblioteca de Catalunya

El 27 de febrer de 1973, fa quaranta anys, la Biblioteca de Catalunya començava una nova etapa, sota la direcció de Rosalia Guilleumas.

La nova directora tenia l’objectiu de modernitzar i renovar les instal·lacions i estructures de la biblioteca, com estava fent a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que dirigia des del 1969. Aquesta modernització i renovació havia d'abastar diferents àmbits: recuperació, millora i ampliació d’espais, mecanització dels processos, canvis en l’organització i tractament del fons, etc.

Un dels aspectes al que va dedicar més esforços va ser l’espai. Es plantejà un gran projecte en diverses fases, que no s’arribaren a assolir del tot, per manca de pressupost.  El més urgent era l’ampliació del dipòsit de llibres, que començà el 1975 i s’acabà el 1978. Es construïren quatre plantes en forma de torre metàl·lica al centre del dipòsit.

Per tal d’agilitar el transport dels llibres entre el dipòsit i les sales es plantejà la instal·lació d’un sistema de vagonetes basculants. Aquesta instal·lació no es va poder dur a terme en aquell moment. De fet, no seria fins l’any 2000 que es muntaria, amb un sistema molt semblant al proposat per Guilleumas.

Els estudis per automatitzar o mecanitzar els processos van començar ben aviat. Entre 1974 i 1975 un equip de bibliotecàries i tècnics de l’empresa SERESCO van treballar en un projecte de mecanització de la catalogació i classificació de llibres, per poder recuperar la informació posteriorment mitjançant ordinadors. A La Vanguardia del 25 d’abril de 1976 ho explicaven:

“El proyecto abre unas perspectivas hasta ahora desconocidas de infinitas posibilidades; y aunque parezca increible está en vias de ejecución. El sistema permitirá obtener una información bibliográfica rapidísma por terminales con circuito cerrado en pantalla, análogo a los que se usan en entidades bancarias y grandes servicios nacionales. Este proyecto se calcula que está terminado en tres años [...]

Digamos que la bibliotecaria, sentada en la terminal, contestará sobre el teclado las consultas del lector y, en pantalla, surgirán en brevísimos segundos las informaciones bibliográficas. El lector podrá preguntar también por el paradero de libros no existentes en el fondo de la Biblioteca. Para ello se tiende a unirse a una red de bibliografía automatizada, en la cual se encuentra la Biblioteca Nacional de Madrid, la del Congreso de Washington y las bibliotecas nacionales de París, Londres... [...]”

En aquell moment semblava gairebé ciència-ficció. Un projecte que trigaria molts anys a materialitzar-se, però que ja tenien clar com havia de ser.

Els catàlegs de la Biblioteca també van experimentar canvis, durant aquests anys. A partir de 1981, coincidint amb l’entrada del fons procedent del Dipòsit Legal, es començà a redactar en català el catàleg alfabètic de matèries. En la mateixa època es desmuntà l’infern, on es conservaven els llibres retirats de l’abast del públic durant el franquisme i les seves fitxes es van incloure de nou al catàleg general.

El 20 de setembre de 1974 s’aprovà el decret pel qual la biblioteca, que durant els anys del franquisme s’havia anomenat Biblioteca Central, recuperava el nom original de Biblioteca de Catalunya.Un altre fet destacat d’aquests anys fou l’aprovació de la Llei de Biblioteques el 1981, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya el paper de biblioteca nacional i li transferia el dipòsit legal.

L'any 1983 una greu malaltia la va apartar per sempre més de l’exercici professional. Rosalia Guilleumas marxava havent posat les bases del que havia de ser una biblioteca nacional moderna.

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

La Biblioteca de Catalunya conserva diversos fons de pergamins, arribats des de temps remots, de procedències molt dispars. Entre les donacions, destaquen particularment les que va fer Joaquim Miret i Sans entre 1907 i 1919, dels valuosos pergamins que va anar adquirint durant els seus viatges d’estudi pel Pallars i l’Alt Urgell. Un dels fons de pergamins d’especial interès el formen els documents procedents de l’antiga col·legiata de Santa Maria de Mur, situada al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.

L'església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars, Ramon i València, i consagrada l’any 1069.

En el segle XII, l'església de Mur fou decorada amb pintures romàniques que foren adquirides per un museu de Boston, després que el col·leccionista Lluís Plandiura les comprés el 1907 i les posés a la venda a Nova York.

L’arxiu de Mur

L’any 1794, el canonge Josep Martí, de Bellpuig de les Avellanes, va copiar en un llibre manuscrit que es titula Recopilación y resumen de los instrumentos y papeles que se hallan recónditos en el Archivo de la Iglesia Colegiata de Mur, el document de consagració de Mur de 1069 i el regest de tots els documents de l’arxiu, amb ressenya de pergamins, butlles, establiments, testaments, visites pastorals, concòrdies, sentències, lligalls i plecs de cartes. El manuscrit de Martí fou propietat de l’arabista Francesc Codera el qual el va donar a l’Institut d’Estudis Catalans el 1911, per a la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Ms 150).

Els documents de Mur tornen a ser esmentats a principis del segle XIX per Villanueva en el seu famós Viage literario a las iglesias de España, on explica que l’arxiu de la col·legiata és el més ben arreglat que ha vist, amb els seus pergamins classificats per matèries, ben enrotllats i lligats amb cordills.

A partir de mitjans segle XIX, Mur i el seu arxiu van passar a mans privades i això feu possible que Joaquim Miret i Sans pogués comprar els documents, segons relata Carreras Candi. No n’especifica la data, però l’any 1911, Miret va publicar al Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona dos articles sobre la fundació de Mur, cosa que concorda amb la seva manera de fer, que sense afany col·leccionista, comprava documents i, quan ja els havia estudiat, els donava a l’Institut d’Estudis Catalans. Efectivament, l’Anuari de 1919 de l’Institut d’Estudis Catalans, en la memòria d’activitats entre 1915 i 1919, esmenta com a molt important el donatiu dels pergamins de Mur fet per Miret i Sans a l’Institut, per dipositar-los a la Biblioteca.

El fons de Mur de la Biblioteca de Catalunya consta de 95 pergamins. El més antic és el de la fundació, de 1069, i es va registrar a l’arxiu de la BC l’any 1913. Els 94 restants van del segle XI al segle XV i es van registrar l’any 1918, poc abans de la mort de Miret i Sans.

Actualment el Dr. Jesús Alturo, professor de Paleografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, està preparant l’edició del diplomatari de Santa Maria de Mur. Confiem que el seu estudi aporti més llum a la història de l’església de Mur i del seu arxiu.

Reis Fontanals
Arxiu de la Biblioteca de Catalunya

Per a aquells que gaudiu de les efemèrides, volem deixar constància que el passat 26 d’agost de 2011 a les 10:50h va ser definitivament aturat el servidor HP3000 de la Biblioteca de Catalunya (BC). El 3000, com se l’anomenava, va allotjar les bases de dades bibliogràfiques de la BC, del Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), generades des del 1995 amb el programari VTLS.

La informatització de la BC havia començat el 1990, utilitzant el SICAB (Sistema d’informació per a catàlegs automatitzats de Catalunya).  El SICAB va ser creat el 1981 pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura per dur a terme la confecció automatitzada de la Bibliografia Nacional de Catalunya; aviat s’adaptà per informatitzar el catàleg de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya i el 1990 s’hi sumà també el catàleg de la BC. Quatre anys més tard es va constatar que el sistema no resolia satisfactòriament totes les necessitats informàtiques de la BC, entre d'altres coses perquè no cobria tot el procés de gestió documental, i es va decidir canviar-lo. El 1995 es va escollir el paquet comercial VTLS com a nou sistema de gestió dels processos bibliogràfics, el mateix que ja utilitzaven les biblioteques universitàries i la Xarxa de biblioteques de la Diputació.

El nou sistema requeria l’adquisició d’un servidor propietari del fabricant Hellewt Packard per allotjar les dades. Així, el 1995 es va adquirir l'HP3000, i es van unificar els catàlegs de la BC, la Fonoteca Nacional, l’Hemeroteca Nacional i la Biblioteca Bergnes de las Casas. El catàleg es va obrir al públic l’1 de desembre de 1995 amb 150.000 registres bibliogràfics i 200.000 registres d’autoritat (només els mòduls d’OPAC i catalogació). El 1996 s’hi afegiren dos mòduls més (sèries i adquisicions). El 1997 s’hi van allotjar el CCPBC i el catàleg del MNAC, i posteriorment s'hi va afegir el MACBA.

El catàleg de la BC va romandre en aquest servidor fins al 10 de juny de 2008, moment en que es va donar per finalitzada la migració al nou programa de gestió –Millennium--, en servidors que resideixen actualment al CESCA. Aquell mateix any es va migrar el CCPBC, també a Millennium. Durant l’últim any només residia al HP3000 el catàleg del MACBA atès que el MNAC també va migrar a Millennium l’any 2010. El juliol de 2011el MACBA també va donar per finalitzada la seva migració al nou sistema Millennium.

L'HP3000 s’havia quedat sol i després de 16 anys de funcionament va arribar el moment d’apagar-lo. Es tractava d’un sistema propietari molt robust, que en tots aquests anys va donar pocs ensurts, permetent-nos (a nosaltres llavors, joves informàtics sense molta experiència en grans sistemes), adquirir el domini del seu funcionament amb certa gradació i relativa tranquil·litat. Actualment, sistemes més ràpids, amb un volum físic i pes molt més reduït i amb major eficiència tant de càlcul com de consum energètic es fan càrrec de gestionar els serveis de procés bibliogràfic de la biblioteca.

Karibel Pérez
Àrea de Tecnologia de la Informació