Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Alexandre de Riquer a la Biblioteca de Catalunya en el centenari de la seva mort


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Etiquetas



Alexandre de Riquer a la Biblioteca de Catalunya en el centenari de la seva mort

Enguany es compleix el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856-Palma de Mallorca, 1920), un dels artistes més emblemàtics del modernisme català. D’ample registre en arts aplicades i decoratives, destacà com a pintor, decorador d’interiors, cartellista, dissenyador de l'acompanyament gràfic de llibres, revistes, etc. Va ser qui millor va reflectir i introduir a Catalunya el corrent europeu d'Art Nouveau d’arrel simbolista, afí als postulats de l'Art & Crafts de William Morris, dels quals esdevingué gran valedor i, sobretot, transmissor, especialment arran d’un dels seus viatges a Londres el 1894. Allà pogué aprofundir i aprovisionar-se d’idees, coneixements i materials sobre pintors i poetes prerrafaelites com Edward Coley Burne-Jones o Dante Gabriel Rossetti, així com d’il·lustradors de llibres com Walter Crane, deixeble de Morris que estudià la naturalesa com a inspiració per a les arts, i autor de The Claims of Decorative Art (1892).

Sense ànim d’obviar algunes de les obres més nostrades que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, amb aquest homenatge es pretén donar visibilitat als fullets i petits impresos de Riquer que es troben a les col·leccions de la BC: petits formats, alguns dels quals podem trobar a l’antiga classificació de la Unitat Gràfica, impresos amb què Riquer contribuí tant a marcar l’art i la imatge de l’època que va viure, com a socialitzar i difondre la bellesa aplicada a materials de difusió popular i intrínsecament efímers.

Comencem amb un programa de ball de ca.1889 que Riquer hauria fet per al Reial Cercle Artístic. De format quadrat i llaços addicionals de tela, el dibuix i la tipografia són sobre un suport de cartró daurat a semblança d’una planxa de coure gravada a la punta seca. S’hi relacionen els diversos balls a celebrar, i es mostren juganers dos nens o putti a dalt i a baix d’unes escales: un darrera d’un cortinatge i l’altre amb un timbal. Formalment concorda amb l’esteticisme de la invitació al ball del Reial Cercle Artístic de 1889, també de Riquer.

 

Coberta d'un programa de ball, sobre cartró daurat, amb llaços

[Riquer, 1889]; Top.: IV (6) C [1889]

 

El 1896 Riquer participà amb un disseny propi a la felicitació d’any nou dels germans Napoleon, fotògrafs, per als qui també realitzaria un ex-libris i un cartell. En tant que laica, entraria en la categoria dels PF’s (pour feliciter l’année). De format desplegable, conté, a més de la composició de Riquer, diverses fotografies de l’estudi fotogràfic que els Napoleon tenien a la Rambla Santa Mònica, i l'anunci del seu estudi de Madrid a una de les orles de Riquer. Tot i no arribar encara a la seva especial síntesi estilística, aquí hi ha pervivències del realisme elegant d’un Miralles o d’un Masriera, tendència que seguirà tenint presència en l’art ben bé fins al segle XX.

 

Felicitació d'Any Nou de l'estudi fotogràfic dels Napoleon. Imatge al·legòrica femenina asseguda en un tron, destaca la paraula LUX

Riquer, 1896; Top.: III (9).10 1896 C / R. 24487 IV

 

Riquer s’havia forjat també una reputació en el dibuix artístic-industrial i de mobiliari ja des de mitjans dels vuitanta, i no desaprofità l’exposició dels seus dissenys als certàmens barcelonins, entre els que trobem, a més de cartells, projectes de vitralls, mobles i altres objectes decoratius. Si bé el 1891 hi presentà dos olis, el 1892 ja exposà diversos dibuixos en tècniques variades amb dissenys de plats, rajoles, gerros, baranes i làmpades. Als certàmens de 1894 i 1898 no hi participà, però el trobem amb força al de 1896 a tots nivells. Així, dissenyà la portada –també el conegut cartell de l’exposició- per al Catálogo Ilustrado de la Tercera Exposición de Bellas Artes e Indústrias Artísticas de 1896,  i se li va incloure una publicitat de la Casa Thomas a la darrera pàgina, casa de la qual exposà a la mostra un dels seus cartells. La portada és un trencament respecte al que hem vist d’ell fins aleshores.Va exposar a la Secció de dibuix, aquarel·la, pastel i gravat diversos dibuixos a la ploma i llapis per a il·lustració, tres originals a l’aquarel·la de cartells (el de la casa J. Torra, que li fou reproduït al catàleg, l’esmentat de la casa J. Thomas i el de l’estudi d’A. y E.F. dits Napoleon), i a la d’indústries artístiques hi exposà projectes de vitrall, d’armari llibreria, d’arqueta, de reclinatori i un de cornucòpia d’estil Lluís XV.

 

Dues imatges: a l'esquerra dos busts femenins sostenint flors. A la dreta, figura femenina alada.

Riquer, 1896; Top.: Grav-8-257

 

Al catàleg en díptic apaïsat de l’exposició del Cercle de Sant Lluc a Can Parés (1897) ja es fa palès notablement el canvi de direcció estètica pres per Riquer. Entitat, el Cercle de Sant Lluc, de la qual fou fundador el 1893, en aquest catàleg es reprodueix el cartell que per a la ocasió va realitzar amb l’afegit de la paraula CATALECH. Des d’obres com aquesta i en endavant –amb excepcions- les orles de tela (vuitcentistes) que sovint contenien informació tipogràfica, deixen pas a les florals, en el que pot ser interpretat com un símbol del triomf de la naturalesa per damunt de la manufactura tèxtil, i les recurrents figures femenines de perfil. La uniformitat de disseny entre cartell i catàleg de l’exposició que veiem aquí comença a ser un aspecte a tenir en compte en endavant. A la mostra, on Riquer hi exposà dues pintures i uns quants dibuixos, també trobem, entre d’altres, Galwey, Masriera, Renart, Roig, Utrillo i Pahissa.

 

Bust femení amb decoració floral

Riquer, 1897; Top.: UG-4-C 9/94

 

Des de 1895 Riquer s’havia convertit en el cartellista de referència a Catalunya; amb la seva obra prestigiava l’empresa que li encarregués un dels seus anuncis. Tal i com afirma Trenc, cartells i pintura decorativa per a interiors esdevingueren les principals armes del Riquer simbolista, que ja desplegà com a introductor a Catalunya a les seves pintures de 1891 i 1893. Fent un salt del petit al gran imprès no podem obviar en aquest apunt el que és, sens dubte, un dels tresors de la BC, el cartell de Mosaicos Hidráulicos de Órsola Solá & Cía (1898), on podem observar la influència de cartellistes belgues com Henri Privat-Livemont o Henri Meunier, però que també esdevé un nou pas en l'evolució de Riquer.

Observem també una clara relació de la figura femenina de cabell negre d’aquest cartell amb la de l’exposició de 1896, de la qual acabem de veure al catàleg en díptic. La tècnica d’estampació que la Litografia Utrillo & Rialp S.C. usava per a cartells com aquest queda ben definida a un altre cartell anunciant la mateixa casa, obra d’Antoni Utrillo: ‘Cartell dibuixat sobre planxa d’alumini é imprès ab màquina rotativa’.

 

Perfil de dues figures femenines de mig cos, amb els cabells llargs amb flors. La figura en segon pla sosté una branca amb la mà dreta

Riquer, 1898; Top.: C. Fusta 16

 

Felicitacions de Nadal com la dels repartidors de La Veu de Catalunya (1899) són un exemple del Riquer que aborda encàrrecs de caràcter més popular. Observem un tipus de composició general més constructivista, basada en paral·lelepípedes verticals, que resol a base de taques sense volum, amb línies gruixudes i tons contrastats (amb influències de l’estampa japonesa dels segles XVII i XVIII) i frontalitat de la figura, a mes d’algun element historicista, com el classicisme barroc del manyoc de roba que la sustenta. Aquesta imatge femenina segueix el patró de l’anunci de Casa Thomas de 1896 amb algunes variants.

 

Felicitació de Nadal. Destaca una figura al·legòrica femenina que sosté una falç a la mà dreta i una copa que sembla de cava a l'esquerra. Al cap du fulles de parra i de fons es veu el perfil de les muntanyes de Montserrat.

Riquer, 1899; Top.: III (92) C Oficis R-Z 1899

 

Cap al 1900 Riquer va participar també en l’edició del llibre de làmines col·leccionables Carpintería Artística (ca. 1900) d’Audet i Puig per a l’editor Seguí, concretament amb la làmina número setanta-set, corresponent a la façana de la farmàcia Grau-Ynglada, per a la qual va dirigir el projecte decoratiu integral ajudat per Gaspar Homar per la marqueteria i mobiliari, Ramon Canals per a les rajoles i A. Rigalt & Cia. per als vitralls.

 

Disseny de marqueteria amb elements naturals. Dues figures de perfil enfrontades a la part superior.

Riquer, ca. 1900; Top.: 096-Fol-530

 

Un altre exemple de la seva activitat com a il·lustrador a petits fullets efímers el trobem al revers del díptic o fullet de la Societat Coral Catalunya Nova (1900). La representació recupera la composició del cartell de Mosaicos Hidráulicos de Órsola Solá & Cía i la inverteix, tot canviant elements florals per musicals. Exemple, doncs, de la versatilitat dels seus dissenys que, amb ben pocs canvis, servien tant per a un anunci comercial com per a un escut d’entitat cultural.

 

Imatge circular amb decoració floral que conté dos busts femenins de perfil. Sostenen una lira i un flautí.

Riquer, 1900 i detall; Top.: IV (8) C 1900

 

Els seus delicats dissenys aplicats a petits impresos, com aquest recordatori de defunció de Consolació Companys de Canals (1901), eren sens dubte una gota de llum en la tendència estètica que els caracteritza, en general, per la foscor i sobrietat de disseny, amb marc negre i summament tenebrosos, alhora que anicònics (menys quan apareix alguna imatgeria religiosa a l’ús). Al revers es reprodueix un dibuix de Joan Llimona, una escena d’un enterrament de caire més realista, tal i com ens té acostumats el pintor català, i que inclou una espectral i lluminosa aparició d’ultratomba consolant els afligits.

 

 

Recordatori d'enterrament. La part dibuixada per Riquer representa una figura femenina alada, de cos sencer i de perfil. Amb el cap cot i les mans entrellaçades.

Riquer/Llimona, 1901; Top. III (4) C 1901

 

La maniera de Riquer arrelà en el dia a dia dels impressors de materials menors de finals de segle XIX i principis del XX, que adoptaren els seus trets característics a partir de dissenys d’imitadors sense complexes. Altres artistes catalans de renom com Josep Triadó i Joaquim Renart també adopten el seu estil, erigint-se en certa manera en continuadors seus, però aportant també el seu segell particular, i participant de l’evolució posterior cap a formes noves.

El seu talentós disseny d’ex-libris està en directa relació amb aquest dibuix de tècnica mixta datable ca. 1905 inclòs a l’Album d’autògrafs aplegats per Marta Pi de Ferran entre 1876 i 1918 i que ens recorda molt, tot salvant les diferències tècniques, el somieig filo-naturalístic representat a l’ex-libris de Joan Llongueras de 1901. Seria, en aquest cas, un desenvolupament plàstic de la idea compositiva de l’ex-libris. En aquest àlbum trobem vint-i-nou dibuixos d’artistes com Casas o Pahissa, així com manuscrits de Guimerà, Oller o Gener, entre molts d’altres.

 

Dues il·lustracions. La de l'esquerra és l'ex-libris de Joan Llongueras: dos ocells de perfil, en blanc, sobre un fons estrellat amb lluna. La de la dreta representa un ocell amb fons de paisatges.

Riquer, 1901; Top.: C. Miracle / E. espanyols, v. 1, p. 23/897 / Riquer ca. 1905; Top.: 096-8-36

 

Riquer va fundar les revistes Luz i Joventut, per a les quals també dissenyà les capçaleres, i també col·laborà a revistes i butlletins com La Ilustración Artística, La Il·lustració Llevantina, L’Avenç, Hispania, El Consultor Avícola, etc. A un dibuix original per a La Campana Catalana de 1908 podem observar l’exuberància i detall de la naturalesa en un niu d’ocell i unes fulles de parra que desborden el marc circular a manera de trompe-l’oeil.

 

Niu amb tres ocells sobre fulles de parra.

Riquer, 1908; Top.: XII.1 ‘La Campana Catalana’ M 120

 

Un dels camps on Riquer realitzà un extraordinari desplegament plàstic ja a principis del segle XX va ser en l’exlibrisme, especialment els ex-libris realitzats a l’aiguafort, sense demèrit dels fets amb altres tècniques com la xilografia o a la ploma. Amb l’ex-libris Riquer desplega totes les seves habilitats, anant molt més enllà del que realitzà com a il·lustrador literari o cartellista. A la BC es conserven seixanta-sis exemplars de la gairebé cent-cinquantena que va realitzar, inclosos a les col·leccions Miracle i Vallina.

Ja per acabar, i tancant en certa manera el cercle, podem observar una clara relació del putto del timbal representat al programa de ball que hem vist al principi, amb el nen de l’ex-libris que Riquer va fer per a Francesc de P. de Careaga Monsalvatje (ca. 1905), el qual presenta el mateix escorç, l’expressió amb la boca oberta, i el mateix objecte a la mà (aquí sostingut amb la contrària i transmutat en sonall o guarniment nadalenc), en el que pot ser considerat un exemple de recuperació ulterior de temes ja esbossats per Riquer durant els seus primers anys. Putto semblant també als que acompanyen la voluptuosa figura femenina de l’ex-libris que va fer per a Eduard Toda.

 

Dues imatges, ambdues amb figures de nens petits o "putti"

[Riquer, 1889]; Top.: IV (6) C [1889] / Riquer, [ca. 1905]; Top.: C. Miracle / E. espanyols, v.1, p. 51-8244

 

Xavier Soler Àvila
Unitat Gràfica

 

Bibliografia

AAVV,A. de Riquer. 150 anys, EXLIBRIS. Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes, núm. 33 (2006).

Cornudella, Rafael, Sobre els cartells d’Alexandre de Riquer i les seves fonts, Locus Amoenus, num. 1 (1995).

Gil, Nuria; López, Fàtima, La Farmacia Grau Ynglada: un establecimiento singular de la Barcelona modernista, Res Mobilis, núm. 4 (2015).

Soler, Xavier, El Gravat Popular. In: El Modernisme (vol. V). En paral·lel al modernisme. Barcelona: L’Isard, 2004.

Trenc, Eliseu; Vélez, Pilar,Alexandre de Riquer. Obra gràfica, Terrassa: Caixa Terrassa; Barcelona: Marc Martí, 2006.

Vélez, Pilar, El Llibre com a obra d'art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1989.

Yebra, Joan-Lluís de, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme: repertori complet dels seus exlibris, Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1983.

Comentarios

Descobriment

Felicitats Xavi per fer-nos coneixedors de totes aquestes petites joies. Per mi ha estat un descobriment

Bellesa oculta

Moltíssimes gràcies, Xavier, per permetre'ns descobrir aquest món riquíssim i amagat dels petits impresos de Riquer - una veritable delícia pels ulls i per a l'esperit