Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Carner i el Nobel, una campanya que no reeixí


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetas



Carner i el Nobel, una campanya que no reeixí

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) ha estat una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. Va conrear diversos gèneres literaris –teatre, narrativa, articulisme periodístic...– però en el camp on va sobresortir i pel qual és més conegut és la poesia. Per la seva precocitat creativa –va començar a publicar als dotze anys–, pel seu domini del llenguatge poètic i pel seu carisma personal fou reconegut líder de tota una generació de literats, relacionats amb el Noucentisme, que l’honraren amb l’apel·latiu de «príncep» dels poetes. Carner va publicar una àmplia producció poètica durant el primer terç de segle que, després de la guerra, i sense deixar mai la creació original, es va dedicar a revisar i millorar: el resultat n’és el recull de la seva poesia completa, l’any 1957, veritable obra mestra del gènere.

Retrat de Josep Carner. [Ca. 1961-1962]. Fons Tomàs Garcés. Correspondència / Carner

Retrat de Josep Carner. [Ca. 1961-1962]. Fons Tomàs Garcés. Correspondència / Carner

El 1962 un grup de personalitats catalanes, empeses per la vàlua extraordinària de l’obra de Carner, però també per la convicció de la importància que tindria un premi Nobel per a fer conèixer la literatura catalana, van promoure la seva candidatura al premi Nobel de literatura. No era la primera vegada que es presentava un candidat: a principis de segle havia estat promoguda la figura d’Àngel Guimerà, en una candidatura conjunta amb Frederic Mistral, que no va reeixir –a darrera hora i per pressions externes Guimerà va ser substituït per José de Echegaray, a qui es va atorgar, ex-aequo amb Mistral, el premi el 1904–. En aquesta ocasió, per tal de reforçar la candidatura de Carner es van emprendre diferents iniciatives, entre les quals cal destacar la proposta d’adhesió a la candidatura enviada a professors universitaris de literatura i crítica literària –que assolí un nombre extraordinàriament elevat de participants-, i a diferents entitats i personalitats lligades a la cultura catalana. La candidatura coincidí en el temps amb una proposta de nomenament com a membre del govern republicà a l’exili, que Carner va declinar. Malgrat el fort recolzament català i internacional, la candidatura no reeixí –entre altres raons per pressions externes i per algun informe negatiu d’un corresponent espanyol– i el Nobel de 1962 fou atorgat a John Steinbeck. La candidatura de Carner es va tornar a presentar durant els anys següents, però amb menys empenta. Posteriorment hi hauria altres temptatives –Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Vinyoli…– però la de Carner ha estat, probablement, la més sòlidament estructurada.

Carta de Marià Manent a Josep Carner, en la qual Manent es refereix amb preocupació a les conseqüències que la participació del poeta en el govern de la República a l’exili podria tenir en la seva candidatura al premi Nobel. 11 de març de 1962. Top.: Ms. 4877/Manent (Fons Josep Carner)

Carta de Marià Manent a Josep Carner, en la qual Manent es refereix amb preocupació a les conseqüències que la participació del poeta en el govern de la República a l’exili podria tenir en la seva candidatura al premi Nobel. 11 de març de 1962. Top.: Ms. 4877/Manent (Fons Josep Carner)

Malgrat que la campanya pro Nobel va fracassar, la iniciativa va servir per fer més coneguda l’obra carneriana fora de Catalunya. Amb aquesta finalitat es va publicar una antologia de la seva obra, Choix de poèmes (1962), amb traduccions a l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, el neerlandès, el portuguès, el provençal i el suec. Poc després, també s’editaven les traduccions de la ‘plaquette’ Lligam en versions italiana (Legame, 1963) i romanès (Legatura, 1964). Al mateix temps es publicaven en francès les obres de teatre Coup de vent (1963; en català Cop de vent) i L’Ébouriffé (1963; en català El Ben Cofat i l’altre, adaptació a la vegada de la versió original que el mateix Carner havia escrit en castellà, El misterio de Quanaxhuata).

Pla de treball i traduccions per al recull Choix de poèmes (1962). Top.: Ms. 4757 (Fons Josep Carner) / 1999-8-3608

Pla de treball i traduccions per al recull Choix de poèmes (1962). Top.: Ms. 4757 (Fons Josep Carner) / 1999-8-3608

El fons Carner de la Biblioteca de Catalunya conserva una bona mostra de la documentació que es va recollir a fi de recolzar la candidatura: notes a la premsa, resum de les activitats, llistes de personalitats i institucions que donaren suport a la candidatura, cartes al poeta i d’altri relatives al Nobel… i, sobretot, molt material de treball per a preparar les edicions de les traduccions a diverses llengües de la seva obra, que ha permès que sigui un dels poetes més traduïts a altres llengües.

Documentació relativa a la candidatura de Josep Carner al Premi Nobel. [1962].  Top.: Ms. 4881/1 (Fons Josep Carner)

Documentació relativa a la candidatura de Josep Carner al Premi Nobel. [1962]. Top.: Ms. 4881/1 (Fons Josep Carner)

 

Jaume Clarà
Secció de Col·leccions Generals

Anna Gudayol
Secció de Manuscrits

Informació addicional

A la Sala d'Exposicions de la Biblioteca podeu veure, fins al 31 d'octubre, l'exposició "Josep Carner, de príncep a mite"; si no hi sou a temps, podeu visitar l'exposició virtual

Podeu consultar el fons Carner al catàleg de la biblioteca. 

Comentarios