Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetas



L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) fou una institució fundada l’octubre del 1921 a Barcelona pel mecenes Rafael Patxot, sota la direcció de Francesc Pujol, per promoure la cerca i recollida dels materials literaris i musicals tradicionals, que serien després estudiats i, prèvia tria, publicats.

Rafael Patxot sol·licità el suport de l’Orfeó Català, presidit per Joaquim Cabot, qui s’encarregà de fer una crida per tal d’assegurar la col·laboració d’altres representants del món musical català relacionats amb el conreu i difusió de les cançons populars catalanes. La crida es dirigí a músics, folkloristes, etnògrafs i literats --entre els quals Felip Pedrell i Pere Bohigas i Balaguer, de qui la Biblioteca conserva els arxius personals a la Secció de Música i a la Secció de Manuscrits--, a entitats com l’Institut d'Estudis Catalans, l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, la Secció Folklòrica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el Centre Excursionista de Catalunya, i també a escoles de música i esbarts dansaires. La diada de Reis de 1922 tots ells foren convocats al Palau de la Música Catalana a una reunió que marcava l’inici del projecte i n’inaugurava les tasques.

El nucli de la documentació aplegada prové dels materials recollits per l’erudit Marià Aguiló (de qui es conserva el fons a la Biblioteca de Catalunya), i del folklorista Rossend Serra i Pagès. A aquests documents s’afegiria la documentació arribada a través dels concursos anuals convocats sota el lema Llegendari Popular Català i el resultat de les nombroses missions de recerca dutes a terme per equips constituïts per un folklorista i un musicòleg que realitzaven viatges d’investigació arreu del territori dels Països Catalans. El finançament es feia a través de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, de la qual Patxot era marmessor. Poc abans de la Guerra civil, s’havia recopilat informació de pràcticament tot el Principat i les Illes, i també d'alguns materials de l’Alguer i la Catalunya Nord.

La conservació dels materials de l’Obra del Cançoner Popular

El projecte fou truncat per l’inici de la Guerra civil quan comptava amb prop de 40.000 documents aplegats. En aquest context, se sol·licità a la Generalitat de Catalunya que vetllés per l’Arxiu, atès el seu alt valor cultural i patrimonial. Així doncs, per decret del conseller de Cultura, amb informe previ d’una comissió del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic, els materials de la Institució Patxot, que incloïen l’OCPC i el projecte paral·lel de l’Arxiu de la Masia Catalana, foren custodiats fins al final de la Guerra. Patxot hagué d’exiliar-se a partir de 1936, i escollí com a destí Suïssa, deixant  l’arquitecte noucentista Josep Danés com a encarregat dels seus béns.

Des de la mort del director de l’Obra el 1945, i fins a la seva pròpia mort el 1964, Patxot s’encarregà personalment de la seva vigilància, per evitar que se’n fes un ús indegut o bé que la documentació es fragmentés.

Durant molt anys, els materials de l’Obra van restar il·localitzables i envoltats d’un cert misteri. Això donà peu a múltiples especulacions sobre les aventures i el destí de l’arxiu fins a principis dels anys noranta, en què varen ser rescatats de l’oblit. Múltiples peticions de consulta arribaren a la família; això no obstant, Rafael Patxot havia deixat instruccions clares adreçades als seus descendents per tal que els materials no es posessin a disposició del públic fins que la situació política no fos estable, a fi de garantir-ne la integritat i conservació. Com a conseqüència de la pressió exercida per estudiosos interessats, en el marc del Vè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1979) s’elaborà un document on s’instava a la recuperació, reunió i conservació de tot el material a Catalunya, amb la voluntat que es posés a l’abast de tots els investigadors.

Durant els anys cinquanta, Rafael Patxot havia enviat a Suïssa part de l’Obra, que confià a una institució religiosa, mentre que una altra part restà a Barcelona. Aquesta documentació fou cedida i dipositada el 1990 pels seus néts a l’Abadia de Montserrat, on entre els anys 1991 a 1993 també arribà, després de negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els familiars, la part de la col·lecció que havia romàs a Suïssa durant el seu exili.

La tasca de classificació i descripció dels materials fou assignada a Josep Massot i Muntaner, filòleg i monjo de Montserrat, en tant que conservador de l’Arxiu. Ben aviat s’iniciaren els tràmits per tal de buscar suport a la iniciativa, i des de Montserrat es contactà amb les institucions que abans de la guerra havien tingut cura de l’OCPC: l’Orfeó Català, l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya -la Generalitat havia creat el 1993 el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya (CPCPTC), organisme orientat a promoure l’estudi de la cultura popular i tradicional.

L’Obra del Cançoner Popular a la Biblioteca de Catalunya

Fruit d’aquests contactes, tant el CPCPTC com la Biblioteca de Catalunya arribaren a un acord amb l’Abadia de Montserrat per tal de facilitar la consulta de l’arxiu, que consistí en fer dues còpies microfilmades dels originals que es conserven a Montserrat i dipositar-les a ambdues institucions per a la seva consulta. El 27 d’octubre de 1993, la Biblioteca de Catalunya signà un conveni en què se'n responsabilitzava del dipòsit i difusió. La col·lecció està disponible al públic investigador seguint les normes generals de consulta fixades en el conveni i les que regeixen actualment la consulta de fons d’arxiu; una petita part de la documentació, que conté informació reservada, no fou reproduïda.

La còpia de la Biblioteca de Catalunya consta de 97 rotlles de microfilms que conserven l’estructura de la documentació original, dividida en dos grans blocs: la col·lecció de Barcelona (sèries A i B) i la col·lecció de Suïssa (sèries C i S), organitzades de la següent manera:

1) Sèrie A: rotlles 1 a 12

2) Sèrie B: rotlles 13 a 27

3) Sèrie C: rotlles 28 a 87

4) Sèrie S: rotlles 88 a 97

 

Per a conèixer la descripció detallada dels documents, cal consultar primer l’inventari publicat dins de la col·lecció Materials: Obra del Cançoner de Catalunya. La seva edició, iniciada als anys vint, fou suspesa durant el període 1930-1990; i represa el 1991 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (vol. I-III, Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1926-1929, i vols. IV-XXI, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991-1921. Els volums d'aquesta obra es poden trobar en lliure accés a la sala general . En el volum IV (en dos fascicles) hi ha l’inventari, i en el volum XXI un apèndix que el completa; dos índexs, un d'onomàstic i un de topogràfic, que en faciliten la consulta.

cançonerblog_1

Materials, Vol IV, p. 17

 

Els volums inclouen l’edició d’alguns dels diaris de viatge i una selecció de les cançons, rondalles, refranys, danses i entremesos, etc., compilats en cadascun d’ells; de cada un dels títols se’n procurava recollir totes les variants possibles. A la Biblioteca de Catalunya, es conserven alguns manuscrits de l’Obra:

cançoner2ambtext

bc_ms2356(2)_petita

BC, Ms. 2356/2

Un cop identificat el que es vol consultar, cal localitzar en quina bobina de microfilm es troben reproduïts els documents; per això cal anar a l’inventari topogràfic digitalitzat. El primer que s'ha de tenir en compte  és si els documents són de la “Col·lecció de Barcelona” (sèries A i B) o bé de la “Col·lecció de Suïssa” (sèries C i S), i a continuació buscar el codi (format per la lletra de la sèrie seguida d’un número a la taula), que remet al número de rotlle de microfilm on estan reproduïts els documents d’aquell grup:

ocpc_inventari2_petita

Inventari dels microfilms de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

 

Finalment, per fer la petició des del registre del catàleg cal anar a la zona dels exemplars de la fitxa i demanar el rotlle de microfilm que correspon al codi que estem buscant:

Localització

 Topogràfic

Volum

Còpia

  Consulta

Tipus de préstec

Nota

 Dipòsit de   Reserva

 OCPC rotlle 1

 microfilm   1

 

    SALA RESERVA

 NO   ES PRESTA

 

 Dipòsit de   Reserva

 OCPC rotlle 2

 microfilm   2

 

    SALA RESERVA

 NO   ES PRESTA

 

 Dipòsit de   Reserva

 OCPC rotlle 3

 microfilm   3

 

    SALA RESERVA

 NO   ES PRESTA

 

(etc.)

Gràcies també a la tasca emprenedora del CPCPTC, des del moment de la seva obertura al públic s’han publicat extractes d’aquest obra magna i també s’ha intentat continuar, en part, el projecte. En són exemple les edicions i enregistraments següents que apareixen al catàleg de la Biblioteca de Catalunya i al catàleg de les biblioteques de la Generalitat.

Anna Gudayol
Anna Nicolau
Secció de Manuscrits

 

Referències bibliogràfiques
Massot i Muntaner, Josep, “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya avui” dins Llengua i literatura, 5 (1992-1993), p. 739-751
Massot i Muntaner, Josep, “Catalogar l’Obra del Cançoner popular de Catalunya”, RIDEC 34 (juny 2002), p. 1-2
Massot i Muntaner, Josep, “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: font de recerques” dins Llengua i literatura, 14 (2003), p. 549-561
Abadia de Montserrat, “Finalitza la publicació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”. Febrer de 2012[entrevista a Josep Massot i Muntaner].

Comentarios

Enregistraments sonors de l'OCPC

No hem d'oblidar que també s'enregistraren moltes de les cançons en cilindres de cera (Baltasar Samper, a Mallora, Mn, Higini Anglès, a Solsona). Alguns es conserven a l'Orfeó Català. D'altres, són a la Biblioteca de Catalunya. Escolteu-ne algun a http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/sonorbc/id/110

Promoure el folkore català

Per una estudiant que fa un treball de recerca sobre la cançó popular catalana , aquesta informació obra nous camins de recerca. Fantàstica feina!

Institució Patxot

Molt interessant l'apunt!.
La Institució Patxot també va ser mecenes de l'obra: Bibliografia catalana. Premsa, repertoriada per Joan Givanel. Afortunadament aquesta col·lecció va ser dipositada a la Biblioteca de Catalunya els anys '20, on es va completar.
Per més informació podeu llegir els Tresors dedicats a la Col·lecció Givanel:
http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Tresors-de-la-BC/La-Col-leccio-de-premsa-Joan-Givanel-Part-I