Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / La cura dels malalts a l’Hospital de la Santa Creu


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetas



La cura dels malalts a l’Hospital de la Santa Creu

L’Hospital es va preocupar de la cura dels malalts des dels inicis, encara que la infermeria com la coneixem avui en dia no va començar fins al segle XX. La primera escola d’infermeria de l’estat espanyol és l’Escola de Santa Madrona, a Barcelona, inaugurada el 1917.

A les primeres ordinacions que regulen la vida de la institució, redactades el 1417, ja apareix la figura de l’infermer, responsable de tenir cura dels malalts. Quan una persona arribava a l’hospital el metge o cirurgià de setmana (de guàrdia) el visitava. Si considerava que se’l podia admetre, l’infermer el registrava al llibre d’entrada de malalts, amb tot detall: nom, edat, pàtria, nom dels pares, roba exterior i interior i altres coses que pogués portar. En el primer llibre que es conserva també s’indicava la causa de l’ingrés, després es va deixar de fer.

Detall del Llibre d'entrada de malalts de 1457 (f. 31r). Top.: AH 1

Un cop registrat, l’infermer s’ocupava de la seva instal·lació. En primer lloc, se’l rentava –peus i mans i a vegades se’ls tallaven els cabells-, se’ls donava la roba de l’hospital i se li adjudicava un llit.

“Primerament quels lau o els fasa lavar los peus, e ben netejarlos, en e per la manera ques pertanyará. Secundariament que a cascun ordon son lit bo e net, on puga reposá e pendre refecció”.[1]

L’infermer també s’ocupava de l’alimentació dels malalts. Era l’encarregat de demanar les racions cada dia, controlant tant la quantitat com la qualitat. Segons les ordinacions, havia de provar el menjar personalment abans de la seva distribució. Havia de vigilar que els malalts mengessin el que els tocava, i que durant les estones de descans, les cambrades estiguessin tranquil·les.

“Item, que lo Senyor Infermer al dinar, y sopar dels malalts hage de anar detras lo carretó, y veurer las porcions ques donan als malalts, y quins tenen necessitat de alguna cosa, pera que sels done”.[2]

A més de l’infermer hi havia els pares i mares de cada cambra, i els cambrers i cambreres, que també en tenien cura.

A banda d’aquest personal de l’hospital, des de bon principi hi va haver persones, mogudes per un esperit de caritat cristiana, que visitaven els malalts i ajudaven en el que era menester, bé a títol personal, bé formant part de associacions pietoses. El 1504 es va constituir la Confraria de la Santa Creu, que escollia setmanalment dos homes i dues dones (setmaners i setmaneres) per visitar regularment els malalts i comprovar si eren degudament assistits. El 1535 una reglamentació interna de l’Hospital regulava aquestes visites.

A finals del S. XVI, el 1599, es fundà a Barcelona, a l’església de Betlem, la Congregació de Cavallers de la Nativitat de Nostra Senyora, confraria benèfica de laics, formada per cavallers, artistes, mercaders i artesans, que volia ajudar els malalts i necessitats d'hospitals i presons de la ciutat, especialment els de l’Hospital de la Santa Creu. Ja al segle XVIII, Francesc Darder, metge cirurgià de l’Hospital i membre de la Congregació, observant que  per manca de personal l’atenció a les dones era menor a la que rebien els homes, proposà a la congregació fundar una causa pia. El 1731, amb el seu llegat es constituí la Causa Pia Francesc Darder, formada per una comunitat de dones laiques que atenien les malaltes de l’hospital, a les hores de dinar i sopar, i que reberen el nom popular de darderes. En 1787, la junta de l'hospital els hi encarregà la cura de totes les dones malaltes de la institució, substituint les cambreres. Les darderes residien en una casa al mateix carrer de l’Hospital.

Pocs anys després es constituïren, per tenir cura dels malalts, dues associacions més, una masculina i una altra femenina. La germandat dels Germans de la Caritat es va crear el 1784, quan el jove voluntari de l’Hospital Jaume Sayrols i nou joves més es van oferir a la MIA  per dedicar la seva vida a cuidar els malalts, per amor a Déu. Aquell mateix any es van redactar les Ordinacions que regirien les obligacions dels aspirants. Inicialment els joves vivien a la mateixa sala que els malalts, però el seu ràpid creixement va fer que se’ls construís, amb donatius de diversos benefactors, uns espais annexats a la Quadra de Sant Pere. 

La germandat femenina va passar per diferents vicissituds, abans de quedar instal·lada a l’Hospital. El 1790 hi van treballar les Filles de la Caritat, associació fundada a París per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac. Tanmateix, en no dependre totalment de la MIA, sinó dels superiors del seu orde religiós, es van generar alguns conflictes amb l’Hospital. Com que no s’arribà a un acord, les Filles de la Caritat abandonaren l’hospital. Hi quedaren algunes, que van ser la llavor de la nova comunitat, ja sota la jurisdicció de la MIA. Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu es van crear el 1792, amb el llegat de l’Obra Pía de Llupià. La incorporació de les Hospitalàries, que tenien darrera l’important llegat de Llupià, va generar malestar amb l’Administració de les darderes, perquè van haver de deixar la cura de les dones malaltes i nens i dedicar-se només a les dones dements. A partir de 1813, amb la invasió francesa, van ser expulsades de l’Hospital i en retornar només van col·laborar en les hores de donar el menjar a les malaltes.  

Sala Llevant

Cambra de Sant Pere (1919). Actualment Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya

De les ordinacions i reglaments de les tres comunitats podem extreure, a grans trets, les tasques que realitzaven les germanes i germans.

Havien d’acompanyar els metges i cirurgians en les visites; portar als malalts els xarops, ungüents, olis i qualsevol altre substància que tinguessin receptada, ajudant-los a prendre’ls o posar-los-hi si no podien fer-ho sols.

Havien de mantenir els malalts nets, escombrar les sales, fer els llits, canviar les màrfegues. Portar la roba bruta a la bugaderia, comptar-la i plegar-la quan la tornaven neta. Si s’havia de cosir, portar-la al departament de les dones dements. Les darderes que cuidaven les boges també es van haver d’ocupar de la bugada de les sales, durant els pocs anys que en van ser responsables.

També s’ocupaven dels àpats. Havien d’anar a la cuina a buscar el caldo, el pa i la carn i distribuir-ho.

A banda havien de fer companyia als malalts, tenint cura tant de la seva salut física com de l’espiritual, resant amb ells i procurant que rebessin els sagraments quan calia.

Les germanes i germans van continuar treballant a l’Hospital quan aquest es va traslladar al nou Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, el 1929.

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

[1] Ordinacions fetes sobre lo bon regiment e administració de la casa del Spital de la Sancta Creu de  Barchinona. Ço és en qual manera cascun dels officials d'aquella casa de  deuen haver en regir e administrar lurs officis qui comanats lus son." [1417]. Accés al document

 [2]Taula, o sumari breu de las ordinacions fetas a XXVIII de abril del any MDLXXI, en la reforma del any MDCLXVII, y en la confirmació del any MDCCVII, sobre lo orde, cura, tracte, servey y disposiciò dels malalts se deu tenir y servar en esta santa casa del Hospital General de Santa Creu de Barcelona. [Barcelona? : s.n., 1707?]. Top.:  F.Bon. 18844

 

Bibliografia

Hermano de la Caridad. Los Hermanos del Hospital de la Santa Cruz. Barcelona : Libr. Casulleras, 1935

Martí i Bonet, Josep M.  Congregación de la Natividad de Nuestra Señora (Darderas) : documentos y comentarios. Barcelona: Instituto de las Hermanas Franciscanas Misioneras de la Natividad de Ntra. Señora Darderas,  1982-<2013>

Mestre Bun, Carmen. Las Hermanas Hospitalarias de la Santa Cruz de Barcelona (1792-1977). Barcelona : Claret, 1991

Comentarios

Resposta a María Riera

Hola, María,
ho sento, no et puc respondre, no sé perquè van deixar d'anotar la causa d'entrada. Tot i que era poc variat (mal de cames, febres, verola i poc més), donava idea del concepte de malaltia que tenien.

Una pregunta

Hola Marga. Moltes gràcies pel teu post. Sempre és interessant saber com se feien les coses abans i comprobar la preocupació per la cura dels malalts i els recursos dedicats a millorar-la.
M´ha cridat l´atenció que inicialment s’indicava la causa de l’ingrés pero que després es va deixar de fer. Saps per què? Se va sustituir per altre tipus de medició de la casuística atesa? És un aspecte important pel funcionament dels hospitals.
Gràcies

Molt interessant!

Interessant i ben documentat! Enhorabona!

L'Hospital

Moltes gràcies pel post! Sempre és útil saber més coses de l'etapa de L'Hospital en què no era Biblioteca...