Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / La inauguració de la Biblioteca de Catalunya


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetas



La inauguració de la Biblioteca de Catalunya

Avui fa 99 anys que la Biblioteca de Catalunya s’obria al públic. L’havia fundat l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 i, en els primers set anys de funcionament intern, havia recollit, comprat i adquirit per intercanvi o donació un notable conjunt de llibres i documents que la convertien ja en la biblioteca patrimonial més important de Catalunya: la Biblioteca Aguiló, la Biblioteca Verdaguer, la Biblioteca Dalmases, la col·lecció de fullets polítics Bonsoms, la Biblioteca del Papa Luna, la Biblioteca Musical Carreras Dagas i una magnífica col·lecció de pergamins i manuscrits, com les Homilies d’Organyà, el Cançoner Gil i molts d’altres. D’altra banda, la subscripció i l’intercanvi amb nombroses revistes científiques internacionals, la feien el centre de recerca més important del país.

La creació d’una biblioteca nacional catalana va ser un dels objectius principals de l’Institut d’Estudis Catalans i del seu impulsor, Enric Prat de la Riba. Com a primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Prat va voler que la inauguració de la Biblioteca coincidís amb la Primera Assemblea del nou organisme polític, celebrada precisament dins la flamant Sala de Lectura el 28 de maig de 1914. Aquest acte solemne va posar la Biblioteca de Catalunya en les portades de tots els diaris del país i la va projectar a nivell internacional com a centre d’alta cultura.

 

BCInauguració_Petita2

Inauguració el 28 de maig de 1914, coincidint amb la Primera Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya publicada a la revista: Ilustració Catalana, 7 de juny de 1914

 

Per arribar a la inauguració amb els objectius realitzats, una comissió o ponència, s’havia encarregat d’organitzar l’obertura des de l’any 1911, comprant llibres, triant els que serien d’accés directe, decidint el sistema de classificació,  contractant personal d’atenció al públic i de catalogació, redactant els estatuts... Així, el 28 de maig s’obria als ciutadans “una Biblioteca pública lliure on se trobin tots els elements d’estudi per a la coneixença del passat i del present en tot allò que concerneix als països de la nostra llengua i tot quant d’una manera o altra constitueixi document o instrument de cultura”

L’obertura al públic significava també el condicionament dels espais per a la consulta dels llibres, la formació d’un catàleg en fitxes que hauria de ser públic i consultable pels lectors, i finalment, l’organització del préstec de llibres a domicili, altra innovació que molts abocaven al fracàs i que es va convertir en un dels factors d’èxit del centre.

 

BcHis_01652_petit

Vestíbul de la Biblioteca, amb les entrades a la Sala de Lectura i a la Sala de Catàlegs on es poden veure els cedularis. Foto: Arxiu BC

 

Les novetats que convertirien la Biblioteca en una entitat moderna i única a Catalunya quant al contingut, la gestió i la disposició de recursos, exigia de la presència d’un director amb idees renovadores i amb l’empenta necessària per implantar-les. Jordi Rubió i Balaguer va rebre la comanda personal de Prat de la Riba de fer-se càrrec de la direcció de la Biblioteca el juny de 1913, quan tenia només 26 anys.

Els espais

La ubicació de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya a la seu de l’Audiència Provincial (l’antic Palau de la Diputació), va comportar un conjunt de modificacions importants en l’estructura de l’edifici, dirigides i dissenyades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, també membre de l’Institut. La Sala de Lectura va ser l’espai més espectacular, amb el seu sostre de claraboia per on entrava la llum natural, i amb el frontó de Josep Llimona que representava Catalunya envoltada de les Arts, les Ciències i les Lletres.

Com a reconeixement del suport que li havien donat les institucions públiques, al centre del fris es va gravar la llegenda «L’Institut obre aquesta Llibreria de Catalunya per la munificència de la Diputació i la Ciutat. XXVIII de Maig MCMXIV».

 

BcHis_01657_petit

Grup escultòric de J. Llimona representant Catalunya envoltada de les Arts, les Ciències i les Lletres, actualment ubicat a l'Institut d'Estudis Catalans. Foto: Arxiu BC

 

Les persones

A més dels ja esmentats Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch i Jordi Rubió i Balaguer, altres persones van ser clau en la creació i obertura de la Biblioteca al públic: Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan i Soteras, Jaume Massó i Torrents, Eugeni d’Ors, tots ells membres de l’IEC, el poeta Joan Maragall amb la seva carta oberta a l’Ajuntament, demanant recursos per a llibres, i també la feina entusiasta i desinteressada dels ajudants, Francesc Martorell, Ramon d’Alòs-Moner, Manuel de Montoliu i Eudald Duran i Reynals.

L’any vinent es complirà el centenari de la Biblioteca de Catalunya com a centre obert al públic.

La mirada cap enrere ens mostra una institució que va néixer amb l’empenta d’una generació il·lusionada per recuperar una llengua i una cultura. La seva història de superació de les adversitats és un mirall que no podem oblidar. 

Reis Fontanals
Arxiu Biblioteca de Catalunya

Comentarios

El frontó de Llimona

EL frontó de Llimona va ser recuperat ara fa no pas gaires anys per l'Institut, i va quedar instal·lat al vestíbul central intern de la seva seu; en Francesc Fontbona en va fer la presentació. És ben visible des de la porta de l'IEC, i al vespre, il·luminat, llueix esplèndid.

Inauguració BC

M'ha agradat molt tornar a llegir una història, per altra banda molt coneguda pels que hi treballem a la institució, sobretot l'entusiasme i fe per l'empresa que iniciàven. Gràcies Reis
Roser

Les bibliotecàries

Tens raó, Marga; les bibliotecàries no apareixen en aquest apunt perquè tindran el seu capítol particular

Una gran biblioteca...

i una gran institució. Esperem que aquests moments magres que estem suportant es puguin superar en un futur ben proper.

Bibliotecàries

Molt interessant l'entrada, m'ha agradat molt. A la continuació estaria molt bé que expliquessis qui van ser les primeres bibliotecàries, entre tants homes.

Una gran institució

M'han agradat molt la teva entrada i les fotografies que has publicat. En una s'hi veuen els cedularis que encara es poden veure a les sales! i com més passa el temps més interès prenen pels visitants, que demanen poder-ne fer fotografies amb els mòbils, càmeres i altres dispositius. Fa il·lusió poder treballar en aquesta gran institució, fruit d'un gran projecte, que adaptat als nous temps, continua viu.