Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Rescatada de l'oblit: la veritable història d'una col·lecció de cilindres de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya


Right menu

Lu Ma Mi Ju Vi Do
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetas



Rescatada de l'oblit: la veritable història d'una col·lecció de cilindres de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

El febrer de 2002, la Biblioteca de Catalunya va rebre una trucada de Joan Codina, professor de la UPF, oferint un parell de cilindres que s’havia trobat feia anys en una casa abandonada a Mosqueroles, al peu del Montseny. Ens va portar dos dels cilindres perquè els examinéssim. Al seu interior hi havia un paper amb els títols "Tonada de segar" i "Tonada de llaurar", respectivament, i ambdós eren datats a Mallorca el 1926. Amb aquesta informació vam poder comprovar que els cilindres pertanyien a la tasca de l’"Obra del  Cançoner Popular de Catalunya (1922-1938),  i que la casa de Mosqueroles havia estat de Rafael Patxot i Jubert. Com que la història d’aquesta recuperació és extraordinària, deixem que l’expliqui el seu protagonista:    

"Quan la Guerra Civil Espanyola va començar al 18 juliol del 1936,  Rafael Patxot va decidir distribuir el contingut del “Cançoner Català” a diferents llocs per tal de preservar-ne el màxim possible. Una d'aquestes parts es va mantenir a la "Masia Mariona", una casa de camp construïda per Patxot en memòria de la seva filla Maria, morta molt jove. La casa es troba a Mosqueroles, un petit poble que avui és un parc natural, a 60 km de Barcelona. Com ho acostumava a fer a l’estiu, Rafael Patxot s’estava a la masia Mariona amb la seva dona quan les autoritats locals el van anar a detenir. Sortosament, van poder fugir el 3 d'agost cap a Suïssa i mai més no van tornar. Al cap d’un temps d’aquests fets, Rafael Patxot va ordenar escriure aquesta frase sobre la porta de la casa: "Hostes vindran que de casa ens trauran". La casa, situada al lloc encantador en el qual segueix actualment en peu, va patir molts fets desgraciats durant la guerra, incloent-hi un incendi. En les seves memòries, Patxot afirmà que, després d'aquest esdeveniment, només les parets van sobreviure, i que tant els mobles com altres béns foren destruïts o cremats durant la guerra. També expressà la voluntat que la casa romangués oberta només per als ocells.

Gravat de la Masia Mariona en flames, reproduït en les memòries de Rafael Patxot (Guaitant enrera : fulls de la vida d’un octogenari, Ginebra: edició privada de l’autor, 1952)

Gravat de la Masia Mariona en flames, reproduït en les memòries de Rafael Patxot (Guaitant enrera : fulls de la vida d’un octogenari, Ginebra: edició privada de l’autor, 1952)

La casa tenia un edifici adjacent (a 200 metres), on s’hi estaven els masovers. Un d'aquests masovers, un home geperut, va viure en un petit apartament dins de la "Masia Mariona" des del final de la Guerra, el 1939, fins el 1979, quan va morir. L’estiu d’aquell mateix any, un grup de 5 nois que solíem passar les vacances a Mosqueroles sabíem que l’home geperut ja no hi seria mai més. Vam veure l'oportunitat de tenir una gran aventura i, equipats amb espelmes, vam entrar a la "Masia Mariona",  també coneguda amb el nom popular de "la casa cremada". Vam trobar l'apartament on el llogater vivia, però també ens vam dedicar a inspeccionar tot l'edifici, només per descobrir que el mite de l’efecte de l’incendi era exagerat i que moltes de les habitacions van quedar amb els mobles intactes. Al primer pis, en una escala de servei, vam trobar sobre una taula els cilindres emmagatzemats. Mai havíem vist res per l'estil, però llegírem els paperets de l’interior i deduírem que hi havia enregistrats sons de cançons i discursos polítics. La majoria dels cilindres van ser destruïts pel temps, però cadascun dels nois vam prendre dos o tres cilindres (els que tenien les caixes més boniques) i ens els enduguérem a casa. La "Masia Mariona" va quedar oberta durant uns anys després d'aquesta aventura, i posteriorment va ser ocupada pels joves que hi celebraven festes o okupes durant els caps de setmana.  

Així fou com l’oblit va arribar de nou als cilindres. Més de 20 anys després d’aquests fets, un dels nois –jo mateix- va retrobar els cilindres en un escriptori i, aquest cop, va pensar que  podien ser documents importants. Els va oferir a la Biblioteca de Catalunya amb una sola condició: que els cilindres havien de ser digitalitzats tan aviat com fos possible. No havien de caure en l'oblit mai més. El grup d’amics que entràrem a la Casa Mariona feia tants anys ens reunírem de nou, reunírem els cilindres vam procedir a la seva donació [el 25 de novembre del 2004].”

La Biblioteca digitalitzà i catalogà els cilindres, preservant així part de la memòria de l’Obra del Cançoner. També els mostrà públicament a l’exposició “El Cançoner popular català (1841-1936)” entre el novembre de 2005 i el gener de 2006, al  Museu d’Història de Catalunya.

Pizà Borràs, Sebastià. Tonada de batre. 1932 (Orange, N.J. : National Phonograph Co.)

Tonada de batre

 

Ribas, Bernat. Tonada de llaurar. 1926 (Orange, N.J. : Thomas A. Edison, Inc.)

Tonada de llaurar

 

La "Masia Mariona" va ser donada per els descendents de Rafael Patxot a la Diputació de Barcelona. La Diputació va restaurar la masia i ara és l'Oficina del Parc Natural del Montseny; també hi ha una exposició permanent titulada "Univers Patxot". 

Més informació: Codina, Joan; Ullate i Estanyol, Margarida. "Rescued from Oblivion: The True Story of a Cylinder Collection in Catalonia". IASA Journal, no 28, Decembre 2006, p. 14-21

 

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

Comentarios

Escoltar els cilindres

Galderich, hem afegit la gravació dels cilindres al blog, un fitxer en mp3.
També pots consultar-los a la biblioteca, demanant la còpia que trobaràs al catàleg.
Moltes gràcies

Cançoner Popular de Catalunya

És possible escoltar la digitalització dels rotllos d'aquesta magnífica història de recuperació in extremis del nostre passat? Ho he intentat i no he pogut escoltar-los

Una història amb final feliç!

Quina sort que al caps dels anys alguns d'aquests cilindres hagin acabat al millor lloc per continuar en vida!!