Menu más alto





Estás en: Inicio / Visítanos / Exposiciones / Maria Pascual




Maria Pascual

Maria Pascual

Fecha inicio: 06/09/2016 Fecha final: 10/10/2016

Lugar: Espai Zero

Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h.

Comisariado: Roser Pintó Fàbregas, Unitat Gràfica.
Anna Biosca Curell, editora.
Amb la col·laboració de:
Ferran Pujol Querol, SEPIC.
Kap (Jaume Capdevila Herrero), dibuixant.

Maria Pascual i Alberich (Barcelona, 1933-2011) fou una il·lustradora prolífica, que dibuixà durant més de seixanta anys. Quan encara no tenia 14 anys, ja va començar a il·lustrar còmics de fades a la col·lecció Azucena, de l’editorial Toray. El seu últim llibre, Aprendo a dibujar con Maria Pascual (Editorial Oceano), es va publicar poc abans de morir.

Al llarg dels anys cinquanta i seixanta Maria Pascual fou una dibuixant de prestigi i referència dins del que podríem anomenar còmic romàntic; publicà, entre d’altres, a les col·leccions Rosas Blancas, Serenata, Susana i Guendalina.

Posteriorment triomfà com a dibuixant de llibre infantil, registre gràfic en què desenvolupà un disseny amable. Il·lustrà adaptacions de la Bíblia i dibuixà faules, poesia, llegendes i contes clàssics. Destacà també per la seva personal interpretació gràfica de les nines retallables i els contes encunyats. Durant la seva darrera etapa creativa sobretot publicà llibre educatiu.

Maria Pascual va treballar per a nombroses editorials: Ameller, Toray, Susaeta, Bruguera, Elfos o Oceano, entre d’altres. Molta de la seva obra s’ha difós a Hispanoamèrica i també ha estat publicada a Europa, Rússia inclosa, i Turquia.

En el segle XX, era habitual que les editorials, un cop impresa l’obra, no retornessin els dibuixos originals als il·lustradors; sovint eren arraconats, destruïts o reutilitzats sense pagar els drets d’autor. És una sort, per tant, que la Biblioteca de Catalunya compti amb un fons tan ampli (3.250 dibuixos) de l’obra original de Maria Pascual; un fons que ara és a l’abast dels investigadors i del qual la present exposició mostra una tria representativa.

Quan tenia poc més de deu anys, Maria Pascual va dibuixar la seva àvia asseguda, fent mitja damunt d’un cabdell de llana. Aquest petit dibuix, realitzat sobre un bocí de paper, podem interpretar-lo com un exercici d’imaginació una mica inusual en un infant de postguerra, però sobretot és un preàmbul del seu posterior, ric i inconfusible univers creatiu.

En la seva obra destaca el domini genuí del traç (com queda ben palès en els esbossos a llapis), la delicadesa del tractament del color i les agosarades propostes pel que fa al vestuari i els pentinats, en especial dels personatges femenins, un atreviment que sovint fou mal vist per la censura de l’època.

Analitzada en perspectiva, molta de la seva obra cal interpretar-la com una alenada de modernitat dins del gris context històric comprès entre la postguerra i mitjan anys setanta. Potser aquest sigui un dels motius pels quals l’obra de Maria Pascual és encara ben present en l’imaginari de molts dels seus lectors entre les dècades de 1950 i 1980.

Avui les seves publicacions segueixen tenint lectors i seguidors fidels alhora que les obres de Maria Pascual gaudeixen del reconeixement del col·leccionisme.

Imatge

Tríptic

Vídeo

Volver